|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
tropelet / tropelon nm : tropèl pichon, « joli troupeau » TdF ‘troupelet’. tropelièr nm, -ièira : menaire, -a d'una amassada de pòble ; menaire, -a d'un tropèl (v. Alibert) ; « propriétaire de troupeau » TdF tropelina nf, cf Ubaud Dicort : « sorte de grosse alouette » TdF tropelon nm : v. tropelet. tropelum nm sing, cf Ubaud Dicort : « les troupeaux en général, rassemblement de troupeaux » TdF tropeta / tropòta nf, cf Ubaud Dicort : « petite troupe, v. tropèl » (v. TdF jos ‘troupeto’) tropic 1 nm : cadun dels dos parallèls geografics de l'esfèra terrèstra que lo solelh i passa al zenit a cada solstici. Tropic del Càncer dins l'emisfèri nòrd Tropic del Capricòrn dins l'emisfèri sud. tropic 2, -a adj : « tropique » (Laus) ; relatiu, -iva al tropisme ; (relatiu al tròpe), cf Ubaud Dicort. tropical, -a : relatiu, -iva als tropics. Climat tropical. tropièr nm, cf Ubaud Dicort : « troupier » TdF’ tropisme : movement d'orientacion d'una planta o d'un organ vegetal jos l'influéncia d'una excitacion exteriora (lutz, pesantor, aiga, quimia...) TROPO- : v. TROP- tropofil, -a : caracteristica d'una planta tropofita. tropofit, -a : proprietat de çò adaptat a l'alternància de las sasons secas e umidas. tropologia (R. V, 433) : biais de parlar tropologic. tropologic, -a : exprimit, -ida al sens figurat. tropologicament : al sens figurat. tropopausa : zòna de transicion entremièg la troposfèra e l'estratosfèra. troposfèra : region de l'atmosfèra pus vesina del sòl. troposferic, -a : relatiu, -iva a la troposfèra. tropòta nf, cf Ubaud Dicort : v. tropeta. troquèu nm, cf Ubaud Dicort : « (métrique ancienne) trochée » (Rapin). (v. TdF ‘trouchieu’) tros [troç, veire tròç 1, cf Ubaud Dicort] nm : tanòc de caulet [v. jos tròç 1]. (v. TdF ‘trous’ e jos ‘tros’) trosquin nm, cf Ubaud Dicort : « mauvaise voiture, chariot, v. carriòla ; trusquin, outil de menuisier pour tracer des lignes parallèles ; jabloire » (v. TdF). « trosquin » : v. trusquin (abs. Dicort). trosquinar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, passer le trusquin » TdF. « trosquinar » : v. trusquinar (abs. Dicort). tròt : anar de caval e d'unes qüadrupèdes intermediari entre lo pas e lo galòp (R. III, 420). tròta : brava tròç de camin de percórrer. trotada : pichona corsa de caval. trotador 1 nm, cf Ubaud Dicort : « trotteur » (R. V, 434) ; « garçon d’écurie ? ou valet ? » (L. 374) trotador 2, -doira adj, cf Ubaud Dicort : « qui va au trot » (L. 374) trotaire, -aira [~ -airitz] (adj. e subs.) : que tròta ; que ròda ; persona o animal que tròta ; rodaire, -a : òme femnassièr , filha garçonièira. Trotaira de mòstra : agulha que marca las segondas. tròtamenut 1 (subs. m. e f.) [nm (v. Ubaud Dicort e TdF ‘troto-menut’)] : que fa de passes pichons, « trotte-menu » (v. TdF) ; cuèissacort, cuèissacorta. tròtamenut 2 (adj. m. e f.) (abs. Dicort) : que fa de passes pichons ; cuèissacort, cuèissacorta. Òme tròtamenut. Femna tròtamenuda. (v. bas de p. 19) trotant, -a adj : que tròta. Vòli un cavalòt trotant, je veux un petit cheval qui trotte. (v. TdF) trotar (v. intr.) : se desplaçar al tròt ; caminar rapidament, a pichons passes ; caminar fòrça ; passar pel cap rapidament e de contunh. Lo caval trotava. Trotàvem lo long del camin. Las mirgas tròtan del matin al