|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
vocalament : amb la votz. vocalic, -a : relatiu, -iva a las vocalas. Lo sistèma vocalic occitan a sèt sons vocals : a, e, ɛ, i, ɔ, o, y. (Fonetica internacionala) vocalisa (abs. Dicort) : exercici de la votz sus l'escala dels sons, fach sus una o mai d'una vocala, sens dire las nòtas. (v. vocaliza) vocalisme : sistèma de las vocalas d'una lenga. vocalista n (dels dos genres), cf Ubaud Dicort : « vocaliste, celui qui lit ou chante bien la musique vocale » TdF vocaliza nf, cf Ubaud Dicort (v. vocalizar) : « vocalise » (Sèrras-Ess.) vocalizacion : accion o resulta de vocalizar. vocalizar / vocalisar (non preconizat Dicort) (v. intr.) : far de vocalisas. vocatiu nm : forma que prenon, dins las lengas a declinason, los noms, pronoms, adjectius e participis, quand son utilizats per apelar una persona o una causa personificada. vociferacion : accion o resulta de vociferar. vociferador, -airitz (abs. Dicort) (adj. e subs.) : que vocifèra. (v. vociferaire) Una votz vociferairitz. vociferaire, -aira adj e n (v. Ubaud Dicort) : « vociférateur, -trice ; gueulard, grande gueule » (Per Noste) vociferar (v. intr.) : parlar en bramant e amb colèra. Vociferar d'insolentariás. vociferator, -tritz n : « vociférateur, -trice » (v. Per Noste). (v. vociferaire) vodar (v. tr.) : avodar (consacrar ; dedicar ; metre jos la proteccion d'un sant o de la Verge Maria) Un prèire a vodada sa vida a Nòstre Sénher. vodar (se) : s'avodar (se consacrar ; se dedicar ; se metre jos la proteccion d'un sant o de la Verge Maria) ; aver recors a. Se vodar a l'estudi de las lengas. Se vodar a Nòstra Dòna de las cambas : fugir al brutle. vodcà [vòdca ~ vòdka] nf, cf Ubaud Dicort : aigardent de milh o de blat fabricat dins d'unes païses d'Euròpa de l'èst, mai que mai en Russia. vodó nm e adj m : culte pagan de Negres de las Antilhas e mai que mai de Haïti ('haïti) vodre nm : remolin. (# bodre) Voet Pau : contaire occitan roergàs (1929-1987). vòga 1 nf : impuls (movement) d'un batèu, d'una embarcacion... ; mòda ; popularitat. Èsser en vòga : èsser a la mòda. La vòga de las raubas rasapet. La vòga dels jeans (angl) (dzi:ns) vòga ! 2 interj, cf Ubaud Dicort : « vogue » TdF ‘vogo 2’ E vòga la galèra ! et vogue la galère ; allons, passons outre. (v. TdF) vogada nf : accion de remar, de vogar ; impuls « impulsion donnée par un coup de rame » TdF. vogaire, -aira : persona que rema, que vòga. vogar (v. intr.) : remar ; navigar ; èsser amodat sus l'aiga per quin biais que siá ; èsser animat d'un movement de progression. Vogar sus un riu es un biais agradiu de se desplaçar. Vogava, l'embarcacion, a fòrça de rems. Tot un fum de satellits vògan dins l'espandi del cèl. vogar-selhar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, t. de marine, ramer debout » TdF ‘vouga-seia’ Vòga-selha, il veut et ne veut pas, il est indécis. (v. TdF) voge : filat de pesca. voguejar (v. intr.) : èsser saquejat sus las aigas. voguet nm, cf Ubaud Dicort : « boule de volée, petite boule de mail » TdF vòia nf (abs. Dicort) : vam / abeluc / ardor ; vigor ; santat ; coratge. (v. vòlha) A