ventrarut, -uda : basanut, -uda / bolzut, -uda ; pançut, -uda / ventrut, -uda. v. ventrut.

ventràs : ventre gròs.

ventrat nm : sadol.

Faguèt un ventrat de ceses a se'n fa petar la correja.

Un ventrat de sopa.

Un ventrat de rire.

ventre : cavitat del còrs que conten l'estomac e los budèls (tripalha / intestins) ; ensemble de la tripalha ; partida convèxa de quicòm (t.a.)

Anar del ventre : se solatjar.

Aver mai de ventre que de cap : èsser pas intelligent.

Aver lo ventre darrièr l'esquina : aver talent.

Far ventre : èsser manjable ; èsser convèxe.

Lo ventre d'una barrica.

Lo ventre d'una bonbona.

Tot aquò fa ventre : tot aquò emplís lo ventre.

La paret fa ventre : es a la velha de s'esbosenar.

Tombar lo ventre : pèrdre de ventre.

Tombar de ventres : s'aplatussar sul ventre.

ventre de batracian (med.) : alargament de las partidas lateralas del ventre que fan que revèrta un ventre de batracian.

ventre de forqueta (med.) : desformacion de ponhet fracturat que son fragment carpian fa ventre.

ventre de fust (med.) : endurciment lenhós de la paret abdominala dels malauts de peritoniti aguda.

ventre en batèu (med.) : ventre bufèc de grand malaut que sa partida centrala s'incurva bravament, enquadrada per las darrièiras còstas e pels òsses iliacs.

ventre en biaça (med.) : desformacion dels ventregròsses vièlhs e de las femnas multiparas en fin de grossesa que lor ventre tomba sul pubís e sus las cuèissas.

ventre en obusièr (med.) : proeminéncia mejana del ventre.

ventrecosut, -uda adj e n : magre, -a coma una bicicleta. (v. TdF ‘vèntre-cousu’)

ventredieu ! interj, cf Ubaud Dicort : « ventrebleu ! » (Rapin)

ventrefin, -a adj, cf Ubaud Dicort : (v. ventreprim)

ventremòl 1, -a adj, cf Ubaud Dicort : « qui a le ventre mou ; blette, v. blet 2 » TdF ‘vèntre-mòu’

Pera ventremòla, poire blette (v. TdF)

ventremòl 2 nm, cf Ubaud Dicort : « phalaris nodosa (Lin.), plante » TdF jos ‘vèntre-mòu’

ventrenegre nm, cf Ubaud Dicort : « sobriquet des habitants du Ségala, près de Rodez, et des gens de Paulhan (Hérault) » (v. TdF jos ‘vèntre’)

ventreprim, -a adj : ventrecosut, -uda ; magre, -a coma un pic ; « ventre affamé » TdF ‘vèntre-prim’.

ventresca : megina / redond / pichon lard / lard del ventre del pòrc / pana del pòrc ; pitre del ton, del singlar... ; ventre gròs d'una persona.

Una tindèla de ventresca : una lesca de bacon.

Se cargar de ventresca : metre de ventre.

Aver una brava ventresca : èsser bravament ventrut.

Parent del costat de la ventresca : parent uterin.

ventretèune, -na adj, cf Ubaud Dicort : (v. ventreprim)

VENTRI- : forma prefixada del mot ventre.

ventricul : cavitat d'un organ en general ; caduna de las doas cavitats del còr.

ventricular, -a : relatiu, -iva a un ventricul.

ventriculectomia : excision dels ventriculs d'un caval malaut.

ventriculiti (f.) : meningiti localizada als ventriculs cerebrals.

VENTRICULO- : forma prefixada del lat. ventriculus (ventricul)

ventriculocisternostomia : doblet de ventriculostomia.

ventriculografia : encefalografia.

ventriculograma : image obtengut per ventriculografia.

ventriculoplastia : reparacion d'un ventricul.

ventriculoscopia : tecnica d'exploracion neurocirurgicala que permet de véser dirèctament l'endedins dels ventriculs cerebrals.

ventriculostomia : mesa en comunicacion dels ventriculs del cervèl amb las cistèrnas cerebralas dels espacis sosaracnoïdians.

ventriculotomia : obertura cirurgicala d'un ventricul cerebral.

ventrièira nf : josventrièira / sosventrièira (partida de l'arnesc que passa jol ventre) ; « panne d’une charpente, pièce de bois qui soutient les chevrons d’une couverture » TdF

ventrilh nm (R. V, 501) (abs. Dicort) : ventricul. (v. TdF jos ‘ventrino’)

ventrilòc, -a adj e n : persona que pòt parlar sens bolegar los pòts.

ventriloquia : facultat de parlar sens bolegar los pòts.

ventrina nf, cf Ubaud Dicort : « ventre, petit ventre » (v. TdF)

ventripotent, -a (adj. e subs.) (abs. Dicort) : ventregròs, ssa.

ventron : ventre pichon.

Lo ventron d'un nenon.

 

 

 

ventrós, -osa : ventrut, -uda. v. çaijós, « qui a du ventre, bombé, ée » TdF.

ventrut, -uda : qu'a un brave ventre ; que fa ventre.

Una persona ventruda.

