visitar (v. tr.) : anar véser q.q. ; anar véser un monument, un país... ; far una inspeccion (t.a) ; examinar minimosament ; venir véser.

Visitar los malauts, los paures, los presonièrs.

Visitar Bordèu, Pau, Peireguers, Marselha...

Una Visitairitz visita tot un fum de convents.

Tornèt visitar d'a fons totes sos tiradors.

Lo malur nos visita plan pro sovent.

Es estada visitada per la gràcia divina.

visitar (se) : se far una visita.

vison 1 nm : mamifèr carnassièr d'Euròpa e d'America presat per sa pèl ; (Mustela lutrola) ; (M. vison) ; vestit fach amb aquela pèl.

vison 2 nm o nf, cf Ubaud Dicort : vision (portada de la vista) ; viston (v. pus bas) ; mira.

Sa vison gelosa menaça lo cèl. (v. TdF ‘visoun 1’)

Son vison s’es neblat. (v. TdF ‘visoun 1’)

vison 3 nm, cf Ubaud Dicort : « œuf de mouche, larve de mouche » TdF ‘visoun 2’

visor nm, cf Ubaud Dicort : « viseur » (Rapin)

vispada nf, cf Ubaud Dicort : « pluie soudaine et passagère, ondée, v. raissa, regisclada » (v. TdF)

vispla nf (v. Ubaud Dicort e TdF ‘visplo’) : fauçon / podàs / rebuc / rebugabartàs.

visplaire nm, -aira : rebugaire, -a.

visplar (v. tr.) : rebugar amb una vispla, « débarrasser un ruisseau des broussailles qui l’obstruent » TdF ‘vispla’.

visplatge nm, cf Ubaud Dicort :  « coupe des broussailles d’un cours d’eau » TdF ‘visplage’

vispleta : vispla pichona / faucilh.

vispòla : viva / beluga.

vispre, -pra adj : amargant, -a (amar, -a) ; « revêche, acariâtre » TdF jos ‘ispre’

La guina es vispra ; l'agrasson (agrassòl) tanben.

visprejar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, être acerbe, avoir de l’âpreté » TdF ‘ispreja’

vispret, -a adj, cf Ubaud Dicort : « acide, suret, ète » TdF ‘ispret’

Madama èra vispreta, madame était un peu aigre. (v. TdF)

vispretat nf, cf Ubaud Dicort : « acerbité, âpreté » TdF ‘ispreta’

vispron, -a adj, cf Ubaud Dicort : « un peu acerbe ; lutin, espiègle » TdF ‘isproun’

vispror nf : amarum (estat de çò vispre)

visprós, -osa adj : amargant, -a (amar, -a) ; « hargneux, euse, revêche » TdF jos ‘isprous’

visqui ~ whisk(e)y (< angl.) nm, cf Ubaud Dicort : v. whisk(e)y.

vissar [ ~ visar] (v. tr.) : enfonzar una vitz dins una substància dura.

vissar [ ~ visar] (se) v pron : se fixar amb de vises, pas amb de clavèls.

Un coberton d'ataüc se vissa, se clavèla pas.

vissariá ~ visariá nf, cf Ubaud Dicort : « visserie » (Rapin)

vissatge ~ visatge nm, cf Ubaud Dicort : « vissage » (Rapin)

vist 1 (subs. m.) : vision ; còp d'uèlh ; apreciacion ; viston.

vist 2, -a (p.p. de véser) : « vu, aperçu, reconnu, ue » TdF jos ‘vèire 2’ ; estant (inv.)

Passa que t’ai vist, va-t’en, tu n’es que trop connu, tu m’ennuies.

Es tot vist que, il est évident que. (v. Ubaud Dicort e TdF)

Vist lo temps que fa.

Vista la pluèja que fa.

Vistas las circomstàncias que coneissèm.

vist que (conj.) : estant que.

Vist que sèm d'acòrdi, tot va pel melhor.

vista : uèlhs ; agach ; inspeccion ; regardura / aspècte ; espandi de país que se vei d'un còp d'uèlh ; vision ; projècte (v. vistas).

