vedilh nm : liga de vim per ligar la vinha ;  « cordon ombilical, nombril » TdF ‘vediéu’.

vedilha nf : correjòla de vinha, « vrille de la vigne, liseron, plante » ; cordilh ombilical ; quequeta de drollon. (v. TdF ‘vediho’)

vedilhada (plt.) : correjòla (Convolvulus) ; vinha salvatja.

vedilhaire, -aira : ligaire, -a de vinha.

vedilhar (v. tr.) : ligar la vinha.

vedilhon nm, cf Ubaud Dicort : « petit lien d’osier, pleyon d’osier » TdF ‘vedihoun’

vedinièr nm, cf Ubaud Dicort : v. vedissa. (v. Alibert jos ‘vedissa’)

vedisme (religion) nm, cf Ubaud Dicort : « védisme » (Laus)

vedissa (v. Ubaud Dicort e Alibert) (plt.) : sause ploraire (Salix babylonica) ;  vim blanc (Salix viminalis) ; amarinàs / marsause (Salix caprea) ; sause blanc (Salix alba). (v. bedissa ~ bedís)

vedissàs nm, cf Ubaud Dicort : (v. vedissa, bedís)

vedissièira nf (abs. Dicort) / vedissièr (v. çai jos)  : amarinièira (mata de sauses). (v. bedissièira)

vedissièr nm (abs. Dicort) : v. bedissièr.

vèdre [bèdre (v. Ubaud Dicort e TdF ‘bèdre’)], -dra adj  : reguèrgue, -a / reborsièr, -ièira / eissabre, -a.

Òme vèdre.

Mina vèdra.

Responsa vèdra.

vedruna (arc.) (abs. Dicort) : ancian mot occitan que donèt lo patronim Bedruna, e qu'existís encara en catalan per « montet de ròcs fach de man d'òme en mòde de senhal »

veeméncia (R. V, 476) : qualitat de çò veement ; impetuositat.

Discutir amb veeméncia.

veement, -a (R. V, 476) : plen, -a d'impetuositat.

Discors veement.

Orator veement : passionat.

Passion veementa : passion impetuosa.

veementament : amb veeméncia.

Deneguèt veementament.

vegada : moment « fois ; intervalle de temps ; conjoncture, moment favorable » (v. TdF ‘vegado’).

De vegadas (loc. adv.) : de còps / a passadas.

A vegadas / d’a vegadas, parfois, quelquefois, de temps à autre ; par échappées, à bâtons rompus. (v. Ubaud Dicort e TdF)

« vegelha / vegilha » nf : v. vigília 1 e vegilha.

vegetable, -bla (arc.) (abs. Dicort) : que pòt butar / que pòt créisser.

vegetacion nf (R. V, 476) : ensemble dels vegetals que butan (creisson) dins un airal, dins una zòna, dins un país. (v. vegetacions)

Vegetacion luxurianta.

Vegetacion eqüatoriala.

vegetacions nf pl : excrescéncias sus las mucosas del nas o d'endacòm mai.

Calguèt far operar lo dròlle de las vegetacions.

vegetal 1 nm : planta.

vegetal 2, -a adj : relatiu, -iva a las plantas.

Règne vegetal.

Tapís vegetal.

Òli vegetal.

Tèrra vegetala.

Carbon vegetal.

Esponga vegetala

vegetalian, -a adj e n, cf Ubaud Dicort : « végétalien, -enne » (Fettuciari)

vegetalisme nm, cf Ubaud Dicort : « végétalisme » (Rapin)

vegetar 1 (v. intr. arc.) (R. V, 475) : butar / créisser.

vegetar 2 (v. intr.) : se desvolopar dificilament ; viure al rebais.

Desbigossat coma es, es condemnat a vegetar.

A un afar que vegeta.

vegetarian, -a (subs. e adj.) , cf Ubaud Dicort : persona que s'avida pas jamai amb de carn.

Regim vegetarian.

vegetarianisme (abs. Dicort) : sistèma d'alimentacion que tota carn n'es proïbida. (v. vegetarisme)

vegetarisme nm, cf Ubaud Dicort : « végétarisme » (Rapin)

vegetatiu, -iva (R. V, 476) : relatiu, -iva a l'entreten de la vida e de la creissença.

Aparelh vegetatiu.

Vida vegetativa.

vegetativament : d'un biais vegetatiu.

