vinagre : liquid que ven de la fermentacion acetica del vin.

vinagrèla nf, cf Ubaud Dicort : « oseille de brebis, rumex acetosella (Lin.) » TdF

vinagreta nf : salsa facha amb d'òli, de vinagre e de plantas aromaticas ; vineta (plt.) (Rumex acetosa ; vinagrèla (Rumex acetosella)

vinagrièira nf : flascon o tonèl pel vinagre ; « marchande de vinaigre ; femme acariâtre » TdF jos ‘vineigriero’.

vinagrièr nm, -ièira (v. vinagrièira) : aisina per metre de vinagre sus la taula, « tonneau à vinaigre » ; persona que fa de vinagre. (v. TdF jos ‘vineigrié’)

Fai-me passar lo vinagrièr, sens te comandar.

vinagrós, -osa : qu'a gost a vinagre.

vinaiga nf, cf Ubaud Dicort : « piquette, vin de dépense » (v. TdF ‘vinaigo’)

vinaire, -aira n e adj, cf Ubaud Dicort : « celui qui colporte le vin de la cuve dans les tonneaux » TdF

Rasim vinaire, raisin qui rend beaucoup de vin. (v. TdF)

vinalha nf sing (pej.) : los vins en general.

vinar (v. intr.) : plorar (vinha) ; sordre (font) ; pèrdre / regemir (barrica) ; colar lo vin. (v. TdF ‘vina’)

Èra la sason que la vinha vina.

Al fons de l'òrt vinava una font.

Una de las doas barricas vinava.

Es arribat lo moment de vinar.

vinari, -ària : relatiu, -iva al vin.

Vaissèls vinaris.

vinariá nf, cf Ubaud Dicort : « vinerie ». (v. vinatariá)

vinassa : marc de rasim ; vin de marrida qualitat.

vinassièr, -ièira adj e n, cf Ubaud Dicort : « marchand de vin ; sac à vin, ivrogne, soûlard, arde ; celui qui conduit l’âne chargé de barillets de vin pour les bergers des troupeaux transhumants ; qui produit du vin, v. vinós » (v. TdF)

vinassós 1, -osa : passit per de vin ; que sentís a vin.

Toalha vinassosa.

Òme vinassós.

Votz vinassosa.

vinassós 2 nm, cf Ubaud Dicort : « sobriquet qu’on donnait aux partisans du capitaine Hubert de Vins, chef des ligueurs provençaux » TdF jos ‘vinassous ‘

vinat nm : abondància de vin.

vinatariá nf (v. Ubaud Dicort e TdF) : entrepaus de vin ; destillariá de vin ; industria vinicòla.

vinatge : repaisson que se fa e vin que se beu a l'ocasion d'un afar ; estrena per anar beure quicòm ; accion de colar lo vin per lo metre en fustalha. (v. TdF ‘vinage’)

vinatièr, -ièira adj e n : persona que trabalha dins una destillariá ; persona que fa de vin ; pintonejaire, -a.

Vincenç –Vincéncia [Vincença, cf Ubaud Dicort] : prenoms.

Vincenet, Vinceneta n pr, cf Ubaud Dicort

vincet nm, cf Ubaud Dicort : « lien dont on lie les fagots, v. redòrta ; nom qu’on donne à de petites légumineuses grêles et accrochantes, comme certaines espèces d’ers et de vesces, v. èrs, pesòta 3 » (v. TdF)

vindicatiu, -iva adj, cf Ubaud Dicort : « vindicatif, -ive » (Laus, Basic)

vindicta nf, cf Ubaud Dicort : « vindicte » (Rapin) (v. vendeta)

vinenc, -a adj : « du vin » ; de la color del vin. (v. TdF)

L’industria vinenca, l’industrie vinaire. (v. TdF)

vinet nm, cf Ubaud Dicort : « petit vin, joli vin, vin chéri » TdF

vineta (plt.) : vinagreta (Rumex acetosa)

vineta menuda (plt.) : vinagrèla (Rumex acetosella)

vinha (plt. que sa frucha es lo rasim) (Vitis vinifera) (v. TdF ‘vigno’)

vinha blanca (plt.) : (Clematis Vitalba)

vinha de Salomon nf, cf Ubaud Dicort : « clématite, herbe aux gueux, v. aubavit » (v. TdF ‘vigno-de-Salamoun’)

vinha del diable nf, cf Ubaud Dicort : « cerfeuil d’Espagne ; fougère, plante, v. feuse » (v. TdF ‘vigno-dóu diable’)

vinha del nòrd nf, cf Ubaud Dicort : « houblon, v. aubelon » (v. TdF ‘vigno-dóu nord’)

vinha del paradís nf, cf Ubaud Dicort : « boussingaultie, plante » TdF ‘vigno- dóu-paradis’

vinha salvatja nf, cf Ubaud Dicort : « vigne vierge, heder quinquefolia (Lin.), arbuste grimpant » TdF ‘vigno-sóuvage’

vinhairòla (abs. Dicort) : vinhal pichon. (v. vinhòla 1)

vinhairon, -a : persona que cultiva la vinha.

vinhal : airal plantat de vinha.

