|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
venjable, -bla (abs. Dicort e TdF) : que pòt èsser venjat, -ada ; que l'òm se'n pòt venjar. venjadissa : accion de venjar o de se venjar. venjador 1 nm, cf Ubaud Dicort (R. V, 498) : « vengeur, punisseur » (R.) venjador 2, -airitz [, -doira adj (v. Ubaud Dicort e TdF)] : que servís per se venjar. Un braç venjador. Una letra venjairitz [venjadoira]. venjador 3 (L. 380), -a [, -doira adj (v. Ubaud Dicort e TdF)] : que cal venjar. Afront venjador. Ofensa venjadora [venjadoira]. venjaire (R. V, 498), -aira [~ -airitz] adj e n : que se venja, « vengeur, eresse » TdF. Una man venjaira. (v. TdF) venjament nm, cf Ubaud Dicort : « action de venger, revanche » TdF venjança nf / venjament (v. venjament) (los 2, R. V, 497) : venjadissa. Lo sang dels innocents crida venjança. Tirar venjança de quicòm o de q.q. : se venjar. venjar (v. tr.) : lavar un afront ; lavar la memòria de q.q. Venjar un afront, son paire, son onor. venjar (se) : se revenjar / se far justícia ; prene venjança d'una ofensa ; arribar a far quicòm ; arribar a mestrejar q.q. [v. vengar (se)]. Se venjar d'una calomniairitz. Se venjar d'una ofensa. Se venjar de son trabalh : arribar a far son trabalh. Me pòdi pas venjar d'aquel caval recapi. venjatiu, -iva (adj. e subs.) : malsapiós, -osa (persona qu'aima de se revenjar) ; relatiu, -iva a una venjança. Es una persona venjativa. Parlèt d'un ton venjatiu. venós, -osa : relatiu, -iva a las venas ; plen, -a de venas. Sistèma venós. Circulacion venosa. Sang venós. Fust venós. Marbre venós. Ròca venosa vent (L. 379) : movement orizontal de l'aire, degut a de diferéncias de pression, e qu'a tala o tala fòrça e una direccion donada ; pet ; quicòm de van. Fa un vent fòl ! Èsser en plen vent. Deslargar un vent : far un pet o lofar. Aver vent de quicòm. N'anar coma lo vent. Semenar a tot vent. Beure lo vent a q.q. : li parlar nas e nas. vent aigal (abs. Dicort) : vent marin. (v. aigal) vent bas nm, cf Ubaud Dicort : « vent du sud, v. marin ; vent d’ouest, en Rouergue » TdF jos ‘vènt’ vent blanc : vent del nòrd-èst. vent cabrièr : vent del nòrd-nord-oèst. vent caud : vent d'èst. vent d’aut nm, cf Ubaud Dicort : « vent du nord » TdF jos ‘vènt’ vent d'autan / vent de bas : vent del sud. vent de bisa : vent del nòrd. vent de Bordèu : vent del sud-oèst. vent drech : vent del nòrd. vent espanh : vent del sud-oèst. vent folet : foleton (vent tornejaire) vent fulhièr : vent del sud que fa butar (créisser) las fuèlhas. vent gibral : vent del nòrd-oèst. vent grèc nm, cf Ubaud Dicort : « vent du nord-est » TdF jos ‘vènt’ vent intrés nm : vent del nòrd. (v. intrés (vent -)) vent larg nm : trasmontana « vent largue, vent de la mer, vent doux, zéphire, vent d’ouest ou de sud-ouest » TdF jos ‘vent’. vent marin : vent que ven de la mar. vent mòl : vent d'oèst. vent negre : vent del nòrd. vent pluèg : vent de la pluèja. vent soledre : vent que vira quand lo solelh. vent terral : vent del nòrd-oèst. vent tornejaire nm : v. vent viraire. vent vacairal [vent vacairòl nm, cf Ubaud Dicort] : vent de las marcencadas. vent viraire / vent tornejaire : vent cambiadís. venta nf / ventada / ventarinada (los 2, v. çai jos) : brave còp de vent, « vent violent » TdF ‘vènto’. (# venda) ventable, -bla : que pòt èsser airejat, -ada. ventabolòfas adj e n (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘vènto-boulofo’) / ventabren (v. ventabren) / ventanèblas (abs. Dicort) : fanfaron / confleta (l.p.) ventabren nm, cf Ubaud Dicort : « fanfaron, forfante, vendeur de fumée, v. bofabren » (v. TdF ‘vènto-bren’) ventada nf, cf Ubaud Dicort : « souffle de vent, bouffée, brise » TdF. ventada : v. venta. ventadís [, -issa] adj : propici per ventar quicòm. Airal ventadís. Vent ventadís, vent favorable pour vanner. Aira ventadissa, aire bien exposée au vent. (v. TdF) ventadissa nf (v. Ubaud Dicort e Alibert) : brave còp de vent ; tempèsta. ventadoira : ventador (maquina per ventar lo gran) ventador : aparelh per ventar lo cerealum, los peses, las mongetas... ; airal que i se pòt ventar lo gran. ventaire, -aira [~ -airitz] adj e n : persona que venta quicòm. ventalh : aplech per se ventar la cara. ventalha : partida de la visièira d'un casco tampat que permetiá al combatent de respirar ; visièira ; davantura de magasin. ventalhar (v. tr.) : airejar.
