vergant nm : gimble de vim ; lata ; barra de gàbia.

vergantet nm, cf Ubaud Dicort : « petit brin d’osier, petite baguette » TdF

vergantièira 1 nf : vimièira (airal que i butan (creisson) de vims), « oseraie exploitée pour la vannerie » TdF

vergantièira 2 nf, cf Ubaud Dicort : « ouvrière qui coupe les brins d’osier » TdF

vergantièr nm (v. Ubaud Dicort e TdF ‘vergantié’), -ièira : panieiraire, -a ; persona que còpa las brotas de vim per bastir de panièrs [v. vergantièira 2].

vergar (v. tr.) : raiar ; escandalhar (mesurar amb una verga) (v. TdF) ; mortir (venir blanc coma lofa de can) v. lofa (Alibert).

vergat 1 nm, cf Ubaud Dicort : « nasse en osier, verveux ; enjambée de paille qu’on bat avec le fléau, v. vergada ; trio ou couple de batteurs de grain allant ensemble ; bande de terrain ; variété de raisin » TdF

vergat 2, -ada adj : « vergé ; vergeté, ée » ; bigalhat, -ada / bigarrat, -ada ; « bleui, ie, blême d’émotion ». TdF jos ‘verga’

Colòbra vergada : sèrp bigarrada.

vergatge nm, cf Ubaud Dicort : « nombre de verges que mesure une étoffe » (L. 381)

verge (n e adj. m. e f. [v. TdF jos ‘vierge’]) (R. V, 507) : piucèl, -a ; intacte, -a (t. a.)

Òli verge, huile vierge.

Bòsc verge, forêt vierge. (v. TdF)

Verge (subs. f) : la Verge Maria ; signe seisen del zodiac ; constellacion.

Vergèli [ ~ Virgili] : prenom masculin.

Vergèlia (abs. Dicort) : prenom femenin.

vergelian, -a adj, cf Ubaud Dicort : « virgilien, ienne » TdF

vergene / vergina (los 2, R. V, 507 ; mas abs. Dicort) : doblets arcaïcs de verge. (v. verge)

vergeta nf, cf Ubaud Dicort : « vergettes, brosse, houssoir, v. escobeta » (v. TdF ‘vergeto’)

vergetada (abs. Dicort) : gimblada / varengada (còps de gimble, de varenga)

vergetadura (abs. Dicort) : marca laissada per una vergetada ; raia fina d'aspècte cicatricial que ven de la distension o de la rompedura de las fibras elasticas del dèrma pendent la grossesa o après una pèrdia de pes consequenta. (v. vergada)

vergetar 1 (v. tr.) (abs. Dicort e TdF) : gimblar / varenglar.

vergetar 2 (se) (abs. Dicort e TdF) : se cobrir de vergetaduras.

vergetar 3 v : veire verguetar 1, cf Ubaud Dicort.

vergièr nm, cf Ubaud Dicort : airal plantat d'arbres fruchièrs ; oliveireda. (v. verdièr 2)

vergièra nf, cf Ubaud Dicort : « genre de poésie [où figure une jardinière (L. 381)] usité chez les Troubadours » TdF

Vergina – Verginòta (los 2, abs. Dicort) : prenoms femenins. (v. Virginia ~ Virgínia)

verginal, -a (Alibert ; abs. Dicort) / virginal, -a (v. virginal) adj : relatiu, -iva a una persona verge ; cast, -a ; immaculat, -ada. (v. verginenc)

Una frescor virginala.

Una timiditat virginala.

Una candor virginala.

Un blanc virginal.

verginalament (abs. Dicort) / virginalament : d'un biais verginal.

verginar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, rendre de l’huile vierge, en parlant de la pâte des olives non encore pressée » TdF ‘viergina’

verginenc, -a adj, cf Ubaud Dicort : « de vierge, qui appartient à une vierge » TdF ‘vierginen’

verginitat (Alibert ; abs. Dicort) / virginitat (v. virginitat) nf : estat de q.q. qu'a pas aguts de rapòrts sexuals.

Verginòta (abs. Dicort) : diminutiu afectiu de Vergina.

verglaç nm, cf Ubaud Dicort : « verglas, v. gelibre, glacina » (v. TdF ‘verglas’)

verglaçant, -a  (abs. Dicort)  : glacinant.

