vesedor 1 [, -doira] n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui voit, qui vient voir », visitaire ; amorós / sospirant (v. TdF jos ‘vesedou’).

vesedor 2, -doira adj, cf Ubaud Dicort : visible, -a, « manifeste ; dont on peut supporter la vue, qu’on peut voir » (v. TdF jos ‘vesedou’).

Es vesedor qu'espèra de familha.

vesença : vista / vision / espectacle ; doble vista.

Pretend qu'a un don de vesença.

vesenha : grun d'alh.

« vesenhar » v : v. vendemiar.

vesent, -a (adj. e subs.) : « voyant ; facile à voir, évident ; semblant, v. vejaire » (v. TdF)

A uèlhs vesents : a vista d'uèlh.

Als uèlhs vesents [ / A bels uèlhs vesents (v. Ubaud Dicort e TdF)] : als uèlhs de totes.

A sos uèlhs vesents : en sa presença.

Far vesent de / far lo vesent de : far lo semblant de.

vesent de (prep.) : quant a / vis-a-vis de / al regard de / al respècte de / a causa de / en comparason de.

Vesent d'el.

Vesent d'aquò : a causa d'aquò ; en comparason d'aquò.

véser [veire veire, cf Ubaud Dicort] / veire (v. tr.) : apercebre ; agachar ; trobar / trapar ; èsser testimòni de ; constatar ; visitar ; consultar.

Véser un espectacle.

La soi anada véser.

Vesi pas res de tot.

Vesi que siás tròp jove.

L'ai vista tan malauta que la cresi perduda.

Los qu'an vista la guèrra.

Ai vist un avocat.

véser (se) [veire veire (se)] v pron : s'agachar ; s'apercebre ; se frequentar ; èsser visible ; arribar / se produire ; èsser vist ; se sofrir.

Se ten vista dins son miralh vint còps per jorn.

A causa de las tubas i se vei pas a dos passes.

Nos vesèm sovent.

Aquela taca se veirà ?

Aquò se vei pas sovent.

Lo film se vei amb plaser.

Se pòdon pas véser : se pòdon pas sofrir.

véser-venir nm, cf Ubaud Dicort : v. veire-venir.

vesiadament adv : delicadament / minhardament ; « folâtement ». (v. TdF)

vesiadar (v. tr. e intr.) : tolhorar / minhotar / coconar / poponar / calinar / calinejar. (v. TdF)

Aquel dròlle l'an tròp vesiadat.

vesiadejar (v. intr.) : far lo minhard.

vesiadèla : femna minharda (tròp delicada)

vesiadet, -a adj, cf Ubaud Dicort : « diminutif de vesiat » TdF jos ‘vesia’

vesiadissa nf (Alibert) : gentilesa / graciosetat.

vesiadum nm sing (bezia'dyn) : jogum / ajoguiment / folastrejum (-'zyn).

vesiadura : delicadesa / minhardisa ; graciosetat. (v. TdF)

vesiar (v. tr.) : envejar, « v. envejar plus usité ». (v. TdF ‘vesia 1’)

vesiat, -ada adj e n, cf Ubaud Dicort : « gâté, choyé, ée ; enfant gâté, ée ; enjoué comme un enfant, folâtre » (v. TdF ‘vesia 2’)

vesicacion : accion locala d'una potinga vesicanta qu'amòda una produccion de vesiculas.

vesical, -a : relatiu, -iva a la vesicula.

vesicant, -a adj e nm : qu'amòda (que far venir) de vesiculas.

vesicatòri, -a adj e nm (TdF jos ‘vessicatori’ ; abs. Dicort) : potinga que fa venir de vesiculas, « vésicatoire » (Rapin, Laus). (v. vessicatòri)

VESICO- : forma prefixada del latin vesica (botariga)

vesicorectal, -a : relatiu, -iva a la botariga e al rectum.

vesico-uterin, -a : relatiu, -iva a la botariga e a l'utèr.

vesicovaginal, -a : relatiu, -iva a la botariga e a la vagina.

vesicula : sacon membranós que revèrta una botariga pichona (t. a.)

