vomiscalha nf (De confondre pas amb « boemiscalha ») : vomidura / vòmit / çò vomit.

vomisseire, -eira (~ -eiritz) adj e n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui vomit facilement » TdF ‘boumissèire’

vòmit : accion de vomir ; çò vomit.

vomitar (v. tr. e intr.) (L. 387) : vomir mai d'un còp (v. Alibert) ; « v tr, vomir, en Gascogne, v. vomir » (v. TdF ‘boumita’).

vomitat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : (v. vomitar)

vomitiu, -iva adj : remèdi que bolèga lo vòmit (que far vomir)

vomitòri nm, cf Ubaud Dicort : « vomitif ; vomitoire » TdF ‘boumitori’

Los vomitòris de las arenas, les vomitoires de l’amphitéâtre. (v. TdF)

vo'n : contraccion de « vos en ».

Vo'n faguèssetz pas !

Vo'n parli.

Anatz vo'n !

von-von nm, cf Ubaud Dicort : « bourdonnement, murmure, bruit que font les insectes, rumeur » TdF ‘vounvoun’

vonvonament nm, cf Ubaud Dicort : « action de bourdonner » TdF

vonvonar (v. intr.) : bondinar / bronzinar.

vonvonejaire, -aira (~ -airitz) adj e n, cf Ubaud Dicort : « qui bourdonne » TdF

vonvonejar 1 (v. intr.) : frequentatiu de vonvonar, « bourdonner, murmurer, résonner » TdF.

vonvonejar 2 nm : (accion de vonvonejar 1), cf Ubaud Dicort.

vòra nf  (v. Ubaud Dicort e Alibert) : bòrd.

Las vòras d'una ribièira, d'un camin, d'un valat.

vòra de / a la vòra de (loc. prep.) : prèp de.

voraç, -a : que manja amb aviditat ; qu'a besonh de fòrça manjar ; avid, -a.

Lo bechet es un peis voraç.

Un estomac voraç.

Agachava la filha d'un uèlh voraç.

Planta voraça : planta qu'apaurís bravament la tèrra.

voraçament : amb aviditat.

voracitat nf : qualitat o defaut de çò voraç.

La voracitat del lop, de l'ors, de la pantèra...

vorgena nf, cf Ubaud Dicort : « oseraie » (v. TdF). (v. vimenièira)

vòrm nm, cf Ubaud Dicort (anc. catalan) : (v. vòrma. [v. TdF jos ‘morvo’])

vòrma [ ~ mòrva] nf, cf Ubaud Dicort : umor que davala de las nàrrias ; malautiá mortala dels cavals, dels ases, dels muòls.

A totjorn la vòrma al nas : a totjorn la meca.

vormalh : còp sul nas.

vormat nm : meca del nas.

vormèl ~ morvèl nm, cf Ubaud Dicort¨ : « morve, humeur des narines » TdF jos ‘mourvèu

vormèla nf (TdF jos ‘mourvelado’ ; abs. Dicort) : vòrma (umor nasala) [v. vormèl].

vormelada ~ morvelada nf, cf Ubaud Dicort : « flux de morve » TdF jos ‘mourvelado’

vormelejar ~ morvelejar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, faire résonner la morve en reniflant » TdF ‘mourveleja’

vormelhut, -uda adj : vormós, -osa / mecós, -osa.

vormelós [ ~ morvelós], -osa / vormós [ ~ morvós], -osa adj, cf Ubaud Dicort : mecós, -osa (qu'a la meca al nas) ; qu'a la vòrma. (v. TdF mourvelous’ e ‘mourvous’

Un dròlle vormelós / un dròlle vormós (mecós)

Una èga (cavala) vormosa.

