vaquejar (v. tr  [v intr]. arc.) : trauquejar dins un campat de cerealas per segar son que (solament) çò madur (v. TdF ‘vaqueja’) ; partejar equitablament entre los dalhaires las darrièiras levadas d'un prat de dalhar [v. vacassejar].

vaqueta : vaca jove ; cuèr de vaca jove.

Un pòrtadocuments en vaqueta.

vaquí (prep.) : aquí / veja-aquí / vejatz-aquí.

vaquieiron, -a n (abs. Dicort) : drollon o drolleta que garda de vacas. (v. vacairon)

vaquièr, -ièira n : persona que garda de vacas. (v. TdF) ;  ; « nm, cow-boy » (Laus, Basic)

var, -a adj, cf Ubaud Dicort : v. vaire 1.

Var : departament occitan de Provença. v. p. 1053.

vara 1 nf, cf Ubaud Dicort : « gaule, houssine, baguette, barre » TdF ‘varo 1’

vara 2 (f.) / vare (v. vare) / varon (v. varon) (m.) (los 3,  v. Alibert) : baba de l'isala (ipodèrma del buòu) que viu jos la pèl del buòu traucada pel tavan e que i provòca una tumor qu'afraba la pèl del buòu e fa que son cuèr es inutilizable [v. vare] ; « gros ver blanc, larve de la courtilière ; courtilière » TdF ‘varo’.

varada nf (Laus ; abs. Dicort) : accion de varar una nau.

varador, -a (abs. Dicort e TdF) : caduna de las personas ocupadas a varar una nau.

varairar (v. tr.) : lavar amb una infusion de raices de varaire per tuar los pesolhs del bestial.

varaire (m.) (plt.) : (Veratrum album ) ; (Veratrum nigrum) ; (Helleborus ftidus) ; (H. lividus) ; (H. niger) ; (H. viridis) (Actaea spicata)

varalh nm, cf Ubaud Dicort : « fouillis, embarras, désordre, confusion de choses, v. baralh ; gâchis, trouble, agitation, mouvement, remue-ménage, brouillerie, vacarme, train, v. barbolhada ; jonchée, litière, déblai, détritus, débris d’algues, v. varatge » (v. TdF ’varai ‘). « varalh » e derivats : v. baralh e derivats (non preconizats Dicort).

varalha nf, cf Ubaud Dicort : « agitation, mouvement, trouble » (v. TdF  jos ‘varaio’)

varalhada nf, cf Ubaud Dicort : « dispute, rixe, batterie ; flânerie, promenade, excursion » (v. TdF ‘varaiado’ e ‘baraiado’)

varalhadís nm, cf Ubaud Dicort : v. baralhadís.

varalhaire, -aira (~ -airitz) adj e n, cf Ubaud Dicort : « fureteur, euse ; rôdeur, euse ; querelleur, euse ; variable » (Sèrras-Ess.)

varalhament / varalhatge nm, cf Ubaud Dicort : « action de fouiller, de ravauder, de rôder ; va et vient » TdF jos ‘varaiage’

varalhar v, cf Ubaud Dicort : v. baralhar.

varalhar (se) v pron, cf Ubaud Dicort  : v. baralhar (se).

varalhat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : v. baralhat.

varalhejar v, cf Ubaud Dicort : v. baralhejar.

varalhon (plt.) : (Sparganium ramosum)

varan nm, cf Ubaud Dicort : « (zool.) varan » (Rapin)

varappa nf, cf Ubaud Dicort : « varappe » (Sèrras-Ess.)

varappaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : « varappeur, -euse » (v. çai sus)

varar (v. tr. e intr.) : metre una nau a la mar ; encalar una nau ; la tirar sus la riba ; « glisser, chanceler, v. varejar » (v. TdF ‘vara 1’).

