valerianèla (plt.) : doceta (Valerianella)

valerianic, -a / valeric, -a : relatiu, -iva a l'acid çaijós.

Acid valerianic / Acid valeric.

valeta nf : valadon (val pichon), « petite vallée » TdF

valetudinari, -ària (adj. e subs.) : malautís, -issa ; persona de constitucion febla o malautissa.

valgus adj e nm, cf Ubaud Dicort : « (méd.) valgus » (Per Noste)

valgut, -uda (< valer) part pass, cf Ubaud Dicort : « valu, ue » TdF jos ‘valé’

« valhaca » (valhaca nf (v. Ubaud Dicort)) : v. val 1. (v. Alibert jos  val 1)

valid [ / valide], -da adj, cf Ubaud Dicort : en bona santat ; d'atac (l.p.) ; vigorós, -osa / en bona forma ; confòrme, -a a las condicions religiosas o legalas.

Un òme valid.

Un maridatge valid.

Ni per son vielhum, se sentís encara valid.

Un maridatge qu'es pas jamai estat valid es nul.

validable, -bla : que pòt èsser validat, -ada.

validacion : accion de validar.

validament adv : d'un biais valid ; « valablement » TdF.

validar (v. tr.) : certificar ; legalizar ; ratificar ; averigar / verificar ; declarar valid, -a.

Far validar un papièr.

Validar una eleccion.

Validar un maridatge dobtós.

validitat nf : qualitat de çò valid.

Validitat d'un passapòrt.

valièira : valada ; penda / pendís.

Valièira Mariús : autor occitan d'Erau (1890-1969).

valina : acid aminat indispensable a l'organisme.

valinièr (plt) : atatièr / tassinièr (Viburnum)

valinomicina : antibiotic natural.

valisa : mena de maleta.

Valisa de carton, de cuèr, metallica.

Valisa diplomatica : qu'escapa a la doana.

Far sas valisas : s'aprestar a partir.

Far la valisa (l.p.) : morir.

valisneria (plt.) : (Vallisneria spiralis)

valochin, -a adj e n (v. Ubaud Dicort e Alibert) / valogin, -a  (v. valogin) : persona que viu dins una valòia « habitant des vallées, des vallons ; v. valòia » (v. Vayssier ‘bolouchi’).

valogin, -a (abs. Dicort) : v. valochin.

valòia nf : valada superiora / valada de montanha « pays des vallées, des vallons, des terres inférieures aux montagnes et aux plateaux calcaires » (Vayssier ‘bolouòyo’)

Dins la valòia l’òm a un pauc de tot, dans les vallées on récolte toutes sortes de fruits. (v. Vayssier)

Valòias alpinas d'Itàlia : airals que i se parla occitan., v. p. 1053.

valon 1 nm : comba pichona / combeta / valadon / valeta.

valon 2, -a adj e n, cf Ubaud Dicort : « (de la Wallonie) wallon, -onne » (Per Noste, Basic)

valonada nf : espandi d'un valon ; « sol montueux » TdF ; « vallonnement » (Per Noste).

valonament nm (abs. Dicort e TdF) : relèu d'un terren que i a de cropas e de valons, « vallonnement » (Per Noste). (v. valonada)

valonar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, fossoyer, v. valadar » (v. TdF)

valonar (se) (abs. TdF) : presentar de successions de cropas e de valons.

valonàs : valon grand ; valon marrit.

valonat, -ada (abs. Dicort e TdF) : montuós, -a ; que presenta fòrça valons.

valonèl (diminutiu de diminutiu) : val pichonèl o polidonèl.

valonenc, -a (adj. e subs.) (abs. Dicort) : que viu dins un valon « habitant de Vallon » TdF

Valonia (region de Belgica) n pr f, cf Ubaud Dicort : « Wallonie » (Lèbre)

valonisme nm, cf Ubaud Dicort : « wallonisme » (Per Noste)

valor nf : prètz ; validitat ; títol de renda ; mesura d'una grandor, d'un nombre ; durada ; portada / fòrça / significacion.

La valor d'unas motòs passa la d'unas autòs.

Aquela pèça a pus de valor, qu'a pas pus cors.

Metre una bòria en valor : li far portar frucha.

Ai pas jamai agut cap de pòrtafuèlha de valors.

Valor d’escambi, valeur d’échange. (v. Ubaud Dicort e Per Noste)

Valor aritmetica.

Valor algebrica.

Valor numerica.

Lo punt ajusta a una nòta de musica la mitat de sa valor.

La valor de la ponctuacion es capitala.

