trufandisa : trufa / trufariá. v. trufariá.

trufar 1 (v. tr.) : garnir de trufas (de rabassas)

Una piòta trufada :  garnida de trufas (rabassas)

trufar 2 v, cf Ubaud Dicort : « v tr, tromper ; railler » TdF ‘trufa 1’

trufar (se) : se rire de.

Se cal pas trufar de tot.

trufarèl, -a adj : trufaire, -a / trufandièr, -ièira.

D'unes provèrbis occitans son fòrt trufarèls.

trufariá / trufa nf : accion de se trufar, de se rire de q.q.

trufas nf pl de trufa. (v. çai jos)

trufas al mòl nf pl : après pelar de trufas crusas, las copar menut ; las getar aital dins l'aiga tebesa d'un topin ; ajustar de grais fin de pòrc o de guit ; laissar còire bravament entrò que molegen plan... Èra lo matafam dels òmes, per sopar. L'endeman matin, la cosinièira passava a la padena las rèstas de las trufas al mòl de la velha, amb una brava tindèla de ventresca. Aquò fasiá un brave dejunar.

trufas al tustet nf pl : la velha, far bolir las trufas dins l'ola, sens las pelar ; l'endeman matin, las pelar, las copar en rodèlas plan tèunhas ; las far freginar dins una padena plan oncha ; las virar e las revirar amb la paleta per las far s'embeure de grais ; i ajustar de rabinèls achiquetats ; tustar lo tot amb la paleta per tal que las rodèlas s'espotiscan plan ; per aquò far, quitar pas de tustar... Lo jorn del masèl, las trufas al tustet se fasián amb l'aprestatge mannat de carn fresca de pòrc.

trufassa : pampe de las trufas (dels patanons)

trufa-trufant (loc. adv.) : d'un aire trufaire.

« trufe 1 » (subs. m.) : v. fèrm / tap / caussanèl / sistre / tuf.

trufe 2 nm [veire trufa 2, cf Ubaud Dicort] / trufet 1 (subs. m.) : trufa / patana / patanon / tartifle.

trufet 2 nm , cf Ubaud Dicort : contracòr de chimenèia / placa de chimenèia. (v. TdF ‘trufé’)

trufet 3, -a (adj.) : badinaire, -a / trufaire, -a. (v. TdF ‘trufet’)

trufetièira / trufièira : campat de trufas (de patanons)

La trufetièira la desrabarem deman.

truficultura nf, cf Ubaud Dicort : « trufficulture [v. trufa negra] » (Per Noste)

trufièira nf : v. trufetièira.

trufièr, -ièira : relatiu, -iva a las trufas (t.a.)

Tèrra trufièira : tèrra que volonta las trufas (patanas)

Can trufièr, pòrc trufièr : cercaires de trufas (rabassas)

trufòl (plt.) : mineta (Medicago Lupulina)

truilet (plt.) : mena de trefuèlh (Trifolium angustifolium)

truisme nm, cf Ubaud Dicort : « truisme, lapalissade » (Per Noste)

trujada nf / trojada (abs. Dicort) : maurada de porcelons, porcelada d'una truèja.

trujar (v. intr.) : porcelar ; far de mauras en laurant (mal laurar).

trujarda nf, cf Ubaud Dicort : v. trujassa. (v. TdF jos ‘truias’)

trujassa nf : truèja gròssa / maurassa / porcelassa ; « v. soira » (v. TdF jos ‘truias’).

trujeta : truèja pichona.

trujon nm, -a : porcelon, porceleta.

« trulet » : v. trulle 1 e trullet, cf Ubaud Dicort.

trulh, -a adj : treule, -a ; flac, -a ; buf, -a ; void, -a / vuèg, vuèja ; « sonnant creux » TdF ‘trul’ ; magrostin, -a.

