virilisme : preséncia de caractèrs virils fisics e mentals dins una femna (mostacha, pels anormals, membre viril ; mentalitat masculina...)

virilitat nf : ensemble dels atributs e de las caracteristicas de l'òme adult ; capacitat d'engendrar ; vigor de caractèr.

Aver fòrça virilitat.

virilizacion : aparicion e desvolopament del virilisme.

virilizant, -a : que viriliza.

Remèdi virilizant.

Educacion virilizanta.

virilizar (v. tr.) : donar un caractèr viril.

virilizar (se) : prene un caractèr viril.

virion nm (abs. Dicort)  : forma que pren un virús (lat.) en defòra de las cellulas enfectadas, « virion » (Rapin).

viroïde (subs. m.) : mena d'agent enfectaire d'unas plantas.

viròl nm : v. viret.

viròla : anèla per margar la dalha o quicòm mai ; vedilha de vinha o d'autra planta ; giroleta ; molinet ; persona cambiadissa.

virolada : remolinadís ; revolumada.

virolaire, -aira (~ -airitz) adj e n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui tournoie, qui remue sans cesse ; versatile » TdF jos  ‘virouiaire’

virolar 1 v, cf Ubaud Dicort : « v tr et intr¸ mettre une virole au manche d’un outil ; pêcher avec des verveux ou avec le truble » TdF

virolar 2 / virolejar (v. virolejar) (v. tr. e intr.) : tornejar ; volatejar ; virar pas que sus un pè ; tornejar ; se tornejar / se rodar. (v. TdF jos ‘virouia’)

virolatge nm, cf Ubaud Dicort : « tournoiement » TdF ‘virouiage’

virolejant, -a adj, cf Ubaud Dicort : « tournoyant, ante » TdF jos ‘virouiejant’

virolejar v, cf Ubaud Dicort : « v intr et tr, voltiger, pirouetter, tourner légèrement, tournoyer de ci, de là » TdF jos ‘virouieja’

virolenca nf, cf Ubaud Dicort : « mésange [v. mesenga] » TdF

virolet 1 nm : « toton, moulinet » ; accion de virar o de se virar pas que sus un pè. (v. TdF ‘viroulet 1’)

Faire lo virolet, faire la pirouette. (v. TdF)

virolet 2, -a adj : « tournoyant, ante, hélicoïde » (v. TdF ‘viroulet 2’) ; fantasiós, -osa ; trucaluna / gafaluna (m. e f.) (Alibert)

viroleta nf : viròla pichona (t. a.) v. viròla , « pirouette ; girouette » TdF ‘virouleto’.

viroletar v, cf Ubaud Dicort : (v. jos virolet 1)

virolhon nm, cf Ubaud Dicort : « petit tour, mouvement circulaire, pirouette, cercle, sinuosité » TdF ‘virouioun’

virolhonar (v. intr.) : tornejar ; revolumar ; remolinar.

virològ, -a (abs. Dicort) : especialista (m. e f.) de virologia. (v. virologista)

virologia : branca de la microbiologia qu'estúdia mai que mai los viruses.

virologic, -a : relatiu, -iva a la virologia.

virologista n (dels dos genres), cf Ubaud Dicort : « virologiste » (Per Noste)

viron : aplech per far de trauquilhons dins de fust.

Un viron es pus pichon que non pas una virona.

Aver d'uèlhs coma de virons : d'uèlhs que semblan traucar los qu'agachan, de tant que son vius.

viron vireta [viron-vireta] nm o nf, cf Ubaud Dicort (plt.) : (Geranium)

virona : aplech de menusièr, de fustièr, de rodièr, de fabre e d'autres mestieirals per traucar de fust o de fèrre.

virona coetièira nf, cf Ubaud Dicort : « tarière à longue tige. (v. TdF jos ‘virouno’)

vironar (v. tr.) : traucar amb una virona.

vironcièira : taravèla (baston per plantar)

virondèl : pè de socam / pè de vinha.

vironejar (v. intr.) : tornejar ; revolumar ; remolinar.

vironèl nm, cf Ubaud Dicort : « vrillon, petit foret » TdF jos ‘virounet’

vironèla nf, cf Ubaud Dicort : « vrille de la vigne » (v. TdF jos ‘virouneto’)

vironet : viron pichonèl.

vironeta : vedilheta de la vinha o d'una autra planta.

