viperalha (abs. Dicort e TdF) : las vipèras en general ; las personas perniciosas en general ; las personas malparlairas en general.

viperalha de viperalha ! (interj.) : raça de vipèra !

viperin, -a : de la natura de la vipèra.

Una lenga viperina.

viperina (plt.) : (Echium vulgare)

viquet nm, cf Ubaud Dicort : « le huit de cœur, à certains jeux de cartes où il est toujours atout » (v. TdF)

vir nm, cf Ubaud Dicort : « tour, révolution circulaire, dans les Alpes » TdF

vira 1 : viret / viròl / viròla (anèl o anèla per margar quicòm) ; manòbra de can de tropèl per desvirar lo bestial de la vianda ; t. tecn. del jòc de cartas.

La vira de la dalha s'es desjuntada.

Aquel can fa las viras sens èsser comandat.

Copar, donar e far la vira. (t. tecn. de jòcs de cartas)

vira 2 (L. 385) / vera [veire vira, cf Ubaud Dicort] nf : sageta. (v. TdF jos ‘viro’ ; e v. Alibert)

vira ! 3 / viròta ! : crit d'apèl per sonar las aucas.

vira-ast (v. p. 20, N.B. 2) [viraste / vira-l’ast] nm, cf Ubaud Dicort : relòtge que fa virar l'ast. (v. TdF jos ‘viro-l’aste’)

virabacegue nm, cf Ubaud Dicort : « toton, jouet d’enfant, v. viret » (v. TdF ‘viro-bacegue’)

virabarja adj e n, cf Ubaud Dicort : « qui a la bouche contractée par quelque attaque, v. estrafaciat » (v. TdF ‘viro-barjo’)

virabequin / virabrequin ? nm, cf Ubaud Dicort : « vilebrequin » TdF jos ‘viro-brouquin’

viraberret nm, cf Ubaud Dicort : « une chose très facile à faire » TdF ‘viro-berret’

virabiquí (abs. Dicort) : aplech de menusièr, de fabre, de rodièr e d'autres mestieirals per traucar lo fust o lo fèrre. (v. virabequin)

virablanchard nm, cf Ubaud Dicort : « filet de pêche pour les aloses, qui se lève seul au moyen d’un engin rotatoire mu par l’eau » TdF ‘viro-blanchard’

virabocar (v. tr.) : amorrar (far tombar de morres), « renverser sur la bouche ou la gueule » (v. TdF ‘vira-bouca’) ; « mettre sens dessus-dessous » (Vayssier ‘birobouqua’)

Virabocar lo ferrat, renverser le seau. (v. Vayssier)

virabocar (se) (abs. TdF) : s'amorrar (tombar de morres)

viraboquet : joguina facha d'una bòla traucada religada per un cordilh a un bastonet ponchut ont la cal enfilar.

virabordoira (de -) loc adv, cf Ubaud Dicort : « la face contre terre » TdF ‘viro-bourdouiro (de)’

viracanton : contorn de carrièira.

viracarris nm, cf Ubaud Dicort : « espace réservé pour le tournant des charrettes » TdF ‘viro-càrri’

viracodet nm, cf Ubaud Dicort : « mouvement par lequel on tourne sa queue » TdF ‘viro-coudet’

Cambiar a tot viracodet, tourner comme une girouette. (v. TdF)

viracòl : accion de virar lo còl ; còltòrt.

viracuol nm, cf Ubaud Dicort : « action de tourner le dos ; geste coléreux après une dispute où l’on s’est fâché sérieusement ; par ext. désapprobation » (Palay ‘bire-cu’)

virada : torn de ròda ; movement per se revirar dins lo lièch ; revirada del tractor al cap de la rega ; emocion fòrta ; bifurcacion (camin que partís de l'estrada) ; manòbra de can de tropèl ; torn de man / biais de far ; contorn / viratge.

A ganhada l'espròva pas que d'una virada de ròda.

Un autra virada de ròda e la premsada serà finida.

N'ai fachas de viradas la nuèch passada !

Una virada de sang.

Una virada de camin.

Pren la segonda virada a drecha, pas la primièira.

Una virada de can de tropèl.

Dins una virada de man : dins un pas res.

