|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
VAS- : forma prefixada del latin vas, -is
(vas ; recipient) vas : nom generic de diferents recipients ; faissa d'òrt. (v. TdF) Un vas de tulipas : de tulipas dins un vas. Un vas de tulipas : una faissa de tulipas. vasa nf, cf Ubaud Dicort :
« vase, bourbe, limon, v. boldra, fanga... » (v. TdF) vascon, -a : relatiu als Vascons (pòble primitiu d'Aquitània) vascular, -a : relatiu, -iva als vaissèls sanguins. Lo sistèma vascular. Un accident vascular. vascularizacion : preséncia, desvolopament o disposicion
dels vaissèls dins una region del còrs, d'un organ, d'una
tumor. Vascularizacion d'una tumor. vascularizat, -ada : provesit, -ida de vaissèls. Organ vascularizat. Tumor vascularizada. vasculós, -osa adj, cf Ubaud Dicort :
« vasculeux, -euse » (Laus) vasectomia : seccion cirurgicala dels canals deferents, per practicar l'esterilizacion masculina. vaselina : graissa minerala utilizada en farmacia e en perfumariá. Vaselina pura. Òli de vaselina. vàser (non preconizat Dicort) (v. intr.) : anar. v. anar. vaserana nf, cf Ubaud Dicort :
« vanneau, oiseau, v. vanèl » (v. TdF) vaset : vas pichon [v. vaseta]. vaseta nf, cf Ubaud Dicort :
« petit vase de fleurs »
TdF jos ‘vaset’ De pichonas
vasetas amb una flor artificiala. (v. TdF) « vasistas » nm (fr.) (al. Was ist das ? : qu'es aquò ?) : v. portanèl. VASO- : forma prefixada del latin vas, vasis (vas, recipient) vasoconstriccion : diminucion del calibre dels vaissèls sanguins. vasoconstrictor adj m e nm, cf Ubaud Dicort, -tritz : relatiu, -iva a la vasoconstriccion. vasodilatacion : augmentacion del calibre dels vaissèls sanguins. vasodilatador adj m e nm, cf Ubaud Dicort, -airitz : medecina o nèrvi qu'amòda la vasodilatacion, « vaso--dilatateur » (Rapin). vasogenic, -a : d'origina vasculara. vasomotor, -tritz adj : qu'amòda la contraccion o la dilatacion dels vaissèls sanguins. vasomotricitat nf : ensemble dels fenomèns de vasoconstriccion e de vasodilatacion. vason : vas pichon ; terrina. vasoplegia : supression del tonus de las parets vascularas. vasopressina : ormona antidiuretica. vasotomia : doblet arc. de vasectomia. vasotonia : tonus (lat.) vascular. vasotonic, -a : relatiu, -iva a la vasotonia. vasotròp, -a : que se fixa suls vaissèls ; qu'a una accion suls vaissèls. vasotocina : ormona de reptils, d'amfibians e de peisses analòga a la vasopressina e a l'oxitocina. vasotomia : arc. per vasectomia. v. pus naut. vasovesiculectomia : ablacion totala del canal deferent e de la vesicula seminala. vassal, -a n : persona ligada a un senhor per una obligacion d'assisténcia e que beneficiava de sa proteccion. vassalatge nm : condicion de
vassal (subordinacion) ; « prouesse
de vassal, bravoure, héroïsme, dans les Troubadours, v. proesa »
(v. TdF ‘vassalage’) vassalitat adj, cf Ubaud Dicort :
« vassalité » (Rapin) vassalizar
v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, vassaliser » (Laus,
Rapin) vast, -a : immens, -a ; espaciós, -osa ; important, -a. Un ostalàs vast. Una vasta sala de banh. Una vasta erudicion. D'ambicions fòrt vastas. vastament adv : d'un biais vast ; « intensément » (v. TdF). vastetat nf / vastitud nf : qualitat de çò vast. vastranga nf, cf Ubaud Dicort :
« pastenague, poisson de mer, v. pastenaga 2 » (v. TdF) vatan nm, cf Ubaud Dicort :
« congé, en style familier, v. congèt » (v. TdF) vatèr (abs. Dicort) : acronim angl. per « ensemble de malformacions » vàter-pòlo ~
wàter-pòlo (< angl) nm, cf Ubaud Dicort : v. wàter-pòlo.. Vatican : la demòra del Papa ; l'Estat de Vatican ; la cort pontificala. vatican, -a adj f, cf Ubaud Dicort : relatiu al Papa o a la cort pontificala. La bibliotèca vaticana.
