|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
vestibular, -a : relatiu, -iva al vestibul de l'aurelha. vestidor 1 nm : jacotin (vestit de drollon) vestidor 2, -doira adj, cf Ubaud Dicort : « qui mettra ; à mettre, en parlant d’habits » (L. 382) vestidura : vestit / abilhament. vestigi : rèsta / roïna / sovenir de quicòm d'autres còps. vestiment : vestit. vestimenta : vestits ; pelhas. vestimentari, -ària adj, cf Ubaud Dicort : « vestimentaire » (Laus) vestir (v. tr.) : abilhar ; cargar un vestit. vestir (se) : se cargar un vestit. vestison nf : accion de se vestir ; presa de vestit religiós ; anciana mesura de capacitat pel gran. vestit 1, -ida adj : « vêtu, revêtu, ue ; clissé, ée » (v. TdF jos ‘vesti 2’) Un vestit de seda, un cochon. (v. TdF jos ‘vesti 2’) vestit 2 nm (v. TdF jos ‘vèsti’) : vestiment. veston : vèsta pichona. vestona : vèsta corta. Vesuvi : volcan de Nàpols (Itàlia) en activitat. veta : riban ; cabelièira ; ligam ; cordilh ; correjon ; vena de carbon ; fenda dins lo pelsòl que i s'engulhan las raices de las plantas ; mata de pel ; cima de montanha ; vam ; bona umor. Aquel arbre a finit qu'a trapada la veta. Èsser de veta : aver vam. Aver pas de veta : aver pas vam. vetada : cauquilhatge del genre clausissa. ve-t'aicí (prep.) : veja-aicí / o as aicí... ve-t'aquí (prep.) : veja-aquí / o as aquí... vetar (v. tr.) : raiar / venar. vetat, -ada (R. V, 530) : raiat, -ada / venat, -ada ; bigarrat, -ada ; dispausat, -ada per sisas. Pan vetat : pan qu'a una sisa que s'es pas conflada. Vetat de negre : bigarrat de negre. Ròcas vetadas. veta-veta nf, cf Ubaud Dicort : « barge, oiseau, v. becassin cendrós » (v. TdF ‘veto-veto’) veteran nm, -a : ancian, -a dins una profession, un espòrt... veterança nf, cf Ubaud Dicort : « vétérance, qualité de vétéran » TdF veterinari, -ària (subs. e adj.) : persona que sonha lo bestial malaut. Sciéncia veterinària. veterotestamentari, -ària : relatiu, -iva a l'Ancian Testament. vetilh : estaca de l'am (de l'anquet) veto [vèto] nm (en latin = ‘vòli pas !’) : oposicion / refús. vetòla nf, cf Ubaud Dicort : « intestin grêle, petit boyau dans lequel on fait la saucisse » TdF vetolon nm, cf Ubaud Dicort : « ruban très petit ; petite tresse de fil ou de soie ; petite tripe » TdF ‘vetouloun’ veton nm : cordilh / ordon ; galon ; ribanet (riban [v. veta] pichon) vetust, -a : vièlh, -a / desanat, -ada. Ostal vetust. vetustat nf : estat de çò vetust. vetz nf (R. V, 530) (arc.) (plural : veses, cf Ubaud Dicort) : vegada (arc.). (v. fes) veus (v. Alibert) [veuse (v. Ubaud Dicort e Alibert)] nm, : òme qu'a perduda sa femna. veusa 1 nf : femna qu'a perdut son òme. La veusa e l’orfanèl, la veuve et l’orphelin. (v. TdF jos ‘véus’) veusa 2 nf : (plt.) « fleur des veuves, scabieuse succise » (Scabiosa) ; (S. monspeliensis) ; « restant, fond des cuviers d’un moulin d’huile, v. caca 2 » (v. TdF ‘veuso’) ; rega sola en bas de colomna o de pagina. Faire una veusa, repasser la lie de l’huile avec le marc des olives, en remettant le tout sous presse et en l’échaudant. (v. TdF) veusar (v. intr.) : perdre sa femna ; pèrdre son òme. veusatge nm / veusetat nf : estat d'una persona veusa. veuse 1 nm : v. veus. veuse 2, -sa adj, cf Ubaud Dicort : « vide, privé, ée, dépourvu, ue » (v. TdF jos ‘véus’) Veuse de cervèla, privé de cerveau. Vinha veusa, cep qui ne porte pas de fruit. (v. TdF) veuseta nf : veusa jove. veusetat nf, cf Ubaud Dicort : « viduité, v. veusatge » (v. TdF) veusòta