tufeta : blesta pichona de pel ; alvet de bornhon.

tuià [tuia nf, cf Ubaud Dicort] (plt.) : (Thuja orientalis)

tuit-tuit 1 : onomatopèia del cant de mantun aucèl.

tuit tuit [tuit-tuit 2] nm : « divers becs-fins [v. Azaïs] » (Alibert) ; agaça batalhièira / margassa / tarnagàs. (Lanius excubitor meridionalis) ; « chalumeau fait d’écorce de saule » (v. TdF ‘tuitui’)

« tujar » v : v. tutejar.

tul : teissut de coton o de seda, fòrt leugièr e transparent, de las malhas redondas o poligonalas, inventat a Tula.

Tula 1 : vila de Corresa (Occitània)

Tula 2 n pr f, cf Ubaud Dicort : « Thulé, ancien nom de l’Islande » TdF ‘Tulo 2’

tularemia : malautiá transmesa a l'òme per aver manjada una lèbre malauta.

tulariá : fabrica, industria, comèrci del tul.

tulaud ~ tulenc, -a adj, cf Ubaud Dicort : « tulliste, habitant de Tulle » TdF jos ‘tulaud’

tuli nm : (quimia) « thulium » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 420)

tulièr 1, -ièira adj (abs. Dicort) : relatiu, -iva al tul, « tullier » (Rapin).

Industria tulièira.

tulièr 2, -ièira n, cf Ubaud Dicort : v. tulista.

tulipa nf (plt.) : mena de flor (Tulipa gesneriana) ; tulipa silvèstra (Tulipa australis) ; (T. silvestris) ; trompon (Narcissus pseudo-narcissus) ;cotelàs (Iris germanica)

tulipan nm (plt.) : tulipa salvatja (Tulipa Celsiana) ; uèlh de pavon (Anemone pavonina)

tulipan (fals -), cf Ubaud Dicort : v. faus tulipan.

tulipeta : tulipa pichona (Fritillaria delphinensis); (F. involucrata) ; (F. Meleagris); (F. pyrenaica) ; ( F. tenella)

tulipièr : (Liriodendron tulipifera) ; (L. chinense)

tulipon nm, cf Ubaud Dicort : « tulipe sauvage, v. tulipan » TdF

tulista (abs. Dicort) (m. e f.) : obrièr, -ièira de l'industria del tul ; persona que fabrica o que ven de tul, « tulliste » (Per Noste). (v. tulièr 2)

tuma nf (v. Ubaud Dicort e TdF) : suca ; cap.

tumaire, -aira adj, cf Ubaud Dicort : « qui a l’habitude de donner des coups de corne [v. tumar] » (v. Carrasco)

Vaca tumaira. (Carrasco)

tumar (v. tr. e v. intr.) : trucar (buòus, vacas, motons, cabras) ; bombir / ressonar sordament en seguida d'un còp.

tumar (se) : se trucar.

tumefaccion nf, cf Ubaud Dicort : « tuméfaction » (Fetuciari), « tumefaccion » (fr.) : v. macadura.

tumeficar v, cf Ubaud Dicort : v tr, « tuméfier » (Fettuciari)

tumeficat, -ada adj : « tuméfié, -e » (Fetuciari).  « tumefiat » (fr.): v. macat.

tumescéncia nf, cf Ubaud Dicort : « tumescence » (Per Noste)

tumescent, -a adj, cf Ubaud Dicort : « tumescent, -e » (Per Noste)

tumor nf : bosena / grossor que pòt èsser benigna o maligna.

tumoral, -a : relatiu, -iva a una tumor ; de la natura d'una tumor.

Lesion tumorala.

tumulari, -ària : relatiu, -iva als tombèls. v. tumulus.

Pèira tumulària.

tumult [tumulte] nm : sarrabastal (bruch grand) ; revòuge (desòrdre / revolucion)

tumultuós, -osa : que mena grand bruch ; agitat, -ada.

