vaissa (plt.) : avelanièira (Corylus Avellana)

vaissa blanca (plt.) : aubaliguièr (Crataegus aria)

vaissada / vaissareda nf / vaisseda (abs. Dicort) : airal que i a d'avelanièiras.

vaissèl (R. V, 469 - L. 377) : vas ; mesura de capacitat ; bugador ; pipard / pipa (tona gròssa) ; vena ; artèria ; naviri ; nau de glèisa ; veïcul espacial ; pièch / somés.

Vaissèls sanguins.

Vaissèls limfatics.

Lo vaissèl d'aquela glèisa es una esplendor.

vaissèla nf : ensemble de çò necessari per servir a taula, « futaille » TdF ‘veissello’.

vaisselada nf, cf Ubaud Dicort : « contenu d’un vaisseau, d’une tonne, d’un fût ; charge d’une barque » TdF ‘veisselado’

vaisseladoira (f.) (Sèrras ; abs. Dicort) : lava-vaissèla (m.) (v. lavavaissèla)

vaisselaire : tonelièr.

vaisselam nm sing, cf Ubaud Dicort : (v. vaissèla e  -AM ; e v. vaisselum)

vaisselar (v. intr.) : far la vaissèla (accion de lavar recipients e ustensilhas per beure e per manjar)

vaisselàs nm, cf Ubaud Dicort : « grand vaisseau » TdF ‘veisselas’

vaisselat nm : v. vaisselada. (v. TdF jos ‘veisselado’)

vaisselet nm (R. V, 470) : vas pichon ; « petit vaisseau, batelet » (v. TdF ‘veisselet’).

vaisselièira nf : persona que fa la vaissèla, « laveuse de vaisselle » TdF jos ‘veisselièro’.

vaisselièr : airal per laissar s'estorrar la vaissèla ; escudelièr (mòble per reclamar la vaissèla)

vaisselum (abs. Dicort) : los apleches de vaissèla en general.

Aiga de vaisselum, eau de vaissellle. (Rapin)

vaissièira : doblets de vaissada, vaissarèda.

Vaissièr Aimat : prèire roergàs autor d'un diccionari patesejaire (1821-1875).

val 1 nm / valat (m.) : rasa (fossat de cada part d'una *rota v. arotar).

val 2 (f.) : comba ; combeta (comba pichona)

Val d'Aran n pr f : airal d'Espanha que i se parla occitan. v. p. 1053.

valablament : d'un biais valable.

valable, -bla : que val lo còp ; valid, -a ; capable, -a.

valada nf : val grand ; espandida d'un val ; « bas-fond, descente ; contenu d’un fossé, eau d’un ruisseau » (v. TdF).

En valada, dans la vallée. (v. TdF)

A la valada, à la descente. (v. Ubaud Dicort e TdF)

valadada : contengut d'un valat ; fossat curat dins las vinhas per i metre de fems.

valadaire, -aira : persona que cura de valats. v. valadièira.

valadar (v. tr. e  intr.) : curar de valats ; enrodar de valats (R. V, 461) ; « creuser des fossés, fouir, raviner’ ; desfonzar un terren. (v. TdF)

valadàs nm (v. Ubaud Dicort e TdF) : v. valadassa.

valadassa nf : « grand fossé, vilain torrent » TdF jos ‘valadas’ ; valada bèla.

valadat 1, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « fossoyé, ée, entouré de fossés » TdF jos ‘valada’

valadat 2  nm, cf Ubaud Dicort : « espace entouré de fossés » (L. 377)

valadejar (v. tr.) (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘valada’) : frequentatiu de valadar [v. valadar].

valadet : regòla / rèc / besal.

valadièr nm, -ièira : persona que cura de valats, « celui qui est chargé du soin des fossés, de leur entretien » TdF.

En Índia, fòrça femnas son valadièiras.

valadon nm : val pichon ; « petit ravin, petit ruisseau » TdF.

valant, -a adj, cf Ubaud Dicort : « courant, ante, en parlant de l’eau » TdF

valat nm : rasa. v. val 1.

valat peirièr / valat ratièr : probega / gotièr (regòla plena de ròcs per far s'estorrar las aigas d'un camp)

Valdés Pèire, de son nom latin Petrus Valdo (Pèire de Vaux en Delfinat) : Vengut mercand lionés foguèt lo fondator del valdisme, varianta del protestantisme, e faguèt revirar la Bíblia en francoprovençal per Estève d'Ansà (1175) que sos disciples se reclamèron dins lo canton de Vaud (Soïssa) que fa partida del domeni de l'occitan.

valdés, -esa (abs. Dicort) (adj. e subs.) : relatiu, -iva a Pèire Valdés ; adèpte, -a del valdisme [v. vaudés] ; relatiu, -iva al canton de Vaud ; sortit, -ida del canton de Vaud ; abitant de las vals valdesas.

Un Valdés.

Una Valdesa.

