velairièr / velairon nm (v. Ubaud Dicort e Alibert) : fustièr de molin de vent (« velaièr » en l.p.)

velam nm sing, cf Ubaud Dicort : « voilure » (Rapin)

velament : accion de velar (t. a. çaijós), « action de voiler ; voile, enveloppe » TdF

velar 1 (v. tr. e intr.) : provesir de velas ; metre a la vela ; florir (en parlant del milh) (v. TdF ‘vela 1’)

velar 2, -a (adj. e subs. f.) : relatiu, -iva al vel del cèl de boca ; caracteristica d'unas consonantas que lor punt d'articulacion es prèp del vel del cèl de boca ; aquelas consonantas son sonadas velaras : « c » dur de ròc ,  « g » dur de sang, de gamar o de guèrra...

velari nm, cf Ubaud Dicort : « (vel de proteccion) vélarium » (Rapin)

velariá nf, cf Ubaud Dicort : « voilerie » (Rapin)

velarizacion : accion o resulta de velarizar.

velarizar (v. tr.) : balhar lo caractèr velar a una consonanta.

velatge : l'ensemble de las velas d'un naviri.

vèlcro nm, cf Ubaud Dicort : « velcro » (Sèrras-Ess.)

velec nm, cf Ubaud Dicort : aus / toison [v. vèl 1].

velega : flocon de lana ; mata / blesta de pel ; crotarèla empegada a la lana o al pel ; porcariá (causa pòrca)

velejar (v. intr.) : navigar a la vela.

velet : vela pichona ; vel del calici ; dobladura d'un vel de religiosa.

veleta : vel pichonèl.

velha : accion de dormir pas ; velhada ; vigília (R. V, 480 - L. 378). 

Cresi qu'es a la velha de se maridar : ... sul punt de...

velhada : temps après lo sopar e abans de s'anar jaire ; reunion familiala o amicala après sopar ; accion de passar la nuèch sens dormir, a costat d'un malaut o d'un defuntat.

Passar la velhada en familha.

Velhada funèbra.

La velhada d'un malaut es penibla en fin de nuèch.

velhadís, -issa : que velha ; qu'es alucat, -ada.

velhador (arc.) : tauleta que pòrta las aisinas d'un cordonièr o d'un bastièr (borralièr) e aplechada d'un lampa pichona.

velhaire, -aira [~ -airitz] : persona que velha (t. a.) ; portièr, -ièira de nuèch.

velhairòla (plt.) : (Colchicum autumnale)

« velhana » (velhana nf, cf Ubaud Dicort  : v. avelana. (v. Alibert)

velhar 1 (v. intr. e tr.) : passar la nuèch o una partida de la nuèch sens dormir ; far una garda de nuèch ; gardar un mòrt pendent la nuèch.

Ai velhat fins a doas oras del matin.

Velhar un malaut.

Velhar un mòrt.

velhar 2 (v. tr. ind.) : s'ocupar de ; s'arrengar per ; far lo perqué.

Velha sul dròlle que faga pas cap d'asenada.

A velhat d'èsser a l'ora.

velhatge nm, cf Ubaud Dicort : « action de veiller » TdF ‘vihage’

Lo velhatge fa mal, les veillées altèrent la santé (v. TdF)

velheta nf (arc.) : « lampion d’une lanterne, v. velholon » (v. TdF viheto’) ; estug de fèrre blanc que portava lo blese (meca) d'una lampa.

Mechairon d’una velheta, lamperon d’un lampion. (v. TdF)

velheton nm, cf Ubaud Dicort : « petit lampion » TdF ‘vihetoun’

velhòla nf : lampa, « lampe de verre, qu’on place dans la bobèche d’un chandelier ; ustensile de ménage où l’on accroche la lampe rustique ; charbon ardent ; veilleuse » (TdF ‘viholo’) ; lampesa de glèisa.

