venjable, -bla (abs. Dicort e TdF) : que pòt èsser venjat, -ada ; que l'òm se'n pòt venjar.

venjadissa : accion de venjar o de se venjar.

venjador 1 nm, cf Ubaud Dicort : « vengeur, punisseur » (R. V, 498)

venjador 2, -airitz [, -doira adj (v. Ubaud Dicort e TdF)] : que servís per se venjar.

Un braç venjador.

Una letra venjairitz.

venjador 3 (L. 380), -a [, -doira adj (v. Ubaud Dicort e TdF)] : que cal venjar.

Afront venjador.

Ofensa venjadora.

venjaire (R. V, 498), -aira [~ -airitz] adj e n : que se venja, « vengeur, eresse » TdF.

Una man venjaira. (v. TdF)

venjament nm, cf Ubaud Dicort : « action de venger, revanche » TdF

venjança nf / venjament  (v. venjament) (los 2, R. V, 497) : venjadissa.

Lo sang dels innocents crida venjança.

Tirar venjança de quicòm o de q.q. : se venjar.

venjar (v. tr.) : lavar un afront ; lavar la memòria de q.q.

Venjar un afront, son paire, son onor.

venjar (se) : se revenjar / se far justícia ; prene venjança d'una ofensa ; arribar a far quicòm ; arribar a mestrejar q.q. [v. vengar (se)].

Se venjar d'una calomniairitz.

Se venjar d'una ofensa.

Se venjar de son trabalh : arribar a far son trabalh.

Me pòdi pas venjar d'aquel caval recapi.

venjatiu, -iva (adj. e subs.) : malsapiós, -osa (persona qu'aima de se revenjar) ; relatiu, -iva a una venjança.

Es una persona venjativa.

Parlèt d'un ton venjatiu.

venós, -osa : relatiu, -iva a las venas ; plen, -a de venas.

Sistèma venós.

Circulacion venosa.

Sang venós.

Fust venós.

Marbre venós.

Ròca venosa

vent (L. 379) : movement orizontal de l'aire, degut a de diferéncias de pression, e qu'a tala o tala fòrça e una direccion donada ; pet ; quicòm de van.

Fa un vent fòl !

Èsser en plen vent.

Deslargar un vent : far un pet o lofar.

Aver vent de quicòm.

N'anar coma lo vent.

Semenar a tot vent.

Beure lo vent a q.q. : li parlar nas e nas.

vent aigal (abs. Dicort) : vent marin. (v. aigal)

vent bas nm, cf Ubaud Dicort : « vent du sud, v. marin ; vent d’ouest, en Rouergue » TdF jos ‘vènt’

vent blanc : vent del nòrd-èst.

vent cabrièr : vent del nòrd-nord-oèst.

vent caud : vent d'èst.

vent d’aut nm, cf Ubaud Dicort : « vent du nord » TdF jos ‘vènt’

vent d'autan / vent de bas : vent del sud.

vent de bisa : vent del nòrd.

vent de Bordèu : vent del sud-oèst.

vent drech : vent del nòrd.

vent espanh : vent del sud-oèst.

vent folet : foleton (vent tornejaire)

vent fulhièr : vent del sud que fa butar (créisser) las fuèlhas.

vent gibral : vent del nòrd-oèst.

vent grèc nm, cf Ubaud Dicort : « vent du nord-est » TdF jos ‘vènt’

vent intrés nm : vent del nòrd. (v. intrés (vent -))

vent larg nm : trasmontana « vent largue, vent de la mer, vent doux, zéphire, vent d’ouest ou de sud-ouest » TdF jos ‘vent’.

vent marin : vent que ven de la mar.

vent mòl : vent d'oèst.

vent negre : vent del nòrd.

vent pluèg : vent de la pluèja.

vent soledre : vent que vira quand lo solelh.

vent terral : vent del nòrd-oèst.

vent tornejaire nm : v. vent viraire.

vent vacairal [vent vacairòl nm, cf Ubaud Dicort] : vent de las marcencadas.

vent viraire / vent tornejaire : vent cambiadís.

venta nf / ventada / ventarinada (los 2, v. çai jos) : brave còp de vent, « vent violent » TdF ‘vènto’. (# venda)

ventable, -bla : que pòt èsser airejat, -ada.

ventabolòfas adj e n (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘vènto-boulofo’) / ventabren  (v. ventabren) / ventanèblas (abs. Dicort) : fanfaron / confleta (l.p.)

ventabren nm, cf Ubaud Dicort : « fanfaron, forfante, vendeur de fumée, v. bofabren » (v. TdF ‘vènto-bren’)

ventada nf, cf Ubaud Dicort : « souffle de vent, bouffée, brise » TdF. ventada : v. venta.

ventadís [, -issa] adj : propici per ventar quicòm.

Airal ventadís.

Vent ventadís,  vent favorable pour vanner.

Aira ventadissa, aire bien exposée au vent. (v. TdF)

ventadissa nf (v. Ubaud Dicort e Alibert) : brave còp de vent ; tempèsta.

ventadoira : ventador (maquina per ventar lo gran)

ventador : aparelh per ventar lo cerealum, los peses, las mongetas... ; airal que i se pòt ventar lo gran.

ventaire, -aira [~ -airitz] adj e n : persona que venta quicòm.

ventalh : aplech per se ventar la cara.

ventalha : partida de la visièira d'un casco tampat que permetiá al combatent de respirar ; visièira ; davantura de magasin.

ventalhar (v. tr.) : airejar.

 

 

ventalhar (se) : s'airejar la cara amb un ventalh.

ventalhàs nm, cf Ubaud Dicort : « grand éventail » TdF jos ‘ventaias’

ventalhon : sopapa d'un conflet de farga.

ventana : grand vent.

ventar (v. impers.) : far de vent.