Aver bona vista.

Vista fosca.

Vista flaca. (v. ‘vistaflaca’)

Vista longa. (v. ‘vistaflonga’)

A una vista d'òme franc.

Aquel òme a marrida vista : ... marrida regardura.

Dins de mon ostal ai una polida vista sus la ribièira.

Punt de vista.

A vista de nas : per a pus près.

A pèrdia de vista.

A primièira vista.

A vista d'uèlh.

A vista d'aucèl.

En vista de (loc. prep.)

Segonda vista, v. jos segonda.

vista de cat : nictalopia (facultat de i véser de nuèch)

vista de jorn : emeratopia (diminucion considerabla de la vista tanlèu que la lutz baissa)

vista de travèrs : estrabisme (impossibilitat de fixar lo meteis punt amb los dos uèlhs)

vistable, -bla : visible, -a / evident, -a ; vesedor, -oira.

vistacort, -a adj e n, cf Ubaud Dicort : « myope » (Rapin).  (v. vistaflac)

vistaflac, -a adj e n : sup, -a / miòp, -a.

vistaflaca (abs. Dicort) : supièira / miopia. (TdF jos ‘visto’ :  ‘visto flaco’, doncas vista flaca)

Patís de vistaflaca.

vistafosca (abs. Dicort) : vista trebola. (TdF jos ‘visto’ :  ‘visto fousco’, doncas vista fosca)

Sa vistafosca [vista fosca (jos vista)] l'entrepacha.

vistal [vistalh] nm : còp d'uèlh.

vistalhada : vision / examèn / visita.

vistalhaire, -aira adj e n : persona que fa vistalhas.

vistalhar (v. tr.) : far vistalhas v. çaijos.

vistalhas nf pl, cf Ubaud Dicort : « visite faite en vue d’un mariage pour connaître maison, gens et biens » (Vayssier ‘bistàillos’)

 

 

vistalhas (far -) (v. intr.) : o anar passar tot en revista a l'ostal del jove o de la jove abans de se maridar. (v. vistalhas)

vistalong, -a adj e n (Fettuciari, Lagarde ; abs. Dicort)  : presbita (m. e f.), persona que patís de presbicia. (vs.  vistacort)

vistalonga (abs. Dicort) : presbicia (diminucion del poder d'acomodacion qu'empacha de véser clar tot çò tròp prèp dels uèlhs) (TdF jos ‘visto’ :  ‘visto  loungo’, doncas vista longa)

vistament adv, cf Ubaud Dicort : v. vitament. (v. TdF jos ‘vitamen’)

vistar (v. tr.) : agachar de coa d'uèlh ; agachar d'un còp d'uèlh de lèbre.

vistas nf pl : « desseins, projets » (v. Honnorat)

A de vistas sus aquela filha.

vistejar (v. tr.) : cercar dels uèlhs.

viston : prunèla / nineta / pupilla de l'uèlh.

vistoneta : viston pichonèl.

visú (de -) loc adv, cf Ubaud Dicort : « (lat.) de visu » (v. Per Noste)

visual 1, -a adj (R. V 534) : relatiu, -iva a la vista.

Images visuals.

Angle visual.

Ensenhament visual.

visual 2 nm, cf Ubaud Dicort : « (centre d’une cible) visuel » (Rapin)

visualament : d'un biais visual.

visualizacion : accion de visualizar.

visualizar (v. tr.) : far venir visible.

Visualizar un corrent d'aiga amb de colorants.

visum visú loc adv, cf Ubaud Dicort : « vison-visu, vis-à-vis ; à vue d’oeil » TdF ‘visum-visu’

vit nf (Alibert ; non preconizat Dicort) : doblet de vitz. v. vitz 1.

vital, -a : relatiu, -iva o essencial, -a a la vida.

Las fonccions vitalas.

