|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
vestibular, -a : relatiu, -iva al vestibul de l'aurelha. vestidor 1 nm : jacotin (vestit de drollon) vestidor 2, -doira adj, cf Ubaud Dicort : « qui mettra ; à
mettre, en parlant d’habits »
(L. 382) vestidura : vestit / abilhament. vestigi : rèsta / roïna / sovenir de quicòm d'autres còps. vestiment : vestit. vestimenta : vestits ; pelhas. vestimentari, -ària adj, cf Ubaud Dicort : « vestimentaire » (Laus) vestir (v. tr.) : abilhar ; cargar un vestit. vestir (se) : se cargar un vestit. vestison nf : accion de se vestir ; presa de vestit religiós ; anciana mesura de capacitat pel gran. vestit 1,
-ida adj : « vêtu,
revêtu, ue ; clissé, ée » (v. TdF jos ‘vesti 2’) Un vestit de seda, un
cochon. (v. TdF jos ‘vesti 2’) vestit 2 nm (v. TdF jos ‘vèsti’) : vestiment. veston : vèsta pichona. vestona : vèsta corta. Vesuvi : volcan de Nàpols (Itàlia) en activitat. veta : riban ; cabelièira ; ligam ; cordilh ; correjon ; vena de carbon ; fenda dins lo pelsòl que i s'engulhan las raices de las plantas ; mata de pel ; cima de montanha ; vam ; bona umor. Aquel arbre a finit qu'a trapada la veta. Èsser de veta : aver vam. Aver pas de veta : aver pas vam. vetada : cauquilhatge del genre clausissa. ve-t'aicí (prep.) : veja-aicí / o as
aicí... ve-t'aquí (prep.) : veja-aquí / o as
aquí... vetar (v. tr.) : raiar / venar. vetat, -ada (R. V, 530) : raiat, -ada / venat, -ada ; bigarrat, -ada ; dispausat, -ada per sisas. Pan vetat : pan qu'a una sisa que s'es pas conflada. Vetat de negre : bigarrat de negre. Ròcas vetadas. veta-veta nf, cf Ubaud Dicort :
« barge, oiseau, v. becassin cendrós » (v. TdF ‘veto-veto’) veteran nm, -a : ancian, -a dins una profession, un espòrt... veterança nf, cf Ubaud Dicort : « vétérance,
qualité de vétéran » TdF veterinari, -ària (subs. e adj.) : persona que sonha lo bestial malaut. Sciéncia veterinària. veterotestamentari, -ària : relatiu, -iva a l'Ancian Testament. vetilh : estaca de l'am (de l'anquet) veto [vèto] nm (en latin = ‘vòli pas !’) : oposicion / refús. vetòla nf, cf Ubaud Dicort :
« intestin grêle, petit boyau dans lequel on fait la
saucisse » TdF vetolon nm, cf Ubaud Dicort :
« ruban très petit ; petite tresse de fil ou de
soie ; petite tripe » TdF ‘vetouloun’ veton : cordilh / ordon ; galon ; ribanet (riban pichon) vetust, -a : vièlh, -a / desanat,
-ada. Ostal vetust. vetustat nf : estat de çò vetust. vetz nf (R. V, 530) (arc.) (plural : veses, cf Ubaud Dicort) : vegada (arc.). (v. fes) veus (v. Alibert) [veuse (v. Ubaud Dicort e Alibert)] nm, : òme qu'a perduda sa femna. veusa 1 nf : femna qu'a perdut son
òme. La veusa e
l’orfanèl, la veuve et l’orphelin. (v. TdF jos ‘véus’) veusa 2 nf :
(plt.) « fleur
des veuves, scabieuse succise » (Scabiosa) ; (S.
monspeliensis) ; « restant, fond
des cuviers d’un moulin d’huile, v. caca 2 » (v. TdF
‘veuso’) ; rega sola en bas de colomna o de pagina.
