vermenàs : vèrm gròs.

vermenat, -ada : atacat, -ada per un vèrm o pels vèrms.

De frucha vermenada.

Una fusta vermenada.

vermenejar 1 (v. int.) (abs. TdF) : èsser plen(a) de vèrms. (v. vermenar)

La plaga d'aquela feda vermeneja.

vermenejar 2 v, cf Ubaud Dicort : « v intr, chercher des vermisseaux, vivre de vers et d’insectes, comme les petits oiseaux » TdF ‘vermineja’

vermenèl, -a adj, cf Ubaud Dicort : « vermiculaire, qui a rapport aux vers ; vermiculé, ée, qui porte la trace des vers ; véreux, euse, v. vermenós » (v. TdF jos ‘vermenen’)

vermenenc, -a : relatiu, -iva als vèrms ; de la natura dels vèrms.

vermenet nm, cf Ubaud Dicort : « petit ver, vermisseau » TdF

vermenièr 1 nm, cf Ubaud Dicort : « amas de vers, fouillis de vers, fourmilière, multitude » TdF ‘vermenié 1’

vermenièr 2, -ièira adj : qu'es a l'origina de vèrms.

La mosca vermenièira : la mosca gròssa.

vermenon nm, cf Ubaud Dicort : « vermisseau » TdF

vermenós, -osa adj : atacat, -ada per un vèrm, « véreux, vermineux, euse, plein de vers, sujet aux vers ; vermoulu, ue, v. vermenat » (v. TdF).

Frucha vermenosa.

Vermenoza Arsèni : poèta occitan cantalés (1850-1910).

vermenuda nf, cf Ubaud Dicort : « vermine, v. vermina » (v. TdF)

vermet nm : vèrm pichon ; « kermès, insecte » (v. TdF).

VERMI- : forma prefixada del latin vermis (vèrm)

vermicelaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : « vermicellier, fabricant ou marchand de vermicelle » TdF ‘vermicheliaire’

vermicèli nm : fidèus (somola de blat dur que revèrta de vermissons) ; « tripes, intestins » (v. TdF ‘vermichèlli’)

vermicida (adj. e subs. m.) : potinga vermicida / tuavèrms (l.p.)

vermiculadura nf (abs. Dicort) : motiu ornamental vermiculat, « vermiculure » (Rapin).

vermicular, -a : de la forma d'un vèrm.

Apendix vermicular : apendix ileocecal.

vermiculat, -ada : adornat, ada de motius ornamentals que revèrtan de taraudatges de vèrms o la forma serpatejaira d'un vèrm.

vermiculita nf : silicat idratat de magnesi.

vermifòrme, -ma : qu'a la forma d'un vèrm.

vermifug 1, -a (adj.) : relatiu, -iva als vèrms.

vermifuga (subs. f.) [vermifug 2 nm, cf Ubaud Dicort] : potinga que fa evacuar los vèrms.

vermilha nf, cf Ubaud Dicort : « vermillon, v. vermelhon 1 plus usité » (v. TdF ‘vermiho’)

vermilingüe, -gua (abs. Dicort) : que sa lenga revèrta un vèrm, « vermilingue » (Per Noste).

vermina [veire vermena, cf Ubaud Dicort] nf : manjança / berbesina / parasits.

verminejar (abs. Dicort) (v. intr.) : cercar de vèrms per s'avidar (aucèls). (v. vermenejar)

verminós [veire vermenós, cf Ubaud Dicort], -osa adj : cobèrt, -a de vermina ; estat dels embestiaments amodats pels vèrms.

vermís (m.) (abs. Dicort) : region mejana del cervelet, « vermis » (Per Noste).

vermisson : vèrm pichon.

vermivòr, -a : que s'avida de vèrms.