varat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « rongé par les vers blancs » TdF jos ‘vara 2’

varatge nm, cf Ubaud Dicort : « fouillis de plantes, litière de lavande, de romarin et d’autres arbustes ; détritus d’algues que les vagues jettent sur le rivage ; herbes qui croissent le long des haies et des ruisseaux, broussailles ; embarras, déblai, objets divers, épaves ; écobuage » TdF ‘varage’

vare nm, cf Ubaud Dicort : « ver blanc ; tumeur produite par les vers blancs qui se logent près de l’épine dorsale des bêtes à corne ; larve d’insecte » TdF ‘vare’

varec nm, cf Ubaud Dicort (R. III, 423) : « portion d’un champ qui se distingue du reste, petit circuit, v. ròdol ; petit groupe de choses ou de personnes, v. rodelet » (v. TdF ‘varé’)

varèc nm : mena de planta marina ; algas que la mar escupís sul rivatge.

Lo varèc es una manna per las tèrras.

varèit nm, cf Ubaud Dicort : « terrain en friche ; guéret » (Alibert). « varèit » : v. garait (non preconizat Dicort).

varejada : trantalhada ; ziga-zaga ; esitacion.

varejaire, -aira (~ -airitz) n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui vacille, chancelant, ante » TdF

varejar (v. intr.) : vacilhar ; trantalhar (far de zigas-zagas) trantalhar / balançar / esitar.

varena 1 nf (v. Alibert) (mot passat en francés [v. TLFi ‘varenne’]) : tèrra mòbla, prigonda e fertila, « plaine, en Auvergne ; sorte de terrain léger, en Forez » TdF ‘vareno’

La vianda ven plan en tèrra de varena.  [mas v. tèrra de barena jos barena]

varena 2 nf (R. III, 437 « garenne, bois ») (abs. TdF e Alibert) : airal que i vivon los conilhs. (v. garena 2)

varenga (abs. Dicort) : caduna de las pèças de fust corbadas de jos la quilha d'una nau. (v. varengla)

varengatge (abs. Dicort) : ensemble de las varengas d'una nau.

varengla nf : gimbla ; « trace que laissent sur la peau les coups de corde ou de verges ; t. de marine, varangue, membre d’un navire ; fourche à éventer le grain ». (v. TdF)

varenglada : rosta / tanada / tabassada / estrelhal.

varenglaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : « celui qui donne des coups de verge, qui châtie » TdF

varenglar (v. tr.) : gimblar.

vargina nf (v. Ubaud Dicort e Alibert) : cabal boïn.

variabilitat nf : estat de çò variable ; aptitud a cambiar.

Variabilitat del temps.

Variabilitat d'umor.

variabla nf : (matematica) « variable » (v. Ubaud Dicc scient p. 138)

variablament : d'un biais variable.

 

 

variable, -bla : cambiadís, -issa ; diferent, -a ; t. tecn. de divèrsas disciplinas.

Temps variabla.

Umor variabla.

Terren variable.

Resultat variable segon las annadas.

Lentilhas o lunetas a fogal variable.

variacion (R. V, 460) : accion de variar, de cambiar (t.a.)

Variacion de temperatura, d'umor, de prètz.

Variacion musicala.

Variacion d'una fonccion.

Variacions de la luna, del solelh...

variadament (abs. Dicort) : d'un biais variat.

variador nm : (fisica) « variateur » (v. Ubaud Dicc scient p. 302)

variament : variabilitat.

variància nf : (fisica) « variance » (v. Ubaud Dicc scient p. 302)

variant, -a : que vària.

varianta : caduna de las diferéncias de las còpias d'un meteis tèxt ; causa que diferís un pauc d'una autra de la meteissa espècia.

Dins tota lenga existisson de variantas dialectalas.

variar (v. tr. e intr.) : modificar ; cambiar ; diversificar ; se modificar.

Variar la decoracion d'un ostal.

Variar son estil.

Variar los plasers.

Sa mina vària de contunh.

variat, -ada : que presenta de variacions (t.a.)

Païsatge variat.

Repertòri variat.

Causida variada.

Programa variat.

Lecadissas variadas.

Aire variat.

VARIC- : forma prefixada del latin varix, -icis (variça)

variça : dilatacion permanenta d'una vena.

varicectomia : seccion cirurgicala de variças.

varicèla : esclapeta / vairòla fòla.

varicelifòrme, -ma : que revèrta la varicèla.