|
|
ventalhar (se) : s'airejar la cara amb un ventalh. ventalhàs nm, cf Ubaud Dicort : « grand éventail » TdF jos ‘ventaias’ ventalhon : sopapa d'un conflet de farga. ventana : grand vent. ventar (v. impers.) : far de vent. Que vente, que plòga, que neve, que brume, que faga solelh, ai totjorn trabalh ! ventaràs nm, cf Ubaud Dicort : « vent impétueux » TdF ventarèl / ventilhon / ventolet nm / ventaròla (v. ventaròla) : vent pichon. ventarina (abs. Dicort e TdF) : ventolin / ventilhon. ventarinada nf : ventada / bufal de vent « petite bouffée de vent » (v.TdF). ventaròfa n, cf Ubaud Dicort : (v. ventabolòfas [v. aròfa]) ventaròla nf : vent folet, « vent qui tourbillonne, bouffée, coup de vent » TdF. v. ventarèl. ventarusca n, cf Ubaud Dicort : « hâbleur, vantard, bavard » TdF jos ‘vènto-boulofo’ ventàs : vent grand. Aquel ventàs o fa tot venir fòl. ventassàs : augmentatiu de ventàs. ventat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « éventé ; aéré, ée » TdF jos ‘venta 1’ ventatge nm, cf Ubaud Dicort : « action d’éventer, de vanner, vannage » TdF ‘ventage’ ventejar (v. intr.) : far de vent ; se brandir dins lo vent ; balançar (esitar) ventèla : palhusses que vent empòrta. ventet nm, cf Ubaud Dicort : v. ventòt. ventilable, -bla : que pòt èsser ventilat, -ada. ventilacion : accion de ventilar. ventilador : maquina per ventilar. ventilar (v. tr.) (R. V, 500) : far circular l'aire d'un lòc tampat (mina, corredor...) / airejar / renovelar l'aire d'una pèça. Obrir la fenèstra per ventilar una cambra. ventilhon nm / ventolada (v. ventolada) : v. ventarèl. ventilhonet nm, cf Ubaud Dicort : « petite brise » TdF’ ventolada nf, cf Ubaud Dicort : « bouffée de vent » TdF ventolaire nm : baston per remenar una pasta, una farinada, un mortairòl... ; « ventilateur, v. tirafum » (v. TdF) ventolar (v. tr. e intr.) : airejar ; virar e revirar quicòm dins lo vent ; escampilhar ; remenar / bolegar ; « lâcher un vent, v. petar » ; far sautar dins una cobèrta (v. TdF). Ventolar la sopa. Ventolar de fen. Ventolar l'ensalada. ventolar (se) v pron : « s’éventer » (v. TdF jos ‘ventoula’) ventolejar (v. intr.) : far un pauc de vent. ventolesa (abs. Dicort) : vent que bufa del mont Ventor. (v. ventoresa) ventolet nm : vent pichon, « vent frais, vent doux, souffle léger, brise, zéphir » TdF. ventolin nm (v. TdF) : vent pichon. venton nm, cf Ubaud Dicort : « petit vent, v. ventet » (v. TdF) ventonet nm, cf Ubaud Dicort : v. ventolet. (v. TdF jos ‘ventoulet’) Ventor : montanha prèp de Carpentràs (Occitània) ventorelet nm, cf Ubaud Dicort : v. ventolet. (v. TdF jos ‘ventoulet’) ventoresa nf (v. Ubaud Dicort e TdF) : « vent du nord-est, qui souffle du mont Ventoux sur la Provence » TdF ‘ventoureso’ ventòria nf / ventòri (abs. Dicort) : ventada (borrasca ; auristre ; còp de vent grand o pichon) (v. TdF jos ‘ventòri’) ventorinada nf, cf Ubaud Dicort : « bouffée de vent, tourbillon » TdF ventoriós, -osa adj, cf Ubaud Dicort : « qui est au vent, en parlant du temps » TdF ventós, -a : que i fa de vent. Airal ventós. Plana ventosa. Jorn ventós. ventosa : veire pichon que l'òm ne caça l'aire que conten e que s'aplica sus la pèl d'un malaut per i far una revulsion locala ; tota causa, qu'après pèrdre l'aire que conten, aderís a quicòm. ventosacion nf, cf Ubaud Dicort (R. V, 500) : « ventousation, action de poser des ventouses » (R.) ventosador nm, cf Ubaud Dicort (L. 380) : « ventouseur » (L.) ventosaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : v. ventosador. (v. R. V, 500) ventosar (v. tr.) : plaçar de ventosas. ventòse nm, cf Ubaud Dicort : « ventôse, mois de l’année républicaine » TdF ventositat nf, cf Ubaud Dicort : « ventosité » TdF ‘ventouseta’ ventòt nm, cf Ubaud Dicort : « petit vent » TdF jos ‘ventet’ ventrada nf : portada ; « ventre plein ; dégoût, satiété » (v. TdF) Una ventrada de canhons, de catons, d'eriçons... ventral 1 nm, cf Ubaud Dicort : v. ventrada. (v. TdF jos ‘ventrada’) ventral 2, -a adj : relatiu, -iva al ventre (lo contrari de dorsal) Fàcia ventrala. Paracasudas ventral. ventralha nf sg : budelada / budelalha / tripalha. La ventralha d'un peis. La ventralha d'un pòrc. ventrar (v. intr.) (abs. Dicort e TdF) : metre de ventre / metre de panolha [v. ventrar (se)] ; conflar / meteorizar. Faguèt ventrar tres fedas. ventrar (se) v pron, cf Ubaud Dicort : « prendre du ventre » TdF ‘ventra (se)’ ; se conflar / se meteorizar [v. conflar (se)]. Faire ventrar sas fedas, faire soûler ses brebis. (v. TdF) A una vaca que s'es ventrada per la lusèrna.
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|