|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
volcadís 1 (subs. m.) : èrbas, cerealum jaguts per la pluèja o lo vent. volcadís 2, -issa adj : que se jai aisidament (en parlant del cerealum) Froment volcadís. Civada volcadissa. volcan : traucàs de la crosta terrèstra, en forma de còn que sa cima pòt escopir, escopís o a ja escopidas de matèrias en fusion ; persona volcanica ; malparat (perilh imminent) Volcan en activitat. Volcan atudat. Aquela persona es un volcan ! Sèm sus un volcan ! volcanic, -a : de la natura d'un volcan. Una passion volcanica. volcanisme : ensemble de las manifestacions volcanicas. volcanològ [vulcanològ], -a n : especialista de la volcanologia. volcanologia [vulcanologia] nf : estudi dels volcans e del volcanisme per assajar de se n'aparar. volcar (v. tr.) : « renverser ; coucher » ; far jaire èrbas o cerealum (Alibert). (v. volzar) L'auratge nos a volcadas totas las èrbas. volcar (se) v pron : « se
vautrer » (Laus,
Lagarrde) « voldràs » nm : v. voltor. voleibòl (< angl) nm,
cf Ubaud Dicort :
« volley-ball » (Rapin) voleibolaire, -aira n, cf Ubaud Dicort :
« volleyeur, -euse » (Sèrras-Ess.) volejar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, voltiger, voleter, v. volatejar » (v. TdF). « volejar » : v. volatar. volença / voléncia [veire volença, cf Ubaud Dicort] nf : accion de voler ; çò volgut ; volontat. voler 1 (v. tr.) : desirar / aver enveja de / cercar a ; volontar ; exigir ; permetre / consentir a ; pretendre ; « [périphrase verbale dont le sujet est une chose] menacer (imminence aléatoire) [v. aussi voler 3] » (Granier Petite gram. de l’occitan, p. 48). Vòli saber çò que se passèt. Volriái d'argent. Volriái escriure un roman. Vòli plan venir amb tu. Vòli de pròvas ! Me volètz prestar cinquanta euròs? Me vòl far passar per fòl, laissem-lo dire. Aquel ostal vòl tombar, cette maison menace de
tomber. (Granier) voler (se) : s'agradar / se volontar / s'aimar. voler 2 (v. tr. ind.) : acceptar ; aver de rancuna, de ressentiment. Cap de jove vòl pas d'ela. Me'n volguèsses pas de t'aver pas convidat pus lèu. voler 3 (v. impers.) : Cresi que vòl plòure (occ.) Vòl plòure, la pluie menace.
(Laus) voler 4 nm, cf Ubaud Dicort :
« vouloir, volonté, dessein, intention, désir, v. volontat » (v. TdF ‘voulé 2’) voler-viure nm, cf Ubaud Dicort :
« (philos.) vouloir-vivre » volet, -a adj, cf Ubaud Dicort :
« prêt à s’envoler, volage » (v. TdF ‘voulet 2’) voleta nf, cf Ubaud Dicort :
« émouchoir, v. cochamoscas » (v. TdF ‘vouleto’) « voletejar » v : v. volatejar. vòlfa
nf : veire òlfa ~
òlva, cf Ubaud Dicort volgut, uda (< voler) part pass e adj, cf Ubaud Dicort : « voulu, ue, exigé,
ée » TdF jos ‘voulé 1’ vòlha nf (v. Ubaud Dicort e Lèbre) : « volonté
d’agir, ardeur, énergie, vaillance, entrain, courage, vigueur,
santé » TdF ‘voio’ vòlha (bona -) nm, cf Ubaud Dicort :
« bonne-voglie, volontaire qui se louait pour ramer sur les
galères, par opposition à forçat ;
bon garnement, vaurien, fainéant » (v. TdF jos ‘voio’) volham nm, cf Ubaud Dicort :
« vigueur, énergie, v. abeluc, enavant » (v. TdF ‘vouian’) volhassa nf, cf Ubaud Dicort :
« grand vaurien » TdF ‘vouiasso’ volicion : acte de volontat. volièira nf, cf Ubaud Dicort : « volière, v. aucelièira » (v. TdF ‘vouliero’). (v. volador 1) volilha nf, cf Ubaud Dicort :
« volige, planche mince » TdF ‘vouliho’ volnai nm : (vin), cf Ubaud Dicort, « volnay
(21) » volont, -a adj (v. Ubaud Dicort e TdF): que vòl far pas
qu'a son idèa. Aviá
un còr volont, il avait un
