|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
versant 1 nm : penjal / tèrme. versant 2, -a adj (v. TdF) : que debòrda. versar (v. tr. e intr.) : méisser ; escampar ; taular / abocar ; plòure a vèrsas / plòure que jamai. A versat un remolc cargat de balas de fen. versar (se) : debordar / s'escampar. vèrsas
(a -) loc adv, cf Ubaud Dicort : « Plòure a vèrsas,
pleuvoir à verse. » (v. TdF
jos ‘verso’) versatil, -a : cambiadís / viradís, -issa / lunatic, -a ; t. tecn. de botanica : Una antèra versatila : que ten per un punt minuscul. versatilitat nf : caractèr de q.q. o de çò versatil. La versatilitat d'una antèra. versemblablament : d'un biais versemblable. versemblable, -bla : versemblant, -a. v. pus bas. versemblança (R. V, 191) : qualitat de çò versemblant. versemblant, -a : qu'a l'aparéncia de la vertat. verset : frasa o paragraf numerotats, tirats de la Bíblia. « Aquel paure a cridat, lo Senhor l'a ausit » (Ps. 34, 7) verseta (de -) loc adv, cf Ubaud Dicort :
« à la renverse »
TdF jos ‘revesseto’ versicolòr, -a : de color cambiadissa ; de mai d'una color. Un arcolan es versicolòr. D'aigas versicolòras. versificacion : accion de versificar. versificador, versificairitz n (los 2, abs. Dicort) : persona que fa de vèrses. (v. versificaire) versificadura (R. V, 512)
(abs. Dicort) : accion de
versificar. (v. versificacion) versificaire,
-aira n, cf
Ubaud Dicort : « (mauvais
poète) versificateur, -trice » (Per
Noste, v. Rapin) versificar (v. tr. e intr.) : far de vèrses, « versifier » (v. TdF). versificator
nm :
« versificateur » (Honnorat, v. Per Noste). (v. versificaire) versila nf, cf Ubaud Dicort :
« garance » TdF version : revirada / traduccion ; relat ; varianta d'un tèxt ; interpretacion d'un eveniment, d'un afar ; càmbiament de posicion impausada al fanfanhon (fètus) per ajudar sa sortida de l'utèr. Version latina. Version grèca. Version orala. Las versions dels dos testimònis se recòpan plan. versivol, -a adj [ / versívol adj m e f, cf Ubaud Dicort (v. –ÍVOL)] : que pòt taular / abocar / versar.. versò [vèrso] nm (del lat. folio verso fuèlh virat) : l'envèrs d'un fuèlh. S'es pas al rectò, agacha al versò del fòli. [v. rècto vèrso) versós, -osa : que balha de ramadas / de pissadas de pluèja Al mes de març lo temps es versós. versum nm sing, cf Ubaud Dicort :
« ce qui est répandu » (Brun Glossari Oc-Fr) versus (abs. Dicort) : pichon poèma
liturgic popular. (v. vèrs 1) versus latin : pichon poèma liturgic del sègle VIII encara cantat al jorn de uèi : « Gloria, laus e onor tibi sit... » Teodulf (760-821) versus occitan : poèma occitan pus tardiu. (s. X, XI, XII). « Versus Sanctae Mariae » (s. XI ) (B.N. lat. 1139) vèrsus adv e prep (v. Ubaud Dicort) : « versus, contre, par
opposition à » (Sèrras-Ess.) vertadièirament : d'un biais vertadièr. vertadièr, -ièira : veritable, -a ; veridic, -a. vertat nf : qualitat de çò vertadièr. Vos disi la vertat, que soi pas brica messorguièr ! Es vertat : es verai. Es pas vertat : es pas verai. vertèbra : cadun dels òsses del rastèl de l'esquina. Vertèbras cervicalas, dorsalas, lombaras, caudalas. vertebral, -a : relatiu, -iva a una vertèbra o a las vertèbras. La colomna vertebrala : lo rastèl de l'esquina. Artèria vertebrala. Nèrvi vertebral. Canal vertebral vertebrat, -ada : qu'a de vertèbras. (v. vertebrats) vertebrats (m. pl.) : ensemble dels animals qu'an una colomna vertebrala : peissum, batracians, reptils, aucèls e mamifèrs. vertebroterapeutista (m. e f.) : especialista de vertebroterapia. vertebroterapia : tractament manual de dolors vertebralas. vertega : vesicula que se desvolopa sus la pèl / pustula. vertelh nm (v. Ubaud Dicort e Alibert) : sen de drolleta que comença de puntejar ; pes pichon de fus (arc.) ; pustula (R. IV, 673) ; molin que vira de cantèl coma los ancians molins de papièr (arc.) ; energia. vertelhada nf / vertelhat nm (arc.) : començament d'una fusada de fial (fil) / çò que l'òm enrotlava al vertelh del fus. (v. TdF jos ‘verteiado’) vertelhar (v. intr.) : « se former en bouton, pousser des boutons » ; intrar en pubertat (R. IV, 663) (drolletas que lors sens començan de puntejar) (Alibert) vertelhat nm : v. vertelhada. vertelhenc nm, cf Ubaud Dicort : v. vertelhenca. (v. TdF jos ‘verteien’) |
