|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
vermenàs : vèrm gròs. vermenat, -ada : atacat, -ada per un vèrm o pels vèrms. De frucha vermenada. Una fusta vermenada. vermenejar 1 (v. int.) (abs. TdF) : èsser plen(a) de vèrms. (v. vermenar) La plaga d'aquela feda vermeneja. vermenejar 2 v, cf Ubaud Dicort :
« v intr, chercher des vermisseaux, vivre de vers et
d’insectes, comme les petits oiseaux » TdF ‘vermineja’ vermenèl, -a adj, cf Ubaud Dicort : « vermiculaire, qui a rapport
aux vers ; vermiculé, ée, qui porte la trace des
vers ; véreux, euse, v. vermenós » (v. TdF jos ‘vermenen’) vermenenc, -a : relatiu, -iva als vèrms ; de la natura dels vèrms. vermenet nm, cf Ubaud Dicort :
« petit ver, vermisseau » TdF vermenièr 1 nm, cf Ubaud Dicort : « amas de vers, fouillis de
vers, fourmilière, multitude » TdF ‘vermenié 1’ vermenièr 2, -ièira adj : qu'es a l'origina de vèrms. La mosca vermenièira : la mosca gròssa. vermenon nm, cf Ubaud Dicort :
« vermisseau » TdF vermenós, -osa adj : atacat, -ada per un vèrm, « véreux, vermineux, euse, plein de vers, sujet aux vers ; vermoulu, ue, v. vermenat » (v. TdF). Frucha vermenosa. Vermenoza Arsèni : poèta occitan cantalés (1850-1910). vermenuda nf, cf Ubaud Dicort :
« vermine, v. vermina » (v. TdF) vermet nm : vèrm pichon ; « kermès, insecte » (v. TdF). VERMI- : forma prefixada del latin vermis (vèrm) vermicelaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : « vermicellier, fabricant ou
marchand de vermicelle » TdF ‘vermicheliaire’ vermicèli nm : fidèus
(somola de blat dur que revèrta de vermissons) ; « tripes, intestins » (v. TdF ‘vermichèlli’) vermicida (adj. e subs. m.) : potinga vermicida / tuavèrms
(l.p.) vermiculadura nf (abs. Dicort) : motiu ornamental vermiculat, « vermiculure » (Rapin). vermicular, -a : de la forma d'un vèrm. Apendix vermicular : apendix ileocecal. vermiculat, -ada : adornat, ada de motius ornamentals que revèrtan de taraudatges de vèrms o la forma serpatejaira d'un vèrm. vermiculita nf : silicat idratat de magnesi. vermifòrme, -ma : qu'a la forma d'un vèrm. vermifug 1, -a (adj.) : relatiu, -iva als vèrms. vermifuga (subs. f.) [vermifug 2 nm, cf Ubaud Dicort] : potinga que fa evacuar los vèrms. vermilha nf, cf Ubaud Dicort :
« vermillon, v. vermelhon 1 plus usité » (v. TdF ‘vermiho’) vermilingüe, -gua (abs. Dicort) : que sa lenga revèrta un vèrm, « vermilingue » (Per Noste). vermina [veire vermena, cf Ubaud Dicort] nf : manjança / berbesina / parasits. verminejar (abs. Dicort) (v. intr.) : cercar de vèrms per s'avidar (aucèls). (v. vermenejar) verminós [veire vermenós, cf Ubaud Dicort], -osa adj : cobèrt, -a de vermina ; estat dels embestiaments amodats pels vèrms. vermís (m.) (abs. Dicort) : region mejana del cervelet, « vermis » (Per Noste). vermisson : vèrm pichon. vermivòr, -a : que s'avida de vèrms. Los aucèls un pauc totes son vermivòrs. vermot : aperitiu a basa de vin aromatizat amb de plantas amaras tonicas. vèrn / vèrnhe nm : mena d'arbre (Alnus glutinosa) vèrna / vèrnha nf (los 2, Ubaud Dicort,(L. 381) : « verne, aune, arbre qui croît au bord des