ser. Aquela idèa me trotèt pel cap tot lo jorn. trotarèlas nf pl, cf Ubaud Dicort : « espèce de brodequins » TdF trotatge : accion de trotar. trotejar (v. intr.) : quitar pas de trotar / trotar de contunh. (v. trotinejar) trotièr, -ièira (subs. e adj.) : caval ensenhat per trotar ; persona que camina fòrça a pè ; rodaire, -a. « Filha trotièira e fenestrièira, la te compres pas a la fièira ! » trotinar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, trottiner » TdF jos ‘trouteja’ trotinejar (v. intr.) : frequentatiu de trotejar, « trottiner » (v. TdF jos ‘trouteja’). trotineta : aplech per se desplaçar sus una planqueta margada de doas rodeletas e d'un guidon, lo pè drech sus la planqueta, lo pè esquèr s'apevant sul pelsòl per amodar lo movement. trotskisme nm, cf Ubaud Dicort : « trotskisme » (Per Noste) trotskista adj e n (dels dos genres), cf Ubaud Dicort : « trotskiste » (Per Noste) trrr ! trrr ! trrr ! (onom. per far trotar lo bestial) tru-tru nm, cf Ubaud Dicort : « instrument pour appeler les cailles » (v. TdF ‘tru-tru’) truand, -a (subs. e adj.) : paucval ; gus, -a ; gorrin, -a ; farsejaire, -a ; enganaire, -a. truandalha nf sg : gusalha ; enganaires o farsejaires en general. truandar (v. tr. e intr.) : « v intr, gueuser, mendier » (v. TdF) ; farsejar / badinar (Alibert) ; enganar ; gorrinejar. truandariá : accion o resulta de truandar (t.a.) truandejaire, -aira (abs. Dicort e TdF) : frequentatiu de truand, -a. truandejar (abs. Dicort e TdF) (v. intr.) : frequentatiu de truandar. trubes [trubès (v. Ubaud Dicort, TdF e Palay)] (m. s.) : trespès de fogal ; escabèl ; « crémaillère » (Alibert). trubèssa nf, cf Ubaud Dicort : « escabeau plus grand que le trubès » (Palay
|
|
|
|
|
|
trubla nf, cf Ubaud Dicort : « truble, trouble, filet en forme de poche » TdF ‘trublo’ truc 1 nm : suquet / tuquet / tucolet ; costal / costièira ; tuc / còla / colina ; cim / cima ; pic. truc 2 nm : tust / còp ; cachal / macadura ; nafradura ; estèc (biais de far, adreça, metòde) truc 3, cf Ubaud Dicort : « jeu de cartes usité en Languedoc » TdF ‘tru 2’ truca 1 nf : brave tust ; brave cachal ; brava macadura ; esquila de pòcha « sonnette de vache » (v. Ubaud Dicort p. 160 e TdF ‘truco’). truca 2 nf : cima de montanha, « hauteur, éminence de terrain » (v. TdF ‘truco). trucada : còp de cap ; còp / nhòca. trucadèl nm, cf Ubaud Dicort : v. trucarèl. (v. TdF jos ‘trucaioun’) truca dets [trucadets] (a -) (loc. adv.) : al brutle. trucadís, -issa (abs. Dicort) : que pòt èsser trucat, -ada. Un lintèl de pòrta tròp bassa es trucadís. trucagenolhs 1 nm, cf Ubaud Dicort : « bancal [= sabre de forme recourbée] » TdF ‘truco-geinoui’ trucagenolhs 2 adj : « cagneux, -euse » (Basic) trucaire, -aira [~ -airitz] adj e n : que truca ; que tusta a tòrt e a travèrs ; tustaire, -a ; brutalàs, -assa. trucal [trucalh, cf Ubaud Dicort] nm : còp de cap ; supèl / suquet / tuquet / tucolet. trucalhar (v. tr. e intr.) : tustassar. trucalhàs / trucàs nm : costalàs. trucalhet nm, cf Ubaud Dicort : « petit tas, petit tertre » (Lexic M. Roqueta) trucalhon : suquet / tuquet / tucolet. trucaluna (adj. e subs. m. e f.) : ideal, -a / fantasiós, -osa. trucamalent, -a adj : capable, -a de trucar e de far mal. trucamalhòt nm, cf Ubaud Dicort : « charpentier de bateau, v. fustièr » TdF ‘truco-malhot’ trucament : accion de tustar quicòm contra quicòm mai ; tust (v. TdF) ; picament de mans. Trucament de mans. (v. TdF) trucapeluca [truca-peluca] (m. e f.) [nf, cf Ubaud Dicort] : paucval (m. e f.) ; rafatum Gents de truca-peluca, gens sans conséquence. (v. TdF ‘truco-peluco’) Una rima de trucapeluca : rima que val pas res. trucar (v. tr. e intr.) : donar de còps de banas. trucar (se) : donar un còp de cap contra quicòm (personas) ; se donar de còps de banas (animals) trucarèl nm : v. trucalhon. (v. TdF jos ‘trucaioun’) trucàs nm : v. trucalhàs. trucassada nf, cf Ubaud Dicort : « passage à tabac » (Lagarde) trucataula n, cf Ubaud Dicort : « qui frappe sur la table) tapageur » TdF ‘truco-taulo’ trucataulièr nm (v. Ubaud Dicort e TdF), -ièira (adj. e subs.) : « qui passe son temps devant l’établi des gens de métier » (Alibert), desocupat, -ada ; musardejaire, -a ; paucval (m. e f.) ; pintonejaire, -a ; festejaire, -a. truca-truquet (loc. adv.) (abs. Dicort) : v. truquet. trucautars n, cf Ubaud Dicort : « bigot, faux dévot » TdF ‘truco-autar’ trucha nf, cf Ubaud Dicort : « burette, fiole à huile, vase de verre à goulot latéral et à anse » TdF truchièr nm, cf Ubaud Dicort : « jarre à huile, cruche à huile, v. gèrla » (v. TdF) truchon nm, cf Ubaud Dicort : « cruchon à huile » TdF trucidar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, trucider [v. tuar] » (Sèrras-Ess.) trucolet : tucolet. v. tucolet. truculéncia : natura de çò truculent. truculent, -a adj : pintoresc, -a / naut, -a en color, « (personnage) truculent, -e » (Laus) Trueire [Truèire] (m.) : ribièira de Gavaudan que se gèta dins Òlt. truèja nf : maura / porcèla maire ; « femme trop grasse, paresseuse, salope ; dorée, poisson de mer qui fait entendre un certain grognement, lorqu’on le prend ; moissonneur qui marche le dernier ; coussinet de terre omis par la charrue d’un laboureur maladroit » TdF jos ‘truieio’. « truèla » e derivats (fr.) : v. tibla e derivats. truèlh / truòlh [veire truèlh, cf Ubaud Dicort] nm : premsa ; trolhador ; airal que i se trolha, que i se premsa ; fòssa de tanaire ; tinèl de trolhar garnit d'una cleda. trufa 1 nf : trufariá. v. pus luènh. trufa 2 nf : « truffe, v. rabassa » ; patana / perilha / tartifle / trufet / patanon. (Solanum tuberosum) (v. TdF) trufa blanca : trufa d'estiu / rabassa blanca / tufèra blanca. (Tuber æstivum) trufa negra : trufa d'ivèrn / rabassa / tufèra. (Tufer brumale) ; Tufer Melanosporu) trufacha (abs. Dicort ; v. p. 160) : trufas pichonèlas / patanons pichonèls. (v. trufalha) trufada : trufas (patanas) cosinadas amb de toma (formatge) La trufada es una especialitat d'Aubrac. trufaire 1, -aira (subs.) : mercand, -a de trufas (patanas) ; mercand, -a de rabassas ; trufaire 2, -aira [~ -airitz] (adj. e subs.) :; que se trufa dels autres / trufandièr, -ièira ; persona trufaira. Un aire trufaire. De còps, lo cant del merlhe sembla trufaire. trufairon, -a adj, cf Ubaud Dicort : v. trufarèl. (v. TdF jos ‘trufarèu’) trufalha nf sing : trufas pichonas (v. TdF jos ‘trufaio’) ; pej. de « trufas ». La trufalha la donam als pòrcs. trufamanda nf (plt.) : (Santolina Chamaecyparissus) trufandièr, -ièira (adj. e subs.) : que se trufa dels autres ; trufaire, -a / trufarèl, -a. Rire trufandièr. trufandièrament adv, cf Ubaud Dicort : « moqueusement » (v. trufandièr) |
|
|
|
|
|
|
|