Viure pas que vegetativament.

vegilha nf, cf Ubaud Dicort : « vigile » (Rapin). (v. vigília 1)

veguda nf (v. Ubaud Dicort e Alibert) : vista. (# beguda)

veheméncia (R. V, 476) (non preconizat Dicort) : v. veeméncia.

vei ! (interj.) (abs. Dicort) : tè ! / agacha ! (v. ve ! 2)

Vei-la : agacha-la !

Vei-las ! : agacha-las !

Vei-lo ! : agacha-lo !

Vei-los ! : agacha-los !

veïcul : mejan de carreg (t. a.)

Veïcul automobil.

Veïcul espacial.

Veïcul utilitari.

veïcular 1 (v. tr.) : carrejar ; transmetre.

Veïcular de material.

Veïcular de viatjaires.

Tota lenga veïcula una civilizacion.

veïcular 2, -a adj : « véhiculaire » (Per Noste), (lenga) de comunicacion entre de pòbles que lor lenga mairala es diferenta.

Lo latin es encara la lenga veïculara de la Glèisa.

Es tanben lenga veïculara scientifica (plantas...)

L'occitan foguèt lenga veïculara literària al s. XII

veira [vèira 1 (viròla)] nf, cf Ubaud Dicort  : viròla (anèla per fixar la lama al margue de la dalha), « pour virole, v. viròla » (v. TdF jos ‘vèiro 2’).

vèira 2 ~ vèiria (espiral) nf, cf Ubaud Dicort : « soupirail de cave, lucarne d’étable, jour » TdF jos ‘vèiro 2’

vèira 3 nf (abs. Dicort) : tèrra non cultivada, « dans les Alpes » (TdF‘vèiro 1’). v. vèire - veirima (los 2, abs. Dicort).

veiral 1 nm / veirau (v. Alibert ; abs. Dicort) : vitra.

veiral 2 nm, cf Ubaud Dicort : v. veirat 1.

 

 

veiralièr nm, cf Ubaud Dicort : « vitrier » (L. 378)

veirariá nf : fabrica de veire ; apleches de veire, « ouvrage de verre » (v. TdF ‘veirarié’).

veiràs : veire bèl / veire grand.

Un veiràs a cervesa.

veirasson nm, cf Ubaud Dicort : « petit verre, v. veiron » (v. TdF)

veirat 1 / veiral nm (los 2, Alibert) : contengut d'un veire.

veirat 2 nm, cf Ubaud Dicort : « glacis, chemin glacé, v. resquilhador » (v. TdF ‘veirat 2’)

veirat 3, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « vitré, ée ; vitreux, euse » TdF ‘veira 2’

Camin veirat, chemin glacé [v. veirat 2]. (v. TdF)

veiratge : vitratge.

veire 1 (vèrb) (preconizat Dicort) : v. véser (non prec. Dicort.).

veire 2 nm : (accion de veire 1), cf Ubaud Dicort.

veire 3 nm : còrs solid, transparent e fragil, resulta de la fusion d'una sabla siliçosa amb de carbonat de sòdi o de potassi ; got (recipient de veire per beure) ; aplech en veire.

Pasta de veire.

Veire per beure.

Veire de mòstra.

Veire de lunetas.

Veire de lampa.

Veire d'optica.

vèire nm (v. TdF ‘vèire 3’ ; abs. Dicort) : frau / èrm (tèrra non cultivada). (v. èrm 2)

veirejar (v. intr.) : presentar un aspècte veirenc, violaçat (en parlant d'una nhòca, d'una contusion)

veirenc, -a adj : de veire ; « vitreux, euse, livide, terne » TdF ‘veiren’.

veirent nm, cf Ubaud Dicort : « apparence » (Lexic M. Roqueta)

veire-venir nm, cf Ubaud Dicort : « celui qui voit venir, qui a de l’avance sur les autres ; avantage que l’on a, à certains jeux » TdF ‘vèire-veni’

veiria nf (R. IV, 276 - L. 378) (abs. Dicort) : vitra. (v. veirial 1)

vèiria nf : v. vèira 2.

veirial 1 nm  : (doblet de veiria) veiratge ; veirina de glèisa ; « verrier, ustensile en osier où l’on supend les verres ; petit meuble avec tiroirs et étagères, servant au même usage et que l’on suspend au mur » (v. TdF ‘veiriau 1’) ;