Lo Libre Valdés : poësias religiosas occitanas del s. XV.

valdisme (abs. Dicort) : sècta protestanta fondada per Pèire Valdés. (s. XII), « valdisme » (Per Noste).  (v. vaudesisme)

« valdre » : v. valer.

 

 

valedor 1, -a [, -doira] adj, cf Ubaud Dicort : que te pòt defendre ; qu'ajuda ; « favorable » (R. V, 464) ; valable, -a; « excellent, convenable » (L. 377).

valedor 2 nm, cf Ubaud Dicort (R. V, 464 - L. 377) : « défenseur, protecteur (vieux), v. ajudaire, defensor » (v. TdF ‘valedou’)

valença nf (L. 377 - R. V, 463) : valor ; ajuda / socors. (# valéncia)

Far valença a q.q. : l'ajudar.

Valença : nom de vila d'Occitània.

Valença d'Albigés.

Valença de Ròse...

valençai nm : (formatge), cf Ubaud Dicort, « valençay »

valéncia nf, cf Ubaud Dicort : capacitat de combinason (t. tecn. de quimia, d'ecologia) (# valença)

Valéncia : nom de vila d'Espanha.

valencian, -ana adj e nm : de Valéncia ; relatiu, -iva a Valéncia ; dialècte valencian (josdialècte occitan parlat en país valencian)

Lo valencian es de bon comprene per un Occitan.

Valenciennes [Valenciana n pr, cf Ubaud Dicort] : nom de vila del departament del Nòrd.

Lo Jonàs de Valenciennes es un fragment de manuscrit (T. 4 - 17) servat a la bibliotèca de la vila. Es un canabàs de sermon en latin e en lenga del pòble, que los concilis de 813 avián facha una obligacion als evesques de far presicar en galloroman. S'agís donc del galloroman septentrional, mas òm i tròba tanben de formas emplegadas en galloroman meridional, pròva que los dos dialèctes èran pas encara complètement separats, o pel pus mens qu'èran encara intercompreensibles. L'exemple pus brave d'una unitat relativa es benlèu l'expression « çò dixit » emplegada mai d'un còp, e que se tròba jos la forma « çò ditz » en galloroman meridional e en occitan de uèi. De tot biais, aquel manuscrit es d'un importància capitala pel testimoniatge istoric que nos balha sus l'estat de las lengas vulgaras de las Gàllias del nòrd e del sud devèrs la fin del sègle IX.

v. Jonàs de Valenciennes + p. 1043 + p. 1044.

valenciana (dentèla) nf, cf Ubaud Dicort : « valencienne » (Rapin)

-VALENT : forma sufixada del latin valens, -entis que marca la valéncia d'un radical quimic o d'un element. v. ambivalent - bivalent - monovalent - polivalent.

valent, -a adj : trabalhaire, -a / meritós, -osa / coratjós, -osa ; galhard, -a / valid, -a ; excellent, -a (R. III, 239).

Ni per èsser galhard es encara plan valent.

La nòstra nos fa totjorn de salsas valentas.

valent a dire : es a dire.

valentament : d'un biais valent.

valentàs, -assa adj e n : valent, -a que jamai.

valentiá [ ~ valentisa] nf, cf Ubaud Dicort : activitat ; amor del trabalh ; acte de valor / espet.

Valentin - Valentina : prenoms.

Dire son franc valentin, dire sa façon de penser. (v. TdF jos ‘Valentin’)

valentin, -a ~ valentinés, -esa (de Valença (26)) adj, cf Ubaud Dicort : « valentinois, -oise » (v. Rapin)

valentinita : oxid natural d'antimòni.

valentisa nf : v. valentiá.

valentitge nm : valentiá v. çaisús.

valenton, -a adj : diminutiu de valent, -a.

valentonet, -a adj, cf Ubaud Dicort : (v. valenton)

valentós, -osa : valorós, -osa / valent, -a. v. pus naut.

valer 1 (v. tr.) : costar.

Aquel trabalh m'a valgudas de bravas susadas.

valer 2 (v. intr.) : costar ; aver de valor ; concernir ; meritar ;comptar per / equivaler ; metre en valor / far portar frucha.

Aquò val quicòm coma cinc o sièis euròs.

Veirem ben çò que val aquela novèla potinga.

Çò que disi val pels uns e pels autres.

Aquel espectacle val d'èsser vist.

En musica una blanca val doas negras.

Far valer un drech.

Far valer una bòria.

Tant val quora (occ.) : sens esperar mai.

valer pas res (v. intr.) : aver pas ges de valor ; èsser un paucval ; èsser contrari.

Valentin, coma son nom o ditz pas, val pas res per res.

La montanha me val pas res.

valer (se) : s'equivaler.

Al jorn de uèi totas las veituras se valon un pauc.

valergue nm, cf Ubaud Dicort : « mot burlesque usité pour dire chapeau, dans le Gard, v. jombre » (v. TdF)

Valèri - Valèria - Valerina (abs. Dicort) : prenoms.

Valerian : prenom masculin.

valeriana (plt.) : (Valeriana officinalis)

valerianat nm : sal o estèr de l'acid valerianic.