|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
virilisme : preséncia de caractèrs virils fisics e mentals dins una femna (mostacha, pels anormals, membre viril ; mentalitat masculina...) virilitat nf : ensemble dels atributs e de las caracteristicas de l'òme adult ; capacitat d'engendrar ; vigor de caractèr. Aver fòrça virilitat. virilizacion : aparicion e desvolopament del virilisme. virilizant, -a : que viriliza. Remèdi virilizant. Educacion virilizanta. virilizar (v. tr.) : donar un caractèr viril. virilizar (se) : prene un caractèr viril. virion nm (abs. Dicort) : forma que pren un virús (lat.) en defòra de las cellulas enfectadas, « virion » (Rapin). viroïde (subs. m.) : mena d'agent enfectaire d'unas plantas. viròl nm : v. viret. viròla : anèla per margar la dalha o quicòm mai ; vedilha de vinha o d'autra planta ; giroleta ; molinet ; persona cambiadissa. virolada : remolinadís ; revolumada. virolaire, -aira (~ -airitz) adj e n, cf Ubaud Dicort :
« celui, celle qui tournoie, qui remue sans cesse ;
versatile » TdF jos ‘virouiaire’ virolar 1 v, cf Ubaud Dicort :
« v tr et intr¸ mettre une virole au manche
d’un outil ; pêcher avec des verveux ou avec le
truble » TdF virolar 2 / virolejar (v. virolejar) (v. tr. e intr.) : tornejar ; volatejar ; virar pas que sus un pè ; tornejar ; se tornejar / se rodar. (v. TdF jos ‘virouia’) virolatge nm, cf Ubaud Dicort :
« tournoiement » TdF ‘virouiage’ virolejant, -a adj, cf Ubaud Dicort :
« tournoyant, ante » TdF jos ‘virouiejant’ virolejar v, cf Ubaud Dicort :
« v intr et tr, voltiger, pirouetter, tourner
légèrement, tournoyer de ci, de là » TdF jos ‘virouieja’ virolenca nf, cf Ubaud Dicort :
« mésange [v.
mesenga] » TdF virolet 1 nm :
« toton, moulinet » ; accion
de virar o de se virar pas que sus un pè. (v.
TdF ‘viroulet 1’) Faire lo
virolet, faire la pirouette. (v. TdF) virolet 2, -a adj : « tournoyant,
ante, hélicoïde » (v. TdF ‘viroulet
2’) ; fantasiós,
-osa ; trucaluna / gafaluna (m. e f.) (Alibert) viroleta nf : viròla pichona (t. a.) v. viròla , « pirouette ; girouette » TdF ‘virouleto’. viroletar v, cf Ubaud Dicort : (v. jos virolet 1) virolhon nm, cf Ubaud Dicort : « petit tour, mouvement
circulaire, pirouette, cercle, sinuosité » TdF ‘virouioun’ virolhonar (v. intr.) : tornejar ; revolumar ;
remolinar. virològ, -a (abs. Dicort) : especialista (m. e f.) de virologia. (v. virologista) virologia : branca de la microbiologia qu'estúdia mai que mai los viruses. virologic, -a : relatiu, -iva a la virologia. virologista
n (dels dos genres), cf Ubaud Dicort :
« virologiste » (Per Noste) viron : aplech per far de trauquilhons dins de fust. Un viron es pus pichon que non pas una virona. Aver d'uèlhs coma de virons : d'uèlhs que semblan traucar los qu'agachan, de tant que son vius. viron vireta [viron-vireta] nm o nf, cf Ubaud Dicort (plt.) : (Geranium) virona : aplech de menusièr, de fustièr, de rodièr, de fabre e d'autres mestieirals per traucar de fust o de fèrre. virona
coetièira nf,
cf Ubaud Dicort : « tarière à longue tige.
