vestibular, -a : relatiu, -iva al vestibul de l'aurelha.

vestidor 1 nm : jacotin (vestit de drollon)

vestidor 2, -doira adj, cf Ubaud Dicort : « qui mettra ; à mettre, en parlant d’habits » (L. 382)

vestidura : vestit / abilhament.

vestigi : rèsta / roïna / sovenir de quicòm d'autres còps.

vestiment : vestit.

vestimenta : vestits ; pelhas.

vestimentari, -ària adj, cf Ubaud Dicort : « vestimentaire » (Laus)

vestir (v. tr.) : abilhar ; cargar un vestit.

vestir (se) : se cargar un vestit.

vestison nf : accion de se vestir ; presa de vestit religiós ; anciana mesura de capacitat pel gran.

vestit 1, -ida adj : « vêtu, revêtu, ue ; clissé, ée » (v. TdF jos ‘vesti 2’)

Un vestit de seda, un cochon. (v. TdF jos ‘vesti 2’)

vestit 2 nm (v. TdF jos ‘vèsti’) : vestiment.

veston : vèsta pichona.

vestona : vèsta corta.

Vesuvi : volcan de Nàpols (Itàlia) en activitat.

veta : riban ; cabelièira ; ligam ; cordilh ; correjon ; vena de carbon ; fenda dins lo pelsòl que i s'engulhan las raices de las plantas ; mata de pel ; cima de montanha ; vam ; bona umor.

Aquel arbre a finit qu'a trapada la veta.

Èsser de veta : aver vam.

Aver pas de veta : aver pas vam.

vetada : cauquilhatge del genre clausissa.

ve-t'aicí (prep.) : veja-aicí / o as aicí...

ve-t'aquí (prep.) : veja-aquí / o as aquí...

vetar (v. tr.) : raiar / venar.

vetat, -ada (R. V, 530) : raiat, -ada / venat, -ada ; bigarrat, -ada ; dispausat, -ada per sisas.

Pan vetat : pan qu'a una sisa que s'es pas conflada.

Vetat de negre : bigarrat de negre.

Ròcas vetadas.

veta-veta nf, cf Ubaud Dicort : « barge, oiseau, v. becassin cendrós » (v. TdF ‘veto-veto’)

veteran nm, -a : ancian, -a dins una profession, un espòrt...

veterança nf, cf Ubaud Dicort : « vétérance, qualité de vétéran » TdF

veterinari, -ària (subs. e adj.) : persona que sonha lo bestial malaut.

Sciéncia veterinària.

veterotestamentari, -ària : relatiu, -iva a l'Ancian Testament.

vetilh : estaca de l'am (de l'anquet)

veto [vèto] nm (en latin = ‘vòli pas !’) : oposicion / refús.

vetòla nf, cf Ubaud Dicort : « intestin grêle, petit boyau dans lequel on fait la saucisse » TdF

vetolon nm, cf Ubaud Dicort : « ruban très petit ; petite tresse de fil ou de soie ; petite tripe » TdF ‘vetouloun’

veton : cordilh / ordon ; galon ; ribanet (riban pichon)

vetust, -a : vièlh, -a / desanat, -ada.

Ostal vetust.

vetustat nf : estat de çò vetust.

vetz nf (R. V, 530) (arc.) (plural : veses, cf Ubaud Dicort) : vegada (arc.). (v. fes)

veus (v. Alibert) [veuse (v. Ubaud Dicort e Alibert)] nm, : òme qu'a perduda sa femna.

veusa 1 nf : femna qu'a perdut son òme.

La veusa e l’orfanèl, la veuve et l’orphelin. (v. TdF jos ‘véus’)

veusa 2 nf :  (plt.) « fleur des veuves, scabieuse succise » (Scabiosa) ; (S. monspeliensis) ; « restant, fond des cuviers d’un moulin d’huile, v. caca 2 » (v. TdF ‘veuso’) ; rega sola en bas de colomna o de pagina.

Faire una veusa, repasser la lie de l’huile avec le marc des olives, en remettant le tout sous presse et en l’échaudant. (v. TdF)

veusar (v. intr.) : perdre sa femna ; pèrdre son òme.

veusatge nm / veusetat nf : estat d'una persona veusa.

veuse 1 nm : v. veus.

veuse 2, -sa adj, cf Ubaud Dicort : « vide, privé, ée, dépourvu, ue » (v. TdF jos ‘véus’)

Veuse de cervèla, privé de cerveau.