vironièira nf, cf Ubaud Dicort : « tarière ; outil servant à planter des boutures ; espèce de danse mélangée de valse et de bourrée » TdF

virós, -osa adj, cf Ubaud Dicort : « vireux, -euse » (Laus)

viròsi nf : infeccion per un virus (lat.)

virosta nf  : vermanèla (plt.) ; barba de vermanèla ; « arête de poisson ; chose sans valeur, fétu » (v. Alibert jos ‘vira’).

viroutaire, -aira (~ -airitz) adj e n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui tournoie » TdF

viroutar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, faire des virevoltes, tournoyer, pirouetter, valser ; rouler, tournoyer » TdF ‘viróuta’. viròutar : doblet de virolar 2.

viroutar (se) v pron : « se vautrer, se rouler » TdF jos ‘viróuta’

viroutejaire, -aira (~ -airitz) adj e n, cf Ubaud Dicort : v. viroutaire. (v. TdF jos ‘viroutaire)

viroutejar v, cf Ubaud Dicort : v. viroutar. (v. TdF jos ‘virouta’)

virtual, a : teoric, -a ; irreal ; de la natura de la ficcion ; t. tecn. de mecanica, de fisica...

Possibilitat virtuala.

Revengut virtual.

Image virtual.

virtualament : d'un biais virtual.

virtualitat nf : estat de çò virtual.

virtuós, -osa (abs. Dicort) : que practica la vertut ; confòrme a la vertut. (v. vertuós)

virtuòsa n (dels dos genres) , cf Ubaud Dicort : « virtuose » (Laus, Basic)

virtuosament (abs. Dicort) : d'un biais vertuós. (v. vertuosament)

virtuositat nf : abilesa / abiletat extraordinària.

viruléncia : proprietat d'un virus (lat.) d'afrabar l'organisme ont s'es engulhat ; estat de çò virulent.

virulent, -a : que conten un virus ; que son poder de multiplicacion es maximal.

Micròbi virulent.

Protestacion virulenta.

virulentament : d'un biais virulent.

virus nm (lat.) : micròbi invisible amb un microscòpi ordinari.

virus informatic : çò que ven perturbar o empachar lo fonccionament d'un logicial o d'un ordenador.

 

 

vis 1 nm (R. V, 534) (arc.) : visatge.

« vis » 2 - « vise » nm : v. vitz 1 e 2.

visà (m.) (abs. Dicort) : validacion d'un document oficial. (v. visat)

visada 1 nf : accion d'afustar ; objectiu / tòca / idèa mèstra / projècte.

A de visadas sus la bòria del vesin.

visada 2 nf : pampe, moissena, eisserment garnits de lors rasims.

visar 1 (v. tr.) : aver en vista. v. agachar - afustar.

visar 2 v, cf Ubaud Dicort : « v tr, regarder, examiner (un passeport) » (Laus, Basic)

visar 3 ~ vissar v, cf Ubaud Dicort : v. vissar.

visariá ~ vissariá nf, cf Ubaud Dicort : v. vissariá.

visat nm, cf Ubaud Dicort (v. visar 2) : « visa » (Rapin, Laus)

visatge 1 (R. V, 534) : cara / fàcia.

Fals visatge, masque. (v. Ubaud Dicort e TdF ‘visage’)

visatge 2 ~ vissatge nm, cf Ubaud Dicort : v. vissatge.

visatgista n (dels dos genres) , cf Ubaud Dicort : « visagiste » (Rapin)

visatjar (v. tr.) : enfaciar / agachar en fàcia ; èsser en fàcia.

visatjon : visatge pichon.

vis-a-vis 1 loc adv e nm, cf Ubaud Dicort : « vis-à-vis, en face, v. a drech [jos drech 1] » (v. TdF ‘vis 1’ e ‘vis-a-vis’)

Faire vis-a-vis, être vis-à-vis, à la danse ou à table. (TdF ‘vis-a-vis’)

vis-a-vis 2 / vis-a-vis de loc prep : « vis-à-vis de » TdF ‘vis-à-vis’

Vis-a-vis de ieu, vis-à-vis de moi.

Vis-a-vis de vos / Vis-a-vis vos, par rapport à vous, à votre égard ; quant à vous. (v. TdF)

visca ! : aclamacion per desirar vida e prosperitat.

Visca Occitània !

Viscan los Occitans !

viscard, -a adj, cf Ubaud Dicort : « égrillard, arde, éveillé, ée, plein de vie ; malin, rusé, dissimulé, ée » TdF

viscèra nf : cadun dels organs de las cavitats del còrs, coma lo cervèl, los paumons, lo còr, e mai que mai l'abdomèn.

visceral, -a : relatiu, -iva a las viscèras.