Faire una veusa, repasser la lie de l’huile
avec le marc des olives, en remettant le tout sous presse et en
l’échaudant. (v. TdF) veusar (v. intr.) : perdre sa femna ; pèrdre son òme. veusatge nm / veusetat nf : estat d'una persona veusa. veuse 1 nm : v. veus. veuse 2, -sa adj, cf Ubaud Dicort : « vide, privé, ée, dépourvu,
ue » (v. TdF jos ‘véus’) Veuse de
cervèla,
privé de cerveau. Vinha veusa, cep qui ne porte pas de fruit. (v. TdF) veuseta nf : veusa jove. veusetat nf, cf Ubaud Dicort : « viduité,
v. veusatge » (v. TdF) veusòta nf, cf Ubaud Dicort :
(v. veuseta) vexacion (R. V, 532) : ofensa / umiliacion, « persécution » TdF ‘veissacioun’. vexador, -airitz adj (abs. Dicort) : que fa de pena ; que vèxa. (v. vexant) Una paraula vexairitz fa pas jamai plaser. vexant, -a
adj, cf Ubaud Dicort : « vexant,
-e » (Laus,) Una paraula vexanta. (v. vexador) vexar (v. tr.) (R. V, 532) : far de pena a q.q. ; ofensar ; umiliar, « persécuter, tourmenter » TdF ‘veissa’. vexar (se) : se saber mal de quicòm. vexator, -tritz n, cf Ubaud Dicort : « vexateur, -trice » vexatòri, -a adj : de la natura d'una vexacion. Una mesura vexatòria. vexil nm, cf Ubaud Dicort :
« (hist., zool.) vexille » vexillar, -a adj, cf Ubaud Dicort :
« (bot., marine) vexillaire » vexillari nm, cf Ubaud Dicort :
« vexillaire » (Rapin). (v. pòrtabandièira) vexillològ, -a n, cf Ubaud Dicort : « vexillologue »
(v. çai jos) vexillologia nf, cf Ubaud Dicort :
« vexillologie » (Laus) Vezinhet Adrian : autor occitan roergàs (1912-1984). via nf : camin que mena d'un airal a un
autre. (v. vias) Via ! allons, sus, dehors ! Via !
via ! expression
pour chasser un chien. D’a via, en hâte, sur le champ. (v. Ubaud Dicort e TdF ‘vio’) A via, sur-le-champ. (v. Ubaud Dicort e Alibert) via ferrada nf, cf Ubaud Dicort : « voie
ferrée » (Laus, Lèbre) via publica : carrièira ; plaça. viabilitat 1 nf : estat de çò viable 1. viabilitat 2 nf, cf Ubaud Dicort : « (état de ce qui peut
être aménagé comme voie)
viabilité »
(Per Noste) viabilizacion nf, cf Ubaud Dicort :
« viabilisation » (Per Noste) |
|
viabilizar (v. tr.) : far de trabalhs de viabilitat 2 sus un airal de bastir. Viabilizar un terren. viable 1, -bla adj : que pòt viure, que pòt durar ; Novèl nascut viable. Afar viable. Un projècte viable. viable 2, -bla
adj : que i se pòt circular, « viable » (Per Noste). Un camin viable. viaducte : grand pont long e naut per i far passar una estrada o un camin de fèr al dessús d'una valada. La pila P2 del viaducte de Milhau se quilha a 343 m. viagrà (abs. Dicort) : mena de potinga contra la flaquesa sexuala de l'òme. vial nm (abs. Dicort) : carrairon (caminon estrech), « sentier » (Laus). (v.
viòl 1) viala nf, cf Ubaud Dicort :
« ville, v. vila » (v. TdF jos ‘vilo’) vianda 1 nf : « récoltes » Vayssier jos
‘biòndo’, totas las
culhidas ; tot çò que se manja. (v. TdF jos ‘viando’) La vianda
plan partida fa pas de mal a degun, les
ressources alimentaires bien partagées ne font de mal à
personne. (v. Vayssier) vianda de gràcia nf, cf Ubaud Dicort : « fruits qui viennent sans
culture » (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘gràci’) vianda 2
nf : veire carn, cf Ubaud Dicort viandalha nf sing, cf Ubaud Dicort :
« les viandes en général, v. carnalha » (v. TdF ‘viandaio’) viandar v, cf Ubaud Dicort :
« v intr,
décamper, brûler politesse » (Boucoiran) viandassa nf, cf Ubaud Dicort :
« grosse viande, mauvaise viande » TdF viandèla nf, cf Ubaud Dicort
(R. V, 541) : « sorte de
poésie usitée chez les Troubadours » TdF. vias de comunicacion n f pl : estradas /
rotas ; camins de fèr ; canal ; ribièira ; fluvi ; mar ; linhas
aerianas. viassa nf, cf Ubaud Dicort :