Ai lo ventre plan trulh, qu'ai dejunat a cinc oras.

trulhada (abs. Dicort) : v. trolhada.

trulhadís (abs. Dicort) : v. trolhadís.

trulhadoira (abs. Dicort) : v. trolhadoira

trulhador (abs. Dicort) : v. trolhador.

trulhaire, -aira (~ -airitz) n : v. trolhaire.

trulhar v : v. trolhar 1.

trulhatge nm : v. trolhatge.

trulhièr nm, -ièira : v. trolhièr.

trulle 1 (subs.) : budèl ; bodin ; gulampe ; òme ventrut (v. TdF jos ‘trule’) ;

trulle 2 nm (abs. Dicort) : mota de tèrra. (v. turre 2)

trulle 3 nm (pèira)  : veire turle 1  (v. Ubaud Dicort e Vayssier ‘turle’)

trulle 4, -lla adj (v. TdF jos ‘trul’). : v. trulh, cf Ubaud Dicort.

trullet nm, -a : drollon ventrut, drolleta ventruda ; bodin pichon.

trum 1, -a adj : escur, -a / sorn, -a / crum, -a / cup, -a.

Sovent, en novembre, lo temps es trum.

trum 2 nm, cf Ubaud Dicort : « obscurité, temps sombre »  (Azaïs)

trumada : nivolassa ; auratge ; pluèja d'auratge.

trumar (se) (abs. Dicort e TdF) : s'enfosquir / s'escurcir.

Lo temps se truma, signe que vòl plòure.

trumaud nm (v. TdF), -a (adj. e subs.) : « homme à mine noire et sinistre, homme dangereux ; mauvaise humeur » (v. Honnorat, Azaïs) ; sornut, -a ; sornarut, -da

trumèl 1 nm, cf Ubaud Dicort : « trumeau, espace entre deux fenêtres ; place où l’on met une glace au-dessus d’une cheminée » TdF ‘trumèu’

trumèl 2 nm / turmèl: esquina de la camba, « burlesquement, le derrière des jambes, le talon » (v. TdF ‘trumèu’) ; cavilha del pè [v. turmèl] ; garron de buòu.

trumor nf : escurina / escuresina / entrumida.

« L'ostal nòstre se demolís,

mas totjorn ieu soi a l'espèra :

dins la trumor quicòm lusís,

tornarà lo temps d'un còp èra. »

 J.B.

truna nf / trunet nm (v. Ubaud Dicort e Alibert) : mena de fenial / mena de granja.

truquejar (v. tr. e intr.) : clicar / cliquetar.

Quita pas de truquejar sus la mirga de l'ordenador.

truquèl nm : v. truquet 1

truquet 1 / truquèl nm (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘truquet’) : truca pichona.

 

 

truquet 2 (adv) (v. Ubaud Dicort e Alibert) / truca-truquet (loc. adv.) (abs. Dicort) : sulcòp, « comptant » (v. TdF jos ‘truquet’).

Pagar truquet / pagar truca-truquet / pagar tin-tin.

truqueta nf / triqueta (abs. Dicort) : mesura arcaïca : quart de vin ; cancarineta (e non pas « castanheta ») [v. triquetas].

Beure truqueta, boire chopine. (v. TdF jos ‘truqueto’)

truquetar (v. intr.) : clicar / cliquetar.

truquetejaire, -aira (arc.) : pintonejaire, -a.

truquetejar (v. intr. arc.) : pintonejar.

trus nm : trigossadís d'un ostal ; « train de maison, v. traïn ; dégât, v. tris 3 plus correct » (v. TdF).

trusc o de trasc (de -) (loc. adv.) : d'un biais o de l'autre.

trusca nf, cf Ubaud Dicort : « calebasse, courge séchée dans laquelle on tient les allumettes » TdF

trusquilh, -a : drollon, drolleta.

trusquin (abs. Dicort) : aplech de mecanica o de menusariá per regar parallèlament a quicòm de quilhat. (v. trosquin)

trusquinar (abs. Dicort) (v. intr.) : utilizar lo trusquin. (v. trosquinar)

trussal nm  (v. Ubaud Dicort e Alibert) : cais.

trussana nf : tina pichona de vendémia, « petite cuve à vendange » (Alibert).

trussar 1 [veire trissar, cf Ubaud Dicort] (v. tr.) : machugar ; bresar ; trissar ;

trussar 2 (v intr) (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘trussa’) : trimar.

trusses (m. pl.) (abs. Dicort) : sobras / brutitge.

trust (< angl.) nm, cf Ubaud Dicort : « trust » (Rapin)

trut nm (v. Ubaud Dicort e Alibert) : esquila.

truton nm (v. Ubaud Dicort e Alibert) : esquilon.

tsar nm, cf Ubaud Dicort : « tsar » (Rapin)

tsarevich (< rus) nm, cf Ubaud Dicort : « tsarévitch » (Laus)

tsarina nf, cf Ubaud Dicort : « tsarine » (Rapin)

tsarisme nm, cf Ubaud Dicort : « tsarisme » (Laus)

tsarista adj e n (dels dos genres) (v. Ubaud Dicort) : « tsariste » (Laus)

tsunamí (< jap.) nm, cf Ubaud Dicort : « tsunami » (Rapin)

tu (pr. pers. 2da persona, m. e f. subjècte o complement preposicional) :

Siás tu ? Siás tu ! Tu e ieu. Tu, ont vas ?

