VAS- : forma prefixada del latin vas, -is (vas ; recipient)

vas : nom generic de diferents recipients ; faissa d'òrt. (v. TdF)

Un vas de tulipas : de tulipas dins un vas.

Un vas de tulipas : una faissa de tulipas.

vasa nf, cf Ubaud Dicort : « vase, bourbe, limon, v. boldra, fanga... » (v. TdF)

vascon, -a : relatiu als Vascons (pòble primitiu d'Aquitània)

vascular, -a : relatiu, -iva als vaissèls sanguins.

Lo sistèma vascular.

Un accident vascular.

vascularizacion : preséncia, desvolopament o disposicion dels vaissèls dins una region del còrs, d'un organ, d'una tumor.

Vascularizacion d'una tumor.

vascularizat, -ada : provesit, -ida de vaissèls.

Organ vascularizat.

Tumor vascularizada.

vasculós, -osa adj, cf Ubaud Dicort : « vasculeux, -euse » (Laus)

vasectomia : seccion cirurgicala dels canals deferents, per practicar l'esterilizacion masculina.

vaselina : graissa minerala utilizada en farmacia e en perfumariá.

Vaselina pura.

Òli de vaselina.

vàser (non preconizat Dicort) (v. intr.) : anar. v. anar.

vaserana nf, cf Ubaud Dicort : « vanneau, oiseau, v. vanèl » (v. TdF)

vaset : vas pichon [v. vaseta].

vaseta nf, cf Ubaud Dicort : « petit vase de fleurs » TdF jos ‘vaset’

De pichonas vasetas amb una flor artificiala. (v. TdF)

« vasistas » nm (fr.) (al. Was ist das ? : qu'es aquò ?) : v. portanèl.

VASO- : forma prefixada del latin vas, vasis (vas, recipient)

vasoconstriccion : diminucion del calibre dels vaissèls sanguins.

vasoconstrictor adj m e nm, cf Ubaud Dicort, -tritz : relatiu, -iva a la vasoconstriccion.

vasodilatacion : augmentacion del calibre dels vaissèls sanguins.

vasodilatador adj m e nm, cf Ubaud Dicort, -airitz : medecina o nèrvi qu'amòda la vasodilatacion, « vaso--dilatateur » (Rapin).

vasogenic, -a : d'origina vasculara.

vasomotor, -tritz adj : qu'amòda la contraccion o la dilatacion dels vaissèls sanguins.

vasomotricitat nf : ensemble dels fenomèns de vasoconstriccion e de vasodilatacion.

vason : vas pichon ; terrina.

vasoplegia : supression del tonus de las parets vascularas.

vasopressina : ormona antidiuretica.

vasotomia : doblet arc. de vasectomia.

vasotonia : tonus (lat.) vascular.

vasotonic, -a : relatiu, -iva a la vasotonia.

vasotròp, -a : que se fixa suls vaissèls ; qu'a una accion suls vaissèls.

vasotocina : ormona de reptils, d'amfibians e de peisses analòga a la vasopressina e a l'oxitocina.

vasotomia : arc. per vasectomia. v. pus naut.

vasovesiculectomia : ablacion totala del canal deferent e de la vesicula seminala.

vassal, -a n : persona ligada a un senhor per una obligacion d'assisténcia e que beneficiava de sa proteccion.

vassalatge nm : condicion de vassal (subordinacion) ; « prouesse de vassal, bravoure, héroïsme, dans les Troubadours, v. proesa » (v. TdF ‘vassalage’)

vassalitat adj, cf Ubaud Dicort : « vassalité » (Rapin)

vassalizar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, vassaliser » (Laus, Rapin)

vast, -a : immens, -a ; espaciós, -osa ; important, -a.

Un ostalàs vast.

Una vasta sala de banh.

Una vasta erudicion.

D'ambicions fòrt vastas.

vastament adv : d'un biais vast ; « intensément » (v. TdF).

vastetat nf / vastitud nf : qualitat de çò vast.

vastranga nf, cf Ubaud Dicort : « pastenague, poisson de mer, v. pastenaga 2 » (v. TdF)

vatan nm, cf Ubaud Dicort : « congé, en style familier, v. congèt » (v. TdF)

vatèr (abs. Dicort) : acronim angl. per « ensemble de malformacions »

vàter-pòlo ~ wàter-pòlo (< angl) nm, cf Ubaud Dicort : v. wàter-pòlo..

