|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
vergant nm : gimble de vim ; lata ; barra de gàbia. vergantet nm, cf Ubaud Dicort :
« petit brin d’osier, petite baguette » TdF vergantièira 1 nf : vimièira (airal que i butan (creisson) de vims),
« oseraie exploitée pour la
vannerie » TdF vergantièira 2 nf, cf Ubaud Dicort : « ouvrière qui
coupe les brins d’osier » TdF vergantièr nm (v. Ubaud Dicort e TdF ‘vergantié’),
-ièira : panieiraire, -a ;
persona que còpa las brotas de vim per bastir de panièrs [v. vergantièira
2]. vergar (v. tr.) : raiar ; escandalhar (mesurar amb una verga) (v. TdF) ; mortir (venir blanc coma lofa de can) v. lofa (Alibert). vergat 1 nm, cf Ubaud Dicort :
« nasse en osier, verveux ; enjambée de paille
qu’on bat avec le fléau, v. vergada ; trio ou couple
de batteurs de grain allant ensemble ; bande de terrain ;
variété de raisin » TdF vergat 2, -ada adj : « vergé ; vergeté,
ée » ; bigalhat, -ada / bigarrat, -ada ; « bleui, ie, blême
d’émotion ». TdF jos ‘verga’ Colòbra vergada : sèrp bigarrada. vergatge nm, cf Ubaud Dicort :
« nombre de verges que mesure une étoffe » (L. 381) verge (n e adj. m. e f. [v. TdF jos ‘vierge’]) (R. V, 507) : piucèl, -a ; intacte, -a (t. a.) Òli verge, huile vierge. Bòsc verge, forêt vierge. (v. TdF) Verge (subs. f) : la Verge Maria ; signe seisen del zodiac ; constellacion. Vergèli [ ~ Virgili] : prenom masculin. Vergèlia (abs. Dicort) : prenom femenin. vergelian, -a adj, cf Ubaud Dicort :
« virgilien, ienne » TdF vergene / vergina (los 2, R. V, 507 ; mas
abs. Dicort)
: doblets arcaïcs de verge. (v. verge) vergeta nf, cf Ubaud Dicort :
« vergettes, brosse, houssoir, v. escobeta » (v. TdF
‘vergeto’) vergetada (abs. Dicort) : gimblada / varengada (còps de gimble, de varenga) vergetadura (abs. Dicort) : marca laissada
per una vergetada ; raia fina d'aspècte cicatricial que ven de la
distension o de la rompedura de las fibras elasticas del dèrma pendent
la grossesa o après una pèrdia de pes consequenta. (v. vergada) vergetar 1 (v. tr.) (abs. Dicort e TdF) : gimblar / varenglar. vergetar 2 (se) (abs. Dicort e TdF) : se cobrir de vergetaduras. vergetar 3 v : veire
verguetar 1, cf Ubaud Dicort. vergièr nm, cf Ubaud Dicort :
airal plantat d'arbres fruchièrs ; oliveireda. (v. verdièr 2) vergièra nf, cf Ubaud Dicort : « genre de poésie [où
figure une jardinière (L. 381)] usité chez les Troubadours » TdF Vergina – Verginòta (los 2, abs. Dicort) : prenoms femenins. (v. Virginia ~ Virgínia) verginal, -a (Alibert ;
abs. Dicort) / virginal,
-a (v. virginal) adj : relatiu, -iva a una persona verge ; cast, -a ;
immaculat, -ada. (v. verginenc) Una frescor virginala. Una timiditat virginala. Una candor virginala. Un blanc virginal. verginalament (abs. Dicort) / virginalament : d'un biais verginal. verginar v, cf Ubaud Dicort :
« v intr, rendre de l’huile vierge, en parlant de la
pâte des olives non encore pressée » TdF ‘viergina’ verginenc, -a adj, cf Ubaud Dicort :
« de vierge, qui appartient à une vierge » TdF ‘vierginen’ verginitat (Alibert ; abs. Dicort) / virginitat (v. virginitat) nf : estat de q.q. qu'a pas aguts de rapòrts sexuals. Verginòta (abs. Dicort) : diminutiu afectiu de Vergina. verglaç nm, cf Ubaud Dicort :
« verglas, v. gelibre, glacina » (v. TdF ‘verglas’) verglaçant, -a (abs. Dicort) :