Una sauma vormosa.

vormosòt, -a adj e n, cf Ubaud Dicort : « petit morveux » TdF jos ‘mourvouset’

voron nm, cf Ubaud Dicort : « braie, lange d’enfant, v. faisseta » (v. TdF)

vortèx : remolin en forma d'embut que, quand ne vira, pren naissença al còr d'un fluid que raja ; centre d'una massa de nivols en espirala d'una depression ; t. tecn. de mecanica.

vorticèla nf, cf Ubaud Dicort : « (zool) vorticelle » [Laus e Rapin : vorticella]

vos (pr. pers. 2da pers. del pl.) (v. TdF ‘vous’) :

Vos coneissi.

Vos escoti.

Vos vesi venir !

Calatz-vos !

Avèm fòrça parlat de vos.

Vos, venètz amb ieu !

Vos a balhat son ostal.

Vos ai convocats, vos e los autres.

Li vos mandèt un d'aqueles còps de pès !

Èsser ni tu ni vos : v jos tu.

vosautres, vosautras (pr. pers. d'insistància en lòc de vos)

Vosautres risètz e ieu plori. (l.p. «vautres»)

Vosautras, anatz-vo'n. (l. p. «vautras»)

vosautres meteisses, vosautras meteissas pron pers pl (v. Ubaud Dicort e Alibert Gram. oc. p. 62) : « vous-mêmes »

vosejament nm, cf Ubaud Dicort : « vouvoiement » (Rapin)

vosejar (v. tr.) : dire vos en lòc de tu.

voseta : votz pichona.

vòstre, vòstra (adj. poss.) : que vos aperten ; que vos concernís, « votre ; vôtre, à vous ».

Vòstra patria / la vòstra patria.

Vòstre estil / lo vòstre estil.

Vòstre ostal, votre maison.

Aquel ostal es vòstre, (v. jos nòstre) : cette maison est à vous / est vôtre.

Aquò's vòstre.

Çò vòstre.

vòstre (lo -), la vòstra (pr. poss.) : « le vôtre, la vôtre ».

Ieu ai mon idèa, avètz la vòstra.

A la vòstra !

vòstres, vòstras adj poss, cf Ubaud Dicort : plur de vòstre, vòstra, « vos ; vôtres, à vous »

Vòstras filhas.

Aqueles libres son vòstres.

D’amics vòstres.

vòstres (los -), las vòstras pron poss plur de vòstre (lo -), la vòstra : « les vôtres »

Nòstra filha e las vòstras se coneisson

vòt nm : promessa facha a Dieu, a la Verge Maria, a un sant ; pelegrinatge ; engatjament pas que personal ; declaracion d'intencion ; desir ; ex-voto (lat.) (# vòte)

Far vòt de castetat.

Far vòt d'anar a Compostèla.

Vos presenti mos vòts de bona santat.

Fau vòt de levar pas lenga quand m'insolentèsse.

Los vòts de la màger part dels deputats.

vòta : fèsta votiva (fèsta del patron d'una parròquia) ; fèsta de vilatge.

La vòta es un dels tèmas de la poesia de Bodon.

votacion : accion de votar ; eleccion.

votaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : « nm, celui qui vote, électeur, v. elector » (v. TdF ‘voutaire 1’)

vòtament nm, cf Ubaud Dicort : « action de voter, v. votatge » (v. TdF ‘voutamen’)

votant, -a  (subs.) : persona que vòta.

votar (v. tr.) : balhar sa votz (son sufragi) dins una eleccion ; far passar una lei.

Votar per tala o tala persona.

Votar una lei.

votatge nm, cf Ubaud Dicort : « votation, v. vòte » (v. TdF ‘voutage’)

vòte nm : votz d'elector / sufragi. (# vòt)

votiu, -iva adj : promés o ofèrt per vòt ; relatiu, -iva a la vòta.

 

 

 

 

votz nf (plur. : voses) : ensemble de sons emeses per l'òme per comunicar amb los autres ; son emés en cantant ; partida vocala o instrumentala d'una òbra musicala ; forma gramaticala.

Cant de doas voses.

Votz d'òme. Votz de femna.

Votz fòrta. Votz febla.

Votz nauta. Votz bassa.

Votz clara. Votz sorna.

Votz argentina. Votz rauca.

