zooplastia nf : accion d'empeutar un teissut animal dins l'òme ; l'empèut meteis. zooplastic, -a : relatiu, -iva a la zooplastia. Empèut zooplastic. zooprofilactic, -a : relatiu, -iva a la profilaxia. Mesuras zooprofilacticas. zooprofilaxia : proteccion contra las malautiás animalas que se pòdon transmetre a l'òme ; proteccion relativa, al regard de l'òme, per d'unes animals que los anofèls se congostan de s'avidar de lor sang. La zoofilia dels anofèls fa ofici de zooprofilaxia. zoopsia : vision allucinatòria d'animals terribles, caracteristica d'unas intoxicacions (alcoolisme, cocaïnisme). Los intoxicats patisson sovent de zoopsia. zoopsic, -a : relatiu, -iva a la zoopsia. zooscopia : allucinacion zooptica / zoopsia. v. pus naut. zooscopic, -a : relatiu a la zooscopia. zoosemiotic, -a : relatiu, -iva a la zoosemiotica. Mejans zoosemiotics. zoosemiotica nf : disciplina qu'estúdia los mejans emplegats pels animals per comunicar entre eles. zoosemioticament : d'un biais zoosemiotic. zoòsi (f.) : malautiá parasitària d'origina animala. zoospèrm (m.) : particula espermatica / espermatozoïde. zoospermatic, -a : relatiu, -iva als espermatozoïdes. zoospòra nf : espòra provesida d'un flagèl vibratil. zoosporangi nm : esporangi que fa de zoospòras. zoosporat, -ada : que sos espòras son provesits de flagèls vibratils. zoosteròl : tèrme generic per totes los esteròls d'origina animala. zootaxia nf : classificacion metodica del règne animal. zootaxic, -a : relatiu, -iva a la zootaxia. zootaxicament : d'un biais zootaxic. zootèca : colleccion d'animals taxidermizats o d'esquelèts de presentar al public, o servats per las recèrcas en zoologia.		zootecnia nf : sciéncia qu'estúdia las condicions e los metòdes d'elevatge e de reproduccion dels animals domestics. La zootecnia es una branca importanta de l'agricultura. zootecnic, -a adj : relatiu, -iva a la zootecnia. zootecnicament : d'un biais zootecnic. zootecnician, -a n : especialista (m. e f.) de zootecnia. zooterapeutic, -a : relatiu, -iva a la zooterapia. zooterapia : medecina veterinària. zootomia nf : anotomia o disseccion dels animals. zootomic, -a : relatiu, -iva a la zootomia. zootomicament : d'un biais zootomic. zooxantelas (f.pl.) : algas provesidas d'un flagèl que vivon en simbiòsi dins lo còrs d'animals pluricellulars o de protozoaris. zop ! interj, cf Ubaud Dicort : « sus, allons, courage, en avant, vlan, cri des foules pour s’exciter mutuellement » TdF jos ‘zóu’ zorilha nf, cf Ubaud Dicort : « (zool.) zorille » (Rapin) Zoroastre / Zaratostrà [Zaratostra] n pr m : reformador del mazdeísme (religion antica dels Iranians) sortit de Media (anciana region d'Asia minora) als environs de 660 - 583 abans J.C. zoroastrian, -a adj e n : relatiu a Zoroastre o a sa doctrina ; adèpte, -a d'aquela doctrina. zoroastrisme nm : mena de religion dualista. ZOSTER- : forma prefixada del grèc zòstèr (cencha ; cindre) zostèr nm (abs. Dicort) : t. tecn. med. per dire cindre (malautiá inflamatòria de la pèl al nivèl de la cencha o del cap) v. cindre 3. zostèra nf (plt.) : (Zostera nana) ; (Z. marina) zosterian ,-a (abs. Dicort) (adj. e subs.) : relatiu, -iva a un cindre ; amodat, -a per un cindre ; persona que patís d'un cindre. zosterifòrme, -ma adj, cf Ubaud Dicort : que revèrta un cindre 3 [v. zostèr] ; en forma de cindre. zuit ! interj, cf Ubaud Dicort : « zut ! zest ! bernique ! » TdF ZUP nf, cf Ubaud Dicort : v. jos zòna. zuzuba [veire josiba, cf Ubaud Dicort] nf : frucha del zuzubièr. zuzubièr [veire josibièr] nm (plt.) : (Celtis australis)