|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
viduitat nf (R. V, 532) : estat d'un veus o d'una veusa (t. tecn. de drech) ; vacuitat. vièch / vièt [veire vièch, cf Ubaud Dicort] nm : membre viril. (v. TdF ‘vié’) vièch
d’ase nm :
v. vièchdase. vièch
malaut nm, cf Ubaud Dicort :
« nénufar, plante réfrigérante, v. ninfèa » (v. TdF ‘vié-malaut’) vièch
marin nm, cf Ubaud Dicort :
« holothurie, cornichon de mer, holothuria phantopus Lin.),
zoophyte marin, v. vichàs » (v. TdF ‘vié-marin’) viechada nf, cf Ubaud Dicort « coït » (Rapin) viechar (v. intr.) : s'acoblar sexualament ; « vétiller, v. biquejar » (v. TdF). vièchdasar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, terme libre,
v. fotre » (v. TdF ‘viedasa’) Vai te faire vièchdasar, va te faire paître. (v. TdF) vièchdasariá nf, cf Ubaud Dicort : « nigauderie,
imbecillité » TdF ‘viedasarié’ vièchdase 1 ~ vièch
d’ase nm,
cf Ubaud Dicort : « verge d’âne ; aubergine,
melongène ; nigaud, imbécile, drôle, animal,
pleutre, qui manque à sa parole » TdF ‘viedase vièchdase 2 ~ vièch
d’ase ! interj,
cf Ubaud Dicort : « t. injurieux
et juron familier fort usité dans le Midi » TdF jos viedase’. (v. çai sus) vièchdasejar : v. vietdasejar. vièchdason nm, cf Ubaud Dicort : « petit imbécile, petit
sot, petit drôle » TdF ‘viedasoun’ vièchdauca nm, cf Ubaud Dicort : « t. injurieux et juron
familier qui est l’euphémisme de vièchdase » (v. TdF ‘viedauco’) vièla ~ viòla nf, cf Ubaud Dicort : v. viòla
1. vielar v, cf Ubaud Dicort (v. violar 1) : « v intr,
jouer de la vielle » (L. 383) vièlh, -a (adj. e subs.) : ancian, -a ; atjat, ada ; persona atjada (R. III, 235). vielhaca (adj. e subs. m. e f.) : capon, -a / coard, -a ; gusard, -a ; persona atjada (R. III, 235). vielhanchon, -a adj : puslèu vièlh, -a ; passat, -a de mòda. vielhard, -a n, cf Ubaud Dicort :
« vieillard, homme vénérable » TdF ‘vieiard’ vielhardat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « qui a l’air d’un
vieillard » TdF ‘vieiarda’ vielhariá : quicòm d'ancian, d'abenat o de demodat. vielhàs, -assa adj e n (pej.) : vièlh acabat, vièlha acabada. vielhassós, -osa adj, cf Ubaud Dicort : « sénile, vieilli,
ie » TdF ‘vieiassous’ vielhesa : vielhitge (estat de q.q. de vièlh. vielhet, -a (adj. e subs.) : un pauc vièlh ; que se fa pas jove. vielhir (v. intr.) : venir vièlh / se far pas jove. vielhit, -ida adj, cf Ubaud Dicort :
« vieilli, -e » (Laus) vielhitge nm : vielhesa, « v. vielhonge plus usité » (v. TdF ‘vieiige’). vielhon, -a adj e n : v. vièlhòt. vielhonge nm, cf Ubaud Dicort :
« vieillesse, vétusté, sénilité, effet
de l’âge » TdF ‘vieiounge’ vielhor nf, cf Ubaud Dicort :
« vieillesse, vieillissement » TdF ‘vieiour’ vielhós, -osa adj, cf Ubaud Dicort : « sénile » (Alibert) vielhòt, -a adj e n : « qui commmence à vieillir » ; un pichon vièlh, una pichona vièlha (v. TdF jos ‘vieioun’). vielhum (m. sing.) / vielhuna
(f.) , cf Ubaud Dicort : vielhesa (f.) /
vielhitge (m.),
« décrépitude ; vieilles hardes, vieux
meubles » TdF jos ‘vieiun’ vièt [veire vièch, cf Ubaud Dicort] / vièch nm : v. pus naut. vièt d'ase
1 (Alibert) [vietdase (v. Ubaud Dicort e TdF
‘viedase’)] nm (plt.) : merinjana (Solanum
Melongena) ; verga d'ase. (v.