nf, cf Ubaud Dicort : (v. veuseta) vexacion (R. V, 532) : ofensa / umiliacion, « persécution » TdF ‘veissacioun’. vexador, -airitz adj (abs. Dicort) : que fa de pena ; que vèxa. (v. vexant) Una paraula vexairitz fa pas jamai plaser. vexant, -a adj, cf Ubaud Dicort : « vexant, -e » (Laus,) Una paraula vexanta. (v. vexador) vexar (v. tr.) (R. V, 532) : far de pena a q.q. ; ofensar ; umiliar, « persécuter, tourmenter » TdF ‘veissa’. vexar (se) : se saber mal de quicòm. vexator, -tritz n, cf Ubaud Dicort : « vexateur, -trice » vexatòri, -a adj : de la natura d'una vexacion. Una mesura vexatòria. vexil nm, cf Ubaud Dicort : « (hist., zool.) vexille » vexillar, -a adj, cf Ubaud Dicort : « (bot., marine) vexillaire » vexillari nm, cf Ubaud Dicort : « vexillaire » (Rapin). (v. pòrtabandièira) vexillològ, -a n, cf Ubaud Dicort : « vexillologue » (v. çai jos) vexillologia nf, cf Ubaud Dicort : « vexillologie » (Laus) Vezinhet Adrian : autor occitan roergàs (1912-1984). via nf : camin que mena d'un airal a un autre. (v. vias) Via ! allons, sus, dehors ! Via ! via ! expression pour chasser un chien. D’a via, en hâte, sur le champ. (v. Ubaud Dicort e TdF ‘vio’) A via, sur-le-champ. (v. Ubaud Dicort e Alibert) via ferrada nf, cf Ubaud Dicort : « voie ferrée » (Laus, Lèbre) via publica : carrièira ; plaça. viabilitat 1 nf : estat de çò viable 1. viabilitat 2 nf, cf Ubaud Dicort : « (état de ce qui peut être aménagé comme voie) viabilité » (Per Noste) viabilizacion nf, cf Ubaud Dicort : « viabilisation » (Per Noste) viabilizar (v. tr.) : far de trabalhs de viabilitat 2 sus un airal de bastir. Viabilizar un terren.
|
|
viable 1, -bla adj : que pòt viure, que pòt durar ; Novèl nascut viable. Afar viable. Un projècte viable. viable 2, -bla adj : que i se pòt circular, « viable » (Per Noste). Un camin viable. viaducte : grand pont long e naut per i far passar una estrada o un camin de fèr al dessús d'una valada. La pila P2 del viaducte de Milhau se quilha a 343 m. viagrà (abs. Dicort) : mena de potinga contra la flaquesa sexuala de l'òme. vial nm (abs. Dicort) : carrairon (caminon estrech), « sentier » (Laus). (v. viòl 1) viala nf, cf Ubaud Dicort : « ville, v. vila » (v. TdF jos ‘vilo’) vianda 1 nf : « récoltes » Vayssier jos ‘biòndo’, totas las culhidas ; tot çò que se manja. (v. TdF jos ‘viando’) La vianda plan partida fa pas de mal a degun, les ressources alimentaires bien partagées ne font de mal à personne. (v. Vayssier) vianda de gràcia nf, cf Ubaud Dicort : « fruits qui viennent sans culture » (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘gràci’) vianda 2 nf : veire carn, cf Ubaud Dicort viandalha nf sing, cf Ubaud Dicort : « les viandes en général, v. carnalha » (v. TdF ‘viandaio’) viandar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, décamper, brûler politesse » (Boucoiran) viandassa nf, cf Ubaud Dicort : « grosse viande, mauvaise viande » TdF viandèla nf, cf Ubaud Dicort (R. V, 541) : « sorte de poésie usitée chez les Troubadours » TdF. vias de comunicacion n f pl : estradas / rotas ; camins de fèr ; canal ; ribièira ; fluvi ; mar ; linhas aerianas. viassa nf, cf Ubaud Dicort : « mauvaise voie, grande voie (vieux) » TdF viatge : passejada fòra sa region o son país ; transpòrt. Viatge de plaser. Viatge d'afars. Ai fach un brave viatge de lenha. viatgejar (v. intr.) : téner viatjat / viatjar sovent. viatget nm, cf Ubaud Dicort : v. viatjon. (v. TdF jos ‘viajoun’) viatgièr, -ièira adj : per