Coneis d'a fons totas las viradas.

viradèla (plt.) : (Clematis flammula)

viradent : aplech per balhar de pas a la rèssa.

viradís, -issa adj : « tournant, roulant, ante, qui tourne ou qu’on peut tourner ; dispos » ; cambiadís, -issa. (v. TdF) ; rodaire, -a.

viradisques (abs. Dicort) : aparelh per far virar de disques, « tourne-disque » (Rapin).

viradoira nf : giroleta / giradoira ; « friquet, ustensile pour tourner les omelettes » TdF ‘viradouiro’ ; debanadoira [v. viradoiras].

viradoiras nf pl, cf Ubaud Dicort : « dévidoir, travouil, instrument qui affecte des formes diverses selon les lieux et qui sert à dévider le fil, à mettre les madaises ou grands échevaux en pelotons... » (v. Vayssier ‘birodouyros’)

viradona nf, cf Ubaud Dicort : v. viradoira  (v. TdF jos ‘viradouiro’)

viradondena nf, cf Ubaud Dicort : « outil de tonnelier » TdF ‘viro-doundèno’

virador 1 nm : aplech per virar.

virador 2, -doira adj, cf Ubaud Dicort : « tournant, -e » (Laus e L. 385)

Paleta viradoira, ustensile percé de trous, servant à tourner les fromages frais, écumoire. (v. TdF jos ‘viradouiro’)

virafàcia nm : accion de se virar per far fàcia a quicòm o a q.q. ; revirament (càmbiament subte d'opinion o de biais de far)

virafolhet nm, cf Ubaud Dicort : « feuillet, troisième estomac des ruminants » TdF ‘viro-fuiet’

viraformatge nm, cf Ubaud Dicort : « culbute, chute à l’envers, saut périlleux qui s’exécute en se tenant suspendu par les poignets » TdF ‘viro-froumage’

Faire viraformatge, changer de conversation, d’opinion, apostasier. (v. TdF)

vira fuèlh [virafuèlh] nm : mena de mesenga (Ægithalos caudatus), « mésange à longue queue » TdF ‘viro-fuei’

Faire virafuèlh, tourner la page. (v. TdF)

viragardar (v. intr.) : agachar a l'entorn de se.

viragaug nm, cf Ubaud Dicort : brave emplastre que vira lo gaug (la jòia) (v. TdF ‘viro-gau’)

viragauta (m.) (abs. Dicort  e TdF) : brave emplastre / brave carpan. (v. viragaug)

virago nf (lat.) : femna omenenca, « virago » (v. Laus).

vira guiraud (abs. Dicort) : catarineta del bon Dieu. v. vira vòut. (v. vòlaguiraud)

viraire 1, -aira [~ -airitz] adj : que vira (Alibert) ; cambiadís, -issa, « changeant dans ses opinions, v. viradís » (v. TdF jos ‘viraire’).

Vent viraire.

viraire 2, -aira [~ -airitz] n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui tourne, tourneur... » (v. TdF)

Viraire de mòla.

viral, -a : relatiu, -iva a un virus (lat.)

Malautiá virala.

vira-l’ase nm, cf Ubaud Dicort : (v. giratòri 2)

vira-l’ast nm : v. vira-ast.

viralenga 1 nm, cf Ubaud Dicort : « jeu de mots pour exercer la langue » (Laus)

viralenga 2 nf : v. virolenca, cf Ubaud Dicort

viralengar (se) v pron (v. Ubaud Dicort e TdF ‘viralenga’) : dire un mot per un autre.

viraman nm : torn de man, « v. virada, virar 2 » (v. TdF ‘viro--man’).

vira-Marion (p. 20, 1°, a) [viramarion] nm : brave carpan / brave emplastre.

virament nm : tornejament ; mandadís d'argent.

Ai un virament de cap : lo cap me ròda.