Nuèch e jorn prèga la velhòla.

velholet nm, cf Ubaud Dicort : « réveillon » TdF ‘vihoulet’

velholon nm, cf Ubaud Dicort : « lamperon, languette de fer blanc qui porte la mèche d’une lampe ; lampion d’une lampe de verre ou d’une lampe d’église ; veilleuse, lumignon » TdF ‘vihouloun’

velhon : lampa pichona.

velhosa nf, cf Ubaud Dicort : « veilleuse, lampion pour éclairer, v. velhòla » (v. TdF jos ‘vihouso’)

velièira nf, cf Ubaud Dicort : « tente établie provisoirement, v. tenda » (v. TdF ‘veliero’)

velièr nm, -ièira  : persona que fa de velas ; nau provesida de velas ; ala de molin de vent ; bascula de potz. (v. TdF ‘velié’)

veligana (non preconizat Dicort) : v. vedigana.

velin : pergamin fòrt fin de pèls de moton o de vedèl pus lisas e pus tèunhas que las pèls ordinàrias ; papièr de qualitat superiora.

Manuscrit sus velin.

Papièr velin.

velinaire nm, -a : persona qu'aprèsta las pèls de moton o de vedèl per far de velin ; persona qu'aprèsta e qu'utiliza lo velin.

veliplanquista n (dels dos genres) , cf Ubaud Dicort (v. planca de vela) : « véliplanchiste » (Rapin)

velleïtat nf : volontat febla que quita pas de balançar e que demòra bufèca.

velleïtós, -osa adj, cf Ubaud Dicort : persona que sas intencions demòran bufècas, « velléitaire » (Laus).

vèlo nm, cf Ubaud Dicort : « vélo » (v. Rapin)

velòç, -a adj : bravament rapid, -a. (v. TdF ‘veloce’)

Un cèrvi es un animal velòç.

velòçament adv : rapidament / amb velocitat.

velocimètre : aparelh que senhala de contunh la velocitat d'un veïcul ; aparelh per mesurar la rapiditat de l'escolament sanguin dins un vaissèl.

velocimetria : mesura amb un velocimètre. v. çaisús.

 

 

velocipèd [velocipède] nm (arc.) : cicle ancian. (v. TdF)

velocipedista n (dels dos genres), cf Ubaud Dicort : « vélocipédiste » TdF

velocitat nf : rapiditat.

La velocitat de la pensada, d'un reflèx.

Velocitat absoluda, velocitat relativa, vitesse absolue, vitesse relative.... (v. Ubaud Dicc. scient. p. 305)

Boita de velocitats, boite de vitesses. (v. Ubaud Dicc. scient. p. 305)

velodròm : pista enrodada de paredors pel public qu'agacha las corsas ciclistas.

velomotor nm : petroleta / petaire / petarèl (tèrmes de l.p.)

velomotorista n (dels dos genres) , cf Ubaud Dicort : « vélomotoriste » (Rapin)

velós 1 / velot nm : mena d'estòfa ; qualitat de çò doç al tocar o a l'agach.

Me soi cargadas de cauças de velós caudetas.

Lo velós d'un persèc.

Lo velós d'un agach.

Caminar a passes de velós.

velós 2, -osa / velut, -uda adj : felut, -a / borrut, -a.

velosar [ ~ velotar] (v. tr.) : balhar a quicòm las aparéncias del velós.

velosariá nf (Alibert ; abs. Dicort) : los veloses en general ; fabrica de velós [v. velotariá].

velosat [ ~ velotat], -ada adj : de la natura del velós.

veloset ~ velotet nm, cf Ubaud Dicort : « petit-velours ; œillet d’Inde, passe-velours » TdF ‘veloutet’

velot nm : v. velós 1.

velotada nf, cf Ubaud Dicort : « étoffe de velours » TdF

velotariá nf, cf Ubaud Dicort : « fabrique de velours » TdF

velotat, -ada : velosat, -ada. v. pus naut.