Vesicula biliara.

Vesicula seminala.

Vesicula natatòria.

vesicular, -a : que se passa dins las vesiculas pulmonaras.

vesiculectomia : extirpacion de las vesiculas seminalas.

vesiculiti (f.) : inflamacion de las vesiculas seminalas.

vesiculografia : radiografia de las vesiculas seminalas.

vesiculós, -osa : en forma de vesicula ; que presenta de vesiculas.

Plantas vesiculosas.

vesièira nf, cf Ubaud Dicort : v. visièira. (v. TdF ‘vesiero’)

« vesiga » : v. vessiga.

vesin, -a adj e n : contigú, -ua / atenent, -a ; prèp, -a ; aparentat, -ada.

L'ostal vesin.

Lo masatge vesin.

D'idèas vesinas.

vesinaire, -aira adj e n : persona que demòra decòsta (a costat) « celui, celle qui voisine » TdF.

Fai los pòbles vesinaires. (v. TdF)

vesinal, -a adj, cf Ubaud Dicort : relatiu, -iva al vesinatge.

Camin vesinal (v. TdF jos ‘vesinau’) : camin entre masatges o vilatges.

Taxa vesinala : talha per entreténer los camins.

vesinalament adj : en vesins, « tout près » TdF.

vesinalha (pej.) : los vesins en general.

vesinança : vesinatge / ostal vesin ; vesins. (v. TdF)

vesinar (v. intr.) : èsser vesins « voisiner, v. vesinejar ; pour avoisiner, v. avesinar » (v. TdF).

Vesinàvem despuèi quatre generacions.

A volgut que de luènh los pòbles vesinèssen. (v. TdF)

vesinat nm : vesinatge / environs.

« L'an maridada, l'an maridada

al pus marrit del vesinat ».

  (Cançon populara  Èran tres fraires.)

 

 

vesinatge : proximitat.

vesinejar (v. intr.) : viure en bons vesins.

vesinet, -a adj e n, cf Ubaud Dicort : « petit voisin, jeune voisin » TdF

« vesionar » (arc.) e derivats : v. visionar.

« vesitar » (arc.) e derivats : v. visitar.

vesog nm/nf, cf Ubaud Dicort : podàs / fauçon / bodolh, « serpe à long manche » (L. 383) (e non pas « volam »)

vèspa 1 nf : insècte imenoptèr (Vespa maculata) ; (Vespa germanica) ; ( Polistes gallicus) ; persona fissaira.

vèspa 2 (< it.) (engenh motorizat, que ven de vèspa 1) nf, cf Ubaud Dicort : « scooter » (Lagarde)

vespasiana nf, cf Ubaud Dicort : « vespasienne » (Rapin)

vespatalha nf sing, cf Ubaud Dicort : « les guêpes en général » TdF jos ‘guespataio’

vespatenc, -a adj, cf Ubaud Dicort : « de guêpe, qui appartient à la guêpe, qui lui ressemble » TdF jos ‘guespaten’

vespatièira [vespatièr nm (v. Ubaud Dicort p. 160 e TdF jos  ‘guespié’)] / vespièr nm : nis de vèspas. (v. vespièira)

vesperal (subs. m.) : aprèsdinnada ; serada ; « livre des vêpres » TdF.

vespertin 1 nm : gostar (collacion de quatre oras del ser)

vespertin 2 , -a adj (R. V, 527) (abs. Dicort) : relatiu, -iva al vèspre.

Ofici vespertin : pregària vespertina del breviari.

vespertinada : vespertin / gostar.

vespertinaire, -aira : persona que fa quatre oras (que gosta)

vespertinar (v. intr.) : gostar.

vespièira nf, cf Ubaud Dicort : « nid de guêpes » TdF jos ‘guespiero’

vespièr nm, cf Ubaud Dicort : « guêpier, lieu où les guêpes construisent leur gâteau » TdF jos ‘guespié’

Mòure lo vespièr, remuer le guêpier, émouvoir une querelle. (v. TdF)

vespilh : vèspa pichona ; persona rusada.

vespion nm : « malin, lutin » TdF, drac ; diable (v. Alibert).

vespós, -osa adj, cf Ubaud Dicort : « méchant comme une guêpe » TdF jos ‘guespous’

Es un pauc vesposa, elle est un peu méchante. (v. TdF)

vèspra nf, cf Ubaud Dicort (L. 382) : « veille, v. velha » (v. TdF jos ‘vèspro’). (v. vèspras)

La vèspra de l’Ascension. (v. TdF)

vesprada : serada ; velhada.

