zooplastia nf : accion d'empeutar un teissut animal dins l'òme ; l'empèut meteis.

zooplastic, -a : relatiu, -iva a la zooplastia.

Empèut zooplastic.

zooprofilactic, -a : relatiu, -iva a la profilaxia.

Mesuras zooprofilacticas.

zooprofilaxia : proteccion contra las malautiás animalas que se pòdon transmetre a l'òme ; proteccion relativa, al regard de l'òme, per d'unes animals que los anofèls se congostan de s'avidar de lor sang.

La zoofilia dels anofèls fa ofici de zooprofilaxia.

zoopsia : vision allucinatòria d'animals terribles, caracteristica d'unas intoxicacions (alcoolisme, cocaïnisme).

Los intoxicats patisson sovent de zoopsia.

zoopsic, -a : relatiu, -iva a la zoopsia.

zooscopia : allucinacion zooptica / zoopsia. v. pus naut.

zooscopic, -a : relatiu a la zooscopia.

zoosemiotic, -a : relatiu, -iva a la zoosemiotica.

Mejans zoosemiotics.

zoosemiotica nf : disciplina qu'estúdia los mejans emplegats pels animals per comunicar entre eles.

zoosemioticament : d'un biais zoosemiotic.

zoòsi (f.) : malautiá parasitària d'origina animala.

zoospèrm (m.) : particula espermatica / espermatozoïde.

zoospermatic, -a : relatiu, -iva als espermatozoïdes.

zoospòra nf : espòra provesida d'un flagèl vibratil.

zoosporangi nm : esporangi que fa de zoospòras.

zoosporat, -ada : que sos espòras son provesits de flagèls vibratils.

zoosteròl : tèrme generic per totes los esteròls d'origina animala.

zootaxia nf : classificacion metodica del règne animal.

zootaxic, -a : relatiu, -iva a la zootaxia.

zootaxicament : d'un biais zootaxic.

zootèca : colleccion d'animals taxidermizats o d'esquelèts de presentar al public, o servats per las recèrcas en zoologia.

zootecnia nf : sciéncia qu'estúdia las condicions e los metòdes d'elevatge e de reproduccion dels animals domestics.

La zootecnia es una branca importanta de l'agricultura.

zootecnic, -a adj : relatiu, -iva a la zootecnia.

zootecnicament : d'un biais zootecnic.

zootecnician, -a n : especialista (m. e f.) de zootecnia.

zooterapeutic, -a : relatiu, -iva a la zooterapia.

zooterapia : medecina veterinària.

zootomia nf : anotomia o disseccion dels animals.

zootomic, -a : relatiu, -iva a la zootomia.

zootomicament : d'un biais zootomic.

zooxantelas (f.pl.) : algas provesidas d'un flagèl que vivon en simbiòsi dins lo còrs d'animals pluricellulars o de protozoaris.

zop ! interj, cf Ubaud Dicort : « sus, allons, courage, en avant, vlan, cri des foules pour s’exciter mutuellement » TdF jos ‘zóu’

zorilha nf, cf Ubaud Dicort : « (zool.) zorille » (Rapin)

Zoroastre / Zaratostrà [Zaratostra] n pr m : reformador del mazdeísme (religion antica dels Iranians) sortit de Media (anciana region d'Asia minora) als environs de 660 - 583 abans J.C.

zoroastrian, -a adj e n : relatiu a Zoroastre o a sa doctrina ; adèpte, -a d'aquela doctrina.

zoroastrisme nm : mena de religion dualista.

ZOSTER- : forma prefixada del grèc zòstèr (cencha ; cindre)

zostèr nm (abs. Dicort) : t. tecn. med. per dire cindre (malautiá inflamatòria de la pèl al nivèl de la cencha o del cap) v. cindre 3.

zostèra nf (plt.) : (Zostera nana) ; (Z. marina)

zosterian ,-a (abs. Dicort) (adj. e subs.) : relatiu, -iva a un cindre ; amodat, -a per un cindre ; persona que patís d'un cindre.

zosterifòrme, -ma adj, cf Ubaud Dicort : que revèrta un cindre 3 [v. zostèr] ; en forma de cindre.

zuit ! interj, cf Ubaud Dicort : « zut ! zest ! bernique ! » TdF

ZUP nf, cf Ubaud Dicort : v. jos zòna.

zuzuba [veire josiba, cf Ubaud Dicort] nf : frucha del zuzubièr.

zuzubièr [veire josibièr] nm (plt.) : (Celtis australis)