velotièr nm, cf Ubaud Dicort : « veloutier » (Fettuciari)

vèls art contract, cf Ubaud Dicort : v. jos vèl 2.

vèlta nf, cf Ubaud Dicort : « velte, mesure pour les liquides usitée en Flandre ; jauge » TdF

vèlter nm, cf Ubaud Dicort : v. wèlter.

velut 1, -uda adj (R. V, 480) : felut, -uda / borrut, -uda. (v. TdF)

velut 2 nm, cf Ubaud Dicort : v. velot. (v. TdF jos ‘velout’)

vena 1 nf : vaissèl que torna menar lo sang cap al còr ; fibra de fust ; nervadura de ròca ; veta de mineral ; nervadura de fuèlha.

Aver de sang dins las venas : aver de coratge.

Ressar dins lo sens de las venas del fust.

Lo marbre es sovent selhonat de venas.

Tombèron sus una brava vena de carbon.

vena 2 nf, cf Ubaud Dicort : « gousse d’ail, v. vesenha » (v. TdF ‘veno 2’)

venada : marbradura.

Las venadas del fust d'oliu m'agradan fòrça. (v. venatge 1)

venador / venaire nm (v. Ubaud Dicort e Alibert) (R. V, 482 - L. 379) ; caçaire que pren sus el totas las responsabilitats d'una batuda, « veneur, chasseur (vieux) » TdF ‘venaire’

venal 1, -a adj : relatiu, -iva a las venas ;

Sang venal.

venal 2, -a adj : que se pòt crompar a prètz d'argent ; relatiu, -iva a l'argent ; que se laissa corrompre amb d'argent.

Una carga venala.

Valor venala.

Un amor venal.

Una persona venala.

venalament : d'un biais venal 2.

venalitat nf : caracteristica de çò qu'es de vendre ; caracteristica d'une persona prèsta a se vendre.

Venalitat de las cargas.

Venalitat d'un òme politic.

venar 1 (v. tr. e intr.) : adornar de grafismes que revèrtan los del fust o del marbre ; « faire de mauvais sang » TdF ‘vena 1’.

Venava, il enrageait. (v. TdF)

venar 2 (v. intr.) [v tr (TdF ‘vena 2’)] (R. V, 481) : « vener », far una batuda ; far córrer una bèstia per que sa carn siá mens telhuda ; far abenar de carn en la servant qualques jorns. (v. TdF)

Far venar un singlar.

Far venar de carn de singlar.

venason nf / venaison (abs. Dicort) /: carn de caçum gròs (singlar, cèrvi...)

venassa nf, cf Ubaud Dicort : « grosse veine, veine gonflée » TdF

venat 1, -ada adj : « veiné, ée », marbrat, -ada. (v. TdF jos ‘vena 1’)

L'oliu a un fust plan venat.

venat 2, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « vené, mortifié, faisandé, ée » TdF jos  ‘vena 2’

venatge 1 (ensemble de venas 1) nm, cf Ubaud Dicort : « (coll) les veines » (Sèrras-Ess.)

venatge 2 (accion de rendre venat 2) nm, cf Ubaud Dicort : « faisandage » (Per Noste)

vencedor, -doira adj, cf Ubaud Dicort : « qui peut être vaincu » (L. 380 ‘vensedor’)

venceire, -eira [~ -eiritz] adj e n / vencidor, -a (v. vencidor) : victoriós, -osa.

vencement (abs. Dicort) : v. venciment.

véncer (R. V, 482) / vencir (v. vencir) (v. tr. e intr.) : batre / espotir ; dominar / triomfar de ; èsser victoriós.

vencidor adj m e nm (v. Ubaud Dicort e Alibert) : « vainqueur » TdF jos ‘vincedou’

vencilh : liga.

venciment nm (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘vinciment’) / vencement (abs. Dicort) (los 2, R. V, 483) : victòria ; accion de vencir.