Session (sesilha) tumultuosa.

Vida tumultuosa.

Corrent tumultuós.

Pòble tumultuós.

tumultuosament : d'un biais tumultuós.

tumulus nm (lat.) : amàs de tèrra o construccion de pèira al dessús d'una sepultura (R. V, 171).

tuna nf : trauc de sèrp ; retira per l'ivèrn ; cuba / sèrva / cistèrna ; cauna rectangulara curada de man d'òme dins lo ròc, dins la nuèch dels tempses. (v. doc. p. 143.)

Tunas de Ric Estar (Roergue).

Tunas d'Albigés.

tunada nf, cf Ubaud Dicort : « repas où l’on boit beaucoup » TdF

tunaire 1 nm, -aira (abs. TdF) : persona que fa una tuna ; quistonejaire, -a, « mendiant » (Alibert).

tunaire 2 nm, cf Ubaud Dicort : « buveur intrépide » TdF

tunar 1 (v. tr. e intr.) : curar dins lo ròc o dins la tèrra ; se claure endacòm per l'ivèrn ; « n’avoir rien à manger, jeûner » TdF ‘tuna 1’ ; mendicar / quistonejar (arc.)

Amb l'auta (lo vent marin) las talpas tunan.

Los escagaròls, las sèrps... tunan tot l'ivèrn.

tunar 2 v, cf Ubaud Dicort : « v intr e  tr, boire abondamment, v. chonar, pintar » (v. TdF ‘tuna 2’)

tunca nf, cf Ubaud Dicort : « tuyau, tube en poterie, v. bornèl » (v. TdF)

tunèl : passatge jos tèrra pels veïculs.

(Contràriament a çò que dison totes los diccionaris, « tunèl » ven pas de l'anglés, mas del gallés « tonna » (passatge jos tèrra) que donèt « tunna » en latin, « tuna » en occitan (v. pus naut), puèi « tonèla » dins la lenga dels trobadors (R. V, 363), mot que passèt dins las autras lengas romanicas, e mai en anglés e en alemand  v. p. 143.)

tuneladoira nf (abs. Dicort) : maquina per tunar sens aver besonh d'utilizar d'explosius, « tunnelier » (Rapin).  

túner (< angl.) nm, cf Ubaud Dicort : « tuner (v. sintonizador) » (Per Noste).  « tuner » (angl.) : v. amplificador.

 

 

tuneta nf, cf Ubaud Dicort : « petite cavité, terrier » TdF

tungstat : sal d'un acid tungstic.

tungstèn : mena de metal.

tungstic, -a : relatiu, -iva a un acid o un oxid derivat del tungstèn.

tunica (R. V, 439) : levita (mena de vestit)

tunisenc, -a (de Tunís) adj, cf Ubaud Dicort :  « tunisois, -oise » (Sèrras-Ess.)

tunisian, -a (de Tunisia) adj, cf Ubaud Dicort : « tunisien, -enne » (Basic)

tunsar v, cf Ubaud Dicort : « v intr et tr, cosser, heurter de la tête, v. tumar » (v. TdF ‘tunsa’)

tupèl : tèrme / suc.

tupí adj (dels dos genres) e nm, cf Ubaud Dicort : « tupi » (Per Noste)

tuquèl nm, cf Ubaud Dicort : v. tuquet. (v. TdF jos ‘tuquet’)

tuquet nm : turon / mamelon.

tuqueta : gorda pichona.

tuquièr nm (plt.) : coja / cogorda [v. tuca 2] ; briònha / briònia (Bryonia).

