|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
vaquejar (v. tr [v intr]. arc.) : trauquejar dins un campat de cerealas per segar son que (solament) çò madur (v. TdF ‘vaqueja’) ; partejar equitablament entre los dalhaires las darrièiras levadas d'un prat de dalhar [v. vacassejar]. vaqueta : vaca jove ; cuèr de vaca jove. Un pòrtadocuments en vaqueta. vaquí (prep.) : aquí / veja-aquí / vejatz-aquí. vaquieiron, -a n (abs. Dicort) : drollon o drolleta que garda de vacas. (v. vacairon) vaquièr, -ièira n : persona que garda de vacas. (v. TdF) ; ; « nm, cow-boy » (Laus, Basic) var, -a adj, cf Ubaud Dicort : v. vaire 1. Var : departament occitan de Provença. v. p. 1053. vara 1 nf, cf Ubaud Dicort :
« gaule, houssine, baguette, barre » TdF ‘varo 1’ vara 2 (f.) / vare (v. vare) / varon (v. varon) (m.) (los 3, v. Alibert) : baba de l'isala (ipodèrma del buòu) que viu jos la pèl del buòu traucada pel tavan e que i provòca una tumor qu'afraba la pèl del buòu e fa que son cuèr es inutilizable [v. vare] ; « gros ver blanc, larve de la courtilière ; courtilière » TdF ‘varo’. varada nf (Laus ; abs. Dicort) : accion de varar una nau. varador, -a (abs. Dicort e TdF) : caduna de las personas ocupadas a varar una nau. varairar (v. tr.) : lavar amb una infusion de raices de varaire per tuar los pesolhs del bestial. varaire (m.) (plt.) : (Veratrum album ) ; (Veratrum
nigrum) ; (Helleborus ftidus) ; (H. lividus) ; (H. niger) ; (H. viridis)
(Actaea spicata) varalh nm, cf Ubaud Dicort : « fouillis, embarras, désordre, confusion de choses, v. baralh ; gâchis, trouble, agitation, mouvement, remue-ménage, brouillerie, vacarme, train, v. barbolhada ; jonchée, litière, déblai, détritus, débris d’algues, v. varatge » (v. TdF ’varai ‘). « varalh » e derivats : v. baralh e derivats (non preconizats Dicort). varalha nf, cf Ubaud Dicort :
« agitation, mouvement, trouble » (v. TdF jos ‘varaio’) varalhada nf, cf Ubaud Dicort :
« dispute, rixe, batterie ; flânerie, promenade, excursion » (v. TdF ‘varaiado’ e
‘baraiado’) varalhadís nm, cf Ubaud Dicort :
v. baralhadís. varalhaire, -aira (~ -airitz) adj e n, cf Ubaud Dicort : « fureteur, euse ; rôdeur,
euse ; querelleur, euse ; variable » (Sèrras-Ess.) varalhament / varalhatge nm, cf Ubaud Dicort :
« action de fouiller, de ravauder, de rôder ; va et
vient » TdF jos
‘varaiage’ varalhar v, cf Ubaud Dicort :
v. baralhar. varalhar (se) v pron, cf Ubaud Dicort : v. baralhar (se). varalhat, -ada adj, cf Ubaud Dicort :
v. baralhat. varalhejar v, cf Ubaud Dicort :
v. baralhejar. varalhon (plt.) : (Sparganium ramosum) varan nm, cf Ubaud Dicort :
« (zool.) varan »
(Rapin) varappa nf, cf Ubaud Dicort :
« varappe » (Sèrras-Ess.) varappaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : « varappeur,
-euse » (v.