glacinant. Pluèja verglaçanta. [v. jos verglaçós] verglaçar (v. impers.) : glacinar (se cobrir d'una pellicula de glaç) verglaçós, -osa adj, cf Ubaud Dicort :
« couvert de verglas » TdF Nèbla
verglaçosa, brouillard qui
dépose du verglas » (v. TdF) vergòl : nassa (filat de pesca) vergòla : bartavèla de verrolh ; bartavèla de carreta. vergolhat, -ada adj (v. Ubaud Dicort) :
« vergeté, composé de bandes de diverses
couleurs » (Vayssier ‘bergoillat’) vergon nm, cf Ubaud Dicort :
« gluau, baguette d’osier enduite de glu » TdF vergonha nf : onta (R. II, 82) ; pudor ; desonor ; causa
desonoranta ; trebolament de l'èime per aver comesa una fauta, o per
aver trapada una umiliacion ; timiditat. (v. vergonhas) Siás messorguièr qu'es una vergonha ! Es per vergonha que se vòl pas desvestir mai. Èra la vergonha de la familha. Ai vergonha d'èsser estat insolentat aital. « De vergonha n'avèm pro ! » J.B. vergonhable, -bla : que pòrta vergonha ; bravament calhòl. vergonhar v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, couvrir de honte, déshonorer, honnir ;
violer une femme ; gâter, abîmer ; avoir honte
de ; respecter » (L. 381) vergonhar (se) v pron : « avoir honte [v. vergonhejar] » (L. 381) vergonhas (f. pl.) : mot emplegat per jansenisme per designar las partidas sexualas que son, de per la volontat de Dieu, de partidas tan nòblas coma las autras. vergonhassa : vergonha granda. vergonhejar (v. intr.) : aver vergonha. vergonhós, -osa : crentós / timid. vergonhosa nf (plt.) : trauca nèu (f.) (Galanthus nivalis) vergonhosament : d'un biais vergonhable ; timidament vergonhoset, -a adj, cf Ubaud Dicort : « un peu honteux,
euse » TdF ‘vergougnouset’ vergonhosir v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, rendre honteux » (L. 381) verguejar (v. intr) : se plegar coma una verga (gimbla) ; quilhar (l.p.) : èsser en ereccion. verguejatge : ereccion ; satiriasi. v. satiriasi. verguèla : gimbla. vergueta nf :
gimbla pichona ; « gluau » ;
romana pichona ; « t. de chandelier, broche »
(v. TdF) ; « guillemet » (Laus). (v.
verguetas) Vergueta de devinaire. verguetaire
nm, cf Ubaud Dicort :
« balancier, ouvrier qui fait des balances [v. vergueta] » TdF jos ‘verguetier’ verguetar
1 v (v. Ubaud Dicort e Alibert) : « v tr, vergeter, épousseter, v. escobetar » (v. TdF ‘vergeta’) verguetar 2 (v. intr.) : se servir
de verguetas. verguetar 3 (v. tr.) : metre entre verguetas. |
|
verguetas nf pl : signes tipografics « » utilizats per metre un mot en valor per quin motiu que siá, o per far una citacion. « verenha » (L. 380) es entre verguetas per senhalar qu'es un arcaïsme. « jaupar» (R. III, 579 - L. 217) es entre verguetas per senhalar qu'es un catalanisme. « verim » es entre verguetas per senhalar qu'es una prononciacion, pas lo mot vertadièr qu'es verin. Citacion entre verguetas : « La mòrt es
aquí que t'espèra, la mòrt es al cap del
camin... » J. B. verguetièr nm, cf Ubaud Dicort : v. verguetaire. verguissa : nassa per trapar de granhòtas. veridic, -a : exacte, -a / fidèl, -a / vertadièr, -ièira / sincèr, -a. Çò que dises es pas brica veridic. Relat veridic. veridicament : d'un biais veridic. verificable, -bla : que pòt èsser verificat, -ada. verificacion : accion de verificar. verificador (v. TdF), -airitz (los 2, abs. Dicort) : persona que verifica. (v.