|
vertelhenca nf : pera aboriva qu'a la forma d'un vertelh de fus. vertex [vertèx] nm (R. V, 518) ('vɛr tɛks) : cima de la clòsca / cima del cap ; punt de latituda maximala. vertical, -a : que seguís la direccion d'un fil a plomb ; perpendicular,-a al plan de l'asuèlh / d'escaire amb lo plan de l'asuèlh. verticala nf : (matematica)
« verticale » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 139) verticalament : d'un biais vertical. La pluèja tombava verticalament, pas de galís. verticalitat nf : estat de çò vertical. verticil nm (t. tecn. de botanica) : ensemble de fuèlhas, de flors... que partisson totas del meteis nivèl. verticilhat [verticillat], -ada adj, cf Ubaud Dicort : dispausat, -ada en verticil [v. verticil]. Fuèlhas verticilhadas. verticilhòsi (abs. Dicort) (f.) : malautiá de las trufas (patanons) verticilhum (abs. Dicort) (lat.) : fonge parasit de las trufas (patanons) verticitat nf (abs. Dicort) : facultat d'un còrs de prene una direccion puslèu que non pas una autra, « verticité » (Rapin). La verticitat de l'agulha aimantada. vertige (Alibert, Basic) [vertitge, cf Ubaud Dicort] nm : rodament de cap en general ; tordís. (I a una dotzena de perturbacions patologicas sonadas aital.) vertiginós, -osa : que balha lo vertige. vertiginosament : d'un biais vertiginós. vertigò [vertigo, cf Ubaud Dicort] nm : caprici ; fantasiá ; malautiá de caval. vertilhada (plt.) : (Convolvulus arvensis) « vertilhar » v : v. vertelhar. vertitge nm, cf Ubaud Dicort : v. vertige. vertola : mena de panièr per culhir de frucha. vertolenc : filat de pesca en forma d'embut. vertolet m : panieiron per culhir de frucha ; « verveux, nasse, v. vertolenc » (v. TdF). vertoleta : panieiron / panièr pichon. vertolh : enrambolh de causas ; bala de fen ; panièr per culhir de frucha ; mena de filat de pesca ; revolum de vent. vertolhada nf, cf Ubaud Dicort : « panerée » TdF ‘vertouiado’ vertolhon nm, cf Ubaud Dicort :
« mouvement circulaire, ronde ; verticille ;
tourbillon » TdF ‘vertouioun’ ; « vertige » (Lexic
M. Roqueta) vertudós, -osa : vertuós, -osa. vertudosament : d'un biais vertudós. vertuèlh : filat de pesca en forma d'embut. vertugala nf, cf Ubaud Dicort :
« vertugadin (vieux) » TdF vertuós [ / vertudós (v. Ubaud Dicort e Alibert)], -osa adj (los 2, R. V, 515) / verturós (v. jos verturiós), -osa : que practica la vertut ; « efficace ; actif, ive, travailleur, euse » (v. TdF ‘vertuous’). vertuosament adv / verturosament (v. verturiosament) : d'un biais vertuós, « vertueusement ; vaillamment » TdF ‘vertuousamen’. verturiós [ ~ verturós, cf Ubaud Dicort], -osa adj : vigorós,
-osa. (v. TdF jos ‘verturious’) Blat verturiós. Caval verturiós. Òme verturiós. verturiosament adv (abs. Dicort) : vigorosament, « vertement » (Faure). vertut nf : poténcia ; eficacitat ; coratge ; castetat. verumontaniti (f.) : inflamacion del verumontanum (lat.) verumontanum (lat.) : salida mejana darrièr l'urètra prostatica. « vervena » : v. verbena. vervòl / verzèl / verzolet nm (los 3, v. Ubaud Dicort e Alibert) : filat de pesca en forma d'embut. vesadament adv (abs. Dicort) : foligaudament. (v.
vesiadament) vesadum (beza'dyn) [veire
vesiadum, cf Ubaud Dicort] nm : fadum (fa 'dyn) / folastrejum (-'yn) vesadura [veire vesiadura, cf Ubaud Dicort] nf : jòia ; enveja. vesar (abs. Dicort e TdF) (v. intr.) : folastrejar. vesat [veire vesiat, cf Ubaud Dicort], -ada adj : baug, -ja / foligaud, -a / folastre, -a / lallèra (m. e f.) Siás pas un pauc vesat, non ? vesc (plt.) : (Viscum album) ; matèria pegosa tirada d'aquela planta. vesca nf, cf Ubaud Dicort :
« gesse, v. gèissa ; racaille, v. racalha » (v. TdF) vescada nf, cf Ubaud Dicort :
« gluau » (Alibert) vescomtal, -a : relatiu, -iva a un vescomte. vescomtat nm, cf Ubaud Dicort [L. 382 : nm e nf] : títol e dignitat de vescomte ; tombada (jurisdiccion) d'un vescomte. vescomte : títol de noblesa al dejós de lo de comte. vescomtessa : dòna qu'a aquel títol ; dòna de vescomte. vescós, -osa adj (v. Ubaud Dicort e Alibert) (R. V, 526) : v. viscós, -osa (abs. Dicort). vescosetat nf (abs. Dicort) : v. viscositat (preconizat Dicort). |
|
|
|
|
|
|