caractère absolu. (v. TdF) volontadós, -osa adj, cf Ubaud Dicort : v. volontós. (v. TdF jos ‘voulountous’) volontar (v. tr. dir. e ind.) : voler plan / aimar ; s'agradar a Volonti plan d'anar en mar. volontari, -ària (adj. e subs.) : que volonta de far quicòm. volontàriament : espontanèament. volontariat nm : engatjament volontari dins l'armada ; engatjament volontari en general. volontarisme (t. tecn. de filosofia, de psicologia) : doctrina que dona la preeminéncia a las fonccions volontàrias (afectivitat, activitat) de l'individú. volontarista adj e n (m. e f.) : adèpte, -a del volontarisme. volontat nf : facultat de se poder determinar a far o a far pas ; energia mai o mens granda utilizada per amodar aquel poder ; intencion fèrma de far quicòm ; lunadas (capricis) ; desirs explicits formulats abans morir. Aver fòrça
volontat. Far conéisser sa
volontat. Far sas quatre volontats. Las volontats darrièiras. volontièr (adv.) / volontièirament (abs. Dicort e TdF) (los 2, L. 386) : de bon grat. Mal
volontièr¸ à
contre-cœur, impatiemment. (v. TdF
jos
‘voulountié’) volontós, -osa adj : de bona volontat, « bien disposé, zélé, ée, qui agit de bon cœur, qui travaille volontiers ; spontané, ée ; qui tient à ses volontés, v. volont » (v. TdF ‘voulountous’) volp nf (v. L. 386 e Ubaud Dicort Errata web)
: guèine (e non pas « rainal
» o « rainard » (fr.), « renard,
aussi bien mâle que
femelle » (Palay
‘boup’). (v. rainald o rainard) volpa nf (abs. Dicort ; v.
jos volp) : mandra (feme
del guèine). (v. rainalda o rainarda) volpet nm, cf Ubaud Dicort :
« renardeau » (Sèrras-Ess.). (v. rainardon, mandrat) volpilhièira : tuta de guèines. Vòlques
(pòble
d’Itàlia) n pr m pl, cf Ubaud Dicort :
« Volques » vòlt : unitat de mesura de fòrça electromotriça e de diferéncia de poténcia. vòlta nf (non preconizat Dicort) : v. vòuta 1 e 2. voltaïc, -a (relatiu a la
pila electrica de Vòlta) adj, cf Ubaud Dicort : « voltaïque » (Rapin) |
|
voltamètre : tot aparelh que i se fa una electrolisi. voltampèr [vòltampère] nm (v. Ubaud Dicc. scient. p. 306) : unitat de poténcia aparenta d'un corrent alternatiu. voltamperomètre : aparelh per mesurar en voltampèrs la poténcia aparenta. voltamperometria : metòde d'electroanalisi quantitativa e qualitativa que permet de determinar la natura e la concentracion d'una substància quimica. voltamperometric, -a : relatiu, -iva a la voltamperometria. voltar 1 [veire voutar 1, cf Ubaud Dicort] / voutar (los 2, Alibert) (v. tr.) : cindrar / crotar ; voltar
2 [veire voutar
2, cf Ubaud Dicort] / voutar (los 2, Alibert) (v. intr. e
tr.) : tornejar ; errar / rodar ; girar / virar. La Tèrra volta a l'entorn del solelh. voltatge : potencial electric formulat en vòlts. voltejaire [veire voutejaire, cf Ubaud Dicort], -aira n : persona que volteja (t.a.) voltejament [veire voutejament] nm : accion de voltejar (t. a.) voltejar [veire voutejar 2] / voutejar (v. tr. e intr.) : far vai-e-vèni / laurar ; tornejar ; rodar. volterian, -a adj, cf Ubaud Dicort :
« voltairien, -enne » (Laus) voltmètre [vòltmètre, cf Ubaud Dicort] nm : instrument per mesurar en vòlts la diferéncia de poténcia de dos punts d'un circuit. voltor nm : gròs aucèl de rapina (Gyps fulvus) voltor pichon : (Neophron percnopterus) volubil, -a adj, cf Ubaud Dicort : « (loquace) volubile » (Per Noste) ; « (bot.)
volubile » (Laus) Un
òme volubil. Una
planta volubila. (v. jos voluble) volubilament
adv, cf Ubaud Dicort :
« volubilement » (v. çai sus) volubilis [volubilís] nm (plt.) : correjòla (Convolvulus) volubilitat nf : accion de parlar d'abondància e rapidament. volublament (abs. Dicort) : d'un biais voluble. (v. volubilament) voluble, -bla adj (abs. Dicort) : que parla d'abondància e rapidament ; que s'enrotla en espirala sus un supòrt. (v. volubil) Un òme voluble. Una planta volubla. volucomptador nm, cf Ubaud Dicort
(v.
