|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
vicariá nf, cf Ubaud Dicort :
« vicairie, cure desservie par un vicaire » TdF vicarial, -a adj, cf Ubaud Dicort : « vicarial, -e » (Laus) vicariar (v. intr.) : èsser vicari. vicariat nm : carga, tombada, durada de la carga de vicari. vicariòt nm, cf Ubaud Dicort : « petit vicaire » TdF ‘vicarot’ VICE- : prefix latin vice (en plaça de, en lòc de) vice-amiral (v. p. 20, N.B. 2) [viceamiral, cf Ubaud Dicort] nm, -essa : amiral, -essa en segond ; femna d'amiral. vice-amiralat [viceamirautat] nm, cf Ubaud Dicort : fonccion de vice-amiral. vicecancelièr [, -ièira n, cf Ubaud Dicort] (R. VI, 7) : cancelièr en segond. viceconsol [vicecònsol] nm, -essa : consol (L. 92), -essa en segond. viceconsolat nm : fonccion de viceconsol ; residéncia de viceconsol ; tombada de viceconsol. viceconsul (abs. Dicort) : doblet modèrn de viceconsol. vicegeréncia : fonccion de vicegerent. vicegerent, -a : gerent, -a en segond. vicelegacion : fonccion de vicelegat ;
residéncia de vicelegat. vicelegat nm : legat en segond. vicennal, -a adj, cf Ubaud Dicort :
« vicennal, -e » (Laus) vicepresidéncia : fonccion de vicepresident. vicepresident, -a : president, -a en segond. vicerector, -tritz : rector, tritz en segond, « nm, celui qui remplace le recteur, dans les
confréries de pénitents » TdF ‘vice-reitour’. vicerectorat nm : fonccion de vicerector, -tritz. vicerei : rei en segond. vicereialtat nf : fonccion de vicerei. vicereina nf, cf Ubaud Dicort :
« vice-reine » (v. Rapin) vicesecretari, -ària : secretari, -ària en segond. vicesecretariat nm : fonccion de vicesecretari, -ària. vicesendic nm, cf Ubaud Dicort :
« vice-syndic, dignitaire d’une maintenance
félibréenne » TdF jos ‘vice-sendi’ vicesenescal nm, cf Ubaud Dicort :
« vice-sénéchal » TdF ‘vice-senescau’ vicesimal, -a adj, cf Ubaud Dicort :
« vicésimal, -e » (Sèrras-Ess.).
(v. vigesimal)
vice-versa [vice-vèrsa] (loc.
adv. lat) : recipròcament / inversament. vichàs : cogombre de mar (mena d'equinodèrm). (v. vièch
marin) vichet / vichut [ ~ vijut] nm (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘vichet’) : animal marin acrancat als rocasses ; organ en forma d'urna constituit per las fuèlhas d'unas plantas carnivòras. vici nm : imperfeccion ; deca ; defaut ; tara ; panta / tissa ; rusa ; libertinatge. Vici de conformacion. Vici de forma. Vici de consentiment. Vici de construccion. Aquel òme a lo vici dins l'ase ! viciable, -bla : que pòt èsser viciat, -ada. viciador, -airitz (abs. Dicort) : que vícia. Una sentor viciairitz. viciar (v. tr.) : alterar la puretat de quicòm ; far venir q.q. viciós ; far venir quicòm nul. Lo fum de las autòs a viciada la vila tota. Lo pecat original es vengut viciar la natura umana. La manca de data a viciat lo testament. viciat, -ada : qu'es pas blos, -a. Un aire viciat. Un sang viciat. vicinal, -a adj, cf Ubaud Dicort :
« vicinal, -e » (Laus). (v. vesinal) viciós, -osa : portat, -ada a far çò mal ; ombratjós, -osa / recapi, -àpia ; qu'es pas confòrme a la nòrma ; rusat, -ada. Una persona viciosa. Una èga (cavala)
viciosa. Un contracte viciós. Mandar una palma viciosa. viciosament : d'un biais viciós. vicirin nm, cf Ubaud Dicort :
« serpent venimeux, vipère » (v. Brun
Glossari Oc-Fr)’ vicissitud nf : succession d'eveniments uroses o maluroses. Las vicissituds de la fortuna. Las vicissituds de l'existéncia. victima : persona o animal oferts autres còps a la divinitat ; persona que patís a causa de q.q. o a causa d'eveniments ; persona tuada o nafrada ; persona qu'a sacrificada sa vida per q. q. mai o quicòm mai ; persona sacrificada a la venjança o a l'òdi de q.q. Victima propiciatòria. Victima d'un emmalit. Victima d'un accident. Victima de son ideal. victimaire nm, cf Ubaud Dicort :
« t. sc., victimaire » TdF ‘vitimaire’ victimar v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, victimer, rendre victime ; accabler ;
causer, occasionner » TdF ‘vitima’ ;
« sacrifier » (Brun Glossari Oc-Fr) , victimar
(se) v pron :
« se sacrifier » TdF
jos ‘vitima’ victimari
1, -ària adj : « victimaire » (Rapin). victimari
2 nm : « victimaire » (Fettuciari, Per Noste) (v. victimaire) victimizacion
nf, cf Ubaud Dicort :
« victimisation » (Rapin) victimologia
nf, cf Ubaud Dicort :
« victimologie » (Per Noste) Victòr [Victor] - Victòria, cf Ubaud Dicort : prenoms. victòria : avantatge dins una batalha ; avantatge dins una competicion ; succès / triomfe (t.a.) (R. V, 426). Cridar victòria. Cantar victòria. victorial, -a adj, cf Ubaud Dicort :
« triomphal, ale, relatif à la victoire, v. trionfal » (v. TdF jos ‘vitouriau’) Victorian - Victoriana - Victorin - Victorina : prenoms. victorian, -a adj, cf Ubaud Dicort :
« victorien, -enne » (Laus) victoriejar v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, triompher de » (L. 383) |