Una question vitala.

vitalament : d'un biais vital.

vitalha : viscoalhas. v. viscoalhas.

vitalisme : doctrina qu'admet un principi vital distinct (R. III, 60) a l'encòp e de l'amna (arma) e del còrs.

vitalista adj e n (m. e f.) : adèpte, -a del vitalisme.

vitalitat nf : qualitat de çò vital.

La vitalitat de l'occitan es pas de creire !

vitalizacion (abs. Dicort) : accion de vitalizar. (v. vitalizar)

vitalizador, -airitz (abs. Dicort) : que vitaliza.

vitalizar (v. tr.) (abs. Dicort) : balhar de vida, de vitalitat, « vitaliser » (Rapin).

vitam aeternam (ad -) loc adv, cf Ubaud Dicort : « pour l’éternité » TdF ‘ad-vitam...’

vitament adv (R. V, 558 - L. 385) (preconizat Dicort) : amb rapiditat.

(Aquel advèrbi bravament emplegat en l.p. fasiá tanben partida de la lenga escricha dels trobadors, que lo Roergàs Daude de Pradas l'utiliza dins Auzèls cassadors : « El deissendra vitamen ». Aquel mot poiriá derivar del gallés « BIUTA » rapiditat)

vitamina : substància organica que nos fa besonh per una santat normala.

vitaminat, -ada adj : substància que i son estadas ajustadas de vitaminas.

Remèdi vitaminat.

vitaminic, -a : relatiu, -iva a las vitaminas.

Caréncia vitaminica : manca d'unas vitaminas.

vitaminizacion : preparacion d'una vitamina.

vitaminologia : sciéncia de las vitaminas.

vitaminós, -osa : que conten de vitaminas.

vitaminoterapia : emplec de vitaminas a de fins terapeuticas.

vitatge nm : vidònha (varietat de vinha), « cépage » TdF ‘vitage’

vite adv (francisme, non preconizat Dicort) : lèu-lèu ; vitament. v. lèu, vitament, prompte, cf Ubaud Dicort.

vitellin, -a adj, cf Ubaud Dicort : « vitellin, -e » (Laus)

vitellus nm (del lat. vitellum, mujòl) : partida de l'uòu que conten las resèrvas per avidar l'embrion.

« vitessa » (fr.) : v. velocitat - rapiditat.

VITI- : forma prefixada del latin vitis (vinha)

viticòla adj (m. e f.) : vinicòla (m. e f.) ; relatiu, -iva a la vinha

Produccion viticòla.

Region viticòla.

viticultor, -tritz : persona que cultiva la vinha.

viticultura : cultura de la vinha.

vitiligo nm, cf Ubaud Dicort : « (méd.) vitiligo » (Per Noste)

vitinicòla (m. e f.) (abs. Dicort) : relatiu, -iva a la vitinicultura. (v. vitivinicòla)

vitinicultura (abs. Dicort) : ensemble de las activitats de la viticultura e de la vinificacion. (v. vitivinicultura)

vitivinicòla adj (dels dos genres), cf Ubaud Dicort : « vitivinicole » (Rapin)

vitivinicultura nf : « vitiviniculture » (v. vitivinicòla)

vitra nf : « vitre » (Alibert)  ; tot lo vitrum d'una fenèstra o d'una pòrta-crosièira (pòrta-vitra).

vitraire nm, -aira : persona que pausa las vitras.

vitrar (v. tr.) : pausar de vitras.

vitrariá nf, cf Ubaud Dicort : « vitrerie, art du vitrier ; grande quantité de vitres » TdF ‘vitrarié’

vitrat (còrs -) : massa gelatinosa, blancosa, qu'emplena lo bulb de l'uèlh, enrè del cristallin e en avant de la retina.

vitratge nm : « vitrage, action de vitrer » ; vitrum de veirina. (v. TdF ‘vitrage’)

vitre, -tra (adj.) (v. Ubaud Dicort e TdF) : gaujós, -osa / content, -a.

vitrectomia : ablacion cirurgicala del còrs vitrat.

vitreotòm : aparelh cirurgical per trabalhar sul còrs vitrat.