Los aucèls un pauc totes son vermivòrs.

vermot : aperitiu a basa de vin aromatizat amb de plantas amaras tonicas.

vèrn / vèrnhe nm : mena d'arbre (Alnus glutinosa)

vèrna / vèrnha nf  (los 2, Ubaud Dicort,(L. 381) : « verne, aune, arbre qui croît au bord des eaux, v. vèrn, vèrnhe ; marécage, v. palun » (v. TdF jos ‘verno’)

vernacat : airal plantat de vèrnhes engamassits.

vernacion (t. tecn. de botanica) : prefulhason ; preflorison.

vernacular, -a : del terrador que l'òm n'es sortit.

Parli ma lenga vernaculara : parli occitan.

vernada : brota de vèrnhe ; vèrnhes joves ; airal plantat de vèrnhes ; palenc / palencada de brancas de vèrnhe.

vernadeta : airal pichon plantat de vèrnhes.

vernadosa : airal plantat de vèrnhes.

vernal , -a adj (R. V, 503) (del lat. ver : prima) : relatiu, -iva a la prima.

Equinòxi vernal : equinòxi de printemps.

vernalizacion : tractament pel freg de granas o de plantas joves per amodar una florason pus debonorièira.

vernareda / verneda nf / vernet nm : airal plantat de vèrnhes. (v. TdF’ ‘vernet’ e jos ‘vernedo)

Vernet Pèire : occitanista, grand amic de Bodon (1920 -2002).

vernha nf, cf Ubaud Dicort : v. vèrna. (v. TdF jos ‘verno’)

vernhada nf, cf Ubaud Dicort : « palissade de branches d’aune, v. trenada, [v. vernhar] ; aulnaie, v. vernada » (v. TdF ‘vergnado’)

vernhal nm (Alibert ; abs. Dicort) : vèrnhe.

vernhar (v. tr.) : manténer amb de vèrnhe las broas d'una ribièira [« ... avec des branches d’aune »] (v. TdF ‘vergna’).

vernhàs nm : vèrnhe, « gros aune ; bois d’aune » (v.TdF ‘vergnas).

L’ostal de vernhàs, le cercueil. (v. TdF)

vernhassada : airal plantat de vernhasses.

vernhat nm : vèrnhe ; « touffe d’aulnes » (Laus).

 

 

vèrnhe nm : vèrn. v. pus naut.

vernhòla : garlesca / boirèl / vairon (Gobius)

vernhosa nf / vernièira nf / vernhièira (abs. Dicort) : airal plantat de vèrnhes. (v. TdF ‘verniero’)

vernièr nm : (fisica) « vernier » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 303)

vernís (R. V, 511) : substància veirenca per n'enduire d'unes objèctes en vista de los parar.

vernissa nf, cf Ubaud Dicort (v. vèrn) : « pépinière d’aunes » (v. Per Noste jos ‘pépinière’)

vernissaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : « vernisseur, euse » TdF jos ‘envernissaire’

vernissar (v. tr.) : enduire de vernís (t. a.)

vernissatge : obertura d'exposicion d'òbras artisticas.

vernissenc, -a : qu'a l'aspècte del vernís.

Figa vernissenca.

vernissòla : vas d'argila vernissada.

vernós nm (abs. Dicort) (plt) : mena de sause. (Salix caprea)

vernosa nf, cf Ubaud Dicort : « aunaie » (Alibert). (v. vernhosa)

veròla (abs. Dicort) : variòla. v. variòla (abs. Dicort).

verolat, -ada (abs. Dicort) : variolat, -ada. v. variolat (abs. Dicort).

