tropelet / tropelon nm : tropèl pichon, « joli troupeau » TdF ‘troupelet’.

tropelièr nm, -ièira : menaire, -a d'una amassada de pòble ; menaire, -a d'un tropèl (v. Alibert) ; « propriétaire de troupeau » TdF

tropelina nf, cf Ubaud Dicort : « sorte de grosse alouette » TdF

tropelon nm : v. tropelet.

tropelum nm sing, cf Ubaud Dicort : « les troupeaux en général, rassemblement de troupeaux » TdF

tropeta / tropòta nf, cf Ubaud Dicort : « petite troupe, v. tropèl » (v. TdF jos ‘troupeto’)

tropic 1 nm : cadun dels dos parallèls geografics de l'esfèra terrèstra que lo solelh i passa al zenit a cada solstici.

Tropic del Càncer dins l'emisfèri nòrd

Tropic del Capricòrn dins l'emisfèri sud.

tropic 2, -a adj : « tropique » (Laus) ; relatiu, -iva al tropisme ; (relatiu al tròpe), cf Ubaud Dicort.

tropical, -a : relatiu, -iva als tropics.

Climat tropical.

tropièr nm, cf Ubaud Dicort : « troupier » TdF

tropisme : movement d'orientacion d'una planta o d'un organ vegetal jos l'influéncia d'una excitacion exteriora (lutz, pesantor, aiga, quimia...)

TROPO- : v. TROP-

tropofil, -a : caracteristica d'una planta tropofita.

tropofit, -a : proprietat de çò adaptat a l'alternància de las sasons secas e umidas.

tropologia (R. V, 433) : biais de parlar tropologic.

tropologic, -a : exprimit, -ida al sens figurat.

tropologicament : al sens figurat.

tropopausa : zòna de transicion entremièg la troposfèra e l'estratosfèra.

troposfèra : region de l'atmosfèra pus vesina del sòl.

troposferic, -a : relatiu, -iva a la troposfèra.

tropòta nf, cf Ubaud Dicort : v. tropeta.

troquèu nm, cf Ubaud Dicort : « (métrique ancienne) trochée » (Rapin). (v. TdF ‘trouchieu’)

tros [troç, veire tròç 1, cf Ubaud Dicort] nm : tanòc de caulet [v. jos tròç 1]. (v. TdF  ‘trous’ e jos ‘tros’)

trosquin nm, cf Ubaud Dicort : « mauvaise voiture, chariot, v. carriòla ; trusquin, outil de menuisier pour tracer des lignes parallèles ; jabloire » (v. TdF). « trosquin » : v. trusquin (abs. Dicort).

trosquinar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, passer le trusquin » TdF.  « trosquinar » : v. trusquinar (abs. Dicort).

tròt : anar de caval e d'unes qüadrupèdes intermediari entre lo pas e lo galòp (R. III, 420). 

tròta : brava tròç de camin de percórrer.

trotada : pichona corsa de caval.

trotador 1 nm, cf Ubaud Dicort : « trotteur » (R. V, 434) ; « garçon d’écurie ? ou valet ? » (L. 374)

trotador 2, -doira adj, cf Ubaud Dicort : « qui va au trot » (L. 374)

trotaire, -aira [~ -airitz] (adj. e subs.) : que tròta ; que ròda ; persona o animal que tròta ; rodaire, -a : òme femnassièr , filha garçonièira.

Trotaira de mòstra : agulha que marca las segondas.

tròtamenut 1 (subs. m. e f.) [nm  (v. Ubaud Dicort e TdF ‘troto-menut’)] : que fa de passes pichons, « trotte-menu » (v. TdF) ; cuèissacort, cuèissacorta.

tròtamenut 2 (adj. m. e f.) (abs. Dicort) : que fa de passes pichons ; cuèissacort, cuèissacorta.

Òme tròtamenut.

Femna tròtamenuda. (v. bas de p. 19)

trotant, -a adj : que tròta.

Vòli un cavalòt trotant, je veux un petit cheval qui trotte. (v. TdF)

trotar (v. intr.) : se desplaçar al tròt ; caminar rapidament, a pichons passes ; caminar fòrça ; passar pel cap rapidament e de contunh.

Lo caval trotava.

Trotàvem lo long del camin.

Las mirgas tròtan del matin al ser.