Res de pus polit qu'un veirial de glèisa ensolelhat.

veirial 2 nm : respiralh / bojal de cava o d'estable [v. vèira 2]. (v. TdF ‘veiriau 2’)

veirièira nf : obertura granda ornamentada de veirinas ; teulada o paret vitrada ; mena de dòma (m.) de matèria plastica transparenta que recobrís l'abitacle d'un avion monoplaça rapid ; bornhon de veire ; mercanda de veirariá ; « fabrique de verre, verrerie » (v. TdF ‘veiriero’).

veirièr nm, -ièira : obrièr, -ièira que trabalha lo veire.

veirigal nm, cf Ubaud Dicort : v. veirial 2. (v. TdF jos ‘veiriau 2’)

veirima nf (TdF ; abs. Dicort) : frau / èrm / ermàs (tèrra non cultivada) (v. èrm 2)

veirina : veiratge de glèisa o de magasin.

veirinièira nf : veirariá, « verrerie »TdF.

veirinièr nm, -ièira : vitrièr, -ièira.

veiron : veire pichon.

veirós, -osa adj, cf Ubaud Dicort : « transparent, -e » (v. Lexic M. Roqueta), « vitreux, euse » (Sèrras-Ess.)

veirotalha nf (abs. Dicort) : quincalha, « verroterie » (Laus).

veitot nm, cf Ubaud Dicort : (fam.) « pot de chambre » TdF ‘vèi-tout’. (v. Sèrras-Ess.)

veitura : veïcul per carrejar de personas o de mercadariá.

veitura de corsa nf, cf Ubaud Dicort : « voiture de course »

veiturada nf, cf Ubaud Dicort : « contenu d’une voiture » TdF

veiturar (v. tr.) : carrejar en veitura.

veituratge nm, cf Ubaud Dicort : « action de voiturer » TdF

veitureta nf, cf Ubaud Dicort : « petite voiture » (TdF e Rapin)

veiturin nm, cf Ubaud Dicort, -a : carrejaire, -a.

veja-aicí ! 1 (interj.) : aicí !

veja-aicí 2  ~ vejaicí prep, cf Ubaud Dicort : « voici » (Alibert)

veja-aquí ! 1 (interj.) : alà ! ; interj. que marca la resignacion.

Totes sèm per morir, veja-aquí, i podèm pas res !

veja-aquí 2  ~ vejaquí prep, cf Ubaud Dicort : « voilà  » (Alibert)

vejada nf, cf Ubaud Dicort : « petit tas de mottes surmonté d’une pierre, servant à indiquer qu’un champ est interdit aux troupeaux [v. vejar] » TdF ‘vejado’

vejaire : biais de véser quicòm.

A mon vejaire... : ieu cresi que...

A mon vejaire, fa pas en ganhant.

Pèrdre son vejaire : pèrdre l'idèa.

vejalhas nf pl, cf Ubaud Dicort : « prières et repas qui ont lieu après la mort d’une personne, v. rebostèri » (v. TdF ‘vejaio’)

vejam ! (interj.) : anem ! / per véser !

vejar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, interdire l’entrée d’un champ aux troupeaux, marquer une terre avec une vejada » (v. TdF ‘veja’)

vejat nm, cf Ubaud Dicort : « défens, lieu défendu [v. vejar] » TdF

vel (L. 378) : pèça de linge o d'estòfa que servís a cobrir o a aparar ; pèça d'estòfa mai o mens transparenta per se cobrir lo cap o la cara ; brave tròç d'estòfa fina que servís de vestit ; teissut fin e leugièr ; çò qu'amaga, çò qu'empacha de véser quicòm.

Getar un vel sus una question.

Aver un vel davant los uèlhs.

Prene lo vel : se far religiosa.

vèl 1 nm (L. 378) (arc.) : aus / toison.

vèl 2, vèls art contract, cf Ubaud Dicort : « vers le, vers les » (Alibert). « vèl », « vèls » : v. vèrs lo, vèrs los.

vela (L. 378) : pèça de tèla fòrta per far butar un naviri pel vent.

Un batèu de velas.

Far de vela.

Una escòla de vela.

A de vent dins las velas : a tròp begut.

vèla nf : mata / blesta de pel ; flor de milh ; manat de fen o d'èrbas secas.