versant 1 nm : penjal / tèrme.

versant 2, -a adj (v. TdF) : que debòrda.

versar (v. tr. e intr.) : méisser ; escampar ; taular / abocar ; plòure a vèrsas / plòure que jamai.

A versat un remolc cargat de balas de fen.

versar (se) : debordar / s'escampar.

vèrsas (a -) loc adv, cf Ubaud Dicort : « Plòure a vèrsas, pleuvoir à verse. » (v. TdF jos ‘verso’)

versatil, -a : cambiadís / viradís, -issa / lunatic, -a ; t. tecn. de botanica :

Una antèra versatila : que ten per un punt minuscul.

versatilitat nf : caractèr de q.q. o de çò versatil.

La versatilitat d'una antèra.

versemblablament : d'un biais versemblable.

versemblable, -bla : versemblant, -a. v. pus bas.

versemblança (R. V, 191) : qualitat de çò versemblant.

versemblant, -a : qu'a l'aparéncia de la vertat.

verset : frasa o paragraf numerotats, tirats de la Bíblia.

« Aquel paure a cridat, lo Senhor l'a ausit » (Ps. 34, 7)

verseta (de -) loc adv, cf Ubaud Dicort : « à la renverse » TdF jos ‘revesseto’

versicolòr, -a : de color cambiadissa ; de mai d'una color.

Un arcolan es versicolòr.

D'aigas versicolòras.

versificacion : accion de versificar.

versificador, versificairitz n (los 2, abs. Dicort) : persona que fa de vèrses. (v. versificaire)

versificadura (R. V, 512) (abs. Dicort) : accion de versificar. (v. versificacion)

versificaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : « (mauvais poète) versificateur, -trice » (Per Noste, v. Rapin)

versificar (v. tr. e intr.) : far de vèrses, « versifier » (v. TdF).

versificator nm : « versificateur » (Honnorat, v. Per Noste). (v. versificaire)

versila nf, cf Ubaud Dicort : « garance » TdF

version : revirada / traduccion ; relat ; varianta d'un tèxt ; interpretacion d'un eveniment, d'un afar ; càmbiament de posicion impausada al fanfanhon (fètus) per ajudar sa sortida de l'utèr.

Version latina.

Version grèca.

Version orala.

Las versions dels dos testimònis se recòpan plan.

versivol, -a adj [ / versívol adj m e f, cf Ubaud Dicort (v. –ÍVOL)] : que pòt taular / abocar / versar..

versò [vèrso] nm (del lat. folio verso fuèlh virat) : l'envèrs d'un fuèlh.

S'es pas al rectò, agacha al versò del fòli. [v. rècto vèrso)

versós, -osa : que balha de ramadas / de pissadas de pluèja

Al mes de març lo temps es versós.

versum nm sing, cf Ubaud Dicort : « ce qui est répandu » (Brun Glossari Oc-Fr)

versus (abs. Dicort) : pichon poèma liturgic popular. (v. vèrs 1)

versus latin : pichon poèma liturgic del sègle VIII encara cantat al jorn de uèi : « Gloria, laus e onor tibi sit... » Teodulf (760-821)

versus occitan : poèma occitan pus tardiu. (s. X, XI, XII). « Versus Sanctae Mariae » (s. XI ) (B.N. lat. 1139)

vèrsus adv e prep (v. Ubaud Dicort) : « versus, contre, par opposition à » (Sèrras-Ess.)

vertadièirament : d'un biais vertadièr.

vertadièr, -ièira : veritable, -a ; veridic, -a.

vertat nf : qualitat de çò vertadièr.

Vos disi la vertat, que soi pas brica messorguièr !

Es vertat : es verai.

Es pas vertat : es pas verai.

vertèbra : cadun dels òsses del rastèl de l'esquina.

Vertèbras cervicalas, dorsalas, lombaras, caudalas.

vertebral, -a : relatiu, -iva a una vertèbra o a las vertèbras.

La colomna vertebrala : lo rastèl de l'esquina.

Artèria vertebrala.

Nèrvi vertebral.

Canal vertebral

vertebrat, -ada : qu'a de vertèbras. (v. vertebrats)

vertebrats (m. pl.) : ensemble dels animals qu'an una colomna vertebrala : peissum, batracians, reptils, aucèls e mamifèrs.

vertebroterapeutista (m. e f.) : especialista de vertebroterapia.

vertebroterapia : tractament manual de dolors vertebralas.

vertega : vesicula que se desvolopa sus la pèl / pustula.

vertelh nm (v. Ubaud Dicort e Alibert) : sen de drolleta que comença de puntejar ; pes pichon de fus (arc.) ; pustula (R. IV, 673) ; molin que vira de cantèl coma los ancians molins de papièr (arc.) ; energia.

vertelhada nf / vertelhat nm (arc.) : començament d'una fusada de fial (fil) / çò que l'òm enrotlava al vertelh del fus. (v. TdF jos ‘verteiado’)

vertelhar (v. intr.) : « se former en bouton, pousser des boutons » ; intrar en pubertat (R. IV, 663) (drolletas que lors sens començan de puntejar) (Alibert)

vertelhat nm : v. vertelhada.

vertelhenc nm, cf Ubaud Dicort : v. vertelhenca. (v. TdF jos ‘verteien’)

 

 

vertelhenca nf : pera aboriva qu'a la forma d'un vertelh de fus.

vertex [vertèx] nm (R. V, 518) ('vɛr tɛks)  : cima de la clòsca / cima del cap ; punt de latituda maximala.

vertical, -a : que seguís la direccion d'un fil a plomb ; perpendicular,-a al plan de l'asuèlh / d'escaire amb lo plan de l'asuèlh.

verticala nf : (matematica) « verticale » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 139)

verticalament : d'un biais vertical.

