vicariá nf, cf Ubaud Dicort : « vicairie, cure desservie par un vicaire » TdF

vicarial, -a adj, cf Ubaud Dicort : « vicarial, -e » (Laus)

vicariar (v. intr.) : èsser vicari.

vicariat nm : carga, tombada, durada de la carga de vicari.

vicariòt nm, cf Ubaud Dicort : « petit vicaire » TdF ‘vicarot’

VICE- : prefix latin vice (en plaça de, en lòc de)

vice-amiral (v. p. 20, N.B. 2) [viceamiral, cf Ubaud Dicort] nm, -essa : amiral, -essa en segond ; femna d'amiral.

vice-amiralat [viceamirautat] nm, cf Ubaud Dicort : fonccion de vice-amiral.

vicecancelièr [, -ièira n, cf Ubaud Dicort] (R. VI, 7) : cancelièr en segond.

viceconsol [vicecònsol] nm, -essa : consol (L. 92), -essa en segond.

viceconsolat nm : fonccion de viceconsol ; residéncia de viceconsol ; tombada de viceconsol.

viceconsul (abs. Dicort) : doblet modèrn de viceconsol.

vicegeréncia : fonccion de vicegerent.

vicegerent, -a : gerent, -a en segond.

vicelegacion : fonccion de vicelegat ; residéncia de vicelegat.

vicelegat nm : legat en segond.

vicennal, -a adj, cf Ubaud Dicort : « vicennal, -e » (Laus)

vicepresidéncia : fonccion de vicepresident.

vicepresident, -a : president, -a en segond.

vicerector, -tritz : rector, tritz en segond, « nm, celui qui remplace le recteur, dans les confréries de pénitents » TdF ‘vice-reitour’.

vicerectorat nm : fonccion de vicerector, -tritz.

vicerei : rei en segond.

vicereialtat nf : fonccion de vicerei.

vicereina nf, cf Ubaud Dicort : « vice-reine » (v. Rapin)

vicesecretari, -ària : secretari, -ària en segond.

vicesecretariat nm : fonccion de vicesecretari, -ària.

vicesendic nm, cf Ubaud Dicort : « vice-syndic, dignitaire d’une maintenance félibréenne » TdF jos ‘vice-sendi’

vicesenescal nm, cf Ubaud Dicort : « vice-sénéchal » TdF ‘vice-senescau’

vicesimal, -a adj, cf Ubaud Dicort : « vicésimal, -e » (Sèrras-Ess.). (v. vigesimal)

vice-versa [vice-vèrsa] (loc. adv. lat) : recipròcament / inversament.

vichàs : cogombre de mar (mena d'equinodèrm). (v. vièch marin)

vichet / vichut [ ~ vijut] nm (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘vichet’) : animal marin acrancat als rocasses ; organ en forma d'urna constituit per las fuèlhas d'unas plantas carnivòras.

vici nm : imperfeccion ; deca ; defaut ; tara ; panta / tissa ; rusa ; libertinatge.

Vici de conformacion.

Vici de forma.

Vici de consentiment.

Vici de construccion.

Aquel òme a lo vici dins l'ase !

viciable, -bla : que pòt èsser viciat, -ada.

viciador, -airitz (abs. Dicort) : que vícia.

Una sentor viciairitz.

viciar (v. tr.) : alterar la puretat de quicòm ; far venir q.q. viciós ; far venir quicòm nul.

Lo fum de las autòs a viciada la vila tota.

Lo pecat original es vengut viciar la natura umana.

La manca de data a viciat lo testament.

viciat, -ada : qu'es pas blos, -a.

Un aire viciat.

Un sang viciat.

vicinal, -a adj, cf Ubaud Dicort : « vicinal, -e » (Laus). (v. vesinal)

viciós, -osa : portat, -ada a far çò mal ; ombratjós, -osa / recapi, -àpia ; qu'es pas confòrme a la nòrma ; rusat, -ada.

