|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
ventrarut, -uda : basanut, -uda / bolzut, -uda ; pançut, -uda / ventrut, -uda. v. ventrut. ventràs : ventre gròs. ventrat nm : sadol. Faguèt un ventrat de ceses a se'n fa petar la correja. Un ventrat de sopa. Un ventrat de rire. ventre : cavitat del còrs que conten l'estomac e los budèls (tripalha / intestins) ; ensemble de la tripalha ; partida convèxa de quicòm (t.a.) Anar del ventre : se solatjar. Aver mai de ventre que de cap : èsser pas intelligent. Aver lo ventre darrièr l'esquina : aver talent. Far ventre : èsser manjable ; èsser convèxe. Lo ventre d'una
barrica. Lo ventre d'una bonbona. Tot aquò fa ventre : tot aquò emplís lo ventre. La paret fa ventre : es a la velha de s'esbosenar. Tombar lo ventre : pèrdre de ventre. Tombar de ventres : s'aplatussar sul ventre. ventre de batracian (med.) : alargament de las partidas lateralas del ventre que fan que revèrta un ventre de batracian. ventre de forqueta (med.) : desformacion de ponhet fracturat que son fragment carpian fa ventre. ventre de fust (med.) : endurciment lenhós de la paret abdominala dels malauts de peritoniti aguda. ventre en batèu (med.) : ventre bufèc de grand malaut que sa partida centrala s'incurva bravament, enquadrada per las darrièiras còstas e pels òsses iliacs. ventre en biaça (med.) : desformacion dels ventregròsses vièlhs e de las femnas multiparas en fin de grossesa que lor ventre tomba sul pubís e sus las cuèissas. ventre en obusièr (med.) : proeminéncia mejana del ventre. ventrecosut, -uda adj e n : magre, -a coma una bicicleta. (v. TdF ‘vèntre-cousu’) ventredieu ! interj, cf Ubaud Dicort :
« ventrebleu ! » (Rapin) ventrefin, -a adj, cf Ubaud Dicort :
(v. ventreprim) ventremòl 1, -a adj, cf Ubaud Dicort : « qui a le ventre mou ;
blette, v. blet 2 » TdF ‘vèntre-mòu’ Pera
ventremòla, poire blette (v. TdF) ventremòl 2 nm, cf Ubaud Dicort : « phalaris nodosa (Lin.),
plante » TdF jos
‘vèntre-mòu’ ventrenegre nm, cf Ubaud Dicort :
« sobriquet des habitants du Ségala, près de Rodez,
et des gens de Paulhan (Hérault) » (v. TdF jos ‘vèntre’) ventreprim, -a adj : ventrecosut, -uda ; magre, -a coma un pic ; « ventre affamé » TdF ‘vèntre-prim’. ventresca : megina / redond / pichon lard / lard del ventre del pòrc / pana del pòrc ; pitre del ton, del singlar... ; ventre gròs d'una persona. Una tindèla de ventresca : una lesca de bacon. Se cargar de ventresca : metre de ventre. Aver una brava ventresca : èsser bravament ventrut. Parent del costat de la ventresca : parent uterin. ventretèune, -na adj, cf Ubaud Dicort : (v. ventreprim) VENTRI- : forma prefixada del mot ventre. ventricul : cavitat d'un organ en general ; caduna de las doas cavitats del còr. ventricular, -a : relatiu, -iva a un ventricul. ventriculectomia : excision dels ventriculs d'un caval malaut. ventriculiti (f.) : meningiti localizada als ventriculs cerebrals. VENTRICULO- : forma prefixada del lat. ventriculus (ventricul) ventriculocisternostomia : doblet de ventriculostomia. ventriculografia : encefalografia. ventriculograma : image obtengut per ventriculografia. ventriculoplastia : reparacion d'un ventricul. ventriculoscopia : tecnica d'exploracion neurocirurgicala que permet de véser dirèctament l'endedins dels ventriculs cerebrals. ventriculostomia : mesa en comunicacion dels ventriculs del cervèl amb las cistèrnas cerebralas dels espacis sosaracnoïdians. ventriculotomia : obertura cirurgicala d'un ventricul cerebral. ventrièira nf :
josventrièira / sosventrièira (partida de l'arnesc que passa
jol ventre) ; « panne d’une
charpente, pièce de bois qui soutient les chevrons d’une
couverture » TdF ventrilh nm (R. V, 501) (abs. Dicort) : ventricul. (v. TdF jos ‘ventrino’) ventrilòc, -a adj e n : persona que pòt parlar sens bolegar los pòts. ventriloquia : facultat de parlar sens bolegar los pòts. ventrina nf, cf Ubaud Dicort :
« ventre, petit ventre » (v. TdF) ventripotent, -a (adj. e subs.) (abs. Dicort) : ventregròs, ssa. ventron : ventre pichon. Lo ventron d'un nenon. |
|
ventrós, -osa : ventrut, -uda. v. çaijós, « qui a du ventre, bombé, ée » TdF. ventrut, -uda : qu'a un brave ventre ; que fa ventre. Una persona ventruda. Una paret ventruda ! ventum nm sing : ventèla (àbets / vòlvas / òlvas / volòfas) / palhusses que vent empòrta. Venturi (prenom m.) - Ventúria : prenom f.) venturon nm, cf Ubaud Dicort :
« sauvageon, arbre qui vient sans être planté ;
espèce de tarin, petit oiseau chanteur ; espèce de filet
de pêche, échiquier »
(v. TdF) venula : vena pichona. Vènus : divessa de la beltat (R. II, 206) ; estèla del pastre ; dòna fòrt polida ; nom balhat a mai d'una tèla d'artista : La Vènus de Rafèl, de Boticelli, de Cranach, de Titian, de Velasquez, de Poussin, de Rubens... La Vènus de Milò : estatua antica fòrt celèbra. venusian, -a adj, cf Ubaud Dicort :
« vénusien, -enne » (Per
Noste) ver, -a adj (v. Ubaud Dicort e TdF ‘vèr 2’) (arc.) : verai, -a / vertadièr, -ièira. Lo ver : çò vertadièr. (v. TdF) Sap pas destriar lo ver del fals. vera nf (non preconizat Dicort) : vira. v. vira 2. veracitat nf : qualitat de çò confòrme a la vertat. verai, -aia (adj.) (R. V, 502) : vertadièr, -ièira. (v. jos usitat) Es pas verai ! : es pas vertat ! De verai : vertat que ; vertadièirament. Per de verai : veraiament. Parlas per de verai, o badinas ? De bon
verai, réellement,
sérieusement. (v.