(v. TdF jos ‘virouno’) vironar (v. tr.) : traucar amb una virona. vironcièira : taravèla (baston per plantar) virondèl : pè de socam / pè de vinha. vironejar (v. intr.) : tornejar ; revolumar
; remolinar. vironèl nm, cf Ubaud Dicort :
« vrillon, petit foret »
TdF jos ‘virounet’ vironèla nf, cf Ubaud Dicort : « vrille de la
vigne » (v. TdF jos
‘virouneto’) vironet : viron pichonèl. vironeta : vedilheta de la vinha o d'una autra planta. vironièira nf, cf Ubaud Dicort : « tarière ; outil
servant à planter des boutures ; espèce de danse
mélangée de valse et de bourrée » TdF virós, -osa adj, cf Ubaud Dicort : « vireux, -euse » (Laus) viròsi nf : infeccion per un virus (lat.) virosta nf : vermanèla (plt.) ; barba
de vermanèla ; « arête
de poisson ; chose sans valeur, fétu » (v. Alibert jos ‘vira’). viroutaire, -aira (~ -airitz) adj e n, cf Ubaud Dicort :
« celui, celle qui tournoie » TdF viroutar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, faire des virevoltes, tournoyer, pirouetter, valser ; rouler, tournoyer » TdF ‘viróuta’. viròutar : doblet de virolar 2. viroutar (se) v pron : « se
vautrer, se rouler » TdF jos ‘viróuta’ viroutejaire, -aira (~ -airitz) adj e n, cf Ubaud Dicort :
v. viroutaire.
(v. TdF jos ‘viroutaire) viroutejar v, cf Ubaud Dicort :
v. viroutar.
(v. TdF jos ‘virouta’) virtual, a : teoric, -a ; irreal ; de la natura de la ficcion ; t. tecn. de mecanica, de fisica... Possibilitat virtuala. Revengut virtual. Image virtual. virtualament : d'un biais virtual. virtualitat nf : estat de çò virtual. virtuós, -osa
(abs. Dicort) : que practica
la vertut ; confòrme a la vertut. (v. vertuós) virtuòsa n (dels
dos genres) , cf Ubaud Dicort : « virtuose » (Laus,
Basic) virtuosament (abs. Dicort) : d'un biais vertuós. (v. vertuosament) virtuositat nf : abilesa /
abiletat extraordinària. viruléncia : proprietat d'un virus (lat.) d'afrabar l'organisme ont s'es engulhat ; estat de çò virulent. virulent, -a : que conten un virus ; que son poder de multiplicacion es maximal. Micròbi virulent. Protestacion virulenta. virulentament : d'un biais virulent. virus nm (lat.) : micròbi invisible amb un microscòpi ordinari. virus informatic : çò que ven perturbar o empachar lo fonccionament d'un logicial o d'un ordenador. |
|
vis 1 nm (R. V, 534) (arc.) : visatge. « vis » 2 - « vise » nm : v. vitz 1 e 2. visà (m.) (abs. Dicort) : validacion d'un
document oficial. (v. visat) visada 1 nf : accion d'afustar ; objectiu / tòca / idèa mèstra / projècte. A de visadas sus la bòria del vesin. visada 2 nf : pampe, moissena, eisserment garnits de lors rasims. visar 1 (v. tr.) : aver en vista. v. agachar - afustar. visar 2 v, cf Ubaud Dicort : « v tr, regarder,
examiner (un passeport) » (Laus, Basic) visar 3 ~ vissar v, cf Ubaud Dicort : v. vissar. visariá ~ vissariá nf, cf Ubaud Dicort : v. vissariá. visat nm, cf Ubaud Dicort (v. visar 2) :
« visa » (Rapin, Laus) visatge 1 (R. V, 534) : cara / fàcia. Fals
visatge, masque. (v. Ubaud Dicort e TdF ‘visage’) visatge 2 ~ vissatge nm, cf Ubaud Dicort : v. vissatge. visatgista n (dels dos genres) , cf Ubaud Dicort :
« visagiste » (Rapin) visatjar (v. tr.) : enfaciar / agachar en fàcia ; èsser en fàcia. visatjon : visatge pichon. vis-a-vis 1 loc adv e nm, cf Ubaud Dicort : « vis-à-vis, en face,
v. a drech [jos drech 1] » (v. TdF ‘vis 1’ e ‘vis-a-vis’) Faire vis-a-vis, être vis-à-vis, à la danse ou à table. (TdF ‘vis-a-vis’) vis-a-vis 2 / vis-a-vis de loc prep : « vis-à-vis de » TdF ‘vis-à-vis’ Vis-a-vis de ieu, vis-à-vis de moi. Vis-a-vis de vos / Vis-a-vis vos, par rapport à vous, à votre
égard ; quant à vous. (v. TdF) visca ! : aclamacion per desirar vida e prosperitat. Visca Occitània ! Viscan los Occitans ! viscard, -a adj, cf Ubaud Dicort :
« égrillard, arde, éveillé, ée, plein
de vie ; malin, rusé, dissimulé, ée » TdF viscèra nf : cadun dels organs de las cavitats del còrs, coma lo cervèl, los paumons, lo còr, e mai que mai l'abdomèn. visceral, -a : relatiu, -iva a las viscèras. Dolors visceralas. visceralament : d'un biais visceral. viceralgia : nom generic de tota dolor a las viscèras d'origina mai o mens nerviosa. visceralitat nf (abs. Dicort) : qualitat de çò visceral. Visceralitat de l'amor mairal. viscoalhas (f. pl.) : vianda (tot çò que se culhís, tot çò que se manja) viscolejar (v. intr.) : far viu-viu. viscomtal [veire vescomtal], -a adj : relatiu, -iva a un viscomtat o a un vescomte. viscomtat [veire vescomtat] nm : títol de noblesa estacat a d'unas tèrras. viscomte [veire vescomte, cf Ubaud Dicort] nm : títol de noblesa al dejós de lo de comte. viscomtessa [veire vescomtessa] nf : títol de noblesa al dejós de lo de comtessa. viscós, -osa adj (R. V, 526) (abs. Dicort) : ni solid ni liquid ; pegós, -osa,
qu'amòda la repulsion ; t. tecn. de fisica. (v.