Pluèja verglaçanta. [v.  jos verglaçós]

verglaçar (v. impers.) : glacinar (se cobrir d'una pellicula de glaç)

verglaçós, -osa adj, cf Ubaud Dicort : « couvert de verglas » TdF

Nèbla verglaçosa, brouillard qui dépose du verglas » (v. TdF)

vergòl : nassa (filat de pesca)

vergòla : bartavèla de verrolh ; bartavèla de carreta.

vergolhat, -ada adj (v. Ubaud Dicort) : « vergeté, composé de bandes de diverses couleurs » (Vayssier ‘bergoillat’)

vergon nm, cf Ubaud Dicort : « gluau, baguette d’osier enduite de glu » TdF

vergonha nf : onta (R. II, 82) ; pudor ; desonor ; causa desonoranta ; trebolament de l'èime per aver comesa una fauta, o per aver trapada una umiliacion ; timiditat. (v. vergonhas)

Siás messorguièr qu'es una vergonha !

Es per vergonha que se vòl pas desvestir mai.

Èra la vergonha de la familha.

Ai vergonha d'èsser estat insolentat aital.

« De vergonha n'avèm pro ! » J.B.

vergonhable, -bla : que pòrta vergonha ; bravament calhòl.

vergonhar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, couvrir de honte, déshonorer, honnir ; violer une femme ; gâter, abîmer ; avoir honte de ; respecter » (L. 381)

vergonhar (se) v pron : « avoir honte [v. vergonhejar] » (L. 381)

vergonhas (f. pl.) : mot emplegat per jansenisme per designar las partidas sexualas que son, de per la volontat de Dieu, de partidas tan nòblas coma las autras.

vergonhassa : vergonha granda.

vergonhejar (v. intr.) : aver vergonha.

vergonhós, -osa : crentós / timid.

vergonhosa nf (plt.) : trauca nèu (f.) (Galanthus nivalis)

vergonhosament : d'un biais vergonhable ; timidament

vergonhoset, -a adj, cf Ubaud Dicort : « un peu honteux, euse » TdF ‘vergougnouset’

vergonhosir v, cf Ubaud Dicort : « v tr, rendre honteux » (L. 381)

verguejar (v. intr) : se plegar coma una verga (gimbla) ; quilhar (l.p.) : èsser en ereccion.

verguejatge : ereccion ; satiriasi. v. satiriasi.

verguèla : gimbla.

vergueta nf : gimbla pichona ; « gluau » ; romana pichona ; « t. de chandelier, broche » (v. TdF) ; « guillemet » (Laus). (v. verguetas)

Vergueta de devinaire.

verguetaire nm, cf Ubaud Dicort : « balancier, ouvrier qui fait des balances [v. vergueta] » TdF jos ‘verguetier’

verguetar 1 v (v. Ubaud Dicort e Alibert) : « v tr, vergeter, épousseter, v. escobetar » (v. TdF ‘vergeta’)

verguetar 2 (v. intr.) : se servir de verguetas.

verguetar 3 (v. tr.) : metre entre verguetas.

 

 

verguetas nf pl : signes tipografics « » utilizats per metre un mot en valor per quin motiu que siá, o per far una citacion.

« verenha » (L. 380) es entre verguetas per senhalar qu'es un arcaïsme.

« jaupar» (R. III, 579 - L. 217) es entre verguetas per senhalar qu'es un catalanisme.

« verim » es entre verguetas per senhalar qu'es una prononciacion, pas lo mot vertadièr qu'es verin.

Citacion entre verguetas :

« La mòrt es aquí que t'espèra,

la mòrt es al cap del camin... »

J. B.

verguetièr nm, cf Ubaud Dicort : v. verguetaire.

verguissa : nassa per trapar de granhòtas.

veridic, -a : exacte, -a / fidèl, -a / vertadièr, -ièira / sincèr, -a.

Çò que dises es pas brica veridic.

Relat veridic.

veridicament : d'un biais veridic.

verificable, -bla : que pòt èsser verificat, -ada.

verificacion : accion de verificar.

verificador (v. TdF), -airitz (los 2, abs. Dicort) : persona que verifica. (v. verificaire)

Prene una mesura verificairitz.

verificaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : « vérificateur, -trice » (Faure,)

verificar (v. tr.) (R. V, 502) : contrarotlar.

Ai verificada son adreça.

verificatiu, -iva adj (abs. Dicort) : que servís per verificar, « vérificatif, -ive » (Per Noste, Rapin).

Far un segond contraròtle verificatiu.

verificator, -tritz n : « vérificateur, -trice » (Laus, Sèrras ; Rapin). (v. verificaire)

verilha nf, cf Ubaud Dicort : « flocon de laine, mèche de cheveux » TdF ‘veriho’

« verin 1 » (fr.) : v. cric.

verin 2 (non preconizat Dicort) e derivats : v. veren e derivats.

verina nf, cf Ubaud Dicort : « vérine, espèce de tabac » TdF

verisme nm, cf Ubaud Dicort : « vérisme » (Rapin,)

verista adj e n (dels dos genres), cf Ubaud Dicort : « vériste » (Per Noste, Rapin)

veritablament adv (TdF, Lèbre ; abs. Dicort) : vertadièirament.