Vatican : la demòra del Papa ; l'Estat de Vatican ; la cort pontificala.

vatican, -a adj f, cf Ubaud Dicort : relatiu al Papa o a la cort pontificala.

La bibliotèca vaticana.

La politica vaticana.

vaticanisme (pej.) : ultramontanisme / papisme.

vaticanista (m. e f.) : especialista (m. e f.) de tot çò que concernís Vatican ; ultramontanista / papista (pej.)

vaticinacion nf, cf Ubaud Dicort : « vaticination » (Rapin)

vaticinador, airitz (abs. Dicort) : persona que vaticina. (v. vaticinator)

vaticinaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : (v. vaticinator)

vaticinar (v. tr. pej.) : pronosticar amb pompa e obstinacion.

vaticinator, -tritz n, cf Ubaud Dicort : « vaticinateur, -trice » (Fettuciari)

vatot nm, cf Ubaud Dicort : « va- tout » (v. Rapin)

Vauclusa [Vau Clusa n pr f] : departament occitan de Provença. v. p. 1053.

Vauclusenc, -a n pr, cf Ubaud Dicort : « Vauclusien, enne, habitant du village de Vaucluse ou du département de Vaucluse » (v. TdF  ‘vau-clusen’)

Vaud : nom d'un canton occitan en Soïssa.

vaudés, -esa adj e n (v. Ubaud Dicort e TdF ‘vaudés’) : relatiu, -iva a la sècta fondada al sègle XII per Pèire Valdés que faguèt revirar la Bíblia en dialècte francoprovençal en 1175. v. Valdés e valdés.

vaudesiá nf, cf Ubaud Dicort : « hérésie vaudoise, vauderie, vaudoisie » TdF ‘vaudesié’

vaudesisme nm, cf Ubaud Dicort : v. valdisme.

vaudevila nm, cf Ubaud Dicort : « vaudeville, petite comédie » TdF

vaudevilesc, -a adj, cf Ubaud Dicort : « vaudevillesque » (v. çai sus)

vaudevilista n (dels dos genres), cf Ubaud Dicort : « vaudevilliste, auteur de vaudevilles » TdF

 

 

vaudó adj e nm, cf Ubaud Dicort : « vaudou » (Rapin)

vaur / vauri nm : ravina / vabre. v. vabre.

vàuria nf : vabre grand ; regòla facha per las aigas.

vauriàs : vabre prigond e esquiu (escalabrós)

vauriassa : vabre grandàs e prigondàs.

« vautor » : v. voltor.

vautres, -tras pron pers pl, cf Ubaud Dicort : « (fam.) vous (forma abreujada de vosautres, -tras » (Sèrras, Laus). « vautres » : v. vosautres.

vavassor nm, cf Ubaud Dicort : « vavasseur, arrière-vassal » TdF

ve 1 nf/nm : (letra v letrejada), cf Ubaud Dicort

ve dobla nf ~ ve doble nm : letra w letrejada, cf Ubaud Dicort.

ve ! 2 interj, cf Ubaud Dicort : « (surprise, étonnement, admiration) vois, regarde » (Fettuciari, Laus)

Ve-lo, ve-la, ve-los, ve-las. (Alibert)

ve-t'aicí (prep.) : veja-aicí / o as aicí... « voici, v. vaicí » (v. TdF ‘vet-eici’)

ve-t'aquí (prep.) , cf Ubaud Dicort : veja-aquí / o as aquí...

Ve-t’aquí la moneda, voilà la monnaie. (v. TdF ‘vet-aqui’)

vèb ~ wèb (< angl) nm, cf Ubaud Dicort : v. wèb.

vèbcam ~ wèbcam (< angl) nf, cf Ubaud Dicort : v. wèbcam.  

vebejar ~ webejar v, cf Ubaud Dicort : v. webejar.

veça nf (plt.) : (Vicia)

Gròssa veça, vesce fausse gesse. (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘vesso 1’)

veça d'ase (plt.) : gèissa de bòsc (Lathyrus latifolius)

veça de lop (plt.) : (Lupinus albus)

veça de sega (plt.) : veça de randa (Vicia sepium)

veça jauna (plt.) : (Vicia lutea)

veça negra (plt.) : (Vicia nigricans)

veça salvatja (plt.) : (Orobus vernus)

veçara (plt.) : veça cultivada (Vicia sativa) ; veça de las fuèlhas estrechas (V. angustifolia)

veçarada nf / veceril [v. vecerilh] (plt.) : (Vicia cracca)

veçau (plt.) : veça cultivada (Vicia sativa)

veceril [vecerilh, cf Ubaud Dicort] nm (plt.) : veçarada. v. pus naut.

