tuba 1 nf (mai que mai plural) (del lat. pop. stuba ; Glossari de Cassèl, sègle VIII ) : « brouillard » (Alibert), fums / nèblas / vapors. (v. tubas)

tuba 2 (instrument de musica) nf, cf Ubaud Dicort : « tuba » (Per Noste)

tuba 3 (aisina per respirar sota la mar) nf, cf Ubaud Dicort : « tuba » (Basic)

tubada nf, cf Ubaud Dicort : « fumée, bouffée de fumée, vapeur fumante » TdF

tubadissa nf, cf Ubaud Dicort : « grande fumée » TdF

tubanèl : casèla enfumada ; ostal que sa chimenèia tira pas.

tubant, -a adj, cf Ubaud Dicort : « fumant, ante » TdF

tubanta nf, cf Ubaud Dicort : « pipe de fumeur, v. cachimbau » TdF

tubar 1 : « v. intr et tr, fumer, répandre de la fumée... [v. tubar 2] ; faire la mine, pester, être en colère, v. fumar ; s’évanouir comme la fumée, s’évader, s’enfuir, déguerpir, v. tibar » (v. TdF)

Fumièr que tuba, fumier fumant.

Tubar la pipa, fumer la pipe.

(v. TdF ‘tuba’)

tubar 2 (v. impers.) : far de tubas / fumejar / brumar (v. Alibert) ;

Tubèt tot ièr, il fit du brouillard tout hier. (v. Vayssier)

tubar: far un tubatge (med.) ; « v tr, garnir de tubes » (Laus)

tubarejar, cf Ubaud Dicort (v. impers.) : frequentatiu de tubar (v. Alibert) ; « v intr, jeter une légère fumée, v. fumejar » (v. TdF jos ‘tubeja’).

tubas nf pl (v. tuba 1) : fums / nèblas / fumarlas.

Las tubas se rebalan.

tubàs nm, cf Ubaud Dicort : « grosse fumée ; bagarre, gâchis » TdF

tubassièira : tubas espessas ; fum espés ; ostal plen de fum.

tubassina nf, cf Ubaud Dicort : « grande fumée, tourbillon de fumée » TdF

tubatge nm (abs. Dicort) : accion de garnir de tubs un sondatge, un potz... ; introduccion d'un tub rigid o elastic dins un orifici o un canal natural, « (méd.) tubage [v. intubacion] » (Rapin).

Tubatge gastric.

tubaud, -a adj e n, cf Ubaud Dicort : « nigaud, aude, sot, otte, en Languedoc, v. tabian » (v. TdF)

tube nm, cf Ubaud Dicort : « tube, tuyau, v. canon 1, tudèl » (v. TdF ‘tube’)

tubejar (v. impers.) : tubarejar. v. pus naut.

TUBER- : forma prefixada del latin tuber (excrescéncia)

tubercul : excrescéncia que buta a quina partida que siá d'un vegetal, mai que mai a la raiç e a la camba sosterranha.

tubercular, -a (abs. Dicort) : tuberós, -osa ; relatiu, -iva als tuberculs ; de la natura d'un tubercul ; que fa de tuberculs.

tuberculifòrme, -ma : de la forma d'un tubercul.

tuberculina : liquid tirat d'una cultura de bacils de Koch e que contenon lor toxina.

tuberculinic, -a : relatiu, -iva a la tuberculina.

Reaccion tuberculinica.

tuberculinoterapia : utilizacion terapeutica de la tuberculina.

tuberculizacion nf (abs. Dicort) : formacion d'un tubercul o de mai d'un ; infeccion amb lo bacil de Koch, « tuberculisation » (Rapin) ; tractament d'un malaut amb la tuberculina.

tuberculizar (v. tr.) (abs. Dicort) : far de tuberculs ; far una injeccion de tuberculina a q.q., « tuberculiser » (Rapin).

tuberculoïde, -da : que revèrta un tubercul.

tuberculòma (m.) : formacion novèla amodada pel bacil tuberculós.

tuberculós, -osa adj e n : paumonista (m. e f.) (l.p.)

tuberculòsi (f.) : malautiá contagiosa e inoculabla amodada pel bacil de Koch.

tuberculostatic, -a : proprietat del remèdi que, sens capitar de tuar lo bacil de Koch, n'empacha la reproduccion.

tubericultura : cultura de trufas negras en vista de lor comercializacion.

tuberifòrme, -ma : en forma de trufa (de patana)

Raiç tuberifòrma.

tuberizacion : formacion de tuberculs.

tuberizat, -ada : proprietat d'una raiç que forma un tubercul.