La politica vaticana. vaticanisme (pej.) : ultramontanisme / papisme. vaticanista (m. e f.) : especialista (m. e f.) de tot çò que concernís Vatican ; ultramontanista / papista (pej.) vaticinacion nf, cf Ubaud Dicort :
« vaticination » (Rapin) vaticinador, airitz (abs. Dicort) : persona que vaticina. (v. vaticinator) vaticinaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : (v. vaticinator) vaticinar (v. tr. pej.) : pronosticar amb pompa e
obstinacion. vaticinator, -tritz n, cf Ubaud Dicort : « vaticinateur,
-trice » (Fettuciari) vatot nm, cf Ubaud Dicort :
« va- tout » (v. Rapin) Vauclusa [Vau Clusa n pr f] : departament occitan de Provença. v. p. 1053. Vauclusenc, -a n pr, cf Ubaud Dicort :
« Vauclusien, enne, habitant du village de Vaucluse ou du
département de Vaucluse »
(v. TdF ‘vau-clusen’) Vaud : nom d'un canton occitan en Soïssa. vaudés, -esa adj e n (v. Ubaud Dicort e TdF ‘vaudés’) : relatiu, -iva a la sècta fondada al sègle XII per Pèire Valdés que faguèt revirar la Bíblia en dialècte francoprovençal en 1175. v. Valdés e valdés. vaudesiá nf, cf Ubaud Dicort : « hérésie vaudoise,
vauderie, vaudoisie » TdF ‘vaudesié’ vaudesisme nm, cf Ubaud Dicort :
v. valdisme. vaudevila nm, cf Ubaud Dicort :
« vaudeville, petite comédie » TdF vaudevilesc, -a adj, cf Ubaud Dicort : « vaudevillesque » (v.
çai sus) vaudevilista n (dels dos genres),
cf Ubaud Dicort : « vaudevilliste, auteur de
vaudevilles » TdF |
|
vaudó adj e nm, cf Ubaud Dicort : « vaudou » (Rapin) vaur / vauri nm : ravina / vabre. v. vabre. vàuria nf : vabre grand ; regòla facha per las aigas. vauriàs : vabre prigond e esquiu (escalabrós) vauriassa : vabre grandàs e prigondàs. « vautor » : v. voltor. vautres, -tras pron pers pl, cf Ubaud Dicort : « (fam.) vous (forma abreujada de vosautres, -tras » (Sèrras, Laus). « vautres » : v. vosautres. vavassor nm, cf Ubaud Dicort :
« vavasseur, arrière-vassal » TdF’ ve 1 nf/nm : (letra v letrejada), cf Ubaud Dicort ve dobla nf ~ ve doble nm : letra w letrejada, cf Ubaud Dicort. ve ! 2 interj, cf Ubaud Dicort :
« (surprise, étonnement, admiration) vois,
regarde » (Fettuciari, Laus) Ve-lo, ve-la, ve-los, ve-las.
(Alibert) ve-t'aicí (prep.) : veja-aicí / o as
aicí... « voici, v. vaicí » (v. TdF ‘vet-eici’) ve-t'aquí (prep.) , cf Ubaud Dicort :
veja-aquí / o as aquí... Ve-t’aquí la moneda, voilà la monnaie. (v. TdF ‘vet-aqui’) vèb ~ wèb (< angl) nm, cf Ubaud Dicort : v. wèb. vèbcam ~ wèbcam (< angl) nf, cf Ubaud Dicort : v. wèbcam. vebejar ~ webejar v, cf Ubaud Dicort : v. webejar. veça nf (plt.) : (Vicia) Gròssa veça, vesce fausse gesse.