VARICO- : v. VARIC-

varicocèla (-cèle nf, v. idrocèle) (f.) : dilatacion varicosa de las venas del testicul e de son envolopa, la borsonada (scrotum) (lat.)

varicografia : radiografia d'una vena varicosa.

varicós, -osa : relatiu, -iva a de variças ; de la natura de las variças.

Ulcèra varicosa.

varicòsi (f.) : formacion de variças ; estat varicós de las venas d'una partida del còrs.

varicositat nf  : estat varicós.

varietal, -a adj, cf Ubaud Dicort : « variétal, -e » (v. Rapin)

varietat nf (R. V, 460) : diversitat (t. a.) (v. varietats)

Dins la vida, la varietat gasta pas res.

varietats (f. pl.) : espectacle o emission (amb cançons, danças...)

VARIO- : forma prefixada del latin varius (variat ; calhetat)

variograf : aparelh aeronautic enregistrador de las variacions instantanèas de l'auçada.

variòla nf (R. V, 460) (Basic ; abs. Dicort) : malautiá infecciosa, eruptiva, contagiosa e epidemica (erupcion de tacas rojas que se mudan en vesiculas, puèi en pustulas, que en cas de garison, laissan de marcas indelebilas) ; sifilís ; clavelina ; picòta ; marrana. (v. vairòla)

Variòla bastarda : forma amendrida de la variòla.

Variòla d'America : malautiá de regions tropicalas.

Variòla fòla : esclapeta / varicèla (pichona variòla).

Variòla gròssa : mena de malautiá veneriana.

Variòla negra : mena de variòla pestilenciala.

Pèira de variòla (l.p.) : mena de ròca calhetada.

variolar (abs. Dicort) (v. tr.) : marcar de tèrgues (tergues / cretges / crèuges) (v. vairolar)

variolat, -ada (abs. Dicort) : que patís de la sifilís ; marcat, -ada per la variòla. (v. vairolat)

varioleta (abs. Dicort) : esclapeta / varicèla. (v. vairoleta)

variolic, -a (abs. Dicort) (adj. e subs.) : variolós, -osa v. pus bas, « variolique » (Per Noste).

variolifòrme, -ma (abs. Dicort) : que revèrta la variòla.

variolita nf, cf Ubaud Dicort : pèira de variòla (l.p.) (mena de pèira calhetada)

variolitic, -a : de la natura de la variolita ; relatiu, -iva a la variolita.

variolizacion (arc.) (abs. Dicort) : metòde ancian per immunizar contra la variòla, « variolisation » (Per Noste).

variolizar (abs. Dicort) (v. tr.) : immunizar contra la variòla. (v. çai sus)

varioloïda (abs. Dicort) : mena de variòla benigna.

variolós, -osa (abs. Dicort) : persona que patís de la variòla. (v. vairolós)

variomètre : aparelh per mesurar las inductàncias.

variscita : fosfat d'alumini idratat.

varistància : element semiconductor que sa resisténcia electrica vària amb la tension aplicada.

« varlet » (arc.) : v. vailet.

varlòpa nf, cf Ubaud Dicort : v. garlòpa.

varon nm, cf Ubaud Dicort : « bouton, élevure, qui vient au visage des jeunes gens qui atteignent l’âge de la puberté ; larve de mouche, petit ver ; larve qui ronge le bois, artison ; trou fait par un ver » TdF ‘varoun’. varon : v. vara 2.

varonat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « dévoré par les larves, en Rouergue, v. varat » (v. TdF)

varòsca nf, cf Ubaud Dicort : « étincelle, gendarme, bluette, v. beluga ; corpuscule provenant de la combustion et qui retombe alentour, v. cenilha » (v. TdF)

« varrolh » : v. verrolh.

« vartavèla » e derivats : v. bartavèla.

« vartuèlh » : v. vertuèlh e vertolh, cf Ubaud Dicort.

varus adj e nm, cf Ubaud Dicort : « (méd.) varus » (v. Per Noste)