vièchdase 1 vièt d'ase 2 ! [vietdase !] : interj. que marca l'estabosiment / mena de renèc ; bogre de piòt ! (v. vièchdase 2) vièt d'asòt
(abs. Dicort) : imbecil, -a.
(v. vièchdason) vietdasejar [ / vièchdasejar] (v. Ubaud Dicort) (v. intr.) : renegar ; repotegar ;
colhonejar. « viga » : fusta. v. biga 1. vigairal, -a : relatiu, -iva a una vigariá. vigairat nm (v. Ubaud Dicort e TdF ‘vigueirat) / vigariá nf : títol, fonccion, carga de viguièr. viga-mòla (de -) loc
adv, cf Ubaud Dicort : « avec vigueur » TdF ‘vigo-molo (de)’ viganha : flaquitge ; molesa ; desart / impertinéncia / sens geina. viganhar (abs. Dicort e TdF) (v. intr.) : gandalhar / colhandrejar. viganhejar (v. intr.) : « battre le pavé », gorrinejar (v. TdF). viganhièr, -ièira : gandalh / gandard, -a ; òme femnassièr ; filha fenestrièira ; femna leugièira. vigar v, cf Ubaud Dicort :
« v intr, voler, dans ce vers : Vigatz coma
d’aglons » (v. TdF ‘viga’) vigariá nf : v. vigairat. vigatanas n f pl (cat de l.p.) (abs. Dicort) : espardilhas per dançar la sardana. vige nm : « osier, osier commun, v. vim », brota de vim (v. TdF jos ‘vege’) ; brota en general. vige blanc nm, cf Ubaud Dicort :
« osier blanc, saule des vanniers » TdF jos ‘vege’ vige canin
nm, cf Ubaud Dicort : « saule
fragile » TdF jos
‘vege’ vige jaune
nm, cf Ubaud Dicort : « osier
jaune » TdF jos
‘vege’ vige roge nm, cf Ubaud Dicort : « osier
rouge » TdF jos
‘vege’ vige verd nm, cf Ubaud Dicort : « osier
brun » TdF jos
‘vege’ vigesimal,
-a adj : (matematica)
« vigésimal, -e »
(Ubaud Dicc. scient. p. 139) vigia nf, cf Ubaud Dicort :
« vigie, sentinelle de marine » TdF ‘vigio’ vigièira : vimièira (airal plantat de vims) vigièr nm, -ièira : panieiraire, -a. vigil nm, cf Ubaud Dicort : « vigile nm » (Fettuciari) (v. velhaire) vigilància : qualitat de q.q. de fòrt atentiu per velhar sus quicòm o sus q.q. vigilant, -a adj, cf Ubaud Dicort :
« vigilant, ante » TdF vigília 1 (subs.f.) (R. V, 480 - L. 378) : velha d'una fèsta religiosa catolica importanta, « vigile nf » (Fettuciari). La vigília pascala. La vigília nadalenca. vigília 2 (subs.m.) (abs. Dicort) : velhaire d'establiments administratius,
comercials, universitaris... (v. vigil) Lo mestièr de vigília es pas totjorn de tot repaus. vigonha nf, cf Ubaud Dicort :
« vigogne, animal du Pérou ; laine de
vigogne » TdF ‘vigougno’ vigor nf : fòrça fisica ; energia ; vitalitat ; fermetat. La vigor fisica del joventum. La vigor morala. La vigor d'una planta. La vigor de son estil. vigorar v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, fortifier » (L. 384) vigoriá nf, cf Ubaud Dicort :
« vigueur » (L. 384) vigorós, -osa : plen, -a de vigor. vigorosament : d'un biais vigorós. vigorositat nf, cf Ubaud Dicort :
« état de vigueur, caractère vigoureux » TdF |
|
