vana nf : mena de flaçada, « couverture de parade ; banne, toile qui couvre une carriole, un auvent » TdF.

vanada 1 nf, cf Ubaud Dicort : « contenu d’un van, grain que l’on met à la fois dans le van » TdF ‘vanado 1’

vanada 2 nf : jaça / pargue / clujada per las fedas ; cobèrt.

vanada 3 (vam) nf, cf Ubaud Dicort : « escousse » TdF ‘vanado 3’

Prendre la vanada / prendre vanada, prendre son élan (v. TdF)

vanadat nm : tota mena de sal de l'acid vanadic.

vanadi nm : lo metal pus dur de totes.

vanadiat, -ada : dich d'un compausat que conten de vanadi.

vanadic, -a adj, cf Ubaud Dicort : relatiu, -iva al vanadi ; que conten de vanadi.

vanadifèr, -a : que conten de vanadi (t. tecn. de geologia)

vanadil : tèrme generic de derivats de vanadi.

vanadinita : combinason naturala de plomb amb de clòr e de vanadi.

vanadocit (m.) : cellula del sang dels urocordats (branca d'invertebrats marins) que conten fòrça vanadi.

vanadós, -osa (abs. Dicort) : que conten de vanadi. (v. vanadic)

vana glòria [vanaglòria] nf (v. Ubaud Dicort e TdF jos vano-glòri) : vici de q.q. que s'atribuís de meritis sens motiu valable o sens cap de motiu / vici de q.q. de confleta.

vanagloriós, -osa adj, cf Ubaud Dicort : (v. vanaglòria)

vanaire 1, -aira [~ airitz] n : persona que vana de granas o de cerealum, « cribleur, euse ; machine à vaner, tarare, v. ventadoira » (v. TdF) ;

vanaire 2 nm (Alibert), -aira : persona que fa de vanas (flaçadas) ;

vanaire 3, -aira n  (R. V, 466) (abs. TdF e Alibert)   : persona que se vanta, que se confla (v. vantaire)

vanament (R. V, 466) : en van / per pas res.

vanansa (R. V, 466) (abs. Dicort) : conflardisa (l.p.) / vanesa. (v. vantariá)

vanar (v. tr.) : ventar de cerealum, de peses, de mongetas... « vanner » TdF ;

vanar (se) v pron (R. V, 466) (abs. Dicort e TdF) : se vantar / se conflar.

vandal, -a : relatiu, -iva als Vandals, pòble germanic qu'envasiguèt l'empèri roman (sègles IV e V) e qu'o afrabèt tot en passant ; persona qu'afraba per afrabar.

vandalisme : accion d'afrabar per afrabar.

vandalizar (v. tr.) : bassacar quicòm / l'afrabar per l'afrabar.

vandar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, remuer, vaciller » TdF

vandòma nf, cf Ubaud Dicort : « espèce de jeu de cartes dans lequel le hasard décide du gain et de la perte » (v. TdF ‘vandomo’)

vanega : èrm / frau / bodiga / gascaria / restoble / devesa / frachiva.

vanegacion nf : vai-e-vèni.

vanegaire, -aira [~ -airitz] adj e n : persona que va e ven, que se bolega.

vanegant, -a adj, cf Ubaud Dicort : « circulant, ante, circulatoire » (v. TdF)

vanegar (v. intr.) : anar e venir / bolegar, « circuler, faire de l’exercice ». (v. TdF)

vanegatge : accion d'anar e venir, de se bolegar.

vanege nm, cf Ubaud Dicort : « agitation, mouvement » TdF (# vanetge)

vaneja : vanesa / sincòpi / estavanida / estavaniment.

vanejar (v. tr. e v. intr. [v. TdF]) (R. V, 467) : brandir / remenar / brandar / brandolar / brandussar ; capejar ; se fringolhar ; badinar

Mon papeta pairal jamai vanejava pas (badinava pas)

vanèl nm, cf Ubaud Dicort : « vanneau, oiseau, v. daudèla, martinèla » (v. TdF jos ‘vanèu’)

vanèla 1 nf / vanèl (v. vanèl) : « grande mouette blanche, v. gavian » ; mena d'aucèl (Vanellus vanellus), daudèla, « v. vanèl » (v. TdF ‘vanèlo 3’) ; mena d'aucèl (Larus canus) ; giroleta.