Que vente, que plòga, que neve, que brume, que faga solelh, ai totjorn trabalh !

ventaràs nm, cf Ubaud Dicort : « vent impétueux » TdF

ventarèl / ventilhon / ventolet nm / ventaròla (v. ventaròla) : vent pichon.

ventarina (abs. Dicort e TdF) : ventolin / ventilhon.

ventarinada nf : ventada / bufal de vent « petite bouffée de vent » (v.TdF).

ventaròfa n, cf Ubaud Dicort : (v. ventabolòfas [v. aròfa])

ventaròla nf : vent folet, « vent qui tourbillonne, bouffée, coup de vent » TdF. v. ventarèl.

ventarusca n, cf Ubaud Dicort : « hâbleur, vantard, bavard » TdF jos ‘vènto-boulofo’

ventàs : vent grand.

Aquel ventàs o fa tot venir fòl.

ventassàs : augmentatiu de ventàs.

ventat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « éventé ; aéré, ée » TdF jos ‘venta 1’

ventatge nm, cf Ubaud Dicort : « action d’éventer, de vanner, vannage » TdF ‘ventage’

ventejar (v. intr.) : far de vent ; se brandir dins lo vent ; balançar (esitar)

ventèla : palhusses que vent empòrta.

ventet nm, cf Ubaud Dicort : v. ventòt.

ventilable, -bla : que pòt èsser ventilat, -ada.

ventilacion : accion de ventilar.

ventilador : maquina per ventilar.

ventilar (v. tr.) (R. V, 500) : far circular l'aire d'un lòc tampat (mina, corredor...) / airejar / renovelar l'aire d'una pèça.

Obrir la fenèstra per ventilar una cambra.

ventilhon nm / ventolada (v. ventolada) : v. ventarèl.

ventilhonet nm, cf Ubaud Dicort : « petite brise » TdF

ventolada nf, cf Ubaud Dicort : « bouffée de vent » TdF

ventolaire nm : baston per remenar una pasta, una farinada, un mortairòl... ; « ventilateur, v. tirafum » (v. TdF)

ventolar (v. tr. e intr.) : airejar ; virar e revirar quicòm dins lo vent ; escampilhar ; remenar / bolegar ; « lâcher un vent, v. petar » ; far sautar dins una cobèrta (v. TdF).

Ventolar la sopa.

Ventolar de fen.

Ventolar l'ensalada.

ventolar (se) v pron : « s’éventer » (v. TdF jos ‘ventoula’)

ventolejar (v. intr.) : far un pauc de vent.

ventolesa (abs. Dicort) : vent que bufa del mont Ventor. (v. ventoresa)

ventolet nm : vent pichon, « vent frais, vent doux, souffle léger, brise, zéphir » TdF.

ventolin nm  (v. TdF) : vent pichon.

venton nm, cf Ubaud Dicort : « petit vent, v. ventet » (v. TdF)

ventonet nm, cf Ubaud Dicort : v. ventolet. (v. TdF jos ‘ventoulet’)

Ventor : montanha prèp de Carpentràs (Occitània)

ventorelet nm, cf Ubaud Dicort : v. ventolet. (v. TdF jos ‘ventoulet’)

ventoresa nf (v. Ubaud Dicort e TdF) : « vent du nord-est, qui souffle du mont Ventoux sur la Provence » TdF ‘ventoureso’

ventòria nf / ventòri (abs. Dicort) : ventada (borrasca ; auristre ; còp de vent grand o pichon) (v. TdF jos ‘ventòri’)

ventorinada nf, cf Ubaud Dicort : « bouffée de vent, tourbillon » TdF

ventoriós, -osa adj, cf Ubaud Dicort : « qui est au vent, en parlant du temps » TdF

ventós, -a : que i fa de vent.

Airal ventós.

Plana ventosa.

Jorn ventós.

ventosa : veire pichon que l'òm ne caça l'aire que conten e que s'aplica sus la pèl d'un malaut per i far una revulsion locala ; tota causa, qu'après pèrdre l'aire que conten, aderís a quicòm.

ventosacion nf, cf Ubaud Dicort : « ventousation, action de poser des ventouses » (R. V, 500)

ventosador nm, cf Ubaud Dicort : « ventouseur » (L. 380)

ventosaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : v. ventosador. (v. R. V, 500)

ventosar (v. tr.) : plaçar de ventosas.

ventòse nm, cf Ubaud Dicort : « ventôse, mois de l’année républicaine » TdF

ventositat nf, cf Ubaud Dicort : « ventosité » TdF ‘ventouseta’

ventòt nm, cf Ubaud Dicort : « petit vent » TdF jos ‘ventet’

ventrada nf : portada ; « ventre plein ; dégoût, satiété » (v. TdF)

Una ventrada de canhons, de catons, d'eriçons...

ventral 1 nm, cf Ubaud Dicort : v. ventrada. (v. TdF jos ‘ventrada’)

ventral 2, -a adj : relatiu, -iva al ventre (lo contrari de dorsal)

Fàcia ventrala.

Paracasudas ventral.

ventralha nf sg : budelada / budelalha / tripalha.

La ventralha d'un peis.

La ventralha d'un pòrc.

ventrar (v. intr.) (abs. Dicort e TdF) : metre de ventre / metre de panolha [v. ventrar (se)] ; conflar / meteorizar.

Faguèt ventrar tres fedas.

ventrar (se) v pron, cf Ubaud Dicort : « prendre du ventre » TdF ‘ventra (se)’ ; se conflar / se meteorizar [v. conflar (se)].

Faire ventrar sas fedas, faire soûler ses brebis. (v. TdF)

A una vaca que s'es ventrada per la lusèrna.