vescós) Una pasta viscosa. Un animal de la pèl
viscosa. Un personatge viscós. Un agach viscós. viscòsa nf, cf Ubaud Dicort :
« viscose » (Rapin) viscosimètre nm, cf Ubaud Dicort :
« viscosimètre »
(Rapin) viscositat nf : lo contrari de fluiditat. Viscositat de l'òli. « vise » nm : v. vitz 1. viscut 1, -uda part pass, adj, cf Ubaud Dicort : « vécu, ue » (v. TdF jos ‘viéure 1’) viscut 2 nm, cf Ubaud Dicort :
« vécu » (Rapin) viseta : vit / vitz de truèlh ; cacalaus (escalièr en espirala) visibilitat nf : qualitat de çò visible. visiblament : d'un biais visible. visible, -bla : que se vei plan. Una estela visibla. Un contentament visible. visièira : pèça de casco ; partida d'una casqueta, d'un quèpi... que para del solelh lo front e los uèlhs. visigòt, -a : relatiu als Visigòts. Substrat visigòt. Visigòts (los -) : tribú barbara que mestregèt Aquitània, amb Tolosa per capitala, de 418 a 507. visigotic, -a adj, cf Ubaud Dicort :
« visigothique » (Rapin) visiofòn nm, cf Ubaud Dicort : « visiophone » (v. Per
Noste) visiofonia nf :
« visiophonie » (Per Noste) vision : fonccion del sens de la vista ; accion o resulta de véser ; çò vist ; percepcion visuala de q.q. o de quicòm qu'existisson pas realament. Es ben quicòm d'aver una bona vision. La vision d'aquel film m'a fach rodar lo cap. visionadoira nf, cf Ubaud Dicort :
« visionneuse » (Rapin) visionar v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, visionner » (Laus, Basic) visionari, -ària (subs. e adj.) : persona que son imaginacion es destorbada ; persona qu'a d'idèas pro precisas sus l'avenidor. Leunard de Vinci (Itàlia) foguèt un grand visionari. visita : accion d'anar véser q.q. o quicòm (t. a.) ; persona que va véser q.q. o que l'òm recep a l'ostal ; inspeccion. Visita d'amistat. Visita d'afar. Visita medicala. Es en visita a cò de q.q. Cresi qu'avèm una visita. La visita de l'ostal lor prenguèt mai d'una ora. Visita d'un naviri. Visita de la doana... visitacion : visita de la Santa Verge a santa Elisabèt ; fèsta de la Glèisa catolica lo dos de julh per commemorar aquela visita ; tablèu o image que representa aquela scèna. visitador nm, cf Ubaud Dicort :
« inspecteur de police, surveillant de la viande et du poisson,
ancien employé municipal des communes de Provence » TdF jos ‘vesitadou’ visitaire, -aira n / visitador (v. visitador),
-airitz : persona que fa una
visita (t.a.), « visiteur ;
inspecteur, examinateur, trice ; titre d’un dignitaire de
l’ordre des templiers » (v. TdF jos ‘vesitaire’) visitament : accion de visitar. visitandina nf, cf Ubaud Dicort :
« visitandine, religieuse de la Visitation » TdF jos ‘vesitandino’ |
|
|
|
|
|
|