pas ges de vòia : a pas brica vam (a pas de coratge) « voiatjar » v (fr.) : v. viatjar. void, -a / vuèg, -ja adj e nm, cf Ubaud Dicort / vuòg, -ja (non preconizat Dicort) : que conten pas res. Un void, un vide, un espace vide. (v. TdF jos ‘vuide’) voidada / vojada nf : çò que l'òm voja en un còp. voidadís / vojadís (subs.) : çò vojat (sobras / trusses / brutitge) voidador / vojador nm : toat / doat (airal per vojar tot çò de vojar) ; conduit que l'òm i voja totas las bordilhas de la cosina e de l'ostal. voidaire (v. TdF jos vuidaire) / vojaire, -aira adj e n (los 2, v. Ubaud Dicort) : persona que voja quicòm. voidança / vojança nf : accion de vojar. voidar / vojar (v. tr.) : desbarrassar quicòm de son contengut (desemplenar) ; beure lo contengut d'un recipient ; desbarrassar una volalha de sas tripas. Voidar una cistèrna. Voidar una litra de vin. Voidar lo sac : vojar lo gran de dins un sac. Voidar la memòria d'un ordenador. Voidar una galina après la plumar. voidar / vojar (se) : se desemplenar ; rajar tot son contengut. voidatruqueta n, cf Ubaud Dicort : « soiffard » (Brun Glossari Oc-Fr). (v. truqueta) voidura nf, cf Ubaud Dicort : « entournure, échancrure » TdF ‘vuiduro’ « voirar » v : v. voidar. « voire » 1 : v. void. « voire » 2 v (abs. Dicort) : v. volar. vojada nf, cf Ubaud Dicort : v. voidada. vojadís nm, cf Ubaud Dicort : v. voidadís. vojador nm, cf Ubaud Dicort : v. voidador. vojaire, -aira (~ -airitz) (v. Ubaud Dicort) : v. voidaire. vojança nf, cf Ubaud Dicort : v. voidança.
|
|
vojar (v. tr.) : voidar, v. pus naut. Vojar l’escudèla, vider l’écuelle, découvrir le pot aux roses. (v. Ubaud Dicort e TdF jos vuja) vojòla nf, cf Ubaud Dicort : « poche ; tablier avec une poche pour vider (pour ramasser les olives par ex.) » (Lexic M. Roqueta) vòl 1 nm (francisme non preconizat Dicort) : rapina de çò d'autrú ; çò raubat. (v. furt, raubament, panatòri, cf Ubaud Dicort) vòl 2 nm : desplaçament dels aucèls, dels avions... dins l'aire ; distància que cobrís un aucèl, un avion... sens se pausar; aucèls que vòlan ensemble. Soi pivelat pel vòl rapid dels faucilhs (dels martinets) Lo vòl París-New York preniá tres oras amb Concòrd. Un vòl d'aucas salvatjas. Un vòl de borrilhs de nèu. Sasir una ocasion al vòl. vòl tremol nm (v. Alibert) : vòl incertan. Lo vòl de la rata pennada sembla un vòl tremol. vòla nf, cf Ubaud Dicort : « t. de jeu, vole ; volée, v. volada » (v. TdF ‘volo’) volacau [vòlacau nm, cf Ubaud Dicort] / vòlacalvet (abs. Dicort) : lum d'agradèl (bòla de granas empennadas que vent s'empòrta per las semenar pertot) (v. TdF ‘volo-cau’) volada nf : vòl d'un aucèl ; vòl d'aucèls / tropelada d'aucèls ; envòl ; rosta / tanada (volada de còps) (v. TdF) La volada d'una irondèla es un poèma dins lo cèl. Una volada d'anets salvatges, d'estornèls... Una volada d'emplastres, de còps de baston. Prene volada : s'abaudir. Tirar a la volada. Prene a la volada, prendre à la volée, en l’air. (Vayssier ‘boulado 1’) voladeta nf, cf Ubaud Dicort : « petite volée » TdF voladís, -issa : que pòt volar o s'envolar. volador 1 nm : ensemble dels traucs d'un colombièr ; volièira (galinièira ; aucelièira) ; volant de jòc. volador 2, -doira adj : prèst, -a a fòranisar. vòla guiraud [vòlaguiraud] (m.) / vòla paura [vòlapaura, cf Ubaud Dicort] (f.) : (Coccinella septempunctata) volaire, -aira (~ -airitz) n, cf Ubaud Dicort : « volant, -e » (Laus), « celui, celle qui vole » (v. TdF) Personal volaire, personnel volant. (v. Fettuciari) Peis volaire, poisson volant, exocet. (v. Laus) volalha nf, cf Ubaud Dicort : polalha (ensemble dels aucèls de volalhièira) volalhièira : galinièira (airal per téner de polalha) (v. TdF ‘voulaiero’) volalhièr, -ièira n, cf Ubaud Dicort : « volailler, -ère ». (v. polalhièr) volam : fauç / faucilh. Autres còps, segavan al volam. volam bartassièr nm, cf Ubaud Dicort : (v. vispla) volama nf, cf Ubaud Dicort : « faucille dont la lame n’a point de côte » TdF ‘voulamo’ volamada nf, cf Ubaud Dicort : « coup de faucille, ce qui tombe sous un coup faucille » TdF volamon nm, cf Ubaud Dicort : « petite faucille, étrape » TdF volant 1 (subs. m.) : tròç de siure empennat que se lança amb una raqueta ; mòla viraire d'un molin ; ornament de rauba [v. volanta]. De drolletas en volant que jogavan al volant. volant 2, -a adj, cf Ubaud Dicort : « volant, ante, ailé, ée » (v. TdF ‘voulant 2’) volanta nf, cf Ubaud Dicort : « volant de robe » TdF vòlapaura nf, cf Ubaud Dicort : v. vòlaguiraud. « volar 1 » v e derivats (fr.) : v. panar / raubar. volar 2 (v. intr.) : se desplaçar o se manténer en l'aire ; èsser lançat en l'aire ; se desplaçar al brutle ; caçar a la volada ; s'escampilhar rapidament. Las irondèlas volavan bas, signe de pluèja. D'avions volavan a dètz mila mètres d'auçada. De boca en boca volèt la bona novèla. volastrejaire, -aira [~ -airitz] adj e n : que volateja ; que vòla pesuc. volastrejar (v. intr.) : volatejar ; volar pesuc. Volastrejava, qu'aviá una ala nafrada. volatar v (v. Ubaud Dicort e Alibert) : v. volatejar. volatejant, -a adj, cf Ubaud Dicort : « qui voltige, volage » TdF volatejar / volatar (v. intr.) : alatejar / far de vòls pichonèls. Los aucèls vòlan ; la polalha volateja. volatge, -tja adj, cf Ubaud Dicort : « volage, inconstant, ante, v. tordolon » TdF volatil 1 (subs. m.) (R. V, 565) (abs. Dicort) (passat en fr. en 1600) : nom collectiu per « aucèl » o « polalha ». (v. volatilha) volatil 2, -a adj : que se muda rapidament en vapor ; leugièr, -ièira coma de vapor ; que s'evapòra aisidament (t. a.) L'etèr es bravament volatil. Nivolina volatila. Accion borsièira volatila. volatilha nf, cf Ubaud Dicort : « volatille, oiseaux, v. aucelina ; volatile, volaille, v. volalha » (v. TdF ‘voulatiho’) volatilitat nf : caractèr de çò volatil. volatilizable, -bla : que se pòt mudar en vapor. volatilizacion : accion de volatilizar o de se volatilizar. volatilizar (v. tr.) : mudar en vapor una substància liquida o solida. volatilizar (se) : se mudar en vapor. volatum nm sing (bula'tyn) : « volée d’oiseaux, volatille », tropelada d'aucèls (v. TdF) ; envòl, volada. vòlca (abs. Dicort) (m. e f.) : relatiu als Vòlcas [v. Vòlques] (primièrs Galleses que s'establiguèron en çò nòstre)
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|