Dolors visceralas.

visceralament : d'un biais visceral.

viceralgia : nom generic de tota dolor a las viscèras d'origina mai o mens nerviosa.

visceralitat nf (abs. Dicort) : qualitat de çò visceral.

Visceralitat de l'amor mairal.

viscoalhas (f. pl.) : vianda (tot çò que se culhís, tot çò que se manja)

viscolejar (v. intr.) : far viu-viu.

viscomtal [veire vescomtal], -a adj : relatiu, -iva a un viscomtat o a un vescomte.

viscomtat [veire vescomtat] nm : títol de noblesa estacat a d'unas tèrras.

viscomte [veire vescomte, cf Ubaud Dicort] nm : títol de noblesa al dejós de lo de comte.

viscomtessa [veire vescomtessa] nf : títol de noblesa al dejós de lo de comtessa.

viscós, -osa adj (R. V, 526) (abs. Dicort) : ni solid ni liquid ; pegós, -osa, qu'amòda la repulsion ; t. tecn. de fisica. (v. vescós)

Una pasta viscosa.

Un animal de la pèl viscosa.

Un personatge viscós.

Un agach viscós.

viscòsa nf, cf Ubaud Dicort : « viscose » (Rapin)

viscosimètre nm, cf Ubaud Dicort : « viscosimètre » (Rapin)

viscositat nf : lo contrari de fluiditat.

Viscositat de l'òli.

« vise » nm : v. vitz 1.

viscut 1, -uda part pass, adj, cf Ubaud Dicort : « vécu, ue » (v. TdF jos ‘viéure 1’)

viscut 2 nm, cf Ubaud Dicort : « vécu » (Rapin)

viseta : vit / vitz de truèlh ; cacalaus (escalièr en espirala)

visibilitat nf : qualitat de çò visible.

visiblament : d'un biais visible.

visible, -bla : que se vei plan.

Una estela visibla.

Un contentament visible.

visièira : pèça de casco ; partida d'una casqueta, d'un quèpi... que para del solelh lo front e los uèlhs.

visigòt, -a : relatiu als Visigòts.

Substrat visigòt.

Visigòts (los -) : tribú barbara que mestregèt Aquitània, amb Tolosa per capitala, de 418 a 507.

visigotic, -a adj, cf Ubaud Dicort : « visigothique » (Rapin)

visiofòn nm, cf Ubaud Dicort : « visiophone » (v. Per Noste)

visiofonia nf : « visiophonie » (Per Noste)

vision : fonccion del sens de la vista ; accion o resulta de véser ; çò vist ; percepcion visuala de q.q. o de quicòm qu'existisson pas realament.

Es ben quicòm d'aver una bona vision.

La vision d'aquel film m'a fach rodar lo cap.

visionadoira nf, cf Ubaud Dicort : « visionneuse » (Rapin)

visionar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, visionner » (Laus, Basic)

visionari, -ària (subs. e adj.) : persona que son imaginacion es destorbada ; persona qu'a d'idèas pro precisas sus l'avenidor.

Leunard de Vinci (Itàlia) foguèt un grand visionari.

visita : accion d'anar véser q.q. o quicòm (t. a.) ; persona que va véser q.q. o que l'òm recep a l'ostal ; inspeccion.

Visita d'amistat.

Visita d'afar.

Visita medicala.

Es en visita a cò de q.q.

Cresi qu'avèm una visita.

La visita de l'ostal lor prenguèt mai d'una ora.

Visita d'un naviri.

Visita de la doana...

visitacion : visita de la Santa Verge a santa Elisabèt ; fèsta de la Glèisa catolica lo dos de julh per commemorar aquela visita ; tablèu o image que representa aquela scèna.

visitador nm, cf Ubaud Dicort : « inspecteur de police, surveillant de la viande et du poisson, ancien employé municipal des communes de Provence » TdF jos ‘vesitadou’

visitaire, -aira n / visitador (v. visitador), -airitz : persona que fa una visita (t.a.), « visiteur ; inspecteur, examinateur, trice ; titre d’un dignitaire de l’ordre des templiers » (v. TdF jos ‘vesitaire’)

visitament : accion de visitar.

visitandina nf, cf Ubaud Dicort : « visitandine, religieuse de la Visitation » TdF jos ‘vesitandino’