Votz pastosa.

Votz asclada.

Votz plena.

Votz escleta.

Votz escura.

A mièja votz / Sota votz, à mi-voix.

(v. Ubaud Dicort e Laus)

La votz de la consciéncia.

La votz del sang...

Votz activa. Votz passiva.

vòuser / vólzer [veire vòuser, cf Ubaud Dicort] (v. tr.) : doblet de vòlver, « enrouler » (Alibert).

vòuser (se) v pron, cf Ubaud Dicort : v. vòlver (se)

voussura nf, cf Ubaud Dicort : « voussure » TdF ‘vóussuro’

vòuta 1 / vòlta [veire vòuta, cf Ubaud Dicort] (los 2, Alibert) nf (v. voutar 1) : cròta / cindra (obratge de maçonariá cindrat en forma d'arc), facha amb un assemblatge de pèiras que s'apèvan las unas sus las autras ; passada cobèrta entremièg doas carrièiras ;

vòuta 2 / vòlta (Alibert) [veire vòuta, cf Ubaud Dicort] nf (v. voutar 2) : movement circular ; vai-e-vèni ; laurada ; torn que fa una ròda ; accion de s'aprochar e d'enrodar los anets salvatges ; vegada (moment) ; ziga-zaga ; anciana mesura de capacitat ; t. tecn. de marina ; t. tecn. de boquièr (v. TdF ‘vóuto’).

voutaongla nm, cf Ubaud Dicort : « tourniole, espèce de  panaris » TdF ‘vòuto-ounglo’

voutar 1 (bastir en vòuta) v, cf Ubaud Dicort : « v tr, voûter, construire en voûte, arquer, v. arcar, arcvoutar, crotar 1 » (v. TdF ‘vouta 2’). voutar (v. tr.) : v. voltar 1 (non preconizat Dicort).

voutar (se) v pron : « se voûter, se se courber » TdF jos ‘vouta 2’

voutar 2 (virar) v, cf Ubaud Dicort : « v. tr et intr, tourner, faire circuler, promener, v. tornar ; faire le tour, faire des tournées pour vendre ou acheter, tournoyer, parcourir, rôder, errer, se promener, v. barrutlar ; tirer les filets de la mer, v. tirar » (v. TdF ‘vóuta’).  voutar (v. tr. e intr.) : v. voltar 2 (non preconizat Dicort).

vouteja nf, cf Ubaud Dicort : « voltige » (v. Rapin)

voutejaire, -aira (~ -airitz) adj e n, cf Ubaud Dicort : « voltigeur ; rôdeur, crocheteur, commissionnaire de rue » TdF ‘vóutejaire’

Una voutejairitz, une femme qui parcourt les rues, une commissionnaire. (v. TdF)

voutejairitz nf, cf Ubaud Dicort : « doloire, outil de tonnelier » TdF ‘vóutejairis’

voutejament nm, cf Ubaud Dicort : « action de voltiger, de tournoyer » TdF

voutejar 1 (abs. TdF) (v. tr. e intr.) : far una vòuta [v. voutar] ; far vòuta.

voutejar 2 v, cf Ubaud Dicort : « v intr et tr, voltiger, tournoyer ; rôder, courir les champs ; houer, cultiver les champs avec la houe ; doler le bois » TdF ‘vóuteja’.

voutèla nf, cf Ubaud Dicort : « armature en fer qui supporte un plafond ou plancher de plâtre » TdF ‘voutello’

vouteta nf, cf Ubaud Dicort : « petit intervalle de temps, court instant » TdF ‘vóuteto’

voutin nm, cf Ubaud Dicort : « petite voûte ; plafond » TdF ‘vóutin’

voutís, -issa adj : viradís, -issa, « qui cherche des détours » TdF ‘vóutis’.

voutona nf, cf Ubaud Dicort : « petit intervalle de temps, v. vouteta » (v. TdF)

vovrai nm : (vin), cf Ubaud Dicort, « vouvray (37) »

« vrenha » e derivats : v. vendémia.