La vanèla (giroleta) del cloquièr.

vanèla 2 nf (v. Ubaud Dicort e Alibert) : androna (carrairon fòrt estrech ; passatge estrech entre dos ostals) ; passatge estrech entre lo lièch e la paret ; latrinas : pissador (airal per pissar) ; cagador (airal per cagar) ; ordre (rengada de ceps) ; conca ; senda.

Lo seu ostal dona sus una vanèla.

Sens vanèla, consí far son lièch coma cal ?

Las vanèlas indianas s'asondan per carrièira.

Una vanèla de ceps.

Se lava dins una vanèla.

Una vanèla copava a travèrs bòsc.

vanèla 3 nf (v. Ubaud Dicort e TdF ‘vanello 1’) : canha / manca de vam ; noncalença / inchalhença / molesa ; lassièira ; talent / fam ; pusillanimitat (R. II, 90).

Una vanèla me trapèt que me copèt las cambas.

vanelós, -osa : noncalent, -a / inchalhent, -a / mòl, -a / flac, -a ; fug-òbra (m. e f.) / peresós, -osa ; pusillanim, -a ; patamòl, -a ; pigre, -a ; acanhardit, -ida.

vanesa nf (del gallés VANÒ : afeblir) : feblesa / flaquesa / sincòpi / estavanida ; esfòrç van ; besucarieta / bagateleta / futilitat.

vanèssa nf, cf Ubaud Dicort : « (entom.) vanessa » (v. Rapin)

vanet 1 nm : cubribrèç (flaçadon de brèç) ; cubripè (flaçada) ;

vanet 2 nm : van pichon / crivèl pichon.

vaneta : vana pichona (flaçadon)

vanetaire, -aira (~ -airitz) n, cf Ubaud Dicort : « cribleur, euse » TdF

 

 

vanetar (v. tr.) : ventar / crivelar.

vanetatge : accion de vanetar / de ventar / de crivelar.

vanetge / baniège nm (v. Ubaud Dicort e Alibert) : vertolh / nassa (filat de pesca en embut) (# vanege)

vanièr nm, cf Ubaud Dicort : « vannier, fabricant de van » TdF

vanilha : frucha del vanilhièr ; substància aromatica contenguda dins aquela frucha.

vanilhat, –ada adj, cf Ubaud Dicort : « vanillé, -e » (Per Noste, Rapin)

vanilhièira : airal plantat de vanilhièrs.

vanilhièr nm (plt.) : (Vanilla planifolia)

vanilhina [vanillina] nf, cf Ubaud Dicort : substància aromatica de la vanilha.

vanillinat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « vanilliné, -e » (v. çai sus)

vanitat nf : fatuitat (R. III, 284) / vana glòria ; estat de q.q. de van ; estat de çò van.

Es d'una vanitat extraordinària.

Cresi plan qu'ai macada sa vanitat.

La vanitat de tot çò uman.

vanitós, -osa : plen, -a de vanitat.

vanitosament : d'un biais vanitós.

vanon nm, cf Ubaud Dicor (v vana)t : « couvre-pied » TdF

vantacion : accion de vantar o de se vantar.

vantadissa : vici d'una persona que se vanta ; acte o paraula de q.q. de vantard.

vantador nm, cf Ubaud Dicort, airitz / vantaire, a (v. vantaire) (los 2, R. V, 467) : persona que vanta [|v. TdF ‘vantadou’] o que se vanta [v. vantaire].

vantaire, -aira (~ -airitz) adj e n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui vante, prôneur, louangeur, euse ; vantard, arde » TdF

vantairòl, -a adj e n : confleta (m. e f.) (persona que se vanta)

vantal nm, cf Ubaud Dicort : v. davantal. (v. TdF jos ‘davantau’)

vantalet nm, cf Ubaud Dicort : v. davantalet. (v. TdF jos ‘davantalet’)

vantament nm, cf Ubaud Dicort : « action de vanter, de se vanter » TdF

vantar (v. tr.) : lausar (far l'elògi de q.q. o de quicòm)

Vantava la tenacitat de son dròlle.

