|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
vaciu 1 (subs. m.) : partida d'un tropèl que reprodusís pas encara (fedas o vacas vacivas, motons) vaciu 2, -iva (adj.) (abs. Dicort) : estèrle, -a (que reprodusís pas) ; Vaca vaciva, vache inféconde. (Alibert) vaciva (subst f.) / vacivada (v. vacivada) : bestial qu'a pas encara portat ; feda jova ; vaca jove ; vaca bufèca (infeconda) , « vache laitière, en Guyenne, v. lachièira ; les jeunes brebis et jeunes béliers d’un troupeau, la jeunesse d’une vacherie, v. vaciu 1 » (v. TdF ‘vacivo’) vacivada nf, cf Ubaud Dicort : « les antenois et
les brebis qui n’ont pas porté encore » TdF ‘vacivado’ vacivièr nm (v. Ubaud Dicort e Alibert), -ièira : pastre, -essa o vaquièr, -ièira de vacivas. vacon nm, cf Ubaud Dicort : « gros veau, veau en
général » TdF vacòta nf, cf Ubaud Dicort :
« diminutif de vaca » (Per
Noste) vacuitat nf (R. V, 457) : estat d'una causa bufèca, d'un organ bufèc ; estat de çò vuèg, de çò bufèc : viduitat (R. V, 532 « veuvage ») (s.f.). La vacuitat d'una òbra.
La vacuitat d'una vida. vacular, -a (abs. Dicort) : relatiu, -iva a las vacuòlas.
(v. vacuolari) vacum (m.) (ba'kyn) : vacalha (f.) las vacas en general. vacuòla [vacuòl nm, cf Ubaud Dicort] : cavitat pichona o espaci dins lo teissut d'un organisme. vacuolari, -ària adj, cf Ubaud Dicort : « (géol., cytol.)
vacuolaire » vacuolizacion : formacion de vacuòlas dins lo citoplasma (teissut) d'una cellula. vacuolizar v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, vacuoliser » (Per Noste) vacuolizat, -ada : qu'a de vacuòlas. vacuum nm, cf Ubaud Dicort :
« (lat. scient.) vacuum » (Per
Noste) vade mecum [vade-mecum] nm (lat.) : quicòm que l'òm utiliza de contunh. Aiceste quasernet es mon vade mecum. vade retro, satanas ! (lat. utilizat per remandar o rebufar
q.q.) va-e-ven ~ vai-e-ven nm, cf Ubaud Dicort : « va-et-vient, aller et retour,
mouvement alternatif » TdF ‘vai-e-vèn’ VAG- : forma prefixada del latin vagus (vague / imprecís ; campèstre / sens cap d'estaca de res. vagabond, -a (adj. e subs.) , cf Ubaud Dicort (R. V, 458) : passapaís (m. e f.) vagabondalha (la -) (abs. Dicort e TdF) : los vagabonds en general. vagabondar (v. intr.) : passar país ; viure en vagabond ; passar d'una causa a una autra (vagabondar en esperit) vagabondatge nm / vagabondariá (abs. Dicort) : accion de vagabondar ; estat d'una persona que vagabonda. vagabondejar (v. intr.) : frequentatiu de vagabondar. (v. TdF jos ‘vagabounda’) vagada nf, cf Ubaud Dicort :
« grosse vague, paquet de mer [v. vagat) » (Per
Noste). vagal, -a : relatiu, -iva al nèrvi vague. Malaise vagal. vagament : d'una manièira (R. VI, 355) vaga. vaganari, -ària (adj. [adj m e nm (v. Ubaud Dicort e TdF)]) : rodaire, -a ; jornalièr / obrièr bracièr. Un vaganari trabalha pas cada jorn. vaganaud, -a (adj. e subs.) (v. Ubaud Dicort e Alibert) : desocupat, -ada ; badaire, -a. (# baganaud) Es vaganaud e mai i s'agrada. vagància (abs. Dicort) : estat d'una persona vaganta. vagant, -a (adj. e subs.) : nomada (cat., m. e f.) / persona qu'a pas de domicil fix dins un territòri determinat. Avèm de mai en mai de vagants dins totas las vilas. vagantau nf, cf Ubaud Dicort :
« polissonnerie » (v. TdF) vagar (v. intr.) : caminar a l'azard / trevar / errar / anar per òrta ; èsser desocupat. Vagar a l'aventura. Laissar vagar son imaginacion. Las nivols vagavan dins lo cèl. Vagar per carrièira. vagarejar (abs. Dicort) (v. intr.) :
frequentatiu de vagar. (v. vaguejar) vagason nf, cf Ubaud Dicort :