viguièr : persona en carga d'una vigariá. v. vigairat. Lo President de la Republica es viguièr d'Andòrra. vijolar (v. tr.) : calinejar q.q. per li trapar son eretatge. viking adj (dels dos genres), cf Ubaud Dicort : « viking » (Rapin) vil, -a adj : de condicion fòrt bassa ; de sentiments basses ; lord, -a / lordàs, -assa / òrre, -a. Una persona vila. Un èime vil. Una accion vila. vila nf : aglomeracion urbana importanta. Vilafranca : nom de tot un fum de vilas occitanas. vilament adv : bassament. vilan, -a (subs. e adj. arc.) : q.q. de bassa condicion ; ruste, -a; grossièr, -ièira ; malnet, -a ; desagradiu, -iva. vilanalha nf sing (pej.) : la racalha en general. vilanament adv : grossièirament ; desagradivament. vilanàs, -assa adj e n, cf Ubaud Dicort :
« gros vilain, très vilaine, v. grossieiràs » TdF vilanatge nm, cf Ubaud Dicort :
« villenage, condition de vilain, domaine possédé en
roture (vieux) » TdF ‘vilanage’ ; « vilenie, grossièreté » (L. 384) vilandrés, -esa : persona que demòra dins una vila. De païsan se mudèt vilandrés. vilandriar v, cf Ubaud Dicort :
« v intr, aller d’un village à l’autre,
ou de ville en ville ; battre le pavé » (v. TdF) vilandrièr, -ièira adj e n (pej.) : vilandrés ; macarèl ; prostituïda. vilanejar v, cf Ubaud Dicort :
« v intr, devenir grossier » (L. 384) vilanèl nm, cf Ubaud Dicort :
« petit vilain » TdF jos ‘vilanet’ vilanèla nf, cf Ubaud Dicort : « villanelle, v. païsanèla » TdF vilanet nm, cf Ubaud Dicort :
« petit vilain » TdF vilaniá : quicòm de pas polit polit ; grossieiretat ; accion vila ; salopariá ; obscenitat ; insoléncia ; balajum. Escopissiá de vilaniás a longor de jornada. vilanieròta adj, cf Ubaud Dicort : « t. injurieux, petite
vilenie » TdF Vilanòva : nom de tot un fum de vilas occitanas. vilar nm : masatge, « hameau (vieux) » TdF. vilard, -a (subs. e adj. pej.) [n (v. Ubaud Dicort e TdF)] : vilandrés, -esa. vilarés, -a adj e n, cf Ubaud Dicort :
« habitant d’un Vilar ou Viala » (v. TdF) vilaret nm : vilatjon, « petit hameau, composé de dix à douze maisons seulement » (Azaïs). Vilaseca : nom de vilas dins Aude, Gard, Òlt (Occitània) vilasecaire, -aira adj, cf Ubaud Dicort : « habitant, ante de
Vilaseca » (v. TdF jos ‘Vilo-seco’) vilasequenc, -a (abs. Dicort) : relatiu, -iva
a Vilaseca ; sortit, -ida de Vilaseca. (v. vilaseacaire) Un Vilasequenc. Una Vilasequenca. vilassa : vila granda. vilata : borgada ; masatge. (v. TdF ‘vilato’) vilatela nf, cf Ubaud Dicort :
« petite bicoque [= petite ville], v. vilatge » TdF ‘vilatello’ vilatge : aglomeracion rurala. vilatgenc, -a adj e n (v. Laus e Ubaud Dicort) : « adj, villageois, -e » (Rapin) ; persona que demòra dins un vilatge. vilatgés, -esa adj e n (v. Laus e Ubaud Dicort) : vilatgenc, -a, « villageois, -e n » (v. Rapin). vilatjàs : vilatge gròs. vilatjon / vilatjòt nm : vilatge pichon. vilatjonet nm, cf Ubaud Dicort :
« tout petit village[v. vilaret] » TdF ‘vilajounet’ vilatjòt nm :
v. vilatjon. vilaud, -a n, cf Ubaud Dicort :
« citadin, -e » (v. Rapin) vilesa nf : v. viletat. vileta / vilòta nf : vila pichona. viletat nf / vilesa nf : bassesa. vilhon nm, cf Ubaud Dicort : v. bilhons. vilipendiar v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, vilipendier » (Laus) villós, -osa adj, cf Ubaud Dicort : « (bot., zool.)
