volcadís 1 (subs. m.) : èrbas, cerealum jaguts per la pluèja o lo vent.

volcadís 2, -issa adj : que se jai aisidament (en parlant del cerealum)

Froment volcadís.

Civada volcadissa.

volcan : traucàs de la crosta terrèstra, en forma de còn que sa cima pòt escopir, escopís o a ja escopidas de matèrias en fusion ; persona volcanica ; malparat (perilh imminent)

Volcan en activitat.

Volcan atudat.

Aquela persona es un volcan !

Sèm sus un volcan !

volcanic, -a : de la natura d'un volcan.

Una passion volcanica.

volcanisme : ensemble de las manifestacions volcanicas.

volcanològ [vulcanològ], -a n : especialista de la volcanologia.

volcanologia [vulcanologia] nf : estudi dels volcans e del volcanisme per assajar de se n'aparar.

volcar (v. tr.) : « renverser ; coucher » ; far jaire èrbas o cerealum (Alibert). (v. volzar)

L'auratge nos a volcadas totas las èrbas.

volcar (se) v pron : « se vautrer » (Laus, Lagarrde)

« voldràs » nm : v. voltor.

voleibòl (< angl) nm, cf Ubaud Dicort : « volley-ball » (Rapin)

voleibolaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : « volleyeur, -euse » (Sèrras-Ess.)

volejar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, voltiger, voleter, v. volatejar » (v. TdF). « volejar » : v. volatar.

volença / voléncia [veire volença, cf Ubaud Dicort] nf : accion de voler ; çò volgut ; volontat.

voler 1 (v. tr.) : desirar / aver enveja de / cercar a ; volontar ; exigir ; permetre / consentir a ; pretendre ; « [périphrase verbale dont le sujet est une chose] menacer (imminence aléatoire) [v. aussi voler 3] » (Granier Petite gram. de l’occitan, p. 48).

Vòli saber çò que se passèt.

Volriái d'argent.

Volriái escriure un roman.

Vòli plan venir amb tu.

Vòli de pròvas !

Me volètz prestar cinquanta euròs?

Me vòl far passar per fòl, laissem-lo dire.

Aquel ostal vòl tombar, cette maison menace de tomber. (Granier)

voler (se) : s'agradar / se volontar / s'aimar.

voler 2 (v. tr. ind.) : acceptar ; aver de rancuna, de ressentiment.

Cap de jove vòl pas d'ela.

Me'n volguèsses pas de t'aver pas convidat pus lèu.

voler 3 (v. impers.) :

Cresi que vòl plòure (occ.)

Vòl plòure, la pluie menace. (Laus)

voler 4 nm, cf Ubaud Dicort : « vouloir, volonté, dessein, intention, désir, v. volontat » (v. TdF ‘voulé 2’)

voler-viure nm, cf Ubaud Dicort : « (philos.) vouloir-vivre »

volet, -a adj, cf Ubaud Dicort : « prêt à s’envoler, volage » (v. TdF ‘voulet 2’)

voleta nf, cf Ubaud Dicort : « émouchoir, v. cochamoscas » (v. TdF ‘vouleto’)

« voletejar » v : v. volatejar.

vòlfa nf : veire òlfa ~ òlva, cf Ubaud Dicort

volgut, uda (< voler) part pass e adj, cf Ubaud Dicort : « voulu, ue, exigé, ée » TdF jos ‘voulé 1’

vòlha nf (v. Ubaud Dicort e Lèbre) : « volonté d’agir, ardeur, énergie, vaillance, entrain, courage, vigueur, santé » TdF ‘voio’

vòlha (bona -) nm, cf Ubaud Dicort : « bonne-voglie, volontaire qui se louait pour ramer sur les galères, par opposition à forçat ; bon garnement, vaurien, fainéant » (v. TdF jos ‘voio’)

volham nm, cf Ubaud Dicort : « vigueur, énergie, v. abeluc, enavant » (v. TdF ‘vouian’)

volhassa nf, cf Ubaud Dicort : « grand vaurien » TdF ‘vouiasso’

volicion : acte de volontat.

volièira nf, cf Ubaud Dicort : « volière, v. aucelièira » (v. TdF ‘vouliero’). (v. volador 1)

volilha nf, cf Ubaud Dicort : « volige, planche mince » TdF ‘vouliho’

volnai nm : (vin), cf Ubaud Dicort, « volnay (21) »

volont, -a adj (v. Ubaud Dicort e TdF): que vòl far pas qu'a son idèa.