Aquela idèa me trotèt pel cap tot lo jorn.

trotarèlas nf pl, cf Ubaud Dicort : « espèce de brodequins » TdF

trotatge : accion de trotar.

trotejar (v. intr.) : quitar pas de trotar / trotar de contunh. (v. trotinejar)

trotièr, -ièira (subs. e adj.) : caval ensenhat per trotar ; persona que camina fòrça a pè ; rodaire, -a.

« Filha trotièira e fenestrièira, la te compres pas a la fièira ! »

trotinar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, trottiner » TdF jos ‘trouteja’

trotinejar (v. intr.) : frequentatiu de trotejar, « trottiner » (v. TdF jos ‘trouteja’).

trotineta : aplech per se desplaçar sus una planqueta margada de doas rodeletas e d'un guidon, lo pè drech sus la planqueta, lo pè esquèr s'apevant sul pelsòl per amodar lo movement.

trotskisme nm, cf Ubaud Dicort : « trotskisme » (Per Noste)

trotskista adj e n (dels dos genres), cf Ubaud Dicort : « trotskiste » (Per Noste)

trrr ! trrr ! trrr ! (onom. per far trotar lo bestial)

tru-tru nm, cf Ubaud Dicort : « instrument pour appeler les cailles » (v. TdF ‘tru-tru’)

truand, -a (subs. e adj.) : paucval ; gus, -a ; gorrin, -a ; farsejaire, -a ; enganaire, -a.

truandalha nf sg : gusalha ; enganaires o farsejaires en general.

truandar (v. tr. e intr.) : « v intr, gueuser, mendier » (v. TdF) ; farsejar / badinar (Alibert) ; enganar ; gorrinejar.

truandariá : accion o resulta de truandar (t.a.)

truandejaire, -aira (abs. Dicort e TdF) : frequentatiu de truand, -a.

truandejar (abs. Dicort e TdF) (v. intr.) : frequentatiu de truandar.

trubes [trubès (v. Ubaud Dicort, TdF e Palay)] (m. s.) : trespès de fogal ; escabèl ; « crémaillère » (Alibert).

trubèssa nf, cf Ubaud Dicort : « escabeau plus grand que le trubès » (Palay

 

 

 

 

 

 

trubla nf, cf Ubaud Dicort : « truble, trouble, filet en forme de poche » TdF ‘trublo’

truc 1 nm : suquet / tuquet / tucolet ; costal / costièira ; tuc / còla / colina ; cim / cima ; pic.

truc 2 nm : tust / còp ; cachal / macadura ; nafradura ; estèc (biais de far, adreça, metòde)

truc 3, cf Ubaud Dicort : « jeu de cartes usité en Languedoc » TdF ‘tru 2’

truca 1 nf : brave tust ; brave cachal ; brava macadura ; esquila de pòcha « sonnette de vache » (v. Ubaud Dicort p. 160 e TdF ‘truco’).

truca 2 nf : cima de montanha, « hauteur, éminence de terrain » (v. TdF ‘truco’.

trucada : còp de cap ; còp / nhòca.

trucadèl nm, cf Ubaud Dicort : v. trucarèl. (v. TdF jos ‘trucaioun’)

truca dets [trucadets] (a -) (loc. adv.) : al brutle.

trucadís, -issa (abs. Dicort) : que pòt èsser trucat, -ada.

Un lintèl de pòrta tròp bassa es trucadís.

trucagenolhs 1 nm, cf Ubaud Dicort : « bancal [= sabre de forme recourbée] » TdF ‘truco-geinoui’

trucagenolhs 2 adj : « cagneux, -euse » (Basic)

trucaire, -aira [~ -airitz] adj e n : que truca ; que tusta a tòrt e a travèrs ; tustaire, -a ; brutalàs, -assa.

trucal [trucalh, cf Ubaud Dicort] nm : còp de cap ; supèl / suquet / tuquet / tucolet.

trucalhar (v. tr. e intr.) : tustassar.

trucalhàs / trucàs nm : costalàs.

trucalhet nm, cf Ubaud Dicort : « petit tas, petit tertre » (Lexic M. Roqueta)

trucalhon : suquet / tuquet / tucolet.

trucaluna (adj. e subs. m. e f.) : ideal, -a / fantasiós, -osa.

trucamalent, -a adj : capable, -a de trucar e de far mal.

trucamalhòt nm, cf Ubaud Dicort : « charpentier de bateau, v. fustièr » TdF ‘truco-malhot’

trucament : accion de tustar quicòm contra quicòm mai ; tust (v. TdF) ; picament de mans.