Una paret ventruda !

ventum nm sing : ventèla (àbets / vòlvas / òlvas / volòfas) / palhusses que vent empòrta.

Venturi (prenom m.) - Ventúria : prenom f.)

venturon nm, cf Ubaud Dicort : « sauvageon, arbre qui vient sans être planté ; espèce de tarin, petit oiseau chanteur ; espèce de filet de pêche, échiquier » (v. TdF)

venula : vena pichona.

Vènus : divessa de la beltat (R. II, 206) ; estèla del pastre ; dòna fòrt polida ; nom balhat a mai d'una tèla d'artista :

La Vènus de Rafèl, de Boticelli, de Cranach, de Titian, de Velasquez, de Poussin, de Rubens...

La Vènus de Milò : estatua antica fòrt celèbra.

venusian, -a adj, cf Ubaud Dicort : « vénusien, -enne » (Per Noste)

ver, -a adj (v. Ubaud Dicort e TdF ‘vèr 2’) (arc.) : verai, -a / vertadièr, -ièira.

Lo ver : çò vertadièr. (v. TdF)

Sap pas destriar lo ver del fals.

vera nf (non preconizat Dicort) : vira. v. vira 2.

veracitat nf : qualitat de çò confòrme a la vertat.

verai, -aia (adj.) (R. V, 502) : vertadièr, -ièira. (v. jos usitat)

Es pas verai ! : es pas vertat !

De verai : vertat que ; vertadièirament.

Per de verai : veraiament.

Parlas per de verai, o badinas ?

De bon verai, réellement, sérieusement. (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘verai’)

veraiament : d'un biais verai.

verament adv : vertadièirament / veraiament. (v. TdF jos ‘veraiamen’)

verandà nf (abs. Dicort) (del portugués varanda) : mena de balet cobèrt e tampat per de vitras que corrís lo long d'un ostal. (v. veranda 1)

veranda 1 nf : « véranda » (Per Noste, Basic)

veranda 2 nf (v. TdF) : civada bauja (plt.) (Avena fatua) (v. civada fòla)

veratre nm, cf Ubaud Dicort : « (bot.) vératre » (Rapin)

veratrina nf, cf Ubaud Dicort : « (chimie) vératrine » (Rapin)

vèrb [ ~ vèrbe] nm : aimar, aver, èsser, legir, patir, parlar... son de vèrbs.

Vèrb regular.

Vèrb irregular.

Vèrb transitiu.

Vèrb intransitiu.

Vèrb impersonal.

Vèrb pronominal.

Vèrb pronominal reflectit (v. reflectit)

Vèrb ( ~ Vèrbe) (lo -) : la Paraula de Dieu.

Lo Vèrb encarnat : la segonda persona de la Trinitat.

vèrba nf (Alibert) (R. V, 504 - v. L. 380) : paraula ; v. vèrbia (v. TdF jos ‘vèrbio’).

vèrba-Dieu nf, cf Ubaud Dicort : « espèce de prière » (Alibert)

verbal, -a adj e nm : relatiu, -iva a la paraula ; relatiu, -iva al vèrb.

Un procès verbal / un verbal (l.p.).

Forma verbala.

Nom verbal.

Adjectiu verbal.

verbalament : d'un biais verbal.

verbalisme : tendéncia a balhar mai d'importància als mots qu'a las idèas.

verbalizacion : accion de verbalizar (t.a.)

verbalizar 1 (v. tr.) : exprimir oralament un sentiment.

verbalizar 2 (v. intr.) : redigir un procès verbal.

verbar (v. intr. arc.) (R. V, 504) (abs. Dicort) : parlar

verbatim adv e nm, cf Ubaud Dicort : « verbatim » (Sèrras-Ess.)

vèrbe nm : v. vèrb.

Vèrbe (lo -) : v. Vèrb.

verbena (plt.) : (Verbena officinalis)

verbenacèas : (f. pl.) : familha de plantas que la verbena es una d'aquelas.

I a quicòm coma 150 menas de verbenacèas.

vèrbi nm (R. V, 504) (abs. Dicort) : paraula ; Paraula / Dieu. (v. Vèrb)

Al començament èra lo Vèrbi, amb Dieu èra lo Vèrbi. E Dieu èra lo Vèrbi...

E lo Vèrbi carn se faguèt. Demest nosautres demorèt.

Evangèli de sant Joan, 1, 1-3 - 1, 13-14)

vèrbia nf : facilitat de paraula (v. TdF ‘vèrbio’) ; « verbiage » (Alibert).

La vèrbia dels meridionals es proverbiala.

verbiatge : abondància de paraulas al despens del sens.

verbigeracion : verbiatge incoërent d'unes malauts mentals.

verbin nm, cf Ubaud Dicort : « pièce du moulin à filer la soie, sorte de piton en verre dans lequel passe la soie » TdF

verbiós, -osa adj, cf Ubaud Dicort (v. vèrbia) : « verbeux, euse, v. paraulós » (v. TdF). (v. verbós)

verbiosament adv, cf Ubaud Dicort (v. verbiós) : v. verbosament.

verbiositat nf, cf Ubaud Dicort (v. verbiós) : v. verbositat.