veritable, -bla adj (TdF, Fettuciari ; abs. Dicort) : vertadièr.

veritat nf (TdF, Fettuciari ; abs. Dicort) : vertat. (los 2, R. V, 502 - L. 381)

verjauda nf (metatèsi de verdauja) : sopa de caulets ; menas d'aucèls : (Emberiza miliaria) ; (E. hortulana)

verjura nf, cf Ubaud Dicort : « vergeure » (Rapin)

verjurat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « vegeté, -e » (v. Laus)

verjús nm, cf Ubaud Dicort : « verjus, raisin qui n’est pas mûr, v. agràs plus usité » (v. TdF)

verlaca nf, cf Ubaud Dicort : « bouillon-blanc, verbascum thapsus (Lin.), plante » TdF

verlan nm, cf Ubaud Dicort : « verlan » (Rapin)

verlantin nm, cf Ubaud Dicort : « variété de raisin en treille, à grappes volumineuses, à gros grains blancs ou d’un noir rougeâtre et du volume d’une prune » TdF

vèrm [ ~ vèrme] nm : tot vermenet en general ; lombric (Lumbricus) ; tota mena de cuca ; tota mena de baba. v. cuca e baba.

Vèrm blanc : baba de bertal (de segaire / de molinièira)

Vèrm negre : (Arenicola piscatorum)

Vèrm de cerièira.

Vèrm d'oliva.

Vèrm de formatge.

Vèrm solitari.

Vèrm intestinal.

Vèrm de farina...

vèrm(e) limbèl nm, cf Ubaud Dicort : « ver luisant, v. luseta » (v. TdF ‘vèr-limbèl’)

vèrm(e) pelut nm, cf Ubaud Dicort : « ténia » (Carrasco)

vèrma : riba / broa.

vermanèla (plt.) : balca / balquina (Agrostis) ; (Calamagrostis) ; (Avena) ; (Stipa phleum)...

« vermar » : v. mermar.

vermatàs : vermenàs (vèrm gròs)

vermatat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « véreux, euse, vermoulu, ue, v. vermenat » (v. TdF ‘vermata’)

vermaton : vermet / vermisson (vèrm pichon)

vermatós, -osa : vermenós, -osa (que conten un vèrm)

vermatum nm, cf Ubaud Dicort : (v. vermatàs / vermaton  e –UM)

vèrme nm : v. vèrm.

vermelh, -a adj (R. V, 509) : color d'un roge polit.

Perditz vermelha, perdrix rouge. (v. TdF jos ‘vermèi’)

vermelh 2 nm, cf Ubaud Dicort : « vermeil » (Alibert)

En vermelh, en vermeil, en argent doré. (v. TdF jos ‘vermèi’)

vermelhada (subs. f.) : canilha de l'avaus. v. avaus.

vermelhal [vermelhau], -ala adj, cf Ubaud Dicort / vermelhòl, -a (abs. Dicort) : que tira sul vermelh ; « mordoré, ée » (v. TdF ‘vermeiau’).

vermelhejar (v. intr.) : venir vermelh ; èsser vermelh ; venir color de vermelhon, « devenir rouge (de sang) » (L. 381).

vermelhet, -a : un pauc vermelh, -a.

vermelhon 1 nm : « vermillon », sulfur de mercuri. (v. TdF ‘vermeioun’)

vermelhon 2 (adj. m. e f.) (R . V, 510) : d'una polida color vermelha.

S'èra cargada una rauba vermelhon.

vermelhon d’Espanha nm, cf Ubaud Dicort : « vermillon d’Espagne [= la fleur du carthame] » TdF jos ‘vermeioun’

vermelhonar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, vermillonner, ramasser le kermès sur le chêne nain » TdF ‘vermeiouna’

vermelhonejar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, avoir la couleur vermeille, devenir vermeil, rougir, v. rogejar » (v. TdF jos ‘vermeieja’). (v. vermelhejar)

vermelhòta : mena de castanha.

vermena 1 nf / vermenada  (v. vermenada) : tot un fum de cussons (vermissons), « vermine » TdF ; vermenadura. v. pus luènh.

« vermena » 2 nf : v. verbena.

vermenada nf, cf Ubaud Dicort : « enfilade de vermisseaux, v. boiron 1 » (v. TdF)

vermenadura : caneladuras de cussons ; polvera de fust facha pels cussons (vermissons)

vermenalha (subs. f. sg) : los vèrms en general.

vermenar (v. tr. e v. intr.) : atacar quicòm (en parlant dels vèrms) « incommoder, fatiguer, gourmander, v. carcanhar ; être véreux » (v. TdF)

vermenar (se) v pron : èsser atacat, -ada pels vèrms « se vermouler » TdF jos ‘vermena’.