çai sus) varar (v. tr. e intr.) : metre una nau a la mar ; encalar una nau ; la tirar sus la riba ; « glisser, chanceler, v. varejar » (v. TdF ‘vara 1’). varat, -ada adj, cf Ubaud Dicort :
« rongé par les vers blancs » TdF jos ‘vara 2’ varatge nm, cf Ubaud Dicort :
« fouillis de plantes, litière de lavande, de romarin et
d’autres arbustes ; détritus d’algues que les vagues
jettent sur le rivage ; herbes qui croissent le long des haies et des
ruisseaux, broussailles ; embarras, déblai, objets divers,
épaves ; écobuage » TdF ‘varage’ vare nm, cf Ubaud Dicort :
« ver blanc ; tumeur produite par les vers blancs qui se
logent près de l’épine dorsale des bêtes à
corne ; larve d’insecte » TdF ‘vare’ varec nm, cf Ubaud Dicort (R. III, 423) : « portion d’un champ qui se distingue du
reste, petit circuit, v. ròdol ; petit groupe de choses
ou de personnes, v. rodelet » (v. TdF ‘varé’) varèc nm : mena de planta marina ; algas que la mar escupís sul rivatge. Lo varèc es una
manna per las tèrras. varèit nm, cf Ubaud Dicort : « terrain en friche ; guéret » (Alibert). « varèit » : v. garait (non preconizat Dicort). varejada : trantalhada ; ziga-zaga ; esitacion. varejaire, -aira (~ -airitz) n, cf Ubaud Dicort :
« celui, celle qui vacille, chancelant, ante » TdF varejar (v. intr.) : vacilhar ; trantalhar (far de zigas-zagas) trantalhar / balançar / esitar. varena 1 nf
(v. Alibert) (mot passat en
francés [v. TLFi ‘varenne’]) : tèrra mòbla,
prigonda e fertila, « plaine, en
Auvergne ; sorte de terrain léger, en Forez » TdF ‘vareno’ La vianda ven plan en
tèrra de varena. [mas v. tèrra de barena jos barena] varena 2 nf (R.
III, 437 « garenne,
bois ») (abs. TdF e Alibert) : airal
que i vivon los conilhs. (v. garena 2) varenga (abs. Dicort) : caduna de las
pèças de fust corbadas de jos la quilha d'una nau. (v. varengla) varengatge (abs. Dicort) : ensemble de las varengas d'una nau. varengla nf :
gimbla ; « trace que laissent sur la
peau les coups de corde ou de verges ; t. de marine, varangue, membre d’un navire ; fourche
à éventer le grain ». (v. TdF) varenglada : rosta / tanada / tabassada / estrelhal. varenglaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : « celui qui donne des coups de
verge, qui châtie » TdF varenglar (v. tr.) : gimblar. vargina nf (v. Ubaud Dicort e Alibert) : cabal boïn. variabilitat nf : estat de çò variable ; aptitud a cambiar. Variabilitat del temps. Variabilitat d'umor. variabla nf : (matematica)
« variable » (v. Ubaud Dicc scient p. 138) variablament : d'un biais variable. |
|
variable, -bla : cambiadís, -issa ; diferent, -a ; t. tecn. de divèrsas disciplinas. Temps variabla. Umor variabla. Terren variable. Resultat variable segon las
annadas. Lentilhas o lunetas a fogal variable. variacion (R. V, 460) : accion de variar, de cambiar (t.a.) Variacion de temperatura,
d'umor, de prètz. Variacion musicala. Variacion d'una fonccion. Variacions de la luna, del solelh... variadament (abs. Dicort) : d'un biais variat. variador nm : (fisica)
« variateur » (v. Ubaud Dicc scient p. 302) variament : variabilitat. variància nf :
(fisica) « variance » (v. Ubaud Dicc scient p. 302) variant, -a : que vària. varianta : caduna de las diferéncias de las còpias d'un meteis tèxt ; causa que diferís un pauc d'una autra de la meteissa espècia. Dins tota lenga existisson de variantas dialectalas. variar (v. tr. e intr.) : modificar ; cambiar ; diversificar ; se modificar. Variar la decoracion d'un