Aviá un còr volont, il avait un caractère absolu. (v. TdF)

volontadós, -osa adj, cf Ubaud Dicort : v. volontós. (v. TdF jos ‘voulountous’)

volontar (v. tr. dir. e ind.) : voler plan / aimar ; s'agradar a

Volonti plan d'anar en mar.

volontari, -ària (adj. e subs.) : que volonta de far quicòm.

volontàriament : espontanèament.

volontariat nm : engatjament volontari dins l'armada ; engatjament volontari en general.

volontarisme (t. tecn. de filosofia, de psicologia) : doctrina que dona la preeminéncia a las fonccions volontàrias (afectivitat, activitat) de l'individú.

volontarista adj e n (m. e f.) : adèpte, -a del volontarisme.

volontat nf : facultat de se poder determinar a far o a far pas ; energia mai o mens granda utilizada per amodar aquel poder ; intencion fèrma de far quicòm ; lunadas (capricis) ; desirs explicits formulats abans morir.

Aver fòrça volontat.

Far conéisser sa volontat.

Far sas quatre volontats.

Las volontats darrièiras.

volontièr (adv.) / volontièirament (abs. Dicort e TdF) (los 2, L. 386) : de bon grat.

Mal volontièr¸ à contre-cœur, impatiemment. (v. TdF jos ‘voulountié’)

volontós, -osa adj : de bona volontat, « bien disposé, zélé, ée, qui agit de bon cœur, qui travaille volontiers ; spontané, ée ; qui tient à ses volontés, v. volont » (v. TdF ‘voulountous’)

volp nf (v. L. 386 e Ubaud Dicort Errata web) : guèine (e non pas « rainal » o « rainard » (fr.), « renard, aussi  bien mâle que femelle » (Palay ‘boup’). (v. rainald o rainard)

volpa nf (abs. Dicort ; v. jos volp) : mandra (feme del guèine).  (v. rainalda o rainarda)

volpet nm, cf Ubaud Dicort : « renardeau » (Sèrras-Ess.). (v. rainardon, mandrat)

volpilhièira : tuta de guèines.

Vòlques (pòble d’Itàlia)  n pr m pl, cf Ubaud Dicort : « Volques »

vòlt : unitat de mesura de fòrça electromotriça e de diferéncia de poténcia.

vòlta nf (non preconizat Dicort) : v. vòuta 1 e 2.

voltaïc, -a (relatiu a la pila electrica de Vòlta) adj, cf Ubaud Dicort : « voltaïque » (Rapin)

 

 

voltamètre : tot aparelh que i se fa una electrolisi.

voltampèr [vòltampère] nm (v. Ubaud Dicc. scient. p. 306) : unitat de poténcia aparenta d'un corrent alternatiu.

voltamperomètre : aparelh per mesurar en voltampèrs la poténcia aparenta.

voltamperometria : metòde d'electroanalisi quantitativa e qualitativa que permet de determinar la natura e la concentracion d'una substància quimica.

voltamperometric, -a : relatiu, -iva a la voltamperometria.

voltar 1 [veire voutar 1, cf Ubaud Dicort] / voutar (los 2, Alibert) (v. tr.) : cindrar / crotar ;

voltar 2 [veire voutar 2, cf Ubaud Dicort] / voutar (los 2, Alibert) (v. intr. e tr.) : tornejar ; errar / rodar ; girar / virar.

La Tèrra volta a l'entorn del solelh.

voltatge : potencial electric formulat en vòlts.

voltejaire [veire voutejaire, cf Ubaud Dicort], -aira n : persona que volteja (t.a.)

voltejament [veire voutejament] nm : accion de voltejar (t. a.)

voltejar [veire voutejar 2] / voutejar (v. tr. e intr.) : far vai-e-vèni / laurar ; tornejar ; rodar.

volterian, -a adj, cf Ubaud Dicort : « voltairien, -enne » (Laus)

voltmètre [vòltmètre, cf Ubaud Dicort] nm : instrument per mesurar en vòlts la diferéncia de poténcia de dos punts d'un circuit.

voltor nm : gròs aucèl de rapina (Gyps fulvus)

voltor pichon : (Neophron percnopterus)

volubil, -a adj, cf Ubaud Dicort : « (loquace) volubile » (Per Noste) ; « (bot.) volubile » (Laus)

Un òme volubil.

Una planta volubila. (v. jos voluble)

volubilament adv, cf Ubaud Dicort : « volubilement » (v. çai sus)

volubilis [volubilís] nm (plt.) : correjòla (Convolvulus)

volubilitat nf : accion de parlar d'abondància e rapidament.

volublament (abs. Dicort) : d'un biais voluble. (v. volubilament)

voluble, -bla adj (abs. Dicort) : que parla d'abondància e rapidament ; que s'enrotla en espirala sus un supòrt. (v. volubil)

Un òme voluble.