La pluèja tombava verticalament, pas de galís.

verticalitat nf : estat de çò vertical.

verticil nm (t. tecn. de botanica) : ensemble de fuèlhas, de flors... que partisson totas del meteis nivèl.

verticilhat [verticillat], -ada adj, cf Ubaud Dicort : dispausat, -ada en verticil [v. verticil].

Fuèlhas verticilhadas.

verticilhòsi (abs. Dicort) (f.) : malautiá de las trufas (patanons)

verticilhum (abs. Dicort) (lat.) : fonge parasit de las trufas (patanons)

verticitat nf (abs. Dicort) : facultat d'un còrs de prene una direccion puslèu que non pas una autra, « verticité » (Rapin).

La verticitat de l'agulha aimantada.

vertige (Alibert, Basic) [vertitge, cf Ubaud Dicort] nm : rodament de cap en general ; tordís. (I a una dotzena de perturbacions patologicas sonadas aital.)

vertiginós, -osa : que balha lo vertige.

vertiginosament : d'un biais vertiginós.

vertigò [vertigo, cf Ubaud Dicort] nm : caprici ; fantasiá ; malautiá de caval.

vertilhada (plt.) : (Convolvulus arvensis)

« vertilhar » v : v. vertelhar.

vertitge nm, cf Ubaud Dicort : v. vertige.

vertola : mena de panièr per culhir de frucha.

vertolenc : filat de pesca en forma d'embut.

vertolet m : panieiron per culhir de frucha ; « verveux, nasse, v. vertolenc » (v. TdF).

vertoleta : panieiron / panièr pichon.

vertolh : enrambolh de causas ; bala de fen ; panièr per culhir de frucha ; mena de filat de pesca ; revolum de vent.

vertolhada nf, cf Ubaud Dicort : « panerée » TdF ‘vertouiado’

vertolhon nm, cf Ubaud Dicort : « mouvement circulaire, ronde ; verticille ; tourbillon » TdF ‘vertouioun’ ; « vertige » (Lexic M. Roqueta)

vertudós, -osa : vertuós, -osa.

vertudosament : d'un biais vertudós.

vertuèlh : filat de pesca en forma d'embut.

vertugala nf, cf Ubaud Dicort : « vertugadin (vieux) » TdF

vertuós [ / vertudós (v. Ubaud Dicort e Alibert)], -osa adj (los 2, R. V, 515) / verturós (v. jos verturiós), -osa : que practica la vertut ; « efficace ; actif, ive, travailleur, euse » (v. TdF ‘vertuous’).

vertuosament adv / verturosament (v. verturiosament) : d'un biais vertuós, « vertueusement ; vaillamment » TdF ‘vertuousamen’.

verturiós [ ~ verturós, cf Ubaud Dicort], -osa adj : vigorós, -osa. (v. TdF jos ‘verturious’)

Blat verturiós.

Caval verturiós.

Òme verturiós.

verturiosament adv (abs. Dicort) : vigorosament, « vertement » (Faure).

vertut nf : poténcia ; eficacitat ; coratge ; castetat.

verumontaniti (f.) : inflamacion del verumontanum (lat.)

verumontanum (lat.) : salida mejana darrièr l'urètra prostatica.

« vervena » : v. verbena.

vervòl / verzèl / verzolet nm  (los 3, v. Ubaud Dicort e Alibert) : filat de pesca en forma d'embut.

vesadament adv (abs. Dicort) : foligaudament. (v. vesiadament)

vesadum (beza'dyn) [veire vesiadum, cf Ubaud Dicort] nm : fadum (fa 'dyn) / folastrejum (-'yn)

vesadura [veire vesiadura, cf Ubaud Dicort] nf : jòia ; enveja.

vesar (abs. Dicort e TdF) (v. intr.) : folastrejar.

vesat [veire vesiat, cf Ubaud Dicort], -ada adj : baug, -ja / foligaud, -a / folastre, -a / lallèra (m. e f.)

Siás pas un pauc vesat, non ?

vesc (plt.) : (Viscum album) ; matèria pegosa tirada d'aquela planta.

vesca nf, cf Ubaud Dicort : « gesse, v. gèissa ; racaille, v. racalha » (v. TdF)

vescada nf, cf Ubaud Dicort : « gluau » (Alibert)

vescomtal, -a : relatiu, -iva a un vescomte.

vescomtat nm, cf Ubaud Dicort [L. 382 : nm e nf] : títol e dignitat de vescomte ; tombada (jurisdiccion) d'un vescomte.

vescomte : títol de noblesa al dejós de lo de comte.

vescomtessa : dòna qu'a aquel títol ; dòna de vescomte.

vescós, -osa adj (v. Ubaud Dicort e Alibert) (R. V, 526) : v. viscós, -osa (abs. Dicort).

vescosetat nf (abs. Dicort) : v. viscositat (preconizat Dicort).