Ubaud Dicort e TdF jos ‘verai’) veraiament : d'un biais verai. verament adv : vertadièirament / veraiament. (v. TdF jos ‘veraiamen’) verandà nf (abs. Dicort) (del portugués varanda) : mena de balet cobèrt
e tampat per de vitras que corrís lo long d'un ostal. (v. veranda 1) veranda 1 nf : « véranda » (Per Noste, Basic) veranda 2 nf (v. TdF) : civada bauja (plt.)
(Avena fatua) (v. civada fòla) veratre nm, cf Ubaud Dicort :
« (bot.) vératre » (Rapin) veratrina nf, cf Ubaud Dicort :
« (chimie) vératrine » (Rapin) vèrb [ ~ vèrbe] nm : aimar, aver, èsser, legir, patir, parlar... son de vèrbs. Vèrb regular. Vèrb irregular. Vèrb transitiu. Vèrb intransitiu. Vèrb impersonal. Vèrb pronominal. Vèrb
pronominal reflectit (v.
reflectit) Vèrb ( ~ Vèrbe) (lo -) : la Paraula de Dieu. Lo Vèrb encarnat : la segonda persona de la Trinitat. vèrba nf (Alibert) (R. V, 504 - v. L. 380) : paraula ; v. vèrbia (v. TdF jos ‘vèrbio’). vèrba-Dieu nf, cf Ubaud Dicort : « espèce de
prière » (Alibert) verbal, -a adj e nm : relatiu, -iva a la paraula ; relatiu, -iva al vèrb. Un procès verbal / un
verbal (l.p.). Forma verbala. Nom verbal. Adjectiu verbal. verbalament : d'un biais verbal. verbalisme : tendéncia a balhar mai d'importància als mots qu'a las idèas. verbalizacion : accion de verbalizar (t.a.) verbalizar 1 (v. tr.) : exprimir oralament un sentiment. verbalizar 2 (v. intr.) : redigir un procès verbal. verbar (v. intr. arc.) (R. V, 504) (abs. Dicort) : parlar verbatim adv e nm, cf Ubaud Dicort :
« verbatim » (Sèrras-Ess.) vèrbe
nm : v. vèrb. Vèrbe
(lo -) : v. Vèrb. verbena (plt.) : (Verbena officinalis) verbenacèas : (f. pl.) : familha de plantas que la verbena es una d'aquelas. I a quicòm coma 150 menas de verbenacèas. vèrbi nm (R. V, 504) (abs. Dicort) : paraula ; Paraula / Dieu. (v. Vèrb) Al començament
èra lo Vèrbi, amb Dieu èra lo Vèrbi. E Dieu
èra lo Vèrbi... E lo Vèrbi carn se faguèt. Demest nosautres demorèt. Evangèli de sant Joan, 1, 1-3 - 1, 13-14) vèrbia nf : facilitat de paraula (v. TdF ‘vèrbio’) ; « verbiage » (Alibert). La vèrbia dels meridionals es proverbiala. verbiatge : abondància de paraulas al despens del sens. verbigeracion : verbiatge incoërent d'unes malauts mentals. verbin nm, cf Ubaud Dicort :
« pièce du moulin à filer la soie, sorte de piton en
verre dans lequel passe la soie » TdF verbiós,
-osa adj, cf Ubaud Dicort (v. vèrbia) : « verbeux, euse, v. paraulós » (v. TdF). (v. verbós) verbiosament
adv, cf Ubaud Dicort (v. verbiós) : v. verbosament. verbiositat nf, cf Ubaud Dicort (v. verbiós) : v. verbositat. |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|