xerofag, -a : que s'avida mai que mai amb d'aliments secs. xerofagia : alimentacion mai o mens exclusiva amb d’aliments secs. xerofil, -a (adj) : que s’adapta als climats secs. Arbre xerofil. Planta xerofila. xerofita (subs. f.) [xerofit nm, cf Ubaud Dicort] : planta que s'adapta als desèrts. xerofitic, -a : relatiu, -iva a una xerofita. Adaptacion xerofitica. xeroftalmia nf (t. tecn. de med.) : afeccion dels uèlhs que se secan e que finisson per i véser pas. xerografia nf : procediment de reproduccion o d'impression sens contacte. xerografic, -a adj, cf Ubaud Dicort : « xérographque » (v. çai sus) xeromorfic, -a : que sa forma o son estructura se son adaptadas a la secada dels desèrts. Plantas xeromorficas. xeroradiografia : procediment de radiografia basat sus la modificacion de la conductibilitat electrica del seleni jos l'influéncia dels rais X. xerorinia : tressecament de la mucosa nasala. xeròsa : tressecament ; modificacion de l'estructura dels organs a causa del vielhum (bie'liyn) xeròsi (f.) : queratinizacion superficiala de la conjonctiva que marca la debuta de la xeroftalmia. xerostomia : tressecament de la boca per causa de diminucion o d'abolicion de secrecion salivala. xeroteric, -a : caracterizat, -ada per una sason seca estivala. Climat xeroteric. Sason xeroterica. xi nf/nm, cf Ubaud Dicort : « (alphabet grec) xi / ksi » (Per Noste), Ξ-ξ . xidodim : mostre doble que son còrs doble se tròba estacat dins d'enbàs entrò a la basa del torax dels dos rastèls de l'esquina. XIFO- : forma prefixada del grèc xiphòs (espasa) xifodinia : dolor al nivèl de l'apendix xifoïde. xifofòr : mena de peis d'aqüarium que son nom vòl dire « que pòrta una espasa »		xifoïdal (abs. Dicort), -a : relatiu, -iva a l'apendix xifoïde. (v. xifoïdian) xifoïdalgia : xifodinia. xifoïde, -da adj : en forma d'espasa. Apofisi xifoïda. xifoïdian, -a, cf Ubaud Dicort : « (anat.) xiphoïdien, -enne » (Per Noste) xifopag : mostre doble que son còrs doble se tròba estacat dins de l'embonilh entrò a l'apendix xifoïde. xilèma (m.) : nom scientific del teissut vegetal, format de cellulas vivas, de fibras lenhosas e de vaissèls, que constituís lo fust. xilematic, -a : relatiu, -iva al xilèma. xilèn (m.) : idrocarbur benzenic. xilenòl : fenòl derivat del silèn. XILI- / XILO- : formas prefixadas del grèc xulòn (fust) xilidina : derivat del xilèn, utilizat dins la fabricacion de colorants azotics. xilocòpa (f.) : insècte que revèrta una abelha e qu'anisa dins lo fust. xilofag, -a (adj. e subs. m.) : que se pòt atacar al fust e lo rosegar ; insècte o fonge que s'ataca al fust e lo rosega. xilofagia : natura de l'alimentacion dels xilofags. xilofòn nm : mena d'instrument de musica. xilifonista n (m. e f.) : persona que jòga del xilofòn. xilogèn, -a : que dona de xilèn. xilograf, -a n : persona que fa de xilografia. xilografia nf : art de gravar lo fust ; art d'estampar amb una planqueta gravada en relèu. xilografiar (v. tr.) : engravar lo fust ; estampar amb una planqueta engravada en relèu. xilografic, -a adj : relatiu, -iva a la xilografia. xiloïde, -a : de la natura del fust. xilòl : nom comercial del silèn brut. xilologia : sciéncia del fust, de son estructura, de sas proprietats fisicas, mecanicas e quimicas. xilòsa nf, cf Ubaud Dicort : « (chim.) xylose » (Rapin) xilopal : fust fossilizat que sa matèria organica i es estada remplaçada per d'opal.