Quand tornèt de Tolosa me vantèt fòrça la vila.

vantar (se) : se lausar / se glorificar (R. III, 476).

Se vanta de contunh, ni per sas asenadas.

S'es vantat d'èsser montat sul Mont Blanc.

Se vantar pas es una de sas qualitats.

vantard, -a adj e n (v. Ubaud Dicort e Alibert) : bufanèblas (m. e f.) (persona que se vanta)

vantarèl, -a adj e n (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘vantarèu’) : coma çaisús.

vantariá nf, cf Ubaud Dicort : « vanterie, forfanterie » TdF ‘vantarié’

vantat 1, -ada : tròp lausat, -ada.

L'an tròp vantat e l'an gastat !

vantat 2 nm, cf Ubaud Dicort : « vanterie, éloge, hâblerie, gageure, v. vantacion » (v. TdF)

vantatge nm / vantariá (v. vantariá) : lausenja exagerada / blandiment, « action de vanter ou de se vanter » TdF ‘vantage’.

vanteta n (m. e f.) (v. TdF) : confleta (m. e f.) (persona que se confla)

vantòrla / vanturla / vantussa adj e n (m. e f.) : vantard, -a.

vantòta n (dels dos genres) , cf Ubaud Dicort : v. vanteta. (v. TdF jos ‘vanteto’)

vanturla / vantussa adj e n (dels dos genres) : v. vantòrla.

vapat, -ada : esventat, -ada / esvanat, ada (alterat, -ada per èsser estat expausat, -ada a l'aire)

De vin vapat : de vin esventat, de vin esvanat.

vapor 1 nf, cf Ubaud Dicort  : gotetas d'aiga finas que finas en suspension dins l'aire ; substància gasosa ; energia obtenguda amb una maquina de vapor ;.

Una mena de vapor amagava lo solelh.

De vapors : un estordiment / un desaise.

vapor 2 nm : « pyroscaphe, steamer, v. batèl » (v. TdF ‘vapour’), naviri amodat per la vapor (v. Laus).

vaporarium nm (lat.) : dins los establiments termals, tuna amainatjada al punt de sortida de vapors radioactivas o sulfurosas.

vaporassa nf, cf Ubaud Dicort : (v. vapor 1 e vaborassa)

vaporifòrme, -ma : en forma de vapor / a l'estat de vapor.

vaporizable, -bla : que pòt èsser vaporizat, -ada.

vaporizacion : accion de vaporizar o de se vaporizar.

vaporizador 1 nm : aplech per vaporizar.

vaporizador 2, -airitz adj (abs. Dicort) : que vaporiza.

vaporizar (v. tr.) : mudar en vapor ; escampilhar un liquid jos forma de vapor.

La calor vaporiza l'aiga.

Vaporizar un perfum.

vaporizar (se) : se mudar en vapor.

L'aiga que bolís de contunh se vaporiza.

vaporizatge (abs. Dicort) : operacion qu'a per tòca de sometre a la vapor de fials (fils), per fixar la torsion que venon de recebre, o d'estòfas, per fixar la color sus las fibras, « vaporisage » (Per Noste). [Rapin : vaporatge]

vaporós, -osa : de la natura de la vapor ; que revèrta la vapor.

Nivol vaporosa.

Pel vaporós.

Estòfa vaporosa.

vaporosament : d'un biais vaporós.