|
victoriós, -osa adj e n : ganhant, -a / triomfant, -a. Un aire victoriós. Un cant victoriós. victoriosament : d'un biais victoriós. Se tirèt d'afar plan victoriosament. vida : existéncia ; noiridura ; comportament. Agèt uèch mainatges, totes plan en vida. Far bona vida : la se plan passar. Beure l'amarum de la vida : plan patir. La vida vidanta : tota la vida. De la vida vidanta : jamai de la vida. Menar magra vida : patir / crebar de fam. Donar pas senhal de vida. Pèrdre la vida. Vida vegetativa. Vida intellectuala. Vida espirituala. Vida surnaturala. Vida mortala. Vida eternala. Lo Pan del Besonh / lo Pan de Vida : l'Eucaristia. Vidal - Vidalina : prenoms. vidalba nf (v. Ubaud Dicort e TdF jos
‘vidaubo’) (plt.) : margassa (Clematis vitalba) (v. mirgassa 1) vidalbon nm, cf Ubaud Dicort :
« jeune pousse de clématite » TdF jos ‘vidauboun’ vidalha : vedilha de vinha / viròla de vinha. vidalhada (plt.) : (Polygonum convolvulus) vidalhar (v. intr.) : far de vidalhas. vidam nm, cf Ubaud Dicort :
« vidame, officier qui rendait la justice au nom du seigneur ou du
roi » (v. TdF ‘vidam’) vidamiá nf, cf Ubaud Dicort :
« féod, vidamie » (v. çai sus) vidassa : trista vida. vidat : rengada de socas. vidaula nf, cf Ubaud Dicort :
« clématite » (Carrasco). (v. vidalba) videasta n (dels dos genres), cf Ubaud Dicort : « vidéaste » (Rapin) vidèla nf, cf Ubaud Dicort :
« videlle, instrument de pâtissier, roulette servant
à découper la pâte » TdF ‘vidello’ VIDEO- : forma prefixada del lat. video (vesi) videò [vidèo 1] (adj. inv.) (del lat. video, vesi) : relatiu, -iva a la television. Montatge videò d'un
film. Senhal videò. Art videò. Tecnica videò : tecnica televisuala. videò [vidèo 2] (subs. f.) : ensemble de las tecnicas televisualas. video-art (v. p. 20, N.B. 2) (abs. Dicort) : activitat artistica basada sus las tecnicas audiovisualas. videocaisseta [videocasseta] nf, cf Ubaud Dicort : caisseta que conten una benda magnetica que permet la reproduccion a volontat d'un programa de television o d'un film videò. videoclip nm (angl.) : benda videò corteta per far de publicitat sus quicòm o sus q.q. videoclub nm (angl.) : botiga que i vendon o que i lògan de videocaissetas enregistradas. videocomunicacion : comunicacion basada sus la transmission d'images televisuals. videoconferéncia : teleconferéncia que permet, en mai de la transmission de la paraula e de documents grafics, la d'images animats dels interessats. videodisc : disc que i son enregistrats de programas audiovisuals que se pòdon legir sus un televisor. videofòn : telefòn que permet de margar ensemble una comunicacion acostica amb una de visuala. videofonia : transmission d'images per telefòn. videofrequéncia : frequéncia que correspond a un senhal d'image de television. videogarda (abs. Dicort) : procediment de garda a distància de
mercé un sistèma de television en circuit tancat. (v. videosusvelhança) videografia : procediment de telecomunicacion que permet la visualizacion d'images alfanumerics e grafics sus un ecran catodic. Videografia interactiva : videotèxt. Videografia difusida : teletèxt. videografic, -a : relatiu, -iva a la videografia. videograma (m.) : tot supòrt que permet la conservacion e la reproduccion d'un programa audiovisual ; aquel supòrt meteis. videojòc (abs. Dicort) : jòc electronic interactiu sus un supòrt informatic (caisseta, disqueta) per èsser legit sus consòlas de jòc o sus ordenador. videolegidor : aparelh per legir de videodisques. videoprojector nm, cf Ubaud Dicort :
« vidéoprojecteur » (Rapin) « videosusvelhança » (fr.) (videosusvelhança nf, cf Ubaud Dicort) : v. videogarda (abs. Dicort). videotèca : colleccion de documents videò ; mòble o airal que i son reclamats. Cada vila aurà sa videotèca. videotèx
nm
invar, cf Ubaud Dicort (< angl.) :
« vidéotex » videotèxt nm (abs. Dicort) : videografia que la
transmission de las demandas d'informacion dels interessats e de las reponsas
apondudas i se fa per un malhum de telecomunicacions, mai que mai pel malhum
telefonic,
« vidéotexte » (Rapin) videotransmission : servici de difusion de programas de television especifics, sus grand ecran, dins de salas d'espectacle o de conferéncias. videta nf, cf Ubaud Dicort :
« petite vie, chère vie » TdF Cal ganhar
sa videta, il faut bien gagner sa vie (v.
TdF) vidimar v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, vidimer, collationner, certifier
conforme » TdF vidònha nf (v. Ubaud Dicort e TdF) (v. vit) : socam ; vinha. vidorlada : aigat de Vidorle. Vidorle n pr m : fluvi costièr de Gard e d'Erau (Occitània) Vidorlenca n pr f : (val de Vidorle) , cf Ubaud Dicort. vidòt nm (v. vit)
: cep de vinha. vidòta nf, cf Ubaud Dicort : « vie chétive, v. videta » (v. TdF) |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|