comptador) « (techn.)
volucompteur » voludament (subs.) : accion d'alimenar o de s'alimenar. voludar (v. tr.) : alimenar pel sòl o per l'èrba. voludar (se) : s'alimenar pel sòl o per l'èrba. volum 1 nm (Alibert ; abs TdF) (bu'lyn) :
vòl d'aucèl. (v. volatum, volada) volum 2 nm : libre ; quicòm que prend fòrça plaça : quantitat d'aiga, de merça o de quicòm mai ; intensitat d'un son ; espaci ocupat per tot çò que a o que pòt prene una forma concrèta. Menar de volum, faire du volume. Faire de volum, faire de l’embarras. En volum, en tas, en foule, ensemble. (v. Ubaud
Dicort e TdF ‘voulume’) Volum massic, cf Ubaud Dicort , volume massique. (v. massic) voluma (passar per la -) loc v, cf Ubaud Dicort : « passer inaperçu au
milieu d’autres choses » TdF ‘voulumo’ volumetria : mesura dels volums (bu'lyms) volumetric, -a : relatiu, -iva a la mesura dels volums. volumetricament : per de procediments volumetrics. volumic, -a adj : (fisica)
« volumique » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 306) Massa
volumica, masse volumique. (v. Ubaud Dicc. scient.) voluminós, -osa : enòrme, -a (que ten fòrça plaça) voluptat nf (R. V, 568) : viu plaser ; plaser sensual. voluptuós, -osa adj : que recèrca la voluptat. voluptuosament : d'un biais voluptuós. S'estirar voluptuosament. voluta : tot çò en forma d'espirala (t. a.) Las volutas del fum d'una
cigarreta. Las volutas de l'èdra, de la correjòla... vòlva 1 nf /
vòlfa (v. vòlfa)
/ volòfa (abs. Dicort) : particula d'un
còrs que l'aire s'empòrta aisidament (t. a.), « balle des céréales, enveloppe
des grains, en Languedoc » (v. TdF ‘bolbo
2’) (v. òlva) Una vòlva de nèu : un borrilh de nèu. (v. TdF ‘bolbo 1’) vòlva 2 nf, cf Ubaud Dicort : (bot.)
« volve » (Rapin).
(v.
volvària) volvacion nf, cf Ubaud Dicort :
(zool.) « volvation » (Rapin) volvària nf, cf Ubaud Dicort : « (bot.) volvaire » (Rapin) volvena (abs. Dicort) : tèrra
d'alluvions. (v. bolbena) vòlver (v. tr.) (v. Ubaud Dicort e Alibert) : far
jaire èrbas e cerealum ; enrotlar, « tourner » (L. 386). vòlver (se) v pron, cf Ubaud Dicort / vólzer (se) [veire vòuser (se), cf Ubaud Dicort] : se volcar « se tourner » (L. 386). volvin nm, cf Ubaud Dicort :
« nom d’un vent en Donnezan » (Alibert) volvocalas (f. pl.) : mena d'algas de las aigas doças. volvós, -osa (abs. Dicort) : que conten de vòlvas 2. volzar / volcar (v. tr.) / vòuzer (abs. Dicort) / vólzer [veire vòuser, cf Ubaud Dicort] (v. tr.) : doblets de vòlver. volzar / volcar (se) v pron / vòuzer (abs. Dicort) / vólzer [veire vòuser] (se) : doblets de se vòlver. Amb aquel auratge, la civada s'es tota volzada ! volzedoira nf : debanadoira. vomèr nm, cf Ubaud Dicort :
« (anat.) vomer »
(Rapin) vomerian, -a adj, cf Ubaud Dicort :
« vomérien, -enne » (Laus) vomic, -a adj (Laus ; abs. Dicort) :
qu'amòda (que bolega) lo vòmit. (v. vomica 1) vomica 1 (que ten
proprietats vomitivas) adj f, cf Ubaud Dicort :
« vomique » Notz vomica, noix vomique (graines du vomiquier). (v. Ubaud Dicort e Laus) vomica 2 nf, cf Ubaud Dicort :
« vomique, abcès du poumon » TdF ‘boumico’ vomidura : vòmit (çò vomit) vomiquièr
nm, cf Ubaud Dicort :
« (bot.) vomiquier » (Rapin) vomir (v. tr. e intr.) : regetar per la boca lo contengut de l'estomac ; regetar quicòm en general ; vociferar. Vomir son dejunar. Vomir de sang. Vomir de bruma Vomir d'insoléncias. Vomir de damnes. . |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|