ostal. Variar son estil. Variar los plasers. Sa mina vària de contunh. variat, -ada : que presenta de variacions (t.a.) Païsatge variat. Repertòri variat. Causida variada. Programa variat. Lecadissas variadas. Aire variat. VARIC- : forma prefixada del latin varix, -icis (variça) variça : dilatacion permanenta d'una vena. varicectomia : seccion cirurgicala de variças. varicèla : esclapeta / vairòla fòla. varicelifòrme, -ma : que revèrta la varicèla. VARICO- : v. VARIC- varicocèla (-cèle nf, v. idrocèle) (f.) : dilatacion varicosa de las venas del testicul e de son envolopa, la borsonada (scrotum) (lat.) varicografia : radiografia d'una vena varicosa. varicós, -osa : relatiu, -iva a de variças ; de la natura de las variças. Ulcèra varicosa. varicòsi (f.) : formacion de variças ; estat varicós de las venas d'una partida del còrs. varicositat nf : estat varicós. varietal, -a adj, cf Ubaud Dicort :
« variétal, -e » (v. Rapin) varietat nf (R. V, 460) :
diversitat (t. a.) (v. varietats) Dins la vida, la varietat gasta pas res. varietats (f. pl.) : espectacle o emission (amb cançons, danças...) VARIO- : forma prefixada del latin varius (variat ; calhetat) variograf : aparelh aeronautic enregistrador de las variacions instantanèas de l'auçada. variòla nf (R. V, 460) (Basic ; abs. Dicort) :
malautiá infecciosa, eruptiva, contagiosa e epidemica (erupcion de
tacas rojas que se mudan en vesiculas, puèi en pustulas, que en cas de
garison, laissan de marcas indelebilas) ; sifilís ; clavelina ;
picòta ; marrana. (v. vairòla) Variòla bastarda : forma amendrida de la variòla. Variòla d'America : malautiá de regions tropicalas. Variòla fòla : esclapeta / varicèla (pichona variòla). Variòla gròssa : mena de malautiá veneriana. Variòla negra : mena de variòla pestilenciala. Pèira de variòla (l.p.) : mena de ròca calhetada. variolar (abs. Dicort) (v. tr.) : marcar de tèrgues (tergues / cretges / crèuges) (v. vairolar) variolat, -ada (abs. Dicort) : que patís de la sifilís ; marcat, -ada per la variòla. (v. vairolat) varioleta (abs. Dicort) : esclapeta / varicèla. (v. vairoleta) variolic, -a (abs. Dicort) (adj. e subs.) : variolós, -osa v. pus bas, « variolique » (Per Noste). variolifòrme, -ma (abs. Dicort) : que revèrta la variòla. variolita nf, cf Ubaud Dicort : pèira de variòla (l.p.) (mena de pèira calhetada) variolitic, -a : de la natura de la variolita ; relatiu, -iva a la variolita. variolizacion (arc.) (abs. Dicort) : metòde ancian per immunizar contra la variòla, « variolisation » (Per Noste). variolizar (abs. Dicort) (v. tr.) : immunizar contra la variòla. (v. çai sus) varioloïda (abs. Dicort) : mena de variòla benigna. variolós, -osa
(abs. Dicort) : persona que
patís de la variòla. (v. vairolós) variomètre : aparelh per mesurar las
inductàncias. variscita : fosfat d'alumini idratat. varistància : element semiconductor que sa resisténcia electrica vària amb la tension aplicada. « varlet » (arc.) : v. vailet. varlòpa nf, cf Ubaud Dicort : v. garlòpa. varon
nm, cf Ubaud Dicort :
« bouton, élevure, qui vient au visage des jeunes gens qui
atteignent l’âge de la puberté ; larve de mouche, petit
ver ; larve qui ronge le bois, artison ; trou fait par un
ver » TdF ‘varoun’.
varon : v. vara 2. varonat, -ada adj, cf Ubaud Dicort :
« dévoré par les larves, en Rouergue, v. varat » (v. TdF) varòsca nf, cf Ubaud Dicort :
« étincelle, gendarme, bluette, v. beluga ;
corpuscule provenant de la combustion et qui retombe alentour, v. cenilha » (v. TdF) « varrolh » : v. verrolh. « vartavèla » e derivats : v. bartavèla. « vartuèlh
» : v. vertuèlh e vertolh, cf Ubaud Dicort. varus adj e nm, cf Ubaud Dicort : « (méd.)
varus » (v. Per Noste) |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
||
|
|
|
|
|