Una persona viciosa.

Una èga (cavala) viciosa.

Un contracte viciós.

Mandar una palma viciosa.

viciosament : d'un biais viciós.

vicirin nm, cf Ubaud Dicort : « serpent venimeux, vipère » (v. Brun Glossari Oc-Fr)’

vicissitud nf : succession d'eveniments uroses o maluroses.

Las vicissituds de la fortuna.

Las vicissituds de l'existéncia.

victima : persona o animal oferts autres còps a la divinitat ; persona que patís a causa de q.q. o a causa d'eveniments ; persona tuada o nafrada ; persona qu'a sacrificada sa vida per q. q. mai o quicòm mai ; persona sacrificada a la venjança o a l'òdi de q.q.

Victima propiciatòria.

Victima d'un emmalit.

Victima d'un accident.

Victima de son ideal.

victimaire nm, cf Ubaud Dicort : « t. sc., victimaire » TdF ‘vitimaire’

victimar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, victimer, rendre victime ; accabler ; causer, occasionner » TdF ‘vitima’ ; « sacrifier » (Brun Glossari Oc-Fr) ,

victimar (se) v pron : « se sacrifier » TdF jos ‘vitima’

victimari 1, -ària adj : « victimaire » (Rapin).

victimari 2 nm : « victimaire » (Fettuciari, Per Noste) (v. victimaire)

victimizacion nf, cf Ubaud Dicort : « victimisation » (Rapin)

victimologia nf, cf Ubaud Dicort : « victimologie » (Per Noste)

Victòr [Victor] - Victòria, cf Ubaud Dicort : prenoms.

victòria : avantatge dins una batalha ; avantatge dins una competicion ; succès / triomfe (t.a.) (R. V, 426).

Cridar victòria.

Cantar victòria.

victorial, -a adj, cf Ubaud Dicort : « triomphal, ale, relatif à la victoire, v. trionfal » (v. TdF jos ‘vitouriau’)

Victorian - Victoriana  - Victorin - Victorina : prenoms.

victorian, -a adj, cf Ubaud Dicort : « victorien, -enne » (Laus)

victoriejar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, triompher de » (L. 383)

 

 

 

 

victoriós, -osa adj e n : ganhant, -a / triomfant, -a.

Un aire victoriós.

Un cant victoriós.

victoriosament : d'un biais victoriós.

Se tirèt d'afar plan victoriosament.

vida : existéncia ; noiridura ; comportament.

Agèt uèch mainatges, totes plan en vida.

Far bona vida : la se plan passar.

Beure l'amarum de la vida : plan patir.

La vida vidanta : tota la vida.

De la vida vidanta : jamai de la vida.

Menar magra vida : patir / crebar de fam.

Donar pas senhal de vida.

Pèrdre la vida.

Vida vegetativa.

Vida intellectuala.

Vida espirituala.

Vida surnaturala.

Vida mortala.

Vida eternala.

Lo Pan del Besonh / lo Pan de Vida : l'Eucaristia.

Vidal - Vidalina : prenoms.

vidalba nf (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘vidaubo’) (plt.) : margassa (Clematis vitalba) (v. mirgassa 1)

vidalbon nm, cf Ubaud Dicort : « jeune pousse de clématite » TdF jos ‘vidauboun’

vidalha : vedilha de vinha / viròla de vinha.

vidalhada (plt.) : (Polygonum convolvulus)

vidalhar (v. intr.) : far de vidalhas.

vidam nm, cf Ubaud Dicort : « vidame, officier qui rendait la justice au nom du seigneur ou du roi » (v. TdF ‘vidam’)

vidamiá nf, cf Ubaud Dicort : « féod, vidamie » (v. çai sus)

vidassa : trista vida.

vidat : rengada de socas.

vidaula nf, cf Ubaud Dicort : « clématite » (Carrasco). (v. vidalba)

videasta n (dels dos genres), cf Ubaud Dicort : « vidéaste » (Rapin)

vidèla nf, cf Ubaud Dicort : « videlle, instrument de pâtissier, roulette servant à découper la pâte » TdF ‘vidello’

VIDEO- : forma prefixada del lat. video (vesi)

videò [vidèo 1] (adj. inv.) (del lat. video, vesi) : relatiu, -iva a la television.

