|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
valerianèla (plt.) : doceta (Valerianella) valerianic, -a / valeric, -a : relatiu, -iva a l'acid
çaijós. Acid valerianic / Acid
valeric. valeta nf : valadon (val
pichon), « petite
vallée » TdF valetudinari, -ària (adj. e subs.) : malautís, -issa ; persona de constitucion febla o malautissa. valgus adj e nm, cf Ubaud Dicort : « (méd.)
valgus » (Per Noste) valgut, -uda (< valer) part pass, cf Ubaud Dicort :
« valu, ue » TdF jos ‘valé’ « valhaca » (valhaca nf (v. Ubaud Dicort)) : v. val 1. (v. Alibert jos val
1) valid [ / valide], -da adj, cf Ubaud Dicort : en bona santat ; d'atac (l.p.) ; vigorós, -osa / en bona forma ; confòrme, -a a las condicions religiosas o legalas. Un òme valid. Un maridatge valid. Ni per son vielhum, se sentís encara valid. Un maridatge qu'es pas jamai estat valid es nul. validable, -bla : que pòt èsser validat, -ada. validacion : accion de validar. validament adv : d'un biais valid ; « valablement » TdF. validar (v. tr.) : certificar ; legalizar ; ratificar ; averigar / verificar ; declarar valid, -a. Far validar un papièr. Validar una eleccion. Validar un maridatge dobtós. validitat nf : qualitat de çò valid. Validitat d'un passapòrt. valièira : valada ; penda / pendís. Valièira Mariús : autor occitan d'Erau (1890-1969). valina : acid aminat indispensable a l'organisme. valinièr (plt) : atatièr / tassinièr (Viburnum) valinomicina : antibiotic natural. valisa : mena de maleta. Valisa de carton, de cuèr, metallica. Valisa diplomatica : qu'escapa a la doana. Far sas valisas : s'aprestar a partir. Far la valisa (l.p.) : morir. valisneria (plt.) : (Vallisneria spiralis) valochin, -a adj e n (v. Ubaud Dicort e Alibert) / valogin, -a (v. valogin) : persona que viu dins una valòia « habitant des vallées, des vallons ; v. valòia » (v. Vayssier ‘bolouchi’). valogin, -a (abs. Dicort) : v. valochin. valòia nf : valada
superiora / valada de montanha « pays des
vallées, des vallons, des terres inférieures aux montagnes et
aux plateaux calcaires » (Vayssier ‘bolouòyo’) Dins la valòia l’òm a un pauc
de tot,
dans les vallées on récolte toutes sortes de fruits. (v. Vayssier) Valòias alpinas d'Itàlia : airals que i se parla occitan., v. p. 1053. valon 1 nm : comba pichona / combeta / valadon / valeta. valon 2, -a adj e n, cf Ubaud Dicort : « (de la Wallonie)
wallon, -onne » (Per Noste, Basic) valonada nf : espandi d'un valon ; « sol montueux » TdF ; « vallonnement » (Per Noste). valonament nm (abs. Dicort e TdF)
: relèu d'un terren que i a de cropas e de valons, « vallonnement » (Per Noste). (v. valonada) valonar v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, fossoyer, v. valadar » (v. TdF) valonar (se) (abs. TdF) : presentar de successions de cropas e de valons. valonàs : valon grand ; valon marrit. valonat, -ada (abs. Dicort e TdF) : montuós, -a ; que presenta fòrça valons. valonèl (diminutiu de diminutiu) : val pichonèl o polidonèl. valonenc, -a (adj. e subs.) (abs. Dicort) :
que viu dins un valon « habitant de
Vallon » TdF Valonia (region de Belgica) n pr f, cf Ubaud Dicort :
« Wallonie » (Lèbre) valonisme nm, cf Ubaud Dicort : « wallonisme » (Per Noste) valor nf : prètz ; validitat ; títol de renda ; mesura d'una grandor, d'un nombre ; durada ; portada / fòrça / significacion. La valor d'unas motòs passa la d'unas autòs. Aquela pèça a pus de valor, qu'a pas pus cors. Metre una bòria en valor : li far portar frucha. Ai pas jamai agut cap de pòrtafuèlha de valors. Valor d’escambi, valeur
d’échange. (v. Ubaud Dicort e Per
Noste) Valor aritmetica. Valor algebrica. Valor numerica. Lo punt ajusta a una nòta de musica la mitat de sa valor. La valor de la ponctuacion es capitala. |
|
valoracion (abs. Dicort) : accion o resulta de valorar (v. avaloracion) ; determinar la concentracion d'una substància que se tròba en solucion ; tecnica d'analisi quimica. valorant, -a adj (abs. Dicort) : que valora ; que servís per far una valoracion. valorar (abs. Dicort) (v. tr.) : apreciar /
estimar / mesurar. (v. avalorar) valorizacion : accion de valorizar o de se valorizar. valorarizant,
-a adj, cf Ubaud Dicort :
« valorisant, -e » (Per Noste) valorizar (v. tr.) : metre en valor. Lo camin de fèrre a valorizada tota la region. valorós, -osa : valentós, -osa / valent, -a v. pus naut. valorosament : d'un biais valorós. valquiria nf : divinitat escandinava qu'acompanhava los soldats a la batalha [v. Valquirias] ; femna lançada e menaira d'òmes que representa per eles quicòm d'emblematic. Valquirias ~ Walkyrias n pr f pl, cf
Ubaud Dicort : « (myth.)