Raiç tuberizada.

tuberós, -osa adj : proprietat dels vegetals o de las plantas que presentan de partidas bocejadas en tuberculs.

tuberosa nf (plt.) : (Polianthes tuberosa) ; tuberosa fèra : (Asphodelus albus)

tuberositari, -ària (abs. Dicort) : relatiu, -iva a una tuberositat, e mai que mai a la tuberositat gròssa de l'estomac.

Càncer tuberositari.

tuberositat nf : protuberància (bocejada) d'un òs que i son implantats de muscles o de ligaments ; caduna de las porcions que bocejan de cada part de l'estomac.

tubet nm, cf Ubaud Dicort : « tabagie, estaminet, cabaret borgne, taverne ; taudis, maison où il fume continuellement ; cassine, vide-bouteille, v. cabanon, maset ; petit brouillard » (v. TdF)

tubièira nf, cf Ubaud Dicort : « amas de vapeurs, fumée abondante, fumée qui s’élève, buée » TdF

tubiflòr, -a  : proprietat d'una planta de las flors tubularas.

tubifòrme, -ma : de la forma d'un tub.

tubipòra nf, cf Ubaud Dicort : « (zool.) tubipore » (Per Noste)

tubista 1 n (dels dos genres), cf Ubaud Dicort : « (tecnicien) tubiste » (Per Noste)

tubista 2 n (dels dos genres), cf Ubaud Dicort : « (mus.) tubiste » (Per Noste)

tuborejar v, cf Ubaud Dicort : v intr, « fumer, jeter une fumée légère ; bruiner » (Alibert).  « tuborejar »  : v. tubarejar e tubejar (v. Alibert).

tubós, -osa : plen de tubas.

Uèi, lo temps es tubós.

tubovaginal, -a (abs. Dicort) : relatiu, -iva a la trompa uterina e a la vagina.

TUBUL- / TUBULI- : forma prefixada del lat. tubulus (tub pichon)

 

 

 

tubuladura nf : « tubulure » (Laus, Rapin, Per Noste).

tubular, -a : en forma de tub ; constituit, -ida de tubs.

Canalizacion tubulara.

Caudièira tubulara.

Còrs tubular.

Estatjas tubularas de maçons.

Pont tubular : pont d'estructura tubulara.

tubulària (polip) nf, cf Ubaud Dicort : « (zool.) tubulaire »

tubulat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « (biol.) tubulé, -e » (Per Noste)

tubuliflòr, -a adj (abs. Dicort) : proprietat de las plantas que lor borda, o amens lor disc, an pas que de flors tubularas, « tubuliflore » (Laus, Rapin).

tubulura (abs. Dicort) : obertura d'unes vases per laissar passar un tub ; ensemble dels tubs d'una installacion ; tudèl cort que s'acaba per una brida que i se branca una canalizacion. (v. tubuladura)

Tubulura d'admission, d'alimentacion, d'escapament.

tuc 1 nm  : suc ; tèrme ; costal ; colina ; cima. (v. TdF jos ‘tu 2’)

tuc 2 nm : socam ; vin ; gorda o flasca plena de vin. (v. Alibert)

Una flasca de tuc vièlh : una flasca de vin vièlh.

tuca 1 nf : suca / termal / costal / colina ; mamelon ; « vin du cru » (v. TdF).

tuca 2 nf : cogorla / coja ; cap ; èime ; intelligéncia. (v. TdF)

Aquel òme a una bona tuca : aquel òme a de cap.

Aquel dròlle a pas de tuca : ... a pas d'èime.

tucada : gorda plena de vin.

tucas (abs. Dicort ; v. p. 160) : granas de coja o de melon. (v. tucús)

tucassa nf, cf Ubaud Dicort : « grosse tête, forte tête » TdF

tucat 1 nm : bolida de cogorla, de ris e de sucre.

tucat 2, -ada adj (v. TdF ‘tuca’) : senat, -ada (qu'a plan d'èime, qu'a tot son cap)

Mal tucat : mièg-caluc (qu'a lo fusil qu'escarta) (l.p.)