Vinhana [ ~ Viena] : departament francés. v. p. 1053.

Vinhana-Nauta [Nauta Vinhana ~ Nauta Viena, cf Ubaud Dicort] : departament occitan. v. p. 1053.

vinhareda nf / vinharés nm / vinhièr (v. vinhièr) : airal plantat de vinha.

vinharòt nm, cf Ubaud Dicort : « petit vignoble ; enclos de vigne » TdF ‘vignarot’

vinhassa nf, cf Ubaud Dicort : « grande vigne, vieille vigne » TdF

vinheta nf, cf Ubaud Dicort : « petite vigne ; petite estampe ; picot, engrêlure d’une dentelle » TdF

vinhieira nf, v. Ubaud Dicort Errata web : « lieu où sont les vignes » TdF ‘vigniero’

vinhièr nm, cf Ubaud Dicort : « vignoble, vigne, v. vinharés ; vigneron » (v. TdF)

vinhòga nm, cf Ubaud Dicort : « bêche, charançon de la vigne » TdF

vinhòla 1 / vinhòta nf, cf Ubaud Dicort : « petite vigne, petit vignoble » TdF jos ‘vignolo 1’

vinhòla 2 nm, cf Ubaud Dicort : « vignole, ouvrage de l’architecture et du trait, composé primitivement par J. Barazzio, de Vignole en Italie (1507-1573) » TdF ‘vignolo 2’

vinhon nm, cf Ubaud Dicort : « petit clos de vigne, coin de vigne » TdF

vinhòta nf : v. vinhòla 1.

vinic, -a adj, cf Ubaud Dicort : « vinique » (Rapin)

vinicòla adj (dels dos genres) / viticòla (v. viticòla) : relatiu a la produccion del vin.

vinièr, -ièira adj, cf Ubaud Dicort : « vinicole »

Tèrra vinièra, terre vinicole. (Rapin)

vinifèr, -a adj, cf Ubaud Dicort : « vinifère » (Rapin)

vinificacion : ensemble dels procediments per cambiar la vendémia en vin.

vinificador, -airitz (abs. Dicort) : persona cargada de la vinificacion.

vinificar (v. tr.) : far la vinificacion, « vinifier » (Per Noste).

vinil nm, cf Ubaud Dicort : « vinyle » (Rapin)

vinilic, -a adj, cf Ubaud Dicort : « vinylique » (Rapin)

vinòcha nf : vin qu'a pas qu'un jorn de mai que l'aiga « le piot, le vin, v. vinassa » (v. TdF), « (fam.) le vin » (Laus)

vinolejar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, buvotter, boire à petits coups et souvent » TdF

vinolet nm, cf Ubaud Dicort : « petit vin » (Rapin)

vinolièr nm (v. Ubaud Dicort e Alibert), -ièira : persona que cultiva la vinha.

vinon / vinonet (abs. Dicort) / vinòt nm : vin feble.

 

 

vinós 1, -osa (adj.) : que sentís a vin ; de la color del vin ; passit, -ida pel vin ; que balha fòrça vin. 

Un alen vinós.

Una color vinosa.

Una tòrca vinosa.

Una annada vinosa.

Una region vinosa.

vinós 2 nm, cf Ubaud Dicort : « champignon de couche, dont le chapeau est couleur de vin » TdF

vinositat nf, cf Ubaud Dicort : « vinosité » (Rapin)

vinòt : vinon / vinonet (vin feble).

vinotejaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : (v. vinotejar)

vinotejar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, godailler, gobelotter, chopiner, v. pintonejar » (v. TdF ‘vinouteja’)

vinotièr nm (v. Ubaud Dicort e Alibert), -ièira : persona que vend de vin.

vint (adj. num. card.) : 20.

vint-e-dos [vint e dos] adj num e nm inv : 22  « vingt-deux » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 139)

vint-e-un [vint e un, -a] adj num e nm inv : 21 « vingt et un, vingt et une » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 139)

vint-e-unen, -a [vint e unen, -a] adj num e n : 21en., 21ena « vingt et unième » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 139)

vinten 1 [,-a] (adj. num. ord.) : 20en, 20ena.

vinten 2 nm, cf Ubaud Dicort : « le vingtième ; vingtain, droit de champart, ancien droit seigneurial » (v. TdF)

vintena nf : nombre de vint, « vingtaine » TdF.

vintenada (f.) : vint a quicòm prèp.

vintenat nm, cf Ubaud Dicort : « vingtaine » (Laus)

vintenièr nm, cf Ubaud Dicort : « percepteur du vinten 2 ; chef d’une escouade de vingt hommes » (L. 384) ; « membre du Conseil des Vingt, dans les Statuts de Marseille » TdF

« viòg » : v. vuèg.

viòl 1 nm, cf Ubaud Dicort : « sentier » (Alibert e L. 385)). « viòl » (prononciacion montanhòla de vial) v. vial.

viòl 2 nm : accion d'intrar dins un airal defendut ; accion de transgressar (v. R. III, 490) una lei ; accion d'abusar per violéncia d'una dòna o d'una joventa.