Vinha veusa, cep qui ne porte pas de fruit. (v. TdF)

veuseta nf : veusa jove.

veusetat nf, cf Ubaud Dicort : « viduité, v. veusatge » (v. TdF)

veusòta nf, cf Ubaud Dicort : (v. veuseta)

vexacion (R. V, 532) : ofensa / umiliacion, « persécution » TdF ‘veissacioun’.

vexador, -airitz adj (abs. Dicort) : que fa de pena ; que vèxa. (v. vexant)

Una paraula vexairitz fa pas jamai plaser.

vexant, -a adj, cf Ubaud Dicort : « vexant, -e » (Laus,)

Una paraula vexanta. (v. vexador)

vexar (v. tr.) (R. V, 532) : far de pena a q.q. ; ofensar ; umiliar, « persécuter, tourmenter » TdF ‘veissa’.

vexar (se) : se saber mal de quicòm.

vexator, -tritz n, cf Ubaud Dicort : « vexateur, -trice »

vexatòri, -a adj : de la natura d'una vexacion.

Una mesura vexatòria.

vexil nm, cf Ubaud Dicort : « (hist., zool.) vexille »

vexillar, -a adj, cf Ubaud Dicort : « (bot., marine) vexillaire »

vexillari nm, cf Ubaud Dicort : « vexillaire » (Rapin). (v. pòrtabandièira)

vexillològ, -a n, cf Ubaud Dicort : « vexillologue » (v. çai jos)

vexillologia nf, cf Ubaud Dicort : « vexillologie » (Laus)

Vezinhet Adrian : autor occitan roergàs (1912-1984).

via nf : camin que mena d'un airal a un autre. (v. vias)

Via ! allons, sus, dehors !

Via ! via ! expression pour chasser un chien.

D’a via, en hâte, sur le champ. (v. Ubaud Dicort e TdF ‘vio’)

A via, sur-le-champ. (v. Ubaud Dicort e Alibert)

via ferrada nf, cf Ubaud Dicort : « voie ferrée » (Laus, Lèbre)

via publica : carrièira ; plaça.

viabilitat 1 nf : estat de çò viable 1.

viabilitat 2 nf, cf Ubaud Dicort : « (état de ce qui peut être aménagé comme voie) viabilité » (Per Noste)

viabilizacion nf, cf Ubaud Dicort : « viabilisation » (Per Noste)

 

 

 

 

viabilizar (v. tr.) : far de trabalhs de viabilitat 2 sus un airal de bastir.

Viabilizar un terren.

viable 1, -bla adj : que pòt viure, que pòt durar ;

Novèl nascut viable.

Afar viable.

Un projècte viable.

viable 2, -bla adj : que i se pòt circular, « viable » (Per Noste).

Un camin viable.

viaducte : grand pont long e naut per i far passar una estrada o un camin de fèr al dessús d'una valada.

La pila P2 del viaducte de Milhau se quilha a 343 m.

viagrà (abs. Dicort) : mena de potinga contra la flaquesa sexuala de l'òme.

vial nm (abs. Dicort) : carrairon (caminon estrech), « sentier » (Laus). (v. viòl 1)

viala nf, cf Ubaud Dicort : « ville, v. vila » (v. TdF jos ‘vilo’)

vianda 1 nf : « récoltes » Vayssier jos ‘biòndo’, totas las culhidas ; tot çò que se manja. (v. TdF jos ‘viando’)

La vianda plan partida fa pas de mal a degun, les ressources alimentaires bien partagées ne font de mal à personne. (v. Vayssier)

vianda de gràcia nf, cf Ubaud Dicort : « fruits qui viennent sans culture » (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘gràci’)

vianda 2 nf : veire carn, cf Ubaud Dicort

viandalha nf sing, cf Ubaud Dicort : « les viandes en général, v. carnalha » (v. TdF ‘viandaio’)

viandar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, décamper, brûler politesse » (Boucoiran)

viandassa nf, cf Ubaud Dicort : « grosse viande, mauvaise viande » TdF

viandèla nf, cf Ubaud Dicort (R. V, 541) : « sorte de poésie usitée chez les Troubadours » TdF.

vias de comunicacion n f pl : estradas / rotas ; camins de fèr ; canal ; ribièira ; fluvi ; mar ; linhas aerianas.

viassa nf, cf Ubaud Dicort : « mauvaise voie, grande voie (vieux) » TdF

viatge : passejada fòra sa region o son país ; transpòrt.

Viatge de plaser.

Viatge d'afars.

