usatgièr, -ièira n, cf Ubaud Dicort : persona qu'utiliza un servici public ; persona qu'a lo drech d'usatge (t. tecn. del drech)

Los usatgièrs del telefòn, del camin de fèrre.

usatjat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « usagé, usé -e » (Per Noste)

usclada : airal cremat de selva, de landa, de camp...

usclar (v. tr. e intr.) : flambar (passar per la flamba / flama) ; far rossir ; rostir ; cremar.

Usclat pel solelh.

Usclar un pol per lo netejar de son pel folet.

Usclar de castanhas : las far rostir.

Usclar un rastolh : lo far cremar.

uscle : sentor a cremat ; brutladura ; rossor (R. V, 113) a causa de la calor.

Usercha : nom de vila d'Occitània.

Usès : nom de vila d'Occitània

usina nf, cf Ubaud Dicort : « usine » (TdF e Alibert). usina e derivats (fr.) : v. fabrica e derivats.

usinar (v. tr.) : fabricar en usina, « (façonner une pièce) usiner » (Per Noste).

usinatge nm, cf Ubaud Dicort : « usinage » (Rapin)

usinièr, -ièira adj, cf Ubaud Dicort : « usinier, -ère » (v. Rapin)

usitat, -ada : utilizat, -ada.

Verai’ es fòrt usitat en lenga parlada.

‘Per de vrai’,  ‘Es pas vrai’ son tanben fòrt usitats.

usnèa nf, cf Ubaud Dicort : « (lichen) usnée » (Rapin)

ussa 1 nf (v. Ubaud Dicort e TdF ‘usso 1’)  : subrecilha ; visièira de casco (v. Alibert) ;

ussa 2 nf (v. Ubaud Dicort e TdF ‘usso 2) : uèla.

ussaire nm, cf Ubaud Dicort : « celui qui bondonne et étoupe les tonneaux [v. ussar 2] » TdF

ussar 1 / ussejar (v. intr.) : far las ussas / fronzir las ussas / sarrar las cilhas.

Cada còp que nos enganàvem la mèstra ussejava.

ussar 2 v, cf Ubaud Dicort : « v tr, bondonner un tonneau, y mettre la bonde avant de le remplir, en boucher les fentes, l’étouper » TdF ‘ussa 1’

Cal ussar los vaissèls, il faut calfeutrer les futailles. (v. TdF)

ussar 3 nm, cf Ubaud Dicort : « hussard » (Laus)

ussasbarrat, -ada (abs. Dicort) : sinonim de cilhasbarrat, -ada. (v. cilhabarrat)

ussejaire, -a : que usseja.

Uèlh ussejaire : uèlh critic.

ussejar (v. intr.) : v. ussar 1

Ussèl : nom de vila d'Occitània.

« ussèl » - « usselon » : somés de feda. v. orcèl.

usset nm / ussia nf (abs. Dicort) : trapèla de tona. (v. TdF ‘usset’)

ussetar (v. tr.) : estopar la bonda d'una fustalha, « ...  qu’on veut remplir » (v. TdF).

ússia nf : veire ussa 1, cf Ubaud Dicort. (v. TdF jos ‘usso 1’)

Usson : diminutiu de Màrius, vengut patronim a Rodés.

ustensilha nf : aplech en general « ustensile, vaisselle ; victuailles, provisions ; correction, coups de fouet » TdF ‘ustensiho’.

Ustensilha de cosina.

Ustensilha de vaissèla.

Ustensilha d'orticultor.