« action de vaguer ; entrée de la nuit, v. error » (v. TdF jos ‘vaguesoun’) vagat nm, cf Ubaud Dicort :
« la vague [v. èrsa,
ondada] » TdF ‘bagat’ VAGIN- : forma prefixada del latin vagina (pas vaginal) vagina nf (lat.) : pas vaginal (canal que va de l'utèr a la vulva femenina o a la de las femes dels mamifèrs) vaginal, -a : relatiu, -iva a la vagina o a la membrana vaginala que cobrís los testiculs. Dolors vaginalas. vaginaliti (f.) : inflamacion aguda o cronica de la membrana vaginala dels testiculs. vaginat, -ada : dins una gaina. (t. tecn. de botanica) VAGINI- : v. VAGIN- vaginifòrme, -ma : en forma de gaina. vaginisme : contraccion espasmodica dolorosa dels muscles vaginals. vaginiti (f.) : inflamacion de la vagina, d'una gaina. vaginotomia : incision de la vagina. vaginula : pichona gaina d'unes organs. vaginulat, -ada : provesit d'una vaginula. vagolisi (f.) : tractament medical o cirurgical de l'accion del nèrvi vague. vagolitic, -a : que paralisa lo nèrvi vague. vagon (de l'angl. waggon) : veïcul de camin de fèrre. vagon-bar nm, cf Ubaud Dicort :
« wagon-bar » (Per Noste) vagon-cistèrna
nm, cf Ubaud Dicort :
« wagon-citerne » (Per Noste) vagonet nm / vagoneta (abs. Dicort) : vagon pichonèl utilizat dins
las minas. vagonièr nm, cf Ubaud Dicort :
« ouvrier attaché au service d’un wagon » TdF’ vagon-lièch
nm, cf Ubaud Dicort :
« wagon-lit » (v. Fettuciari) vagon-restaurant nm, cf Ubaud Dicort :
« wagon-restaurant » (Laus) vagotomia : seccion cirurgicala del nèrvi vague. vagotonia : iperexcitabilitat del nèrvi vague o del sistèma parasimpatic en general. |
|
vagotonic, -a : relatiu, -iva a la vagotonia. vague 1, -ga adj, cf Ubaud Dicort : imprecís, -isa / indeterminat, -ada [v. vac]
/ confús, -usa. Una dolor vaga. Una indica vaga . Un vague parent. Nèrvi vague : nèrvi pneumogastric. (t. tecn. med.) vague 2 nm : « Dins lo vague¸ dans le vague »
TdF jos ‘vague 1’ vaguectomia : extirpacion d'un fragment del nèrvi vague. vaguejar (v. intr.) (R. V, 459) : « divaguer, errer çà et là, v. barrutlar ; se desvariar ; desparlar. (v. TdF) vaguemèstre nm, cf Ubaud Dicort : « vaguemestre » (Rapin) vagueson nf, cf Ubaud Dicort :
« action de vaguer ; entrée de la nuit » TdF. (v. vagason) vaguetat nf (abs. Dicort e TdF)
: estat de çò vague, «
le vague » (Rapin).
(v. vague 2) La vaguetat de sas responsas empebrinava lo jutge. vai ! interj, cf Ubaud Dicort :
« va ! » (v. TdF) vai–de-nuèch nm, cf Ubaud Dicort : « rôdeur
nocturne » TdF vai-e-vèni [vai-e-ven ~ va-e-ven, cf Ubaud Dicort] nm : movement alternatiu quora d'una part quora de l'autra. vai-lai-vai (f.) [nm (v. Ubaud Dicort e TdF)] : femna fug-òbra, inchalhenta, longanha, « lendore, personne lente, lambin » TdF. vai-te'n ! : (imperatiu per remandar q.q.) vai-te'n-vai ! (interj.) : ba ! / pas possible ! / te cresi pas ! vaicí (prep.) : doblet d'aicí. Vaicí qualqu’un, voici quelqu’un. (v. TdF jos ‘veici’) Vaicí-lo : aicí-lo / l'avèm aquí, l'avètz aquí ; veja-aicí, vejatz-aicí. vaigament adv, cf Ubaud Dicort :
« nonchalamment » TdF ‘veigamen’ vaigar (non preconizat Dicort) : doblet de vagar. vaigariá nf, cf Ubaud Dicort : « nonchalance,
insouciance » TdF ‘veigarié’ vaigàs, -assa adj, cf Ubaud Dicort (v. vaigue) :
« très nonchalant, grand négligent,
ente » TdF ‘veigas’ vaigós, -osa (adj. e subs.) , cf Ubaud Dicort : fug-òbra (m. e f.) ; inchalhent, -a ; somiaire, -a. vaigue, -ga adj (v. Ubaud Dicort
e Fettuciari) :
« nonchalant, ante, négligent, ente, paresseux,