la durada de la vida. Tòca una brava renda viatgièira. viatgista n (dels dos genres), cf Ubaud Dicort : « voyagiste » (Lèbre) viatic : provisions de viatge ; comunion abans de morir. viatjador nm, -a / viatjaire, -aira (v. viatjaire) n : persona que viatja, « voyageur (vieux) » TdF ‘viajadou’. viatjaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : « voyageur, -euse » (Laus, Alibert) viatjaire (-aira) representant (-a) placièr (-a) (VRP) n, cf Ubaud Dicort : « voyageur, représentant et placier » viatjar 1 (v. intr.) : se desplaçar fòra sa region o son país. viatjar 2 v : « v tr, voiturer, transporter » TdF ‘viaja’ viatjàs nm, cf Ubaud Dicort : « gros chargement » TdF ‘viajas’ viatjon / viatjòt nm, cf Ubaud Dicort : « petit voyage, petit chargement » (v. TdF jos ‘viajoun’) vibracion : movement d'oscillacion fòrt rapid. Las vibracions de las vitras quand lo traïn passa. vibrador 1, -airitz (adj.) (abs. Dicort) : que vibra [v. vibrant] ; qu'amòda de vibracions ; Maquina vibrairitz. vibrador 2 (subs. m.) : instrument per far de massatges ; aparelh electromagnetic per amodar de vibracions mecanicas ; maquina que tassa lo ciment per vibracions. Vibrador mecanic. vibrafòn nm, cf Ubaud Dicort : « vibraphone » (Rapin) vibrafonista n (dels dos genres), cf Ubaud Dicort : « vibraphoniste » (Per Noste) vibrant, -a (adj. e subs.f. ) : que vibra. Votz vibranta. Omenatge vibrant. La « L » e la « R » son de consonantas vibrantas. Una vibranta. (v. çai sus) vibrar (v. intr.) : èsser en estat de vibracion (t.a.) ; èsser estrambordat. Lo còp de tròn faguèt vibrar totas las fenèstras. Vibrar d'estrambòrd. Far vibrar un auditòri. vibratge nm, cf Ubaud Dicort : « vibrage » (Rapin) vibratil, -a : que vibra espontanèament ; dotat, -ada d'un movement de vibracion. Organs vibratils dels insèctes. vibratilitat nf : qualitat de çò vibratil. vibrato nm (it.) : ondulacion leugièira de la votz, o d'un son d'instrument de musica de còrdas. vibrator nm : « vibrateur » (Fettuciari). (v. vibrador 2) vibratòri, -a : constituit, -uida per una seguida de vibracions. Movement vibratòri. vibre nm (del gallés BIBRÒS) : mamifèr rosegaire (Castor fiber) ; (Castor canadensis) vibrejar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, vibrer » TdF jos ‘vibra’ vibrion : bacteria provesida de flagèls vibratòris per se desplaçar. vibrissa nf, cf Ubaud Dicort : « vibrisse » (Per Noste) vibrograf : aparelh qu'enregistra l'amplitud e la frequéncia de las vibracions d'un còrs. vibromassaire : aparelh de massatge. vibromètre : aparelh per mesurar lo desplaçament, la rapiditat o l'acceleracion vibratòrias d'un còrs. vibroscòpi nm : (fisica) « vibroscope » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 303) vic nm, cf Ubaud Dicort : « ancienne division judiciaire du Béarn... » (v. TdF ‘vic 1’) viçana nf, cf Ubaud Dicort : v bissana. vicari (m.) : ajuda d'un curat o d'un evesque ; « aide vigneron, aide laitier » TdF. Grand vicari, grand vicaire. (v. Ubaud Dicort e TdF). (v. vicari general) vicari apostolic : eclesiastic cargat pel Papa d'administrar un país de mission sens evesque. vicari episcopal : prèire diocesan collaborator de l'evesque en çò que concernís la pastorala de la diocèsi. vicari general : prèire qu'ajuda l'evesque en çò que concernís l'administracion de la diocèsi. vicari judiciari : Oficial (jurista diocesan cargat per l'evesque de tot çò que concernís lo drech canon)
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|