Ustensilha de geomètra...

ustensilhaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : « nm, faiseur de dupes, estafier, parasite, blagueur, fripon, chenapan, vaurien » TdF ‘ustensihaire’

ustensilhar (v. tr.) : provesir q.q. o quicòm amb d'ustensilhas ; « corriger, châtier, punir » TdF ‘ustensiha’.

ustensilhièr nm, cf Ubaud Dicort : « dressoir, v. vaisselièr » (v. TdF ‘ustensihié’)

ustra / lustra (v. lustra) [veire ustra, cf Ubaud Dicort] nf : peiròstia. (Ostrea edulis)

ustra perlièira : (Avicula margaritifera)

ustrièr 1, -ièira adj, cf Ubaud Dicort : « huîtrièr, -ère » (Laus)

ustrièr 2, -ièira : « écailler, -ère » (Laus, Coupier, Sèrras-Ess.)

usucapion nf, cf Ubaud Dicort : « t. de droit, usucapion » TdF

usucapir v, cf Ubaud Dicort : « v tr, t. de droit, acquérir par usucapion » TdF

usual, -a : abitual, -a.

usualament adv : abitualament.

usufruch / usufrut [veire usufruch, cf Ubaud Dicort] nm (los 2, R. VI, 538) : drech d'usar (de profeitar) de la frucha (del revengut) d'un ben qu'aperten a un autre.

Tòca l'usufruch de çò qu'a balhat a sos eretièrs.

usufruchièr, -ièira n e adj (Laus) : persona qu'a l'usufruch d'un ben ; relatiu, -iva a l'usufruch ; a la carga de l'usufruchièr.

Eretièrs usufruchièrs.

Usatge usufruchièr.

Reparacions usufruchièiras.

usufructuari, -ària adj (R. III, 403) : usufruchièr, -ièira.

usura nf, cf Ubaud Dicort : interès percebut al delà del taus legal, « usure [# usadura] » (Rapin, Basic).

usurar 1 (v. tr.) (abs. Dicort e TdF) : rebrondar / magencar.

usurar 2 v. intr (v. Ubaud Dicort e TdF) : « usurer, tirer, faire de l’usure [v. usura] » (Azaïs)

usurari, -ària : relatiu als interèsses de l'argent prestat.

Un taus usurari.

De benificis usuraris.

usurièr, -ièira : persona que prèsta d'argent a un taus illegal.

usurpacion (R. V, 454) : accion d'usurpar (t. a.)

Usurpacion d'estat civil.

Usurpacion de poder.

usurpador (R. VI, 538 nm), -airitz adj (abs. Dicort) : usurpaire, -a. (v. usurpaire)

Poder usurpador.

Manòbra usurpairitz.

 

 

usurpaire, -aira (subs. (R. V, 454 nm) e adj.) , cf Ubaud Dicort : persona qu'usurpa.

Los usurpaires los cal caçar.

Un poder usurpaire.

usurpar (v. tr. e intr.) : ocupar una plaça que l'òm i a pas drech ; s'apoderar per fòrça, per rusa, per intriga, per engana... de quicòm qu'aperten a un autre ; mordir suls dreches de q.q.

Usurpar lo títol de professor.

Usurpar lo poder.

usurpator, -tritz : « usurpateur, -trice » (Lèbre, Sèrras). (v. usurpaire)

usurpatòri, -a adj (abs. Dicort) : de la natura d'una usurpacion, « usurpatoire » (Rapin).

Una manòbra usurpatòria.

Una accion usurpatòria

-UT, -UDA : sufix que marca una qualitat o l'abondància. v. barbut, -uda - borrut - felut - crancut - ponchut - saberut.

ut nm (arc.) : primièira nòta de l'escala musicala, tirada de l'imne latin Ut queant laxis e remplaçada ara per dò.

UTER- : forma prefixada del latin uterus (utèr).

utèr nm (abs. Dicort) : maire / matritz (organ de gestacion de la femna e de las femes dels mamifèrs), « utérus » (Laus, Fettuciari) (v. utèrus)

uterin 1, -a (adj.) : relatiu, -iva a l'utèr, a la matritz.

Artèria uterina.

Dolor uterina.

Cavitat uterina.

uterin 2, -a (adj. e subs.) : nascut, -uda de la meteissa maire, mas pas del meteis paire.

Fraires uterins.

