vencir (v. tr. e intr.) : v.  véncer ; èsser lo mai fòrt ; se venjar de far..

Vencir una armada.

Vencir un obstacle.

Vencir la malautiá, la misèria, l'indiferéncia...

vencir (se) : se dominar.

Se vencir es benlèu la victòria pus bèla.

vencit, -ida : batut, -usa / espotit, -ida ; arrendut, -uda.

Soi vencit : soi agut / soi las que jamai.

Aquel trabalh m'a complètament vencit.

« vencre » v (fr.) : v. véncer / vencir.

venda : accion de vendre.

Metre quicòm en venda.

Acte de venda.

vendable, -bla : que pòt èsser vendut, -uda.

Agèt lo vedèl de flor pus vendable de totes.

vendedor, -doira adj (R. V, 485) : vendable, -a ; vendeire, -a.

Sus un fieiral, las ròssas son pas vendedoiras.

vendeire, -eira [~ -eiritz] n / vendent (v. vendent), -a : persona que vend.

vendémia : culhida dels rasims ; çò vendemiat. (v. vendémias)

Portar la vendémia al truèlh.

vendemiada nf, cf Ubaud Dicort : « ce qu’on vendange en une fois » TdF

vendemiador 1 [, -doira] adj : « qui peut être vendangé » ; que servís per vendemiar. (v. TdF)

Un panièr vendemiador, « panier à vendange ; on se sert, depuis plusieurs années, de paniers de fer blanc ; les anciens paniers en osier faisaient perdre beaucoup de moût quand les raisins étaient bien mûrs » (v. Azaïs)

vendemiador 2 nm, cf Ubaud Dicort : « vendangeoir, panier, hotte de vendangeur ; vendangeur, v. vendemiaire » TdF

vendemiaire 1, -aira [~ -airitz] n : persona que vendémia.

vendemiaire 2 nm : « vendémiaire, mois de l’année républicaine » TdF. [Rapin : vendemiari]

vendemiar : (v. tr.) : culhir los rasims ; ganhar d'argent.

Cal vendemiar quand se vendémia. (t.a.)

vendémias (f. pl.) : temporada que se vendémia.

Las vendémias son bravament aborivas ongan.

« vendenhar » v (desf. de l.p.) : v. çaisús (vendemiar).

vendemiatge nm, cf Ubaud Dicort : « action de vendanger » TdF 

vendent nm, cf Ubaud Dicort : « celui qui vend, vendeur » TdF

vendeson nf : vendre / accion de vendre.

vendeta 1 nf (R. V, 498) : vindicta ;

La vendeta publica, la vindicte publique. (v. TdF ‘vendeto’)

vendeta 2 (< còrs) nf, cf Ubaud Dicort : venjença, « vendetta » (Sèrras-Ess.).

La vendeta de Corsega data pas del jorn de uèi.

vendicar (v. tr.) (R. V, 486) (abs. Dicort) : revendicar.

vendre (v. tr.) : cedar quicòm contra d'argent ; far de comèrci ; far comèrci de quicòm que se deuriá pas vendre ; decelar / traïr.

Ai venduda la Calhòla que voliá pas prene de buòu.

Vendre de libres, de bestial, de frucha, de vin...

Vendre son anma (arma).

Vendre sas favors.

Agèt pas vergonha de vendre son amic pus brave.

vendre (se) : èsser de bona crompa ; se vendre a q.q.

Aquò se vend pas : aquò tira pas.

Se vendèron a l'enemic.

vendres (l.p.) [veire divendres, cf Ubaud Dicort] nm : divendres (jorn cinquen de la setmana)

vendròi, -a : persona de Vendres (Erau, Occitània)

venduda : venda publica.

vendut, -uda part pass e adj, cf Ubaud Dicort : « vendu, ue » TdF jos ‘vendre’

Venècia 1 n pr, cf Ubaud Dicort : vila d'Itàlia, « Venise » (Rapin).

Venècia 2 n pr f, cf Ubaud Dicort : « Vénétie » (Lèbre)

venecian, -a (adj. e subs. ) : de Venècia ; relatiu, -iva a Venècia.

Un Venecian.

Una Veneciana.

veneçolan, -a (adj. e subs.) : de Veneçuèla ; relatiu, iva a Veneçuèla ; persona de Veneçuèla.

Un Veneçolan.

Veneçuèla n pr m : país del nòrd d'America del Sud.

venedís 1 nm e nf (v. Ubaud Dicort e TdF), -issa : persona que dintra pel maridatge dins un ostal, dins una familha. (v. benedís)

venedís 2, -issa adj (abs. Dicort, TdF e Vayssier ‘benedis’) : Gendre venedís. Nòria venedissa. (v. çai sus)

« venenós » (fr.) : v. verenós, -osa / verinós, -osa (non preconizat Dicort).

venent, -a (adj. e subs.) : que ven / qu'arriba.

L'annada venenta.

