|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
tufeta : blesta pichona de pel ; alvet de bornhon. tuià [tuia nf, cf Ubaud Dicort] (plt.) : (Thuja orientalis) tuit-tuit 1 : onomatopèia del cant de mantun aucèl. tuit tuit [tuit-tuit 2] nm : « divers becs-fins [v. Azaïs] » (Alibert) ; agaça batalhièira / margassa / tarnagàs. (Lanius excubitor meridionalis) ; « chalumeau fait d’écorce de saule » (v. TdF ‘tuitui’) « tujar » v : v. tutejar. tul : teissut de coton o de seda, fòrt leugièr e transparent, de las malhas redondas o poligonalas, inventat a Tula. Tula 1 : vila de Corresa (Occitània) Tula 2 n pr f, cf Ubaud Dicort : « Thulé, ancien nom de l’Islande » TdF ‘Tulo 2’ tularemia : malautiá transmesa a l'òme per aver manjada una lèbre malauta. tulariá : fabrica, industria, comèrci del tul. tulaud ~ tulenc, -a adj, cf Ubaud Dicort : « tulliste, habitant de Tulle » TdF jos ‘tulaud’ tuli nm : (quimia) « thulium » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 420) tulièr 1, -ièira adj (abs. Dicort) : relatiu, -iva al tul, « tullier » (Rapin). Industria tulièira. tulièr 2, -ièira n, cf Ubaud Dicort : v. tulista. tulipa nf (plt.) : mena de flor (Tulipa gesneriana) ; tulipa silvèstra (Tulipa australis) ; (T. silvestris) ; trompon (Narcissus pseudo-narcissus) ;cotelàs (Iris germanica) tulipan nm (plt.) : tulipa salvatja (Tulipa Celsiana) ; uèlh de pavon (Anemone pavonina) tulipan (fals -), cf Ubaud Dicort : v. faus tulipan. tulipeta : tulipa pichona (Fritillaria delphinensis); (F. involucrata) ; (F. Meleagris); (F. pyrenaica) ; ( F. tenella) tulipièr : (Liriodendron tulipifera) ; (L. chinense) tulipon nm, cf Ubaud Dicort : « tulipe sauvage, v. tulipan » TdF tulista (abs. Dicort) (m. e f.) : obrièr, -ièira de l'industria del tul ; persona que fabrica o que ven de tul, « tulliste » (Per Noste). (v. tulièr 2) tuma nf (v. Ubaud Dicort e TdF) : suca ; cap. tumaire, -aira adj, cf Ubaud Dicort : « qui a l’habitude de donner des coups de corne [v. tumar] » (v. Carrasco) Vaca tumaira. (Carrasco) tumar (v. tr. e v. intr.) : trucar (buòus, vacas, motons, cabras) ; bombir / ressonar sordament en seguida d'un còp. tumar (se) : se trucar. tumefaccion nf, cf Ubaud Dicort : « tuméfaction » (Fetuciari), « tumefaccion » (fr.) : v. macadura. tumeficar v, cf Ubaud Dicort : v tr, « tuméfier » (Fettuciari) tumeficat, -ada adj : « tuméfié, -e » (Fetuciari). « tumefiat » (fr.): v. macat. tumescéncia nf, cf Ubaud Dicort : « tumescence » (Per Noste) tumescent, -a adj, cf Ubaud Dicort : « tumescent, -e » (Per Noste) tumor nf : bosena / grossor que pòt èsser benigna o maligna. tumoral, -a : relatiu, -iva a una tumor ; de la natura d'una tumor. Lesion tumorala. tumulari, -ària : relatiu, -iva als tombèls. v. tumulus. Pèira tumulària. tumult [tumulte] nm : sarrabastal (bruch grand) ; revòuge (desòrdre / revolucion) tumultuós, -osa : que mena grand bruch ; agitat, -ada. Session (sesilha) tumultuosa. Vida tumultuosa. Corrent tumultuós. Pòble tumultuós. tumultuosament : d'un biais tumultuós. tumulus nm (lat.) : amàs de tèrra o construccion de pèira al dessús d'una sepultura (R. V, 171). tuna nf : trauc de sèrp ; retira per l'ivèrn ; cuba / sèrva / cistèrna ; cauna rectangulara curada de man d'òme dins lo ròc, dins la nuèch dels tempses. (v. doc. p. 143.) Tunas de Ric Estar (Roergue). Tunas d'Albigés. tunada nf, cf Ubaud Dicort : « repas où l’on boit beaucoup » TdF tunaire 1 nm, -aira (abs. TdF) : persona que fa una tuna ; quistonejaire, -a, « mendiant » (Alibert). tunaire 2 nm, cf Ubaud Dicort : « buveur intrépide » TdF tunar 1 (v. tr. e intr.) : curar dins lo ròc o dins la tèrra ; se claure endacòm per l'ivèrn ; « n’avoir rien à manger, jeûner » TdF ‘tuna 1’ ; mendicar / quistonejar (arc.) Amb l'auta (lo vent marin) las talpas tunan. Los escagaròls, las sèrps... tunan tot l'ivèrn. tunar 2 v, cf Ubaud Dicort : « v intr e tr, boire abondamment, v. chonar, pintar » (v. TdF ‘tuna 2’) tunca nf, cf Ubaud Dicort : « tuyau, tube en poterie, v. bornèl » (v. TdF) tunèl : passatge jos tèrra pels veïculs. (Contràriament a çò que dison totes los diccionaris, « tunèl » ven pas de l'anglés, mas del gallés « tonna » (passatge jos tèrra) que donèt « tunna » en latin, « tuna » en occitan (v. pus naut), puèi « tonèla » dins la lenga dels trobadors (R. V, 363), mot que passèt dins las autras lengas romanicas, e mai en anglés e en alemand v. p. 143.) tuneladoira nf (abs. Dicort) : maquina per tunar sens aver besonh d'utilizar d'explosius, « tunnelier » (Rapin).