Sòrres uterinas.

uterinitat nf (abs. Dicort) : qualitat d'uterin 2.

UTERO- : v. UTER-

uteromania : exageracion dels besonhs sexuals de la femna o de las femes en general, mai que mai de la vaca e de la cavala.

uteroscopia : examen de la cavitat uterina amb un endoscòp especial.

utèrus nm, cf Ubaud Dicort : «  t. d’anatomie, utérus, v. maire » (v. TdF)

util, -a : que fa servici.

Es fòrt util de poder parlar cinc o sièis lengas.

utilament : d'un biais util.

Mai val passar son temps utilament que lo pèrdre.

utilitari, -ària adj e nm : que sa tòca es essencialament l'utilitat.

Un veïcul utilitari.

De preocupacions utilitàrias.

utilitàriament adv (abs. Dicort) : d'un punt de vista utilitari, « utilitairement » (Per Noste).

utilitarisme : sistèma de morala que fa de l'utilitat individuala o generala la règla de totas las activitats.

utilitarista adj e n (m. e f.) : adèpte, -a de l'utilitarisme.

utilitat nf : qualitat de çò util ; profit que se pòt tirat de quicòm ; usatge.

L'utilitat d'èsser bilingüe es evidenta.

Vei los autres pas que del punt de vista utilitat.

Expropriacion per causa d'utilitat publica.

Ai pas l'utilitat d'un caval.

utilizable, -bla : que pòt èsser utilizat, ada.

utilizacion : accion d'utilizar.

utilizaire, -aira (~ airitz) n, cf Ubaud Dicort : « utilisateur, -trice » (v. Fettuciari)

utilizar (v. tr.) : emplegar / se servir de.

Sabi pas utilizar totas las possibilitats de l'ordenador.

utilizator, -tritz n (abs. Dicort) : persona qu'utiliza quicòm, « utilisateur, -trice » (Laus). (v. utilizaire)

Los utilizators del gas de vila.

utopia : projècte que sa realizacion es impossibla.

utopic, -a : relatiu, -iva a una utopia.

Un punt de vista utopic.

Una vision utopica.

utopicament : d'un biais utopic.

utopista (subs.m. e f.) : persona que crei a una utopia; persona que pren sos desirs per de realitats.

utricul (m.) : una de las cavitats del vestibul de l'aurelha intèrna.

utricular, -a : en forma d'utricul.

utriculària (plt.) : (Utricularia vulgaris) ; (U. neglecta) ; (U. intermedia) ; (U. minor)

utriculós, -osa adj, cf Ubaud Dicort : « (bot., anat.) utriculeux, -euse » (Per Noste)

utrièr, -ièira adj : que se ten del tròç, « d’une grosseur uniforme » TdF.

utrissonant, -a adj, cf Ubaud Dicort : « t. de grammaire, dont le son est tantôt grave, tantôt aigu, comme l’e dans pèl, peau, et pel, poil » (v. TdF)

uva nf, cf Ubaud Dicort : « raisin, grappe » (L. 376)

uva-ursi nm, cf Ubaud Dicort : « raisin d’ours, arbuste » TdF

uval, -a : relatiu, -iva al rasim.

uvèa nf, cf Ubaud Dicort : « (scient.) uvée » (v. Per Noste)

uveïti nf, cf Ubaud Dicort : « (pathol.) uvéite » (Rapin)

uvenc, -a adj, cf Ubaud Dicort : « couleur de raisin » (L. 376)

uveta (plt.) : (Ephedra distachya)

uvifèr, -a adj (abs. Dicort) : que pòrta de rasim, « uvifère » (Rapin).

Lo papeta aviá una vinha bravament uvifèra.

uvifòrme, -ma adj (abs. Dicort) : en forma de rasim, « uviforme » (Rapin).

uvula : nom scientific de l'uèla, de la luseta.

uvular, a adj, cf Ubaud Dicort : « (phonét.) uvulaire » (Per Noste, Rapin)