Ai fach un brave viatge de lenha.

viatgejar (v. intr.) : téner viatjat / viatjar sovent.

viatget nm, cf Ubaud Dicort : v. viatjon. (v. TdF jos ‘viajoun’)

viatgièr, -ièira adj : per la durada de la vida.

Tòca una brava renda viatgièira.

viatgista n (dels dos genres), cf Ubaud Dicort : « voyagiste » (Lèbre)

viatic : provisions de viatge ; comunion abans de morir.

viatjador nm, -a / viatjaire, -aira (v. viatjaire) n : persona que viatja, « voyageur (vieux) » TdF ‘viajadou’.

viatjaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : « voyageur, -euse » (Laus, Alibert)

viatjaire (-aira) representant (-a) placièr (-a) (VRP) n, cf Ubaud Dicort : « voyageur, représentant et placier »

viatjar 1 (v. intr.) : se desplaçar fòra sa region o son país.

viatjar 2 : « v tr, voiturer, transporter » TdF ‘viaja’

viatjàs nm, cf Ubaud Dicort : « gros chargement » TdF ‘viajas’

viatjon / viatjòt nm, cf Ubaud Dicort : « petit voyage, petit chargement » (v. TdF jos ‘viajoun’)

vibracion : movement d'oscillacion fòrt rapid.

Las vibracions de las vitras quand lo traïn passa.

vibrador 1, -airitz (adj.) (abs. Dicort) : que vibra [v. vibrant] ; qu'amòda de vibracions ;

Maquina vibrairitz.

vibrador 2 (subs. m.) : instrument per far de massatges ; aparelh electromagnetic per amodar de vibracions mecanicas ; maquina que tassa lo ciment per vibracions.

Vibrador mecanic.

vibrafòn nm, cf Ubaud Dicort : « vibraphone » (Rapin)

vibrafonista n (dels dos genres), cf Ubaud Dicort : « vibraphoniste » (Per Noste)

vibrant, -a (adj. e subs.f. ) : que vibra.

Votz vibranta.

Omenatge vibrant.

La « L » e la « R » son de consonantas vibrantas.

Una vibranta. (v. çai sus)

vibrar (v. intr.) : èsser en estat de vibracion (t.a.) ; èsser estrambordat.

Lo còp de tròn faguèt vibrar totas las fenèstras.

Vibrar d'estrambòrd.

Far vibrar un auditòri.

vibratge nm, cf Ubaud Dicort : « vibrage » (Rapin)

vibratil, -a : que vibra espontanèament ; dotat, -ada d'un movement de vibracion.

Organs vibratils dels insèctes.

vibratilitat nf : qualitat de çò vibratil.

vibrato nm (it.) : ondulacion leugièira de la votz, o d'un son d'instrument de musica de còrdas.

vibrator nm : « vibrateur » (Fettuciari). (v. vibrador 2)

vibratòri, -a : constituit, -uida per una seguida de vibracions.

Movement vibratòri.

vibre nm (del gallés BIBRÒS) : mamifèr rosegaire (Castor fiber) ; (Castor canadensis)

vibrejar v, cf Ubaud Dicort : « v intr,  vibrer » TdF jos ‘vibra’

vibrion : bacteria provesida de flagèls vibratòris per se desplaçar.

vibrissa nf, cf Ubaud Dicort : « vibrisse » (Per Noste)

vibrograf : aparelh qu'enregistra l'amplitud e la frequéncia de las vibracions d'un còrs.

vibromassaire : aparelh de massatge.

vibromètre : aparelh per mesurar lo desplaçament, la rapiditat o l'acceleracion vibratòrias d'un còrs.

vibroscòpi nm : (fisica) « vibroscope » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 303)

vic nm, cf Ubaud Dicort : « ancienne division judiciaire du Béarn... » (v. TdF ‘vic 1’)

viçana nf, cf Ubaud Dicort : v bissana.

vicari (m.) : ajuda d'un curat o d'un evesque ; « aide vigneron, aide laitier » TdF.

Grand vicari, grand vicaire. (v. Ubaud Dicort e TdF). (v. vicari general)

vicari apostolic : eclesiastic cargat pel Papa d'administrar un país de mission sens evesque.

vicari episcopal : prèire diocesan collaborator de l'evesque en çò que concernís la pastorala de la diocèsi.

vicari general : prèire qu'ajuda l'evesque en çò que concernís l'administracion de la diocèsi.

vicari judiciari : Oficial (jurista diocesan cargat per l'evesque de tot çò que concernís lo drech canon)