vocalament : amb la votz.

vocalic, -a : relatiu, -iva a las vocalas.

Lo sistèma vocalic occitan a sèt sons vocals : a, e, ɛ, i, ɔ, o, y. (Fonetica internacionala)

vocalisa (abs. Dicort) : exercici de la votz sus l'escala dels sons, fach sus una o mai d'una vocala, sens dire las nòtas. (v. vocaliza)

vocalisme : sistèma de las vocalas d'una lenga.

vocalista n (dels dos genres), cf Ubaud Dicort : « vocaliste, celui qui lit ou chante bien la musique vocale » TdF

vocaliza nf, cf Ubaud Dicort (v. vocalizar) : « vocalise » (Sèrras-Ess.)

vocalizacion : accion o resulta de vocalizar.

vocalizar / vocalisar (non preconizat Dicort) (v. intr.) : far de vocalisas.

vocatiu nm : forma que prenon, dins las lengas a declinason, los noms, pronoms, adjectius e participis, quand son utilizats per apelar una persona o una causa personificada.

vociferacion : accion o resulta de vociferar.

vociferador, -airitz (abs. Dicort) (adj. e subs.) : que vocifèra. (v. vociferaire)

Una votz vociferairitz.

vociferaire, -aira adj e n (v. Ubaud Dicort) : « vociférateur, -trice » ; « gueulard, grande gueule » (Per Noste)

vociferar (v. intr.) : parlar en bramant e amb colèra.

Vociferar d'insolentariás.

vociferator, -tritz n : « vociférateur, -trice » (v. Per Noste). (v. vociferaire

vodar (v. tr.) : avodar (consacrar ; dedicar ; metre jos la proteccion d'un sant o de la Verge Maria)

Un prèire a vodada sa vida a Nòstre Sénher.

vodar (se) : s'avodar (se consacrar ; se dedicar ; se metre jos la proteccion d'un sant o de la Verge Maria) ; aver recors a.

Se vodar a l'estudi de las lengas.

Se vodar a Nòstra Dòna de las cambas : fugir al brutle.

vodcà [vòdca ~ vòdka] nf, cf Ubaud Dicort : aigardent de milh o de blat fabricat dins d'unes païses d'Euròpa de l'èst, mai que mai en Russia.

vodó nm e adj m : culte pagan de Negres de las Antilhas e mai que mai de Haïti ('haïti)

vodre nm : remolin. (# bodre)

Voet Pau : contaire occitan roergàs (1929-1987).

vòga 1 nf : impuls (movement) d'un batèu, d'una embarcacion... ; mòda ; popularitat.

Èsser en vòga : èsser a la mòda.

La vòga de las raubas rasapet.

La  vòga dels jeans (angl) (dzi:ns)

vòga ! 2 interj, cf Ubaud Dicort : « vogue » TdF ‘vogo 2’

E vòga la galèra ! et vogue la galère ; allons, passons outre. (v. TdF)

vogada nf : accion de remar, de vogar ; impuls « impulsion donnée par un coup de rame » TdF.

vogaire, -aira : persona que rema, que vòga.

vogar (v. intr.) : remar ; navigar ; èsser amodat sus l'aiga per quin biais que siá ; èsser animat d'un movement de progression.

Vogar sus un riu es un biais agradiu de se desplaçar.

Vogava, l'embarcacion, a fòrça de rems.

Tot un fum de satellits vògan dins l'espandi del cèl.

vogar-selhar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, t. de marine, ramer debout » TdF ‘vouga-seia’

Vòga-selha, il veut et ne veut pas, il est indécis. (v. TdF)

voge : filat de pesca.

voguejar (v. intr.) : èsser saquejat sus las aigas.

voguet nm, cf Ubaud Dicort : « boule de volée, petite boule de mail » TdF

vòia nf (abs. Dicort) : vam / abeluc / ardor ; vigor ; santat ; coratge. (v. vòlha)

A pas ges de vòia : a pas brica vam (a pas de coratge)

« voiatjar » (fr.) : v. viatjar.

void, -a / vuèg, -ja adj e nm, cf Ubaud Dicort / vuòg, -ja (non preconizat Dicort) : que conten pas res.