Los anants e los venents.

A tot venent, à tout venant. (v. Ubaud Dicort e TdF)

 

 

VENER- / VENERO- : forma prefixada del latin Venus, -neris (Vènus, divessa de l'amor) v. venerian – venerologia.

venerabilitat nf : qualitat de çò venerable o de q.q. de venerable, -a.

venerablament : d'un biais venerable.

venerable 1, -bla adj : respectable, -a ; de respectar ; sacrat, -ada

Personatge venerable.

Atge (R. III, 235) venerable.

Una glèisa es un airal venerable.

venerable 2 (subs. e adj.) : títol balhat a q.q. per la Glèisa abans sa canonizacion ; president d'una lòtja maçonica.

veneracion : culte (respècte religiós) ; admiracion afectuosa ; consideracion.

venerar (v. tr.) : adorar ; asorar ; estimar bravament.

Venerar un grand òme.

Venerar sos aujòls.

venerian, -a : relatiu, -iva a l'acte sexual o a tot çò amodat per l'acte sexual.

Acte venerian : acte sexual.

Plaser venerian.

Malautiás venerianas.

venerologia : branca de la medecina que s'ocupa de las malautiás venerianas.

venerologista (m. e f.) / venerològ, -a : especialista (m. e f.) de venerologia.

veneta nf, cf Ubaud Dicort : « petite veine, vénule » TdF

vengar v (non preconizat Dicort) : v. venjar.

vengar (se) v pron, cf Ubaud Dicort : « réduire, se rendre maître, venir à bout. (S’emploie soit en parlant des personnes, soit en parlant des choses qui résistent) » (Vayssier ‘benga’). vengar (se) : v. se venjar.

Aquel enfant es recapi, me’n pòdi pas vengar, cet enfant est revêche, je ne puis pas le réduire, en être maître. (v. Vayssier)

venge (a -) (loc. adv. e loc. prep.) : al dessús de ; a bot de.

Finiguèt que venguèt a venge de sa misèria.

vengívol adj m e f (v. -ÍVOL) / vengivol, -a adj, cf Ubaud Dicort : « vindicatif, ive ; vengeur, eresse » TdF jos ‘venjatiéu’

venguda : arribada.

Esperava cada an la venguda de la prima.

A bèlas vengudas : a bèlas èrsas.

vengut, -uda part pass e adj : p. p. de venir, « venu, ue » (v. TdF jos ‘veni’).

vèni me quèrre nf (plt.) : (Salvia verbenaca)

venial, -a : qu'es pas grèu, grèva / qu'es aisidament perdonable, -a.

Pecat venial.

Fauta veniala.

venialement : d'un biais venial.

veniatís (convocacion [d’ussièr per exemple]) nm (v. Ubaud Dicort Errata web)  : « convocation » (Rapin)

venidor 1, -a [, -doira adj, cf Ubaud Dicort] : futur, -a, « à venir (vieux), v. avenidor 2 » (v. TdF).

venidor 2 nm (abs. Dicort e TdF) : futur. (v. avenidor 1)

Lo venidor lo vesi pas clar !

veniment : venguda. v. pus naut.

venir (v. intr.) : se dirigir cap al que nos parla o a qual parlam ; arribar ; sortir de ; aver per origina ; créisser (plt.) ; cambiar de mina, d'aspècte, de situacion.

Es a mand de me venir véser.

Vendrà de pè a tres oras de l'aprèsdinnada.

M'es venguda una idèa : ai espelit d'una idèa (l.p.)

Ven d'una familha bravament venerabla.

Las trufas venon plan dins aquel camp.

Venguèt palle coma lofa de can.

Te ven plan ! : es ton afar, aquò me regarda pas !

Aquò me ven a revèrs (occ.) : aquò me conven pas.

venir (far -) (v. tr.) : abalir / elevar ; cultivar.

Fasiá venir de vacas, de fedas, e un pauc de vianda.

venir bèl (v. intr.) : grandir.

venir bèl (far -) (v. tr.) : far grandir.

venir caluc / venir fòl (v. intr.) : pèrdre l'idèa.

venir caluc (far -) (v. tr.) : far pèrdre l'idèa.

venir fòl (v. intr.) : s'inquietar que jamai / se metre en colèra. (v. venir caluc)

venir fòl (far -) (v. tr.) : far venir caluc ; metre tot çò de dessús dejós.

O faguèt venir tot fòl !

venir gras (v. intr.) : s'engraissar.

venir gras (far -) (v. tr.) : engraissar

venir gròs (v. intr.) : metre de ventre.

venir gròs (far -) (v. tr.) :

Beure de cervesa far venir gròs.

venir vièlh (v. intr.) : vielhir.

Qué cal patir per venir vièlhs e crebar magres ! (l.p.)

Lo tròp fumar fa qu'òm ven pas vièlh.

venir vièlh (far -) (v. tr.) :

Se plan menar fa venir vièlh.