villeux, -euse » (Per Noste) villositat nf, cf Ubaud Dicort :
« villosité » (Laus) vilòta nf : v. vileta. vim [ ~ vime, cf Ubaud Dicort] nm (plt.) : amarina (Amerina) vima nf : brota de vim, « partie la plus souple et la plus nette d’un osier, brin d’osier pour la vannerie, v. amarina, vedissa » (v. TdF) Manat de
vimas, paquet d’osiers. (v. TdF) vimada nf : ligadura de vim. La vimada
d’un cèrcle, les tours
d’osier qui lient un cerceau. (v. TdF) vimar v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, lier avec un
brin d’osier, v. vedilhar »
(v. TdF ‘vima’) vimatièra nf, cf Ubaud Dicort : v. vimenièira. vimatièr nm, cf Ubaud Dicort :
v. vimenièr. vime nm : v. vim. vimejar (v. intr.) : plegar coma de vim vimeneda nf, cf Ubaud Dicort :
« oseraie » (L. 384) vimenar v, cf Ubaud Dicort :
(v. vimar) vimenenc, -a adj : « d’osier », plegadís, -issa coma vim. (v. TdF) Tu que siás vimenenc, amassa-me las majofas. vimenièira / vimièira / viminièira [veire vimenièira, cf
Ubaud Dicort] nf / vimenièr / vimotièr (v. vimenièr) : amarinièira (airal
que i butan (creisson) de vims) (v. TdF jos ‘vimeniero’) ; vedissa (plt.)
: (Salix viminalis) (v. vimenièr) vimenièr / vimotièr nm : « osier, souche
d’osier, v. amarinièr ; saule marceau, v. bedís »
(v. TdF jos ‘vimenié’) vimièira nf :
v. vimenièira. vimon nm, cf Ubaud Dicort :
« petit osier, osier » TdF vimonassa nf, cf Ubaud Dicort :
« gros osier » TdF vimonenc, -a adj, cf Ubaud Dicort :
v. vimenenc.
(v. TdF jos ‘vimenen’) vimonièira nf : v. vimenièira. (v. TdF jos ‘vimeniero’) vimotièr nm, cf Ubaud Dicort :
v. vimenièr. « vimplar » : v. vlincar. vin : suc de rasim fermentat ; liquor alcoolizada que ven de la fermentacion d'un producte vegetal ; suc fermentat d'autra frucha que lo rasim. (v. TdF ‘vin’) Vin blanc. Vin roge. Vin de palma. Vin de cana. Vin de prunas. Vin de persec. Vin d'amoras... Batejar lo vin es un pecat : i ajustar d'aiga... Aquel vin a pas qu'un jorn de mai que l'aiga. vin d'aigas (Alibert ;
abs. Dicort) nm : t. a. çaijós (vina). (v. vinaiga) vina / vinada : vin raspet / mièg-vin / vin de raca. (v. TdF ‘vinado’) vinagrada : plat vinagrat. (v. TdF ‘vineigrado’) vinagrar (v. tr.) : ajustar de vinagre. |
|
|
|
|
|
|