« mauvaise voie, grande voie (vieux) » TdF viatge : passejada fòra sa region o son país ; transpòrt. Viatge de plaser. Viatge d'afars. Ai fach un brave viatge de lenha. viatgejar (v. intr.) : téner viatjat / viatjar sovent. viatget nm, cf Ubaud Dicort :
v. viatjon. (v. TdF jos ‘viajoun’) viatgièr, -ièira adj : per la durada de la vida. Tòca una brava renda viatgièira. viatgista n (dels dos genres), cf Ubaud Dicort :
« voyagiste » (Lèbre) viatic : provisions de viatge ; comunion abans de morir. viatjador nm, -a / viatjaire, -aira (v. viatjaire) n : persona que viatja, « voyageur (vieux) » TdF ‘viajadou’. viatjaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : « voyageur, -euse » (Laus,
Alibert) viatjaire (-aira) representant (-a)
placièr (-a) (VRP) n, cf Ubaud Dicort :
« voyageur, représentant et placier » viatjar 1 (v. intr.) : se desplaçar fòra sa region o son país. viatjar 2 v :
« v tr, voiturer,
transporter » TdF ‘viaja’ viatjàs nm, cf Ubaud Dicort :
« gros chargement » TdF ‘viajas’ viatjon / viatjòt nm, cf Ubaud Dicort : « petit voyage, petit
chargement » (v. TdF jos ‘viajoun’) vibracion : movement d'oscillacion fòrt rapid. Las vibracions de las vitras quand lo traïn passa. vibrador 1, -airitz (adj.) (abs. Dicort) : que vibra [v. vibrant] ; qu'amòda de vibracions ; Maquina vibrairitz. vibrador 2 (subs. m.) : instrument per far de massatges ; aparelh electromagnetic per amodar de vibracions mecanicas ; maquina que tassa lo ciment per vibracions. Vibrador mecanic. vibrafòn nm, cf Ubaud Dicort : « vibraphone » (Rapin) vibrafonista n (dels dos genres), cf Ubaud Dicort :
« vibraphoniste » (Per Noste) vibrant, -a (adj. e subs.f. ) : que vibra. Votz vibranta. Omenatge vibrant. La « L » e la « R » son de consonantas
vibrantas. Una vibranta. (v. çai sus) vibrar (v. intr.) : èsser en estat de vibracion (t.a.) ; èsser estrambordat. Lo còp de tròn faguèt vibrar totas las fenèstras. Vibrar d'estrambòrd. Far vibrar un auditòri. vibratge nm, cf Ubaud Dicort :
« vibrage » (Rapin) vibratil, -a : que vibra espontanèament ; dotat, -ada d'un movement de vibracion. Organs vibratils dels insèctes. vibratilitat nf : qualitat de çò vibratil. vibrato nm (it.) : ondulacion leugièira de la votz, o d'un son d'instrument de musica de còrdas. vibrator nm :
« vibrateur » (Fettuciari). (v. vibrador
2) vibratòri, -a : constituit, -uida per una seguida de vibracions. Movement vibratòri. vibre nm (del gallés BIBRÒS) :
mamifèr rosegaire (Castor fiber) ; (Castor canadensis) vibrejar v, cf Ubaud Dicort :
« v intr,
vibrer » TdF jos ‘vibra’ vibrion : bacteria provesida de flagèls vibratòris per se desplaçar. vibrissa nf, cf Ubaud Dicort :
« vibrisse » (Per Noste) vibrograf : aparelh qu'enregistra l'amplitud e la frequéncia de las vibracions d'un còrs. vibromassaire : aparelh de massatge. vibromètre : aparelh per mesurar lo desplaçament, la rapiditat o l'acceleracion vibratòrias d'un còrs. vibroscòpi nm :
(fisica) « vibroscope » (v. Ubaud Dicc.
scient. p. 303) vic nm, cf Ubaud Dicort :
« ancienne division judiciaire du Béarn... » (v. TdF ‘vic 1’) viçana nf, cf Ubaud Dicort : v bissana. vicari (m.) : ajuda d'un curat o d'un evesque ; « aide vigneron, aide laitier » TdF. Grand vicari, grand vicaire. (v. Ubaud Dicort e TdF). (v. vicari general) vicari apostolic : eclesiastic cargat pel Papa d'administrar un país de mission sens evesque. vicari episcopal : prèire diocesan collaborator de l'evesque en çò que concernís la pastorala de la diocèsi. vicari general : prèire qu'ajuda l'evesque en çò que concernís l'administracion de la diocèsi. vicari judiciari : Oficial (jurista diocesan cargat per l'evesque de tot çò que concernís lo drech canon)
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|