xerofag, -a : que s'avida mai que mai amb d'aliments secs.

xerofagia : alimentacion mai o mens exclusiva amb d’aliments secs.

xerofil, -a (adj) : que s’adapta als climats secs.

Arbre xerofil.

Planta xerofila.

xerofita (subs. f.) [xerofit nm, cf Ubaud Dicort] : planta que s'adapta als desèrts.

xerofitic, -a : relatiu, -iva a una xerofita.

Adaptacion xerofitica.

xeroftalmia nf (t. tecn. de med.) : afeccion dels uèlhs que se secan e que finisson per i véser pas.

xerografia nf : procediment de reproduccion o d'impression sens contacte.

xerografic, -a adj, cf Ubaud Dicort : « xérographque » (v. çai sus)

xeromorfic, -a : que sa forma o son estructura se son adaptadas a la secada dels desèrts.

Plantas xeromorficas.

xeroradiografia : procediment de radiografia basat sus la modificacion de la conductibilitat electrica del seleni jos l'influéncia dels rais X.

xerorinia : tressecament de la mucosa nasala.

xeròsa : tressecament ; modificacion de l'estructura dels organs a causa del vielhum (bie'liyn)

xeròsi (f.) : queratinizacion superficiala de la conjonctiva que marca la debuta de la xeroftalmia.

xerostomia : tressecament de la boca per causa de diminucion o d'abolicion de secrecion salivala.

xeroteric, -a : caracterizat, -ada per una sason seca estivala.

Climat xeroteric.

Sason xeroterica.

xi nf/nm, cf Ubaud Dicort : « (alphabet grec) xi / ksi » (Per Noste), Ξ-ξ .

xidodim : mostre doble que son còrs doble se tròba estacat dins d'enbàs entrò a la basa del torax dels dos rastèls de l'esquina.

XIFO- : forma prefixada del grèc xiphòs (espasa)

xifodinia : dolor al nivèl de l'apendix xifoïde.

xifofòr : mena de peis d'aqüarium que son nom vòl dire « que pòrta una espasa »

xifoïdal (abs. Dicort), -a : relatiu, -iva a l'apendix xifoïde. (v. xifoïdian)

xifoïdalgia : xifodinia.

xifoïde, -da adj : en forma d'espasa.

Apofisi xifoïda.

xifoïdian, -a, cf Ubaud Dicort : « (anat.) xiphoïdien, -enne » (Per Noste)

xifopag : mostre doble que son còrs doble se tròba estacat dins de l'embonilh entrò a l'apendix xifoïde.

xilèma (m.) : nom scientific del teissut vegetal, format de cellulas vivas, de fibras lenhosas e de vaissèls, que constituís lo fust.

xilematic, -a : relatiu, -iva al xilèma.

xilèn (m.) : idrocarbur benzenic.

xilenòl : fenòl derivat del silèn.

XILI- / XILO- : formas prefixadas del grèc xulòn (fust)

xilidina : derivat del xilèn, utilizat dins la fabricacion de colorants azotics.

xilocòpa (f.) : insècte que revèrta una abelha e qu'anisa dins lo fust.

xilofag, -a (adj. e subs. m.) : que se pòt atacar al fust e lo rosegar ; insècte o fonge que s'ataca al fust e lo rosega.

xilofagia : natura de l'alimentacion dels xilofags.

xilofòn nm : mena d'instrument de musica.

xilifonista n (m. e f.) : persona que jòga del xilofòn.

xilogèn, -a : que dona de xilèn.

xilograf, -a n : persona que fa de xilografia.

xilografia nf : art de gravar lo fust ; art d'estampar amb una planqueta gravada en relèu.

xilografiar (v. tr.) : engravar lo fust ; estampar amb una planqueta engravada en relèu.

xilografic, -a adj : relatiu, -iva a la xilografia.

xiloïde, -a : de la natura del fust.

xilòl : nom comercial del silèn brut.

xilologia : sciéncia del fust, de son estructura, de sas proprietats fisicas, mecanicas e quimicas.

xilòsa nf, cf Ubaud Dicort : « (chim.) xylose » (Rapin)

xilopal : fust fossilizat que sa matèria organica i es estada remplaçada per d'opal.