Una planta volubla.

volucomptador nm, cf Ubaud Dicort (v. comptador)  « (techn.) volucompteur »

voludament (subs.) : accion d'alimenar o de s'alimenar.

voludar (v. tr.) : alimenar pel sòl o per l'èrba.

voludar (se) : s'alimenar pel sòl o per l'èrba.

volum 1 nm (Alibert ; abs TdF) (bu'lyn) : vòl d'aucèl. (v. volatum, volada)

volum 2 nm : libre ; quicòm que prend fòrça plaça : quantitat d'aiga, de merça o de quicòm mai ; intensitat d'un son ; espaci ocupat per tot çò que a o que pòt prene una forma concrèta.

Menar de volum, faire du volume.

Faire de volum, faire de l’embarras.

En volum, en tas, en foule, ensemble.

(v. Ubaud Dicort e TdF ‘voulume’)

Volum massic, cf Ubaud Dicort , volume massique. (v. massic)

voluma (passar per la -) loc v, cf Ubaud Dicort : « passer inaperçu au milieu d’autres choses » TdF ‘voulumo’

volumetria : mesura dels volums (bu'lyms)

volumetric, -a : relatiu, -iva a la mesura dels volums.

volumetricament : per de procediments volumetrics.

volumic, -a adj : (fisica) « volumique » (v. Ubaud Dicc. scient.  p. 306)

Massa volumica, masse volumique. (v. Ubaud Dicc. scient.)

voluminós, -osa : enòrme, -a (que ten fòrça plaça)

voluptat nf (R. V, 568) : viu plaser ; plaser sensual.

voluptuós, -osa adj : que recèrca la voluptat.

voluptuosament : d'un biais voluptuós.

S'estirar voluptuosament.

voluta : tot çò en forma d'espirala (t. a.)

Las volutas del fum d'una cigarreta.

Las volutas de l'èdra, de la correjòla...

vòlva 1 nf / vòlfa (v. vòlfa) / volòfa (abs. Dicort) : particula d'un còrs que l'aire s'empòrta aisidament (t. a.), « balle des céréales, enveloppe des grains, en Languedoc » (v. TdF ‘bolbo 2’) (v.  òlva)

Una vòlva de nèu : un borrilh de nèu. (v. TdF ‘bolbo 1’)

vòlva 2 nf, cf Ubaud Dicort :  (bot.) « volve » (Rapin). (v. volvària)

volvacion nf, cf Ubaud Dicort : (zool.) « volvation » (Rapin)

volvària nf, cf Ubaud Dicort : « (bot.) volvaire » (Rapin)

volvena (abs. Dicort) : tèrra d'alluvions. (v. bolbena)

vòlver (v. tr.) (v. Ubaud Dicort e Alibert) : far jaire èrbas e cerealum ; enrotlar, « tourner » (L. 386).

vòlver (se) v pron, cf Ubaud Dicort / vólzer (se) [veire vòuser (se), cf Ubaud Dicort] : se volcar « se tourner » (L. 386).

volvin nm, cf Ubaud Dicort : « nom d’un vent en Donnezan » (Alibert)

volvocalas (f. pl.) : mena d'algas de las aigas doças.

volvós, -osa (abs. Dicort) : que conten de vòlvas 2.

volzar / volcar (v. tr.) / vòuzer (abs. Dicort) / vólzer [veire vòuser, cf Ubaud Dicort] (v. tr.) : doblets de vòlver.

volzar / volcar (se) v pron / vòuzer (abs. Dicort) / vólzer [veire vòuser] (se) : doblets de se vòlver.

Amb aquel auratge, la civada s'es tota volzada !

volzedoira nf : debanadoira.

vomèr nm, cf Ubaud Dicort : « (anat.) vomer » (Rapin)

vomerian, -a adj, cf Ubaud Dicort : « vomérien, -enne » (Laus)

vomic, -a adj (Laus ; abs. Dicort) : qu'amòda (que bolega) lo vòmit. (v. vomica 1)

vomica 1 (que ten proprietats vomitivas) adj f, cf Ubaud Dicort : « vomique »

Notz vomica, noix vomique (graines du vomiquier). (v. Ubaud Dicort e Laus)

vomica 2 nf, cf Ubaud Dicort : « vomique, abcès du poumon » TdF ‘boumico’

vomidura : vòmit (çò vomit)

vomiquièr nm, cf Ubaud Dicort : « (bot.) vomiquier » (Rapin)

vomir (v. tr. e intr.) : regetar per la boca lo contengut de l'estomac ; regetar quicòm en general ; vociferar.

Vomir son dejunar.

Vomir de sang.

Vomir de bruma

Vomir d'insoléncias.

Vomir de damnes.

.