euse » TdF vaiguet, -a adj, cf Ubaud Dicort :
« un peu nonchalant, ante » TdF jos ‘veiguet’ vaiguitge nm : vagabondatge. vailà prep, cf Ubaud Dicort :
« voilà, v. vaquí » (v. TdF ‘veila’) Vailà
la fièira que se tendrà dins pauc de temps. (v. TdF) vailèra nf (v. Ubaud Dicort e Alibert) (v. bailèra)
: cançon de pastre. vailet : servicial en general ; aplech de menusièr ; mena de
peis : (Labrus crulus) (# bailet) Vailet d'estable : servicial de bòria. Vailet de banc : per fixar sul banc las pèças de fust. Vailet de cambra : servicial d'ostal. Vailets de cartas : vailet de còr, v. de caire, v. de pica, v. de flors [de flor (v. jos flor)]. Vailet de vila : forrièr / aparitor. Vailet Josèp (1894-1982) : un dels fondators del Grelh roergàs. vailetalha nf sing (pej.) : los vailets en general. vailetàs : vailet grand e gròs ; vailet emmalit. vailetatge nm (Alibert ; abs. Dicort) : condicion de vailet, « service d’un valet » TdF ‘varletage’. vailetejar (v. intr.) : servir de vailet / trabalhar de vailet. vaileton : vailet jovenòt. vair, -a adj (R. V, 459) (abs. Dicort) : de mai d'una color. (v. vaire 1) vairada 1 nf : temporada de la vairason v. pus bas. vairada 2 nf, cf Ubaud Dicort :
« sargue vieille, poisson de mer » TdF ‘veirado 2’ vairadèl : vairat pichon v. pus bas. vairadet nm, cf Ubaud Dicort :
« petit maquereau » TdF ‘veiradet’ vairadièr : filat de pesca per trapar los vairats v. pus bas. vairador nm, cf Ubaud Dicort :
« apprêteur de vair, pelletier » (L. 376)
(v. vaire 2) vairar / vairolar (v. intr.) : amadurar. vairason nf : estat de la frucha (e mai que mai del rasim) que comença de prene la color del madurament. vairat 1 nm : macarèl (mena de peis) (Scomber colias) vairat volador : mena de peis (Exoctus volitans) vairat 2, -ada adj : « tourné [v. vairar] ; varié, ée, divers, erse » ; de mai d'una color (v. TdF jos ‘veira 1’). vaire 1, -ra / var, -a (adj.) : « vair, mêlé de blanc et de gris (vx) » (Alibert) ; que càmbia de color per amadurar ; de la color del rasim qu'amadura (v. TdF jos ‘vaire’) ; trebol, -a / fosc, -a. Rasim vaire. Pruna vaira. Luna vaira : luna velada. Uèlhs
vaires, yeux voilés. (Alibert) vaire 2 nm, cf Ubaud Dicort (L. 376) : « (fourrure mouchetée ;
hérald.) vair » (Per Noste) vairejar (v. intr.) : començar de vairar. vairet nm, cf Ubaud Dicort :
« vairon, petit poisson d’eau douce » TdF ‘veiret’ vairina nf : (pichon vaire) , cf Ubaud Dicort. vairòla 1 nf (L.377 ‘vairola’) (abs. TdF) : lentilha / taca de rossor. (v.
tessèla) vairòla 2 nf, cf Ubaud Dicort : « vérole, syphilis ; variole, petite vérole ; clavelée des brebis » (v. TdF jos ‘veirolo’). « vairòla » e derivats (fenomèn d'assimilacion) : v. variòla (abs. Dicort). vairolar 1 (donar la vairòla) v tr, cf Ubaud Dicort : « véroler, graver de petite
vérole »
(Alibert). vairolar (v. tr.) : variolar (per fenomèn
d'assimilacion) (abs. Dicort) vairolar 2 (madurar) (v. intr.) , cf Ubaud Dicort : doblet de vairar, « tourner, en parlant des fruits qui mûrissent » TdF jos ‘veiroula’. vairolat, -ada adj :
« vérolé, ée ; grevé de petite
vérole, v. grelat ;
à demi-mûr, v. vairat 2 » (v. TdF jos ‘veiroula’) vairoleta nf, cf Ubaud Dicort :
« petite vérole volante ; rougeole » TdF ‘veirouleto’ vairolós 1, -osa adj (L. 377) (abs. TdF) : plen, -a de tacas de rossor. vairolós 2, -osa adj :
« vérolé, ée ; varioleux, euse [v. vairòla
2 ]» (v. TdF jos ‘veiroulous’) vairon : garlesca / gaidèla / lusièira (Gobius) |
|
||
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|||
|
|
|
|
|
|
|