veceron (plt.) : (Lathyrus tuberosus)

vecièira : campat de veças.

vecièr : crivèl per las veças.

vecilh (plt.) : veça jauna (Vicia lutea) ; veça de lop (Lupinus albus)

veçon nm / veçòta nf, cf Ubaud Dicort : « petite vesce » (v. TdF ‘vessoun’ e ‘vessoto’)

VECTO- : forma prefixada del lat. vector, de vehere (carrejar)

vectocardiograf : aparelh per far una vectocardiografia.

vectocardiografia : metòde complèx d'enregistrament dels corrents d'accion del muscle cardiac.

vectocardiograma : enregistrament fotografic dels corrents d'accion del muscle cardiac.

vector nm : segment de drecha orientat que i se vei un començament e una extremitat ; grandor fisica representada per un vector ; agent fisic o biologic que balha un gèrme patogèn a q.q. ; autres t. tecn. de matematicas, d'informatica o de medecina. (v. vectors)

Vector liure.

Vector ligat.

Vector unitari.

Vector informatic.

Vector algebric.

Insècte vector.

vectorial, -a : relatiu, -iva a un vector.

vectorizacion : adaptacion d'un programa informatic en vista de son emplec sus un ordenador vectorial.

vectors colinears nm pl, cf Ubaud Dicort : « vecteurs colinéaires » (v. colinear)

vectors equipollents nm pl, cf Ubaud Dicort : « vecteurs équipollents » (v.equipollent)

vectorial, -a adj : (matematica) « vectoriel, elle » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 139)

veda 1 nm, cf Ubaud Dicort : « véda » (Per Noste). (v. vedisme)

veda 2 nf (R. V, 474 – L. 378) (abs. Dicort) : defensa / interdiccion [v. vedar].

vedar (v. tr.) , cf Ubaud Dicort (R. V, 474) : defendre / proïbir.

vedat (subs. m.) : bòsc defendut / proïbit ; airal proïbit en general.

vedejar (v. intr.) : eissermentar (amassar los eisserments)

vedèl : pichon de la vaca ; vedelada / avalencada / cagada. (v. TdF jos ‘vedèu’)

vedèl marin (R. V, 475) : fòca / buòu marin (Phoca)

vedèla : junega / borreta (vaca jove qu'a pas encara vedelat)

vedelada : portada d'una vaca ; avalencada / cagada.

vedelar (v. intr.) : far lo vedèl ; s'avalencar / cagar ; vomir.

vedelàs nm : vedèl gròs ; « gros fainéant » TdF.

vedelat nm, cf Ubaud Dicort : « étable à veaux » (Alibert)

vedelet / vedelon nm / vedeleta (v. vedeleta) : vedèl pichon.

vedeleta nf, cf Ubaud Dicort : « petite génisse » TdF ‘vedeleto’

vedelièira 1 adj f, cf Ubaud Dicort : « Vaca vedelièra, vache qui a vélé » (L. 378). (v. Palay ‘beterère’)

vedelièira 2 nf : desplaçament de l'utèr (maire) d'una vaca.

vedelièr : gardaire de vedèls ; mercant de vedèls.

vedelon nm : v. vedelet.

vedelòt nm, cf Ubaud Dicort : « petit veau » (Palay ‘beteròt’)

vedelòta nf : junega jove v. vedèla.

vedeta 1 nf, cf Ubaud Dicort : « (personnage de premier plan, artiste) vedette » (Per Noste, Basic)

vedeta 2 nf : « (embarcation rapide) vedette » (Laus, Basic)

vedetariat nm, cf Ubaud Dicort : « vedettariat » (Rapin)

vedetizacion nf : « vedettisation » (Per Noste)

vedetizar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, vedettiser » (v. çai sus)

vedic, -a adj, cf Ubaud Dicort : « védique » (Rapin). (v. vedisme)

vedigan nm, cf Ubaud Dicort : « vigne sauvage ; houssine, baguette » TdF

vedigana / veligana [veire vedigana, cf Ubaud Dicort] nf : cep de lambrusquièira (Vitis canna), « bâton de vigne, badine » (v. TdF) ; lambrusca (vinha salvatja) (Labrusca)