A la vesprada, dans la soirée. (v. Ubaud Dicort e TdF)

vespradeta nf, cf Ubaud Dicort : « petite soirée, courte soirée » TdF

vespralh : vespertin / gostar / collacion de quatre oras.

vespralhada : collacion de quatre oras / gostar.

vespralhar (v. intr.) : far quatre oras / gostar.

vèspras nf pl : ofici religiós de l'aprèsdinnada ; pregària vespertina del breviari roman.

Vèspras dels mòrts, vêpres des morts.

Cantar vèspras, chanter vêpres.

(v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘vèspro’)

vèspre nm : aprèsdinnada ; serada.

De vèspre : lo ser.

Bon vèspre ! : bon ser !

Véspre e matin, soir et matin.

Ièr vèspre, hier au soir.

Sul vèspre, sur le soir.

(v. Ubaud Dicort e TdF)

vesprenc,-a adj, cf Ubaud Dicort : « qui est du soir, vespéral » (Brun Glossari Oc-Fr)

vèssa nf, cf Ubaud Dicort : « gros chien qui n’est bon à rien ; carogne, femme de mauvaise vie ; injure qu’on crie au loup » TdF

vessar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, vesser ; agir avec lenteur » TdF jos ‘vessina’

vessicatòri nm, cf Ubaud Dicort : « vésicatoire » (v. TdF). (v. vesicatori)

vessiga : botariga ; botifla / botiòla / bodifla ; bulla d'aiga ; lofa de can (m. de campairòl) (Lycoperdon)

vessigar (v. intr.) : far botiòla.

vessigon nm, cf Ubaud Dicort : « vessigon, tumeur molle qui survient au jarret du cheval » TdF

vessina : lofa / pet mòl (vent que s'escapa sens bruch del trauc del cuol)

vessina de lop / vessinada de lop nf, cf Ubaud Dicort : « vesse-de-loup, lycoperdon, champignon qui renferme une poussière noire » TdF jos ‘vessinado-de-loup’

vessinada : acomolòfi de gases dins l'estomac o los intestins ; accion de vessinar.

vessinada de lop nf : v. vessina de lop.

vessinaire, -aira n : lofaire, -a (persona o can que vessina) ; « homme lent, irrésolu, ue » TdF

vessinar (v. intr.) : lofar / petar mòl ; « agir avec lenteur » TdF.

Aquel can quita pas de vessinar !

vessir v, cf Ubaud Dicort : « v intr, vesser » (L. 382). (v. vessar)

vèsta : vestit de dessús que cobrís braces e bust, que davala fins a las ancas e que se botona de per davant.

Se cargar la vèsta.

Tombar la vèsta.

Virar la vèsta : cambiar de conviccions ; traïr.

Se trapar una vèsta : se far batre a una eleccion.

Vesta n pr f, cf Ubaud Dicort : « Vesta, déesse ; planète » TdF ‘Vesto’

vestala : preiressa verge de l'antiquitat romana.

vestassa nf, cf Ubaud Dicort : « grosse veste, mauvaise veste, v. jarga » (v. TdF)

vestèrn ~ westèrn (< angl.) nm, cf Ubaud Dicort : v. westèrn.

vesteta nf : « petite veste, veste d’enfant » TdF

vestiari nm : airal que i se depausan d'unes vestits abans d'intrar dins d'unes establiments publics ; ensemble de vestits d'una persona.

Vestiari d'escòla, de musèu, de teatre.

vestibul nm : pèça d'intrada d'un ostal, d'un edifici public...

Vestibul de la boca.

Vestibul de l'aurelha.