« vrèspe » e derivats : v. vèspre.

vrilhas : v. trilhas e vrilhas (a -)

« vrim» : v. veren.

« vudar » - « vuidar » - « vujar » : v. voidar / vojar.

vuèg, -vuèja / vuòg, vuòja (non preconizat Dicort) adj e nm : v. void, -a.

vuèjacarnièr nm, cf Ubaud Dicort : « (qui vide la carnassière) cuisinier » TdF ‘vuejo-carnié’

vuèjagobelet nm, cf Ubaud Dicort : « vide-bouteille, v. cabanon » (v. TdF ‘vuejo-goubelet’)

vuèjapòcha nm, cf Ubaud Dicort : « vide-gousset, repaire de voleurs » TdF ‘vuejo-pòchi’

vuidsang nm, cf Ubaud Dicort : (v. tirasang)

Vulcan : dieu roman del fuòc e del trabalh dels metals.

vulcan nm, cf Ubaud Dicort :  « (entom.) variété de papillon, vulcain » (Rapin)

vulcanian, -a adj, cf Ubaud Dicort : « vulcanien, -enne » (Per Noste)

vulcanizacion : accion de vulcanizar.

vulcanizar (v. tr.) : melhorar lo caochoc amb de sofre.

vulcanològ, -a n, cf Ubaud Dicort : v. volcanològ,

vulcanologia nf, cf Ubaud Dicort : v. volcanologia.

vulgar 1, -a adj : lord, -a ; prosaïc, -a ; comun, -a.

Lenga « vulgara » (pej.) : lenga del pòble.

vulgar 2 nm, cf Ubaud Dicort : « idiome vulgaire, langue usuelle » (Laus)

vulgarament : d'un biais vulgar.

vulgarisme : frasa, forma o expression vulgaras.

vulgaritat nf : estat de çò lord : estat de çò prosaïc.

vulgarizable, -bla : que pòt èsser vulgarizat, -ada.

vulgarizacion : accion o resulta de vulgarizar.

vulgarizador, -airitz (abs. Dicort) (subs. e adj.) : que trabalha a vulgarizar. (v. vulgarizator)

vulgarizar (v. tr.) : far conéisser al grand public.

vulgarizar (se) : s'espandir dins lo grand public.

vulgarizator, -tritz adj e n, cf Ubaud Dicort : « vulgarisateur, -trice » (Laus)

vulgata [Vulgata n pr f, cf Ubaud Dicort] : revirada latina de la Bíblia per sant Giròni (340 - 420)

vulnerabilitat nf : estat de çò vulnerable.

vulnerable, -bla : feble, -a (que pòt èsser atacat, nafrat)

vulnerari, -ària (adj. e subs. m.) : que sosta d'una nafradura o d'una macadura ; remèdi que sosta d'una nafradura o d'una macadura.

vulnerària nf (plt) : (Anthyllis vulneraria)

vulpin 1 nm (plt.) : coa de guèine (Alopecurus)

vulpin 2, -a adj, cf Ubaud Dicort (v. volp) : « vulpin, du renard »

vultuós, -osa adj  (Fettuciari ; abs. Dicort) : se ditz de quicòm de congestionat e de bodenfle.

Una cara vultuosa.

vulva : organs genitals extèrns de la femna e d'unas femes.

vulvar, -a : relatiu, -iva a la vulva.

Artèrias vulvaras.

vulvària (plt.) : planta que pudís (Chenopodium vulvaria)

vulvectomia : reseccion totala o parciala de la vulva.

vulvifòrme, -ma : que revèrta una vulva (en forma de vulva)

vulviti (f.) : inflamacion de la vulva.

VULVO- : forma prefixada del latin vulva.

vulvovaginal, -a : relatiu, -iva a la vulva e a la vagina.

vulvovaginiti (f.) : inflamacion de la vulva e de la vagina, o de las glandolas vulvovaginalas.

vumètre : aparelh per mesurar lo volum d'un senhal