Trucament de mans. (v. TdF)

trucapeluca [truca-peluca] (m. e f.) [nf, cf Ubaud Dicort] : paucval (m. e f.) ; rafatum

Gents de truca-peluca, gens sans conséquence. (v. TdF ‘truco-peluco’)

Una rima de trucapeluca : rima que val pas res.

trucar (v. tr. e intr.) : donar de còps de banas.

trucar (se) : donar un còp de cap contra quicòm (personas) ; se donar de còps de banas (animals)

trucarèl nm : v. trucalhon. (v. TdF jos ‘trucaioun’)

trucàs nm : v. trucalhàs.

trucassada nf, cf Ubaud Dicort : « passage à tabac » (Lagarde)

trucataula n, cf Ubaud Dicort : « qui frappe sur la table) tapageur » TdF ‘truco-taulo’

trucataulièr nm (v. Ubaud Dicort e TdF), -ièira (adj. e subs.) : « qui passe son temps devant l’établi des gens de métier » (Alibert), desocupat, -ada ; musardejaire, -a ; paucval (m. e f.) ; pintonejaire, -a ; festejaire, -a.

truca-truquet (loc. adv.) (abs. Dicort) : v. truquet.

trucautars n, cf Ubaud Dicort : « bigot, faux dévot » TdF ‘truco-autar’

trucha nf, cf Ubaud Dicort : « burette, fiole à huile, vase de verre à goulot latéral et à anse » TdF

truchièr nm, cf Ubaud Dicort : « jarre à huile, cruche à huile, v. gèrla » (v. TdF)

truchon nm, cf Ubaud Dicort : « cruchon à huile » TdF

trucidar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, trucider [v. tuar] » (Sèrras-Ess.)

trucolet : tucolet. v. tucolet.

truculéncia : natura de çò truculent.

truculent, -a adj : pintoresc, -a / naut, -a en color, « (personnage) truculent, -e » (Laus)

Trueire [Truèire] (m.) : ribièira de Gavaudan que se gèta dins Òlt.

truèja nf : maura / porcèla maire ; « femme trop grasse, paresseuse, salope ; dorée, poisson de mer qui fait entendre un certain grognement, lorqu’on le prend ; moissonneur qui marche le dernier ; coussinet de terre omis par la charrue d’un laboureur maladroit » TdF jos ‘truieio’.

« truèla » e derivats (fr.) : v. tibla e derivats.

truèlh / truòlh [veire truèlh, cf Ubaud Dicort] nm : premsa ; trolhador ; airal que i se trolha, que i se premsa ; fòssa de tanaire ; tinèl de trolhar garnit d'una cleda.

trufa 1 nf : trufariá. v. pus luènh.

trufa 2 nf :  « truffe, v. rabassa » ; patana / perilha / tartifle / trufet / patanon. (Solanum tuberosum) (v. TdF)

trufa blanca : trufa d'estiu / rabassa blanca / tufèra blanca. (Tuber æstivum)

trufa negra : trufa d'ivèrn / rabassa / tufèra. (Tufer brumale) ; Tufer Melanosporu)

trufacha  (abs. Dicort ; v. p. 160) : trufas pichonèlas / patanons pichonèls. (v. trufalha)

trufada : trufas (patanas) cosinadas amb de toma (formatge)

La trufada es una especialitat d'Aubrac.

trufaire 1, -aira (subs.) : mercand, -a de trufas (patanas) ; mercand, -a de rabassas ;

trufaire 2, -aira [~ -airitz] (adj. e subs.) :; que se trufa dels autres / trufandièr, -ièira ; persona trufaira.

Un aire trufaire.

De còps, lo cant del merlhe sembla trufaire.

trufairon, -a adj, cf Ubaud Dicort : v. trufarèl. (v. TdF jos ‘trufarèu’)

trufalha nf sing : trufas pichonas (v. TdF jos ‘trufaio’) ; pej. de « trufas ».

La trufalha la donam als pòrcs.

trufamanda nf (plt.) : (Santolina Chamaecyparissus)

trufandièr, -ièira (adj. e subs.) : que se trufa dels autres ; trufaire, -a / trufarèl, -a.

Rire trufandièr.

trufandièrament adv, cf Ubaud Dicort : « moqueusement »  (v. trufandièr)