Un void, un vide, un espace vide. (v. TdF jos ‘vuide’)

voidada / vojada nf : çò que l'òm voja en un còp.

voidadís / vojadís (subs.) : çò vojat (sobras / trusses / brutitge)

voidador / vojador nm : toat / doat (airal per vojar tot çò de vojar) ; conduit que l'òm i voja totas las bordilhas de la cosina e de l'ostal.

voidaire (v. TdF jos vuidaire) / vojaire, -aira adj e n  (los 2, v. Ubaud Dicort) : persona que voja quicòm.

voidança / vojança nf : accion de vojar.

voidar / vojar (v. tr.) : desbarrassar quicòm de son contengut (desemplenar) ; beure lo contengut d'un recipient ; desbarrassar una volalha de sas tripas.

Voidar una cistèrna.

Voidar una litra de vin.

Voidar lo sac : vojar lo gran de dins un sac.

Voidar la memòria d'un ordenador.

Voidar una galina après la plumar.

voidar / vojar (se) : se desemplenar ; rajar tot son contengut.

voidatruqueta n, cf Ubaud Dicort : « soiffard » (Brun Glossari Oc-Fr). (v. truqueta)

voidura nf, cf Ubaud Dicort : « entournure, échancrure » TdF ‘vuiduro’

« voire » 1 - « voirar » : v. void - voidar.

« voire » 2 (abs. Dicort) : v. volar.

vojada nf, cf Ubaud Dicort : v. voidada.

vojadís nm, cf Ubaud Dicort : v. voidadís.

vojador nm, cf Ubaud Dicort : v. voidador.

vojaire, -aira (~ -airitz) (v. Ubaud Dicort) : v.  voidaire.

vojança nf, cf Ubaud Dicort : v. voidança.

 

 

 

vojar (v. tr.) : voidar, v. pus naut.

Vojar l’escudèla, vider l’écuelle, découvrir le pot aux roses. (v. Ubaud Dicort e TdF jos vuja)

vojòla nf, cf Ubaud Dicort : « poche ; tablier avec une poche pour vider (pour ramasser les olives par ex. » (Lexic M. Roqueta)

vòl 1 nm (francisme non preconizat Dicort) : rapina de çò d'autrú ; çò raubat. (v. furt, raubament, panatòri, cf Ubaud Dicort)

vòl 2 nm : desplaçament dels aucèls, dels avions... dins l'aire ; distància que cobrís un aucèl, un avion... sens se pausar; aucèls que vòlan ensemble.

Soi pivelat pel vòl rapid dels faucilhs (dels martinets)

Lo vòl París-New York preniá tres oras amb Concòrd.

Un vòl d'aucas salvatjas.

Un vòl de borrilhs de nèu.

Sasir una ocasion al vòl.

vòl tremol nm (v. Alibert) : vòl incertan.

Lo vòl de la rata pennada sembla un vòl tremol.

vòla nf, cf Ubaud Dicort : « t. de jeu, vole ; volée, v. volada » (v. TdF ‘volo’)

volacau [vòlacau nm, cf Ubaud Dicort] / vòlacalvet (abs. Dicort) : lum d'agradèl (bòla de granas empennadas que vent s'empòrta per las semenar pertot) (v. TdF ‘volo-cau’)

volada nf : vòl d'un aucèl ; vòl d'aucèls / tropelada d'aucèls ; envòl ; rosta / tanada (volada de còps) (v. TdF)

La volada d'una irondèla es un poèma dins lo cèl.

Una volada d'anets salvatges, d'estornèls...

Una volada d'emplastres, de còps de baston.

Prene volada : s'abaudir.

Tirar a la volada.