Montatge videò d'un film.

Senhal videò.

Art videò.

Tecnica videò : tecnica televisuala.

videò [vidèo 2] (subs. f.) : ensemble de las tecnicas televisualas.

video-art (v. p. 20, N.B. 2) (abs. Dicort) : activitat artistica basada sus las tecnicas audiovisualas.

videocaisseta [videocasseta] nf, cf Ubaud Dicort : caisseta que conten una benda magnetica que permet la reproduccion a volontat d'un programa de television o d'un film videò.

videoclip nm (angl.) : benda videò corteta per far de publicitat sus quicòm o sus q.q.

videoclub nm (angl.) : botiga que i vendon o que i lògan de videocaissetas enregistradas.

videocomunicacion : comunicacion basada sus la transmission d'images televisuals.

videoconferéncia : teleconferéncia que permet, en mai de la transmission de la paraula e de documents grafics, la d'images animats dels interessats.

videodisc : disc que i son enregistrats de programas audiovisuals que se pòdon legir sus un televisor.

videofòn : telefòn que permet de margar ensemble una comunicacion acostica amb una de visuala.

videofonia : transmission d'images per telefòn.

videofrequéncia : frequéncia que correspond a un senhal d'image de television.

videogarda (abs. Dicort) : procediment de garda a distància de mercé un sistèma de television en circuit tancat. (v. videosusvelhança)

videografia : procediment de telecomunicacion que permet la visualizacion d'images alfanumerics e grafics sus un ecran catodic.

Videografia interactiva : videotèxt.

Videografia difusida : teletèxt.

videografic, -a : relatiu, -iva a la videografia.

videograma (m.) : tot supòrt que permet la conservacion e la reproduccion d'un programa audiovisual ; aquel supòrt meteis.

videojòc (abs. Dicort) : jòc electronic interactiu sus un supòrt informatic (caisseta, disqueta) per èsser legit sus consòlas de jòc o sus ordenador.

videolegidor : aparelh per legir de videodisques.

videoprojector nm, cf Ubaud Dicort : « vidéoprojecteur » (Rapin)

« videosusvelhança » (fr.) (videosusvelhança nf, cf Ubaud Dicort) : v. videogarda (abs. Dicort).

videotèca : colleccion de documents videò ; mòble o airal que i son reclamats.

Cada vila aurà sa videotèca.

videotèx nm invar, cf Ubaud Dicort (< angl.) :  « vidéotex »

videotèxt nm (abs. Dicort) : videografia que la transmission de las demandas d'informacion dels interessats e de las reponsas apondudas i se fa per un malhum de telecomunicacions, mai que mai pel malhum telefonic, « vidéotexte » (Rapin)

videotransmission : servici de difusion de programas de television especifics, sus grand ecran, dins de salas d'espectacle o de conferéncias.

videta nf, cf Ubaud Dicort : « petite vie, chère vie » TdF

Cal ganhar sa videta, il faut bien gagner sa vie (v. TdF)

vidimar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, vidimer, collationner, certifier conforme » TdF

vidònha nf (v. Ubaud Dicort e TdF) (v. vit) : socam ; vinha.

vidorlada : aigat de Vidorle.

Vidorle n pr m : fluvi costièr de Gard e d'Erau (Occitània)

Vidorlenca n pr f : (val de Vidorle) , cf Ubaud Dicort.

vidòt nm (v. vit) : cep de vinha.

vidòta nf, cf Ubaud Dicort : « vie chétive, v. videta » (v. TdF)