Veronica : prenom.

veronica 1 nf, cf Ubaud Dicort : « (tauromachie) véronique » (Rapin)

veronica 2 nf (plt.) : (Veronica officinalis)

veronica d'aiga (plt.) : (Veronica anagallis)

(I a una cinquantena d'autras varietats)

verquièira nf : « petite dette, reliquat de dette ; brèche faite à une fortune par une dot » (v. Vayssier ‘berquièyro’) ; dòt portada en bens fonzièrs, pas en argent ; claus al pè d'una bòria. (v. TdF ‘verquiero’)

verquieirar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, doter » (L. 381)

verrar (v. tr.) : cobrir una maura (la garnir, l'emplenar) (l.p.)

verrassejaire, -aira : marrit obrièr, marrida obrièira.

verrassejar (v. intr.) : marchar en ziga-zaga coma o fan los vèrres ; « bousiller un ouvrage, v. porquejar » (v. TdF).

verrat nm, cf Ubaud Dicort : « verrat, v. vèrre ; sanglier de mer » TdF

vèrre / vèrri nm  / verrat (v. verrat) : pòrc qu'es pas estat sanat ; « homme brutal ; homasse, virago ; escargot à coquille aplatie et à chair noire » (v. TdF jos ‘verre’).

verrèu nm (TdF ; abs. Dicort) : mena d'oliu.

verrina nf, cf Ubaud Dicort : « chèvre ou brebis qui est la dernière dans la marche » TdF

verrir (v. intr.) : se far cobrir per un vèrre (en parlant d'una maura)

verrolh : ferrolh (aplech per condemnar (barrar) una pòrta)

verrolhar (v. tr.) : ferrolhar (condemnar (barrar) una pòrta)

verrolhàs nm, cf Ubaud Dicort : « gros verrou » TdF jos ‘ferrouias’

verrolhet nm, cf Ubaud Dicort : « petit verrou » TdF jos ‘ferrouiet’

verrolhon nm  (v. Ubaud Dicort e Alibert) : cadaula / bartavèla / sisclet.

verrucària nf (R. V, 511) (del lat. verrucaria) (plt.) : èrba de las verrugas ; (Heliotropium europaeum)

verrucifòrme, -ma (abs. Dicort) : qu'a la forma d'una verruga.

verrucositat nf : estat de q.q. o de quicòm de verrugós.

verruga : tumor pichona de la pèl ; protuberància de la rusca d'un arbre. (v. TdF ‘berrugo’)

verrugós, -osa : plen, -a de verrugas.

Mans verrugosas.

verruna nf, cf Ubaud Dicort : « lasseret, petite tarière » TdF

verrunon nm, cf Ubaud Dicort : « vrille » TdF

vèrs 1 nm : ensemble de mots dispausats en fonccion dels pès, dels accents, de las sillabas, de la musicalitat... que la resulta se sona poesia ; « distique, en style populaire ; pièce de vers, genre de poésie usité chez les Troubadours » (v. TdF ‘vers 1’).

« Tot un pòble nos renèga,

la flor se passís a l'òrt. »

(Libre pel meu amic, J. B.)

Vèrs metric.

Vèrs ritmic.

Vèrs sillabic.

Vèrs liure.

vèrs 2 (prep. que marca) :

-la direccion presa (devèrs / cap a / en direccion de) ;

-una idèa de direccion ;

-lo tèrme d'una tendéncia ;

-una aproximacion.

Anar vèrs Nimes.

M'a mandada vèrs tu.

Caminar vèrs la libertat.

Sèm vèrs Pau.

vèrs amont : amont.

vèrs aval : aval.

vèrs defòra : defòra.

vèrsa nf : accion d'abocar / de taular / de versar. (v. vèrsas)

versada : accion de versar en veitura, d'abocar, de taular ; çò que l'òm vèrsa / çò que l'òm aboca / çò que l'òm taula.

versadis 1 nm : malhòl de vinha.

versadís 2, -issa adj : que se vèrsa / que s'aboca / que se taula aisidament.

Una veitura versadissa.

Un veire, un vas versadís.

versadissa nf, cf Ubaud Dicort : « marcotte de vigne » (Alibert)

versador : aurelha de mossa, de brabant, d'araire.

versadura : liquid escampat.

versaire, -aira : persona qu'aboca / que taula / que vèrsa.

versament [vèrsament, cf Ubaud Dicort] nm : accion d'abocar / de taular / de versar ; çò versat (t.a.)

Un versament d'argent.

versana : rega dubèrta per la mossa ; faissa laurada.