verificaire) Prene una mesura verificairitz. verificaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : « vérificateur,
-trice » (Faure,) verificar (v. tr.) (R. V, 502) : contrarotlar. Ai verificada son adreça. verificatiu, -iva adj (abs. Dicort) : que servís per verificar, « vérificatif, -ive » (Per Noste, Rapin). Far un segond contraròtle verificatiu. verificator, -tritz n :
« vérificateur, -trice » (Laus,
Sèrras ; Rapin). (v. verificaire) verilha nf, cf Ubaud Dicort :
« flocon de laine, mèche de cheveux » TdF ‘veriho’ « verin 1 » (fr.) : v. cric. verin 2 (non preconizat Dicort) e derivats : v. veren e derivats. verina nf, cf Ubaud Dicort :
« vérine, espèce de tabac » TdF verisme nm, cf Ubaud Dicort :
« vérisme » (Rapin,) verista adj e n (dels dos genres), cf Ubaud Dicort :
« vériste » (Per Noste, Rapin) veritablament adv (TdF, Lèbre ; abs. Dicort) : vertadièirament. veritable, -bla adj (TdF, Fettuciari ; abs. Dicort) : vertadièr. veritat nf (TdF, Fettuciari ; abs. Dicort) : vertat. (los 2, R. V, 502 - L. 381) verjauda nf (metatèsi de verdauja) : sopa de caulets ; menas d'aucèls : (Emberiza miliaria) ; (E. hortulana) verjura nf, cf Ubaud Dicort :
« vergeure » (Rapin) verjurat, -ada adj, cf Ubaud Dicort :
« vegeté, -e » (v. Laus) verjús nm, cf Ubaud Dicort :
« verjus, raisin qui n’est pas mûr, v. agràs
plus usité » (v. TdF) verlaca nf, cf Ubaud Dicort :
« bouillon-blanc, verbascum thapsus (Lin.),
plante » TdF verlan nm, cf Ubaud Dicort :
« verlan » (Rapin) verlantin nm, cf Ubaud Dicort :
« variété de raisin en treille, à grappes
volumineuses, à gros grains blancs ou d’un noir rougeâtre
et du volume d’une prune » TdF vèrm [ ~ vèrme] nm : tot vermenet en general ; lombric (Lumbricus) ; tota mena de cuca ; tota mena de baba. v. cuca e baba. Vèrm blanc : baba de bertal (de segaire / de molinièira) Vèrm negre : (Arenicola piscatorum) Vèrm de
cerièira. Vèrm d'oliva. Vèrm de formatge. Vèrm solitari. Vèrm intestinal. Vèrm de farina... vèrm(e)
limbèl nm,
cf Ubaud Dicort : « ver
luisant, v. luseta » (v. TdF ‘vèr-limbèl’) vèrm(e) pelut nm, cf Ubaud Dicort : « ténia » (Carrasco) vèrma : riba / broa. vermanèla (plt.) : balca / balquina (Agrostis) ; (Calamagrostis) ; (Avena) ; (Stipa phleum)... « vermar » : v. mermar. vermatàs : vermenàs (vèrm gròs) vermatat, -ada adj, cf Ubaud Dicort :
« véreux, euse, vermoulu, ue, v. vermenat » (v. TdF ‘vermata’) vermaton : vermet / vermisson (vèrm pichon) vermatós, -osa : vermenós, -osa (que conten un vèrm) vermatum nm, cf Ubaud Dicort :
(v. vermatàs / vermaton
e –UM) vèrme
nm : v. vèrm. vermelh, -a adj (R. V, 509) : color d'un roge polit. Perditz
vermelha, perdrix rouge. (v. TdF jos ‘vermèi’) vermelh 2 nm, cf Ubaud Dicort :
« vermeil » (Alibert) En vermelh, en vermeil, en argent doré. (v. TdF jos ‘vermèi’) vermelhada (subs. f.) : canilha de l'avaus. v. avaus. vermelhal [vermelhau], -ala adj, cf Ubaud Dicort / vermelhòl, -a (abs. Dicort) : que tira sul vermelh ; « mordoré, ée » (v. TdF ‘vermeiau’). vermelhejar (v. intr.) : venir vermelh ; èsser vermelh ; venir color de vermelhon, « devenir rouge (de sang) » (L. 381). vermelhet, -a : un pauc vermelh, -a. vermelhon 1 nm : « vermillon », sulfur de mercuri. (v. TdF ‘vermeioun’) vermelhon 2 (adj. m. e f.) (R . V, 510) : d'una polida color vermelha. S'èra cargada una rauba vermelhon. vermelhon d’Espanha nm, cf Ubaud Dicort : « vermillon d’Espagne [= la fleur
du carthame] » TdF jos ‘vermeioun’ vermelhonar v, cf Ubaud Dicort :
« v intr, vermillonner, ramasser le kermès sur le
chêne nain » TdF ‘vermeiouna’ vermelhonejar v, cf Ubaud Dicort :
« v intr, avoir la couleur vermeille, devenir vermeil,
rougir, v. rogejar » (v. TdF jos ‘vermeieja’). (v. vermelhejar) vermelhòta : mena de castanha. vermena 1 nf / vermenada (v. vermenada) : tot un fum de cussons (vermissons), « vermine » TdF ; vermenadura. v. pus luènh. « vermena » 2 nf : v. verbena. vermenada nf, cf Ubaud Dicort : « enfilade de
vermisseaux, v. boiron 1 »
(v. TdF) vermenadura : caneladuras de cussons ; polvera de fust facha pels cussons (vermissons) vermenalha (subs. f. sg) : los vèrms en general. vermenar (v. tr. e v. intr.) : atacar quicòm (en parlant dels vèrms) « incommoder, fatiguer, gourmander, v. carcanhar ; être véreux » (v. TdF) vermenar (se) v pron : èsser atacat, -ada pels
vèrms « se vermouler » TdF jos ‘vermena’. |
|
|
|
|
|
|