Far un virament postal.

viramoscas nm : paramoscas (aplech per se parar de las moscas), « émouchoir, queue de cheval emmanchée » TdF ‘viro-mousco’

virant 1, -a adj, cf Ubaud Dicort : « tournant, ante, v. viradís » TdF ‘virant 1’

virant 2 nm : « meule tournante » ; ròda que fa virar una mòla. (v. TdF ‘virant 2’)

Molin de tres virants.

virapal nm, cf Ubaud Dicort : « tourne-broche, v. vira-l’ast » (v. TdF ‘viro-pau’)

 

 

 

virapaladas (a -) : a bèlas paladas.

virapalm nm, cf Ubaud Dicort : « renversement » (v. Alibert)

virapascada nm : mena de paleta per virar una pascada « plat muni en dessous d’un petit pied circulaire, et dont on se sert à retourner les crèpes à la poèle, comme son nom l’indique, et pour les servir à table » (Vayssier ‘biro-poscado’)

virapassa [vira-passa] nm o nf, cf Ubaud Dicort : « culbute » ; candeleta dobla / virasaut / saut de la mòrt (v. TdF ‘viro-passo’).

virapassar (v. tr.) : se capvirar / far lo saut de la mòrt « culbuter, mettre sens dessus dessous, bouleverser » TdF ‘viro-passa’.

virapassar (se) v pron : s'alimenar / se revirar pel sòl, « se rouler à terre en luttant, se retourner pour prendre le dessus » TdF jos ‘viro-passa’.

virapè nm, cf Ubaud Dicort : « t. dont se servent les enfants et joueurs de boule pour mesurer les distances, largeur du pied ; sarment qu’on ne taille pas et qu’on couche dans la terre pour qu’il produise plus de raisin... » (v. TdF ‘viro-pèd’)

Una semèla e tres virapès (v. TdF)

virapeis nm (v. TdF ‘viro-pèis’) : mena de paleta per virar lo peis dins la padena.

virapluèja nm : parapluèja.

virar 1 (v. intr. e tr.) : cambiar de direccion ; far virar lo veïcul que l' òm mena ; virar sus se ; desvirar ; revirar ; cambiar de part ; abocar / taular / girar.

Lo vent a virat.

Virar una carrada de fen (abocar)

Virar de bòrd.

Virar sus la drecha.

Virar en dançant.

Virar sus un pè.

Virar l'aiga de per una levada.

Virar una pascada.

Virar una faissa de tèrra.

Virar de fen.

Virar l'ensalada.

Virar lo cap.

Virar lo còl.

Virar las dents contra q.q.

Virar los uèlhs.

Virar l'uèlh.

Virar brida, tourner bride.

Virem brida, revenons à nos moutons. (v. TdF jos ‘brido’)

Virar bandièira / Virar casaca, tourner casaque, changer de parti.

Virar cabeça, tourner la tête, devenir fou.

Virar frasa, changer de propos.

Virar fulhet, tourner feuillet ; changer de conversation, d’opinion.

(v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘vira’)

Qué vira ? Viran de picas (al jòc de cartas)

virar (se) : se revirar.

Se virar lo pè.

virar (se'n) : estacar pas brica d'importància a quicòm.

Me'n viri coma de ma primièira panèla !

virar 2 nm, cf Ubaud Dicort : « tour, mouvement en rond » (Honnorat)

Lo virar de bòrd, le virement de bord.

Lo virar de la luna, le décours de la lune.

Dins un virar d’uèlhs, en un clin d’œil.

Dins un virar de mans¸ dans un tour de main.

(v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘vira’)

vira-revira nm : accion de virar e de revirar.

Vira-revira, podiái pas trapar lo sòm.

La carn sus la grasilha, vira-revira, pas mai !

virasaca nf, cf Ubaud Dicort : « roulade, dégringolade » TdF ‘viro-saco’

virasang : brave subte ; escaufèstre.

virasaut nm, cf Ubaud Dicort : « culbute » TdF ‘viro-saut’

virascla nf : estarengla ; persona renosa.

virasòl nm : parasòl / parasolelh (v. TdF ‘viro-sol’).

vira solelh [virasolelh] nm (plt.) : (Chrozophora tinctoria)

virasolet nm, cf Ubaud Dicort : (v. virasòl)

virason (f.) : còp de sang.

viraste nm : v. vira-ast.

virat 1 nm (Laus ; abs. Dicort) : virada / torn / movement en rond... v. virada.