A tu te coneissi. Parlàvem de tu.

Aquò’s ni tu ni vos, cela est ambigu, indéterminé, insipide. (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘tu’)

Tu autèm [autem] : començament de l'invocacion latina fòrt anciana que se ditz encara cada jorn Tu autem, Domine, miserere nòbis (mas tu, Senhor, nos laisses pas tombar) v. fin de letre T;

tu-autem nm, cf Ubaud Dicort : expression occitana que vòl dire Aquí çò que fa problèma ! ; « gros bonnet, richard » TdF

Aquí lo tu autèm que nos arrèsta ! : aquí l'agre !

tu meteis, tu meteissa pron pers sing (v. Ubaud Dicort e Alibert Gram. oc. p. 62) : « toi-même » (v. meteis)

tua 1 nf, cf Ubaud Dicort : « quantité d’animaux qu’un boucher tue chaque jour, v. tuada » TdF ‘tuo’

tua 2 [veire tieuna, cf Ubaud Dicort] (pr. poss. fem. 2da persona del singular) : tia. v. tia - teuna (los 2, abs. Dicort).

La tua sòrre.

Aquela pala cresi qu'es la tua.

tuable, -bla : que pòt èsser tuat, -ada.

tuachin nm, cf Ubaud Dicort : « tue-chien, colchique d’automne » (v. TdF ‘tuo-chin’)

tuacòrses adj e n, cf Ubaud Dicort : « (qui tue les corps) pernicieux, euse, tuant, ante » (v. TdF ‘tuo-cors’)

tuada nf (v. tua) : chaple / masèl / massacre ; quantitat de bestial maselat (tuat)

tuadoira nf : chaple / massacre ; airal perilhós.

tuador 1 nm / tuariá (v. tuariá) : masèl (airal que l'òm i tua lo bestial per la mòrt) ; airal perilhós.

Aquel airal es un vertadièr tuador !!

tuador 2, -doira adj, cf Ubaud Dicort : « qu’on peut tuer » TdF ‘tuadou 2’

tuagent nm, cf Ubaud Dicort : « travail exorbitant ; cohue, foule pressée » TdF ‘tuo-gènt’

tuaire, -aira [~ -airitz] n : maselaire ; persona que tua (t. a.)

tualop nm, cf Ubaud Dicort : « aconit tue-loup, plante » TdF ‘tuo-loup’

tuamonde nm, cf Ubaud Dicort : « coupe-gorge, v. pas 2 » TdF ‘tuo-mounde’

tua moscas [tuamoscas] nm : mena d'agaric) (Amanita muscaria)

tuapesolhs nm, cf Ubaud Dicort : « (qui tue les poux) le pouce » TdF ‘tuo-pesou’

tuar (v. tr.) : metre a mòrt ; desquilhar d'un còp de fusil ; atudar.

Avèm tuat lo pòrc : avèm fach masèl.

As tuat quicòm a la caça ? - Òc ! ai tuat lo temps.

tuar (se) : trapar la mòrt dins un accident ; se suicidar ; se crebar (trimar tròp).

Suson se tua de trabalh !

tuareses nm, cf Ubaud Dicort : « (tueur de tiques) sale truand » TdF ‘tuo-rese’

tuariá nf, cf Ubaud Dicort : « tuerie, boucherie, massacre, carnage » TdF ‘tuarié’.  tuariá : v. tuador.

tuatge : accion de tuar / lo tuar.

tua vèrme [tuavèrm(e)] nm, cf Ubaud Dicort : « petit repas qu’on fait au saut du lit, morceau qu’on mange le matin » ; (plt.) trufamanda (Santolina Chamaecyparissus) (v. TdF ‘tuo-verme’)

TUB- : forma prefixada del latin tubus (tub)

tub nm (Alibert ; abs. Dicort) : conduit cilindric. (v. tube)