Viòl de domicili.

Viòl del secret professional.

viòla 1 [ ~ vièla] nf : instrument de musica de sèt còrdas « … dont on joue avec un archet » ; instrument de musica de còrdas e d'una ròda (vièla) ; « sornette, conte de vieille » (v. TdF ‘violo’ ’;

Faire la viòla, geindre, se plaindre. (v. TdF)

viòla 2 nf (v. Ubaud Dicort e Alibert) (plt.) : violeta / cap tòrta (Viola odorata) ; (V. silvestris)

violacèu, -èa : que tira sul violet.

violacion (R. V, 553) : accion de profanar quicòm de sacrat o de transgressar una lei.

violadura : aire de viòla.

violaire 1, -aira n : persona colpabla d'un viòl 2 (t. a.) ;

violaire 2, -aira n : persona que jòga de la viòla o de la vièla.

violament (abs. Dicort) : amb violéncia. (v. violentament)

viòlament nm, cf Ubaud Dicort : « violement, v. viòl 2 » (v. TdF ‘vioulamen’)

Violand / Ioland (los 2, abs. Dicort) - Violanda / Iolanda : prenoms.

violandàs nm, cf Ubaud Dicort : « libertin, débauché » TdF jos ‘viòulant’

violant (subs. m.) : femnassièr. (v. TdF ‘viòulant’)

violar 1 (v. intr.) : jogar de la viòla o de la sansònha. (v. TdF ‘vioula 2’)

violar 2 (v. tr.) : abusar sexualament de q.q. per violéncia ; profanar ; transgressar.

Violar una dòna.

Violar una tomba.

Violar una lei.

Violar una règla.

Violar las consciéncias.

violat 1, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « violé, ée » TdF jos ‘vioula 1’

violat 2 adj m, cf Ubaud Dicort, -ada : fach amb de violetas.

Siròp violat, sirop violat.

Mèl violat, miel violat.(v. TdF e Littré)

Confitura violada.

violat 3 nm, cf Ubaud Dicort : « drap violet » (L. 385)

violéncia : fòrça deslargada amb impetuositat ; brutalitat ; descadenament ; abús de fòrça.

La violéncia d'una passion.

Acte de violéncia.

La violéncia d'un auratge.

Violéncia de caractèr.

Èsser colpable de violéncias contra qualqu'un.

violent, -a : impetuós, -osa ; brutal, -a ; descadenat, ada.

Vent violent.

Natura violenta.

Passion violenta.

violentaire, -aira adj e n, cf Ubaud Dicort : « persécuteur, trice » TdF

violentament : amb violéncia.

violentar (v. tr.) : far violéncia a q.q.

violet 1, -a adj : de color violeta.

Sotana violeta d'un cardinal.

violet 2 nm : « violet, couleur violette ; violette, en Auvergne » ; vichet / vichut v. vichet (v. TdF  jos ‘vioulet 2’).

violet 3 nm, cf Ubaud Dicort (v. viòl 1) : « petit sentier » TdF ‘vioulet 1’

violeta (plt) : viòla (Viola odorata) ; (Viola silvestris) ; campairòl : (Russula serampelina)

violetar (v. tr.) (abs. Dicort) : tintar en violet.

violetar (se ) v pron : « devenir violet, prendre une teinte violacée » TdF ; aver una cara que tira sul violet.

violetejar (v. intr.) : tirar sul violet.

violetenc, -a : que tira sul violet.

violetièr nm : « plant de violette » (Fettuciari), mata de violetas. (v. TdF)

violetós, -osa : tintat, -ada mai o mens en violet.

violièr (plt.) : (Malcolmia littorea) ; (M. maritima); (M. africana) ; (M. parviflora) ; (M. binervis)

violon nm : instrument de musica ;  « prison de simple police ; euphémisme de colhon ; espèce de patience, rumex pulcher (Lin.), plante ». (v. TdF)

violona : viòla pichona.

violonada : aire de violon.

violonaire, -aira : persona que jòga de la viòla, de la sansònha o d'un violon de vilatge.

violonar (v. intr.) : jogar de la viòla, de la sansònha o del violon.

violonàs : marrit violon.

violonat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « (arts décor.) violoné, -e » (v. Rapin)

violoncèl : instrument de musica.

violoncelista [violoncellista] (m. e f.) : persona que jòga del violoncèl.

violonet : (plt.) : brama vaca (Colchicum autumnalis) ; violon pichon.

violonièr 1 [, -ièira] n, cf Ubaud Dicort : persona que fa de violons ; « ménétrier, v. violonaire » (v. TdF) ;

violonièr 2 nm : mena d'agast que son fust servís a far de violons. (Acer monspessulanum)

violonista (m. e f.) : persona capabla que jòga del violon.

« viorna » (plt) : v. atatièr.

vipèra : sèrp verenosa del cap triangular ; marrida persona perniciosa (R. IV, 521).

Bolhon de pèl de vipèra.

Victorina a una lenga de vipèra.