tura nf, cf Ubaud Dicort : « pomme de terre » (TdF ‘turo 1’).  « tura » : v. trufa (patana)

tura lura [tura-lura 1 nf  (Alibert)] : alauseta tufada (Galerita cristata) ;

tura-lura 2 nm e interj, cf Ubaud Dicort : « turelure, son d’instruments à vent » ; mena de flaüta, « galoubet » ; retornèla / retinton de cançon ; « tarare, je n’en crois rien ». (v. TdF ‘turo-luro’

turalurar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, jouer de la flûte » TdF ‘turo-lura’

turalureta nf, cf Ubaud Dicort : « turlurette, sorte de ritournelle » TdF ‘turo-lureto’

turba nf (R. V, 439) (abs. Dicort) : atropament / atropadissa. (v. torba 2)

turbacion (R. V, 440) (abs. Dicort) : agitacion (R. II, 22) / perturbacion.

turbaire, -a (R. V, 440) (abs. Dicort) : perturbador, -airitz.

turbament (R. V, 439) (abs. Dicort) : perturbacion (R. V, 442).

turbanar v, cf Ubaud Dicort : « v tr e v intr, porter à la tête, donner mal à la tête, v. entestar » (v. TdF)

turbant (de l'it. turbante) [turban, cf Ubaud Dicort] nm : còfa orientala.

Ai un brave turban, j’ai un grand mal de tête (v. TdF)

turbar (v. tr. e intr.) (v. Ubaud Dicort e Laus) (R. V, 439) : trebolar ; destorbar.

turbidimetria nf : (fisica) « turbidimétrie » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 300)

turbiditat nf, cf Ubaud Dicort : « turbidité » (Rapin)

turbin : baudufa / peranqueta.

turbina : ròda motritz.

turbinar (v. intr.) : rodelar coma un turbin.

TURBO- : forma prefixada del latin turbo (revolum)

turboagitador : agitador que son remenador amòda l'agitacion (R. II, 22) d'un liquid per movement de rotacion.

turboalimentador : turbocompressor.

turboalternador nm : alternador amodat per una turbina de gas o de vapor.

turboautomobila : automobila que son motor es una turbina de gas.

turbocombustible : combustible per turbomaquina.

turbocompressat, -ada : proprietat de çò equipat d'un turbocompressor.

turbocompressor nm : turbomaquina que, de mercé una ròda, i se comunica a son gas d'energia cinetica, mudada en pression dins un ensemble de conduits fixes aplechats a l'entorn de la ròda.

turbodiesèl : qualitat d'un motor diesèl aplechat d'un turbocompressor.

turbodinamò [turbodinamo] nf (v. Ubaud Dicc. scient. p. 300)  : dinamò amodada per una turbina.

turboeliça (abs. Dicort) : propulsor aerian qu'es una eliça amodada per una turbina de gas.

turbofiltre nm, cf Ubaud Dicort : « (chim., biol.) turbofiltre » (Per Noste)

turboforatge nm : metòde de foratge que l'entraïnament del trepan se far per una turbina plaçada al dessús e amodada per la circulacion de las fangas.

turbogenerador nm : generador amodat per una turbina.

turbomaquina nf : tot aparelh generador o receptor amodant un fluid, de mercé un rotor que vira a l'entorn d'un axe fix.

turbomotor nm : organ de propulsion que son element essencial es una turbina de gas.

turbonilha nf, cf Ubaud Dicort : « turbonille, coquille de la côte de Nice » TdF

turbopompa nf : turbomaquina idraulica receptritz, per far montar la pression del liquid que la travèrsa.

turbopropulsion nf : (fisica) « turbopropulsion » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 301)

turbopropulsor nm : motor de reaccion compausat d'una turbina de gas amodant una (o mai d'una) eliça propulsiva.

turboreactor nm : motor de reaccion que l'aire i es comprimit per un (o mai d'un) compressor amodat per una (o mai d'una) turbina portada a nauta temperatura per la combustion del carburant, destendut puèi dins una tuvièira.

turbotraïn [turbotren, cf Ubaud Dicort (v. tren 1)] nm : traïn automotor que son energia es amodada per una (o mai d'una) turbina de gas.

turboventilador nm : (fisica) « turboventilateur » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 301)