 

 

valoracion (abs. Dicort) : accion o resulta de valorar (v. avaloracion) ; determinar la concentracion d'una substància que se tròba en solucion ; tecnica d'analisi quimica.

valorant, -a adj (abs. Dicort) : que valora ; que servís per far una valoracion.

valorar (abs. Dicort) (v. tr.) : apreciar / estimar / mesurar. (v. avalorar)

valorizacion : accion de valorizar o de se valorizar.

valorarizant, -a adj, cf Ubaud Dicort : « valorisant, -e » (Per Noste)

valorizar (v. tr.) : metre en valor.

Lo camin de fèrre a valorizada tota la region.

valorós, -osa : valentós, -osa / valent, -a v. pus naut.

valorosament : d'un biais valorós.

valquiria nf : divinitat escandinava qu'acompanhava los soldats a la batalha [v. Valquirias] ; femna lançada e menaira d'òmes que representa per eles quicòm d'emblematic.

Valquirias ~ Walkyrias n pr f pl, cf Ubaud Dicort : « (myth.) Walkyries » (v. Per Noste)

« valre » v : v. valer.

valsa : mena de dança de tres tempses ; tròç de musica de tres tempses compausat per èsser dançat ; tròç de musica de tres tempses compausat per un instrument o un ensemble d'instruments.

valsaire, -aira : persona que valsa.

valsar (v. intr.) : dançar una valsa.

valva : caduna de las doas parts del clòsc d'unes molusques e crustacèus ; caduna de las doas parts d'una frucha seca que se dobrís per laissar escapar las granas o las espòras ; aparelh per reglar lo movement d'un fluid dins una canalizacion.

valvar, -a : relatiu, -iva a una valva o a las valvas.

valvat, -ada : provesit, -ida de valvas. (t. tecn. de botanica)

valvifòrme, -ma : en forma de valva o de valvula.

valvula : replec membranós que dins los conduits de l'organisme empachan los liquids de refluir ; mecanisme o dispositiu per regular, copar o restablir lo flux d'un fluid.

Valvula mitrala.

Valvula de seguretat.

valvular, -a : relatiu, -iva a una valvula o a las valvulas.

valvulectomia : extirpacion cirurgicala d'una valvula.

valvulina : lubrificant mineral.

valvuliti (f.) : inflamacion d'una valvula del còr o de las venas.

valvulopatia : alteracion d'un orifici cardiac.

valvuloplastia : dilatacion per sonda especiala d'una valvula estenosada ; reparacion cirurgicala d'una valvula.

valvulotomia : incision cirurgicala d'una valvula.

vam : coratge ; fòrça ; impuls / impulsion.

Ai pas vam : ai pas de coratge / soi las.

De vam : amb coratge, « avec entrain » (Alibert).

Lo faretz tot d’un vam, vous le ferez tout de suite. (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘vanc’)

Donar lo vam : deslargar ; lançar.

Prener vam : prene palada / prene lanç.

vamp (< angl.) (f.) (apocòpa de vampiressa) : escamandràs (m.) (femna fatala)

vampir (m.) : enòrma ratapennada (R. V, 45) d'America del Sud que s'avida de sang d'animals (Desmodus rufus) ; persona que s'enriquís de chucar lo trabalh e lo ben dels autres ; malaut mental que tua o que profana de tombas amb d'intencions lubricas ; defuntat que, per las personas supersticiosas, sortís de sa tomba la nuèch per chucar lo sang de personas en vida : mena de drac o de lopgaron.

vampiressa (abs. Dicort) : femna que sa tissa es de desvariar los òmes eroticament. (v. vamp)

vampiric, -a adj, cf Ubaud Dicort : « vampirique » (Rapin)

vampirisme : aviditat insaciabla ; malautiá mentala d'una persona vampira.

vampirizar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, vampiriser » (Per Noste, Rapin)

van 1 nm : mena de panièr plat especial que se brandís dins lo vent per netejar lo gran ; ventador (maquina per ventar lo gran)

Lo ventador n'enantís plan mai que lo van de braces.

van 2, -a adj : bufèc, -a (vuèg, vuèja / sens valor) ; illusòri, -a / quimeric, -a / trucaluna (m. e f.) ; patamòl, -a / mòl, -a ; inutil, -a ; farivòl, -a ; confleta (l.p.) / vanaire, a.

Passèt son temps a far de recèrcas vanas.

Deslargava pomposament de paraulas vanas.

I a pas res de pus van que la vana glòria.

Los sacrificis d'una maire son pas jamai vans.

van (en -) loc adv : per pas res.