|
|
túner (< angl.) nm, cf Ubaud Dicort : « tuner (v. sintonizador) » (Per Noste). « tuner » (angl.) : v. amplificador. tuneta nf, cf Ubaud Dicort : « petite cavité, terrier » TdF tungstat : sal d'un acid tungstic. tungstèn : mena de metal. tungstic, -a : relatiu, -iva a un acid o un oxid derivat del tungstèn. tunica (R. V, 439) : levita (mena de vestit) tunisenc, -a (de Tunís) adj, cf Ubaud Dicort : « tunisois, -oise » (Sèrras-Ess.) tunisian, -a (de Tunisia) adj, cf Ubaud Dicort : « tunisien, -enne » (Basic) tunsar v, cf Ubaud Dicort : « v intr et tr, cosser, heurter de la tête, v. tumar » (v. TdF ‘tunsa’) tupèl : tèrme / suc. tupí adj (dels dos genres) e nm, cf Ubaud Dicort : « tupi » (Per Noste) tuquèl nm, cf Ubaud Dicort : v. tuquet. (v. TdF jos ‘tuquet’) tuquet nm : turon / mamelon. tuqueta : gorda pichona. tuquièr nm (plt.) : coja / cogorda [v. tuca 2] ; briònha / briònia (Bryonia). tura nf, cf Ubaud Dicort : « pomme de terre » (TdF ‘turo 1’). « tura » : v. trufa (patana) tura lura [tura-lura 1 nf (Alibert)] : alauseta tufada (Galerita cristata) ; tura-lura 2 nm e interj, cf Ubaud Dicort : « turelure, son d’instruments à vent » ; mena de flaüta, « galoubet » ; retornèla / retinton de cançon ; « tarare, je n’en crois rien ». (v. TdF ‘turo-luro’) turalurar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, jouer de la flûte » TdF ‘turo-lura’ turalureta nf, cf Ubaud Dicort : « turlurette, sorte de ritournelle » TdF ‘turo-lureto’ turba nf (R. V, 439) (abs. Dicort) : atropament / atropadissa. (v. torba 2) turbacion (R. V, 440) (abs. Dicort) : agitacion (R. II, 22) / perturbacion. turbaire, -a (R. V, 440) (abs. Dicort) : perturbador, -airitz. turbament (R. V, 439) (abs. Dicort) : perturbacion (R. V, 442). turban nm, cf Ubaud Dicort (v. turbanar) : « turban ; bourrelet d'enfant, v. frontal 2 » (v. TdF) Ai un brave turban, j’ai un grand mal de tête (v. TdF) turbanar v, cf Ubaud Dicort : « v tr e v intr, porter à la tête, donner mal à la tête, v. entestar » (v. TdF) turbant (abs. Dicort) (de l'it. turbante) : còfa orientala. (v. turban) turbar (v. tr. e intr.) (v. Ubaud Dicort e Laus) (R. V, 439) : trebolar ; destorbar. turbidimetria nf : (fisica) « turbidimétrie » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 300) turbiditat nf, cf Ubaud Dicort : « turbidité » (Rapin) turbin : baudufa / peranqueta. turbina : ròda motritz. turbinar (v. intr.) : rodelar coma un turbin. TURBO- : forma prefixada del latin turbo (revolum) turboagitador : agitador que son remenador amòda l'agitacion (R. II, 22) d'un liquid per movement de rotacion. turboalimentador : turbocompressor. turboalternador nm : alternador amodat per una turbina de gas o de vapor. turboautomobila : automobila que son motor es una turbina de gas. turbocombustible : combustible per turbomaquina. turbocompressat, -ada : proprietat de çò equipat d'un turbocompressor. turbocompressor nm : turbomaquina que, de mercé una ròda, i se comunica a son gas d'energia cinetica, mudada en pression dins un ensemble de conduits fixes aplechats a l'entorn de la ròda. turbodiesèl : qualitat d'un motor diesèl aplechat d'un turbocompressor. turbodinamò [turbodinamo] nf (v. Ubaud Dicc. scient. p. 300) : dinamò amodada per una turbina. turboeliça (abs. Dicort) : propulsor aerian qu'es una eliça amodada per una turbina de gas. turbofiltre nm, cf Ubaud Dicort : « (chim., biol.) turbofiltre » (Per Noste) turboforatge nm : metòde de foratge que l'entraïnament del trepan se far per una turbina plaçada al dessús e amodada per la circulacion de las fangas. turbogenerador nm : generador amodat per una turbina. turbomaquina nf : tot aparelh generador o receptor amodant un fluid, de mercé un rotor que vira a l'entorn d'un axe fix. turbomotor nm : organ de propulsion que son element essencial es una turbina de gas. turbonilha nf, cf Ubaud Dicort : « turbonille, coquille de la côte de Nice » TdF turbopompa nf : turbomaquina idraulica receptritz, per far montar la pression del liquid que la travèrsa. turbopropulsion nf : (fisica) « turbopropulsion » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 301) turbopropulsor nm : motor de reaccion compausat d'una turbina de gas amodant una (o mai d'una) eliça propulsiva. turboreactor nm : motor de reaccion que l'aire i es comprimit per un (o mai d'un) compressor amodat per una (o mai d'una) turbina portada a nauta temperatura per la combustion del carburant, destendut puèi dins una tuvièira. turbotraïn [turbotren, cf Ubaud Dicort (v. tren 1)] nm : traïn automotor que son energia es amodada per una (o mai d'una) turbina de gas. turboventilador nm : (fisica) « turboventilateur » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 301) |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|