Tucidides : istorian grèc.

tuciorisme (t. tecn. de teologia) : sistèma que recomanda de seguir l'opinion pus estricta, en matèria de morala o de teologia, cada còp que l'opinion pus liberala es pas segura.

tuciorista (adj. e subs. m. e f.) : relatiu, -iva al tuciorisme ; adèpte, -a del tuciorisme.

tucle, -cla (adj. e subs.) : sup, -a (que, de luènh, i vei pas clar)

tucòl : costal / tuquèl.

tucolet : taparèl / torrèl / torret.

tucús nm, cf Ubaud Dicort : « pépin de courge ou de melon » (v. TdF)

tudar (v. tr.) (R. V, 438) [veire atudar, cf Ubaud Dicort] : atudar / escantir.

tudèl : fumarèl (conduit de chimenèia per tirar lo fum, mai que mai çò que despassa sus la teulada) ; conduit en general ; gargamèla / garganta ; grelh de grana / gèrme.

Lo tudèl de la chimenèia.

Se pessar a plen tudèl : manjar a plena garganta.

Tudèla : vila de Navarra (Espanha) v. Guilhèm.

tudèla 1 (adj. m. e f.) (Alibert ; abs. Dicort e TdF) : mostardenc, -a / que s'emmoscalha. (v. çai jos)

tudèla 2 nm, cf Ubaud Dicort : « Un tudèla, un homme vif, emporté » (v. TdF jos ’tudèlo’ e Vayssier)

tudelada nf : contengut d'un tudèl ; plen gargalhòl, « coup de gosier, roulade » TdF.

tudelar (v. intr.) (v. Ubaud Dicort e TdF) : grelhar.

tudelariá nf (abs. Dicort) : ensemble de tudèls, de conduits, « tuyauterie » (Rapin).

tuèch nf, cf Ubaud Dicort : « abri de paille pour les troupeaux » TdF

tuèis : mena d'arbre (Taxus baccata)

« tuejar » : v. tutejar.

tuèla nf (v. Alibert, Carrasco ; abs. Dicort) : ola ; barquet [v. tuèlha] ; trencada per tirar l'aiga d'endacòm.

tuèlha nf, cf Ubaud Dicort : « baquet, v. bacèla, tineta » (v. TdF ‘tueilo’)

tuèra nm (Alibert ; ? v. Ubaud Dicort) : tuna / tunèl.

tuf nm : marla ; « incrustation qui se forme dans les tuyaux de conduite ». (v. TdF jos ‘tuve’)

tufa 1 nf e adj f, cf Ubaud Dicort : « terre marneuse, tuffeau » TdF ‘tufo 2’

Tufa peperina¸ brèche volcanique, sorte de tuf que l’on trouve près d’Agde. (v. Ubaud Dicort e TdF)

Tèrra tufa : tèrra marlosa. (v. Alibert)

tufa 2 nf : capurla (flòta de pel ; mata de plumas sul cap) ; pel ; cap ; « mine courroucée, trogne, moue » ; tinhassa ; morre de singlar o de pòrc ; cap de singlar o de pòrc. (v. TdF ‘tufo 1’)

Cap e tufa, tête à tête. (v. TdF suppl)

tufada nf, cf Ubaud Dicort : « alouette huppée » (Alibert)

tufadet, -a adj, cf Ubaud Dicort : « diminutif de tufat, -ada » (v. TdF jos ‘tufa’)

tufar (v. intr.) : prene la forma d'una tufa.

tufard, -a (abs. Dicort e TdF) : qu'a una brava tufa.

tufarèla / tufarina nf  / tufada (v. tufada) / tufarla (v. tufarla) : tura-lura / cotoliva ; « cochevis huppé » TdF jos ‘tufarello’, (Galerita cristata) aucèl que revèrta l'alauseta, mas que pòrta una tufa sul cap.

tufarla nf (abs. Dicort e TdF) : v. tufarèla e tufarle 1.

tufarle 1 nf, cf Ubaud Dicort : v. tufarèla. (v. TdF jos ‘tufarello’)

tufarle 2 nm : v. tufet. (v. Vayssier jos ‘tufét’)

tufat, -ada : qu'a una flòta de pel o de plumas / qu'a un tufet.

Galina tufada.

tufèga : toscanejadís volontari ; esfòrç per tossir.

tufegar (v. intr.) : tossir / toscanar / tussilhar.

tufèra nf : « pomme de terre » ; trufa negra (Tuber melanosporum) (v. Alibert)

tuferièr nm, -ièira : cercaire, -a de trufas negras. (v. rabassaire)

tuferlina nf (Alibert) : joventa.

tufet nm (v. Ubaud Dicort e TdF) : flòta de pel, « nœud des cheveux sur la tête de la femme » (Vayssier) o flòta de plumas.