Lo virat del Cèrs, le retour du vent du Cers. (Laus)

Dins un virat d'uèlh (Lagarde) : dins un pas res. [v. tanben jos virar 2]

En un virat d’uèlh, en un clin d’œil. (Basic)

Virat de man, tour de main. (Alibert)

virat 2, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « tourné, retourné, détourné, contourné ; forcé, obligé, ée » TdF jos ‘vira’

vira-t'enlai nm / vira-t'enlà (abs. Dicort) : brave emplastre / brave carpan.

viratge 1 nm : contorn o bescontorn [v. bescontorn; « action de tourner, de retourner, de remuer la paille, de faner le foin, de bistourner » TdF ‘virage’.

viratge 2 nm / viratorn (v. viratorn) :  contorn / virada, « virage (d’un chemin) » (Rapin).

viratorn nm, cf Ubaud Dicort : « volte-face ; tournant, déviation, v. virada » (v. TdF ‘viro-tour’)

vira-uèlh (v. p. 20, N.B. 2) [virauèlhs] (adj. m. e f. e n) , cf Ubaud Dicort : que vira los uèlhs (v. TdF ‘viro-iue’), « louche, qui louche » (Laus ‘vira-s-uèlh’).

Aquela dròlla es totjorn estada un pauc vira-uèlh.

viraumeleta nm, cf Ubaud Dicort : (v. virapascada)

vira vent [viravent] nm : bernat pescaire (Alcedo hispida)

viravitz nm, cf Ubaud Dicort : « tournevis » (Laus, Basic)

vira-vira (m.) : tot çò que vira al torn d'un axe principal ; virolet / nilha / nadilha ; escavèl.

vira-vòlta (abs. Dicort) : accion de virar en rond ; càmbiament d'a fons de direccion o d'opinion. (v. viravòuta)

Una vira-vòlta de caval.

Vira-vòltas politicas.

viravoltar (v. intr.) (abs. Dicort) : virar en rond. (v. viravoutar)

vira-vòut 1 [viravòut nm, cf Ubaud Dicort] : contorn ; bescontorn ; serpentejament de ribièira o de camin ; vira-vòlta ; revolum ; remolin ; mena de torn sul davant dels pichons naviris per levar las ancoras ; aplech de cordièr per trenar las còrdas ; toton. v. toton. (v. TdF ‘viravòut’)

vira-vòut (a -) [viravòut (a -)] : en remolin ; en revolum.

vira vòut 2 (f.) (abs. Dicort e TdF) : catarineta del bon Dieu ; (Coccinella septempunctata)

viravòuta nf, cf Ubaud Dicort : « virevolte, tour et retour rapide ; détour, contour ; sinuosité d’une rivière, lacet d’un chemin ; toton, jouet d’enfant ; adresse, finesse ; tourbillon d’eau ; personne déhanchée [v. viravòutas] ». (v. TdF ‘viro-vòuto’)

viravoutar v, cf Ubaud Dicort : « v intr,  virevolter, tournoyer » (Sèrras-Ess.)

viravòutas (garrèl) n (dels dos genres) , cf Ubaud Dicort : « déhanché, ée, celui qui boîte des deux hanches, qui fait un détour à chaque pas » (Vayssier ‘biro-bouòltos)

virescéncia nf, cf Ubaud Dicort : « virescence » (Rapin)

viret / viròl nm, cf Ubaud Dicort : toton v. toton.

Virgili : famós poèta latin (70-19 abans J.C.).

Virgili / Vergeli - Virgília / Vergélia (los 2, abs. Dicort) : prenoms.

virginal, -a adj, cf Ubaud Dicort (R. V, 507) : de la natura d'una verge (pur, -a / blos, -osa ; intacte, -a ; immaculat, -ada)

Membrana virginala.

Candor, frescor, blancor virginalas.

virginalament : d'un biais virginal.

Virginia ~ Virgínia n pr f, cf Ubaud Dicort.  « Virginia » (fr.) : v. Vergina (abs. Dicort).

virginia (cogorleta) nf , cf Ubaud Dicort : « concombre blanc hâtif » TdF jos ‘Vierginìo’

virginitat nf (R. VI, 550) : estat d'una persona verge.

virgolosa nf, cf Ubaud Dicort : « virgouleuse, poire » (v. TdF ‘viergoulouso’)

virgula : signe de ponctuacion que separa las diferentas partidas d'una frasa ; que separa la partida entièira d'un nombre de la partida decimala.

virgular, -a (abs. Dicort) : de la forma d'una virgula, « virgulaire » (Rapin).

viril, -a : de la natura del sèxe masculin.

Votz virila.

virilament : d'un biais viril.