eaux, v. vèrn, vèrnhe ; marécage, v. palun » (v. TdF jos ‘verno’) vernacat : airal plantat de vèrnhes engamassits. vernacion (t. tecn. de botanica) : prefulhason ; preflorison. vernacular, -a : del terrador que l'òm n'es sortit. Parli ma lenga vernaculara : parli occitan. vernada : brota de vèrnhe ; vèrnhes joves ; airal plantat de vèrnhes ; palenc / palencada de brancas de vèrnhe. vernadeta : airal pichon plantat de vèrnhes. vernadosa : airal plantat de vèrnhes. vernal , -a adj (R. V, 503) (del lat. ver : prima) : relatiu, -iva a la prima. Equinòxi vernal : equinòxi de printemps. vernalizacion : tractament pel freg de granas o de plantas joves per amodar una florason pus debonorièira. vernareda / verneda nf / vernet nm : airal plantat de vèrnhes. (v. TdF’ ‘vernet’ e jos ‘vernedo) Vernet Pèire : occitanista, grand amic de Bodon (1920 -2002). vernha nf, cf Ubaud Dicort :
v. vèrna.
(v. TdF
jos ‘verno’) vernhada nf, cf Ubaud Dicort :
« palissade de branches d’aune, v. trenada, [v. vernhar] ; aulnaie, v. vernada » (v. TdF ‘vergnado’) vernhal nm (Alibert ; abs. Dicort) : vèrnhe. vernhar (v. tr.) : manténer amb de vèrnhe las broas d'una ribièira [« ... avec des branches d’aune »] (v. TdF ‘vergna’). vernhàs nm : vèrnhe, « gros aune ; bois d’aune » (v.TdF ‘vergnas). L’ostal
de vernhàs, le cercueil. (v. TdF) vernhassada : airal plantat de vernhasses. vernhat nm : vèrnhe ; « touffe d’aulnes » (Laus). |
|
vèrnhe nm : vèrn. v. pus naut. vernhòla : garlesca / boirèl / vairon (Gobius) vernhosa nf / vernièira nf / vernhièira (abs. Dicort) : airal plantat de vèrnhes. (v. TdF ‘verniero’) vernièr nm : (fisica) « vernier » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 303) vernís (R. V, 511) : substància veirenca per n'enduire d'unes objèctes en vista de los parar. vernissa nf, cf Ubaud Dicort (v. vèrn) :
« pépinière d’aunes » (v. Per
Noste jos ‘pépinière’) vernissaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : « vernisseur,
euse » TdF jos
‘envernissaire’ vernissar (v. tr.) : enduire de vernís (t. a.) vernissatge : obertura d'exposicion d'òbras artisticas. vernissenc, -a : qu'a l'aspècte del vernís. Figa vernissenca. vernissòla : vas d'argila vernissada. vernós nm (abs. Dicort) (plt) : mena de sause. (Salix caprea) vernosa nf, cf Ubaud Dicort :
« aunaie » (Alibert). (v. vernhosa) veròla (abs. Dicort) : variòla. v. variòla (abs. Dicort). verolat, -ada (abs. Dicort) : variolat, -ada. v. variolat (abs. Dicort). Veronica : prenom. veronica 1 nf, cf Ubaud Dicort :
« (tauromachie) véronique » (Rapin) veronica 2 nf (plt.) : (Veronica officinalis) veronica d'aiga (plt.) : (Veronica anagallis) (I a una cinquantena d'autras varietats) verquièira nf : « petite dette, reliquat de dette ; brèche faite à une fortune par une dot » (v. Vayssier ‘berquièyro’) ; dòt portada en bens fonzièrs, pas en argent ; claus al pè d'una bòria. (v. TdF ‘verquiero’) verquieirar v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, doter » (L. 381) verrar (v. tr.) : cobrir una maura (la garnir, l'emplenar) (l.p.) verrassejaire, -aira : marrit obrièr, marrida obrièira. verrassejar (v. intr.) : marchar en ziga-zaga coma o fan los vèrres ; « bousiller un ouvrage, v. porquejar » (v. TdF). verrat nm, cf Ubaud Dicort : « verrat, v. vèrre ; sanglier de