(v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘vesso 1’) veça d'ase (plt.) : gèissa de bòsc (Lathyrus latifolius) veça de lop (plt.) : (Lupinus albus) veça de sega (plt.) : veça de randa (Vicia sepium) veça jauna (plt.) : (Vicia lutea) veça negra (plt.) : (Vicia nigricans) veça salvatja (plt.) : (Orobus vernus) veçara (plt.) : veça cultivada (Vicia sativa) ; veça de las fuèlhas estrechas (V. angustifolia) veçarada nf / veceril [v. vecerilh] (plt.) : (Vicia cracca) veçau (plt.) : veça cultivada (Vicia sativa) veceril [vecerilh, cf Ubaud Dicort] nm (plt.) : veçarada. v. pus naut. veceron (plt.) : (Lathyrus tuberosus) vecièira : campat de veças. vecièr : crivèl per las veças. vecilh (plt.) : veça jauna (Vicia lutea) ; veça
de lop (Lupinus albus) veçon nm /
veçòta nf, cf Ubaud Dicort : « petite
vesce » (v. TdF ‘vessoun’
e ‘vessoto’) VECTO- : forma prefixada del lat. vector, de vehere (carrejar) vectocardiograf : aparelh per far una vectocardiografia. vectocardiografia : metòde complèx d'enregistrament dels corrents d'accion del muscle cardiac. vectocardiograma : enregistrament fotografic dels corrents d'accion del muscle cardiac. vector nm : segment de
drecha orientat que i se vei un començament e una extremitat ; grandor
fisica representada per un vector ; agent fisic o biologic que balha un
gèrme patogèn a q.q. ; autres t. tecn. de matematicas,
d'informatica o de medecina. (v. vectors) Vector liure. Vector ligat. Vector unitari. Vector informatic. Vector algebric. Insècte vector. vectorial, -a : relatiu, -iva a un vector. vectorizacion : adaptacion d'un programa informatic en vista de son emplec sus un ordenador vectorial. vectors colinears
nm pl, cf Ubaud Dicort :
« vecteurs colinéaires » (v. colinear) vectors
equipollents nm pl, cf Ubaud Dicort :
« vecteurs équipollents » (v.equipollent) vectorial, -a adj :
(matematica) « vectoriel,
elle » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 139) veda 1 nm, cf Ubaud Dicort :
« véda » (Per Noste). (v. vedisme) veda
2 nf (R. V, 474 – L. 378) (abs. Dicort) : defensa / interdiccion [v. vedar]. vedar (v. tr.) , cf Ubaud Dicort (R. V, 474) : defendre / proïbir. vedat (subs. m.) : bòsc defendut /
proïbit ; airal proïbit en general. vedejar (v. intr.) : eissermentar (amassar los
eisserments) vedèl : pichon de la vaca ; vedelada / avalencada / cagada. (v. TdF jos ‘vedèu’) vedèl marin (R. V, 475) : fòca / buòu marin (Phoca) vedèla : junega / borreta (vaca jove qu'a pas encara vedelat) vedelada : portada d'una vaca ; avalencada / cagada. vedelar (v. intr.) : far lo vedèl ; s'avalencar / cagar ; vomir. vedelàs nm : vedèl gròs ; « gros fainéant » TdF. vedelat nm, cf Ubaud Dicort :
« étable à veaux » (Alibert) vedelet / vedelon nm / vedeleta (v. vedeleta)
: vedèl pichon. vedeleta nf, cf Ubaud Dicort :
« petite génisse » TdF ‘vedeleto’ vedelièira 1 adj f, cf Ubaud Dicort :
« Vaca vedelièra, vache qui a
vélé » (L. 378). (v. Palay ‘beterère’) vedelièira 2 nf : desplaçament de l'utèr (maire) d'una vaca. vedelièr : gardaire de vedèls ; mercant de vedèls. vedelon nm : v. vedelet. vedelòt nm, cf Ubaud Dicort :
« petit veau » (Palay ‘beteròt’) vedelòta nf : junega jove v. vedèla. vedeta 1 nf, cf Ubaud Dicort :
« (personnage de premier plan, artiste)
vedette » (Per Noste, Basic) vedeta 2 nf : « (embarcation
rapide) vedette » (Laus, Basic) vedetariat nm, cf Ubaud Dicort :
« vedettariat » (Rapin) vedetizacion nf :
« vedettisation » (Per Noste) vedetizar v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, vedettiser » (v.
çai sus) vedic, -a adj, cf Ubaud Dicort :
« védique » (Rapin). (v. vedisme) vedigan nm, cf Ubaud Dicort :
« vigne sauvage ; houssine, baguette » TdF vedigana / veligana [veire vedigana, cf Ubaud Dicort] nf : cep de lambrusquièira (Vitis canna), « bâton de vigne, badine » (v. TdF) ; lambrusca (vinha salvatja) (Labrusca) |
|
|
|
|
|
|