Walkyries » (v. Per Noste) « valre » v : v. valer. valsa : mena de dança de tres tempses ; tròç de musica de tres tempses compausat per èsser dançat ; tròç de musica de tres tempses compausat per un instrument o un ensemble d'instruments. valsaire, -aira : persona que valsa. valsar (v. intr.) : dançar una valsa. valva : caduna de las doas parts del clòsc d'unes molusques e crustacèus ; caduna de las doas parts d'una frucha seca que se dobrís per laissar escapar las granas o las espòras ; aparelh per reglar lo movement d'un fluid dins una canalizacion. valvar, -a : relatiu, -iva a una valva o a las
valvas. valvat, -ada : provesit, -ida de valvas. (t. tecn. de botanica) valvifòrme, -ma : en forma de valva o de valvula. valvula : replec membranós que dins los conduits de l'organisme empachan los liquids de refluir ; mecanisme o dispositiu per regular, copar o restablir lo flux d'un fluid. Valvula mitrala. Valvula de seguretat. valvular, -a : relatiu, -iva a una valvula o a las
valvulas. valvulectomia : extirpacion cirurgicala d'una valvula. valvulina : lubrificant mineral. valvuliti (f.) : inflamacion d'una valvula del còr o de las venas. valvulopatia : alteracion d'un orifici cardiac. valvuloplastia : dilatacion per sonda especiala d'una valvula estenosada ; reparacion cirurgicala d'una valvula. valvulotomia : incision cirurgicala d'una valvula. vam : coratge ; fòrça ; impuls / impulsion. Ai pas vam : ai pas de coratge / soi las. De vam : amb coratge, « avec entrain » (Alibert). Lo faretz tot d’un vam, vous le ferez tout de suite. (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘vanc’) Donar lo vam : deslargar ; lançar. Prener vam : prene palada / prene lanç. vamp (< angl.) (f.) (apocòpa de vampiressa) : escamandràs (m.) (femna fatala) vampir (m.) : enòrma ratapennada (R. V, 45) d'America del Sud que s'avida de sang d'animals (Desmodus rufus) ; persona que s'enriquís de chucar lo trabalh e lo ben dels autres ; malaut mental que tua o que profana de tombas amb d'intencions lubricas ; defuntat que, per las personas supersticiosas, sortís de sa tomba la nuèch per chucar lo sang de personas en vida : mena de drac o de lopgaron. vampiressa (abs. Dicort) : femna que sa tissa es
de desvariar los òmes eroticament. (v. vamp) vampiric, -a adj, cf Ubaud Dicort :
« vampirique » (Rapin) vampirisme : aviditat insaciabla ; malautiá mentala d'una persona vampira. vampirizar v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, vampiriser » (Per
Noste, Rapin) van 1 nm : mena de panièr plat especial que se brandís dins lo vent per netejar lo gran ; ventador (maquina per ventar lo gran) Lo ventador n'enantís plan mai que lo van de braces. van 2, -a adj : bufèc, -a (vuèg, vuèja / sens valor) ; illusòri, -a / quimeric, -a / trucaluna (m. e f.) ; patamòl, -a / mòl, -a ; inutil, -a ; farivòl, -a ; confleta (l.p.) / vanaire, a. Passèt son temps a far de recèrcas vanas. Deslargava pomposament de paraulas vanas. I a pas res de pus van que la vana glòria. Los sacrificis d'una maire son pas jamai vans. van (en -) loc adv : per pas res. |
|
|
|
|
|
|