mer » TdF vèrre / vèrri nm / verrat (v. verrat) : pòrc qu'es pas estat sanat ; « homme brutal ; homasse, virago ; escargot à coquille aplatie et à chair noire » (v. TdF jos ‘verre’). verrèu nm (TdF ; abs. Dicort) : mena d'oliu. verrina nf, cf Ubaud Dicort :
« chèvre ou brebis qui est la dernière dans la
marche » TdF verrir (v. intr.) : se far cobrir per un vèrre (en parlant d'una maura) verrolh : ferrolh (aplech per condemnar
(barrar) una pòrta) verrolhar (v. tr.) : ferrolhar (condemnar (barrar)
una pòrta) verrolhàs nm, cf Ubaud Dicort :
« gros verrou » TdF jos ‘ferrouias’ verrolhet nm, cf Ubaud Dicort :
« petit verrou » TdF jos ‘ferrouiet’ verrolhon nm (v. Ubaud Dicort e Alibert) : cadaula / bartavèla / sisclet. verrucària nf (R. V, 511) (del lat. verrucaria) (plt.) : èrba de las
verrugas ; (Heliotropium europaeum) verrucifòrme, -ma (abs. Dicort) : qu'a la forma d'una verruga. verrucositat nf : estat de q.q. o de quicòm de verrugós. verruga : tumor pichona de la pèl ; protuberància de la rusca d'un arbre. (v. TdF ‘berrugo’) verrugós, -osa : plen, -a de verrugas. Mans verrugosas. verruna nf, cf Ubaud Dicort :
« lasseret, petite tarière » TdF verrunon nm, cf Ubaud Dicort :
« vrille » TdF vèrs 1 nm : ensemble de mots dispausats en fonccion dels pès, dels accents, de las sillabas, de la musicalitat... que la resulta se sona poesia ; « distique, en style populaire ; pièce de vers, genre de poésie usité chez les Troubadours » (v. TdF ‘vers 1’). « Tot un pòble
nos renèga, la flor se passís a
l'òrt. » (Libre pel meu amic, J. B.) Vèrs metric. Vèrs ritmic. Vèrs sillabic. Vèrs liure. vèrs 2 (prep. que marca) : -la direccion presa (devèrs / cap a / en direccion de) ; -una idèa de direccion ; -lo tèrme d'una tendéncia ; -una aproximacion. Anar vèrs Nimes. M'a mandada vèrs tu. Caminar vèrs la
libertat. Sèm vèrs Pau. vèrs amont : amont. vèrs aval : aval. vèrs defòra : defòra. vèrsa nf :
accion d'abocar / de taular / de versar. (v. vèrsas) versada : accion de versar en veitura, d'abocar, de taular ; çò que l'òm vèrsa / çò que l'òm aboca / çò que l'òm taula. versadis 1 nm : malhòl de vinha. versadís 2, -issa adj : que se vèrsa / que s'aboca / que se taula
aisidament. Una veitura versadissa. Un veire, un vas versadís. versadissa nf, cf Ubaud Dicort :
« marcotte de vigne » (Alibert) versador : aurelha de mossa, de brabant, d'araire. versadura : liquid escampat. versaire, -aira : persona qu'aboca / que taula / que vèrsa. versament [vèrsament, cf Ubaud Dicort] nm : accion d'abocar / de taular / de versar ; çò versat (t.a.) Un versament d'argent. versana : rega dubèrta per la mossa ; faissa laurada. |
|
|
|
|
|
|