Prene a la volada, prendre à la volée, en l’air. (Vayssier ‘boulado 1’)

voladeta nf, cf Ubaud Dicort : « petite volée » TdF

voladís, -issa : que pòt volar o s'envolar.

volador 1 nm : ensemble dels traucs d'un colombièr ; volièira (galinièira ; aucelièira) ; volant de jòc.

volador 2, -doira adj : prèst, -a a fòranisar.

vòla guiraud [vòlaguiraud] (m.) / vòla paura [vòlapaura, cf Ubaud Dicort] (f.) : (Coccinella septempunctata)

volaire, -aira (~ -airitz) n, cf Ubaud Dicort : « volant, -e » (Laus), « celui, celle qui vole » (v. TdF)

Personal volaire, personnel volant. (v. Fettuciari)

Peis volaire, poisson volant, exocet. (v. Laus)

volalha nf, cf Ubaud Dicort : polalha (ensemble dels aucèls de volalhièira)

volalhièira : galinièira (airal per téner de polalha) (v. TdF ‘voulaiero’)

volalhièr, -ièira n, cf Ubaud Dicort : « volailler, -ère ». (v. polalhièr)

volam : fauç / faucilh.

Autres còps, segavan al volam.

volam bartassièr nm, cf Ubaud Dicort : (v. vispla)

volama nf, cf Ubaud Dicort : « faucille dont la lame n’a point de côte » TdF ‘voulamo’

volamada nf, cf Ubaud Dicort : « coup de faucille, ce qui tombe sous un coup faucille » TdF

volamon nm, cf Ubaud Dicort : « petite faucille, étrape » TdF

volant 1 (subs. m.) : tròç de siure empennat que se lança amb una raqueta ; mòla viraire d'un molin ; ornament de rauba [v. volanta].

De drolletas en volant que jogavan al volant.

volant 2, -a adj, cf Ubaud Dicort : « volant, ante, ailé, ée » (v. TdF ‘voulant 2’)

volanta nf, cf Ubaud Dicort : « volant de robe » TdF

vòlapaura nf, cf Ubaud Dicort : v. vòlaguiraud.

« volar 1 » e derivats (fr.) : v. panar / raubar.

volar 2 (v. intr.) : se desplaçar o se manténer en l'aire ; èsser lançat en l'aire ; se desplaçar al brutle ; caçar a la volada ; s'escampilhar rapidament.

Las irondèlas volavan bas, signe de pluèja.

D'avions volavan a dètz mila mètres d'auçada.

De boca en boca volèt la bona novèla.

volastrejaire, -aira [~ -airitz] adj e n : que volateja ; que vòla pesuc.

volastrejar (v. intr.) : volatejar ; volar pesuc.

Volastrejava, qu'aviá una ala nafrada.

volatar v (v. Ubaud Dicort e Alibert) : v. volatejar.

volatejant, -a adj, cf Ubaud Dicort : « qui voltige, volage » TdF

volatejar / volatar (v. intr.) : alatejar / far de vòls pichonèls.

Los aucèls vòlan ; la polalha volateja.

volatge, -tja adj, cf Ubaud Dicort : « volage, inconstant, ante, v. tordolon » TdF

volatil 1 (subs. m.) (R. V, 565) (abs. Dicort) (passat en fr. en 1600) : nom collectiu per « aucèl » o « polalha ». (v. volatilha)

volatil 2, -a adj : que se muda rapidament en vapor ; leugièr, -ièira coma de vapor ; que s'evapòra aisidament (t. a.)

L'etèr es bravament volatil.

Nivolina volatila.

Accion borsièira volatila.

volatilha nf, cf Ubaud Dicort : « volatille, oiseaux, v. aucelina ; volatile, volaille, v. volalha » (v. TdF ‘voulatiho’)

volatilitat nf : caractèr de çò volatil.

volatilizable, -bla : que se pòt mudar en vapor.

volatilizacion : accion de volatilizar o de se volatilizar.

volatilizar (v. tr.) : mudar en vapor una substància liquida o solida.

volatilizar (se) : se mudar en vapor.

volatum nm sing (bula'tyn) : « volée d’oiseaux, volatille », tropelada d'aucèls (v. TdF) ; envòl, volada.

vòlca (abs. Dicort) (m. e f.) : relatiu als Vòlcas [v. Vòlques] (primièrs Galleses que s'establiguèron en çò nòstre)