tròca 1 nf : tròc (escambi) ;

tròca 2 nf : tarabastèla. (v. TdF ‘troco 2’)

tròca 3 nf (abs. Dicort) :  « paquet, trousseau, rouleau de tissu ; botte » (Alibert)

troça nf : lençolada (fais ligat dins una borrona o amb una còrda), « botte de foin qu’on prend en voyage pour donner aux animaux ; tas de paille qu’on traîne avec des bœufs de l’aire à la grange » (Vayssier ‘trousso’) ; estug d'escolan per i sarrar sos apleches d'escriure ; estug de cirurgian per i sarrar sos apleches de cirurgia ; « paquet, fagot » (Alibert) 

tròça 1 (abs. Dicort) nf : de palha, de fen : montet de palha, de fen ; bòta de palha, de fen [v. troça] ; paquet / trocèl / rotlèu de teissut [v. tròca 3].

tròça 2 (còrda) nf, cf Ubaud Dicort (de l'it. trozza) : cadena o cable que transmet lo movement de la barra al governalh d'un naviri, « corde qui serre la vergue contre le mât ; gros morceau » (v. TdF ‘trosso’) .

tròçacebas nm, cf Ubaud Dicort : « sobriquet que l’on donne aux jardiniers, parce qu’ils tordent la tige des oignons pour les faire enfler » TdF ‘trosso-cebo’

tròçacoa nm, cf Ubaud Dicort : « trousse-queue, pièce du harnais » TdF ‘trosso-co’

tròçacòl nm, cf Ubaud Dicort : « torcol, oiseau » TdF ‘trosso-còu’

tròçacuol nm, cf Ubaud Dicort : « porte-épée, ceinturon militaire » TdF ‘trosso-quiéu’

troçada 1 nf  : lençolada (contengut d'una troça, d'un fais)

troçada 2, cf Ubaud Dicort : « torsion » TdF ‘troussado 1’

tròçagalant nm, cf Ubaud Dicort : « trousse-galant, choléra-morbus » TdF ‘trosso-ganant’

trocaïc, -a, cf Ubaud Dicort (v. troquèu) : « trochaïque » (Rapin)

trocaire, -aira [~ -airitz] n : persona que fa de tròc, « personne qui aime à troquer » TdF.

troçaire, -aira (~ -airitz) , cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui ploie, qui fausse, etc » TdF ‘troussaire’

troçal : brave tròç.

Un troçal de pan.

trocantaire, -aira (~ -airitz) n, cf Ubaud Dicort : « troqueur, brocanteur, euse » TdF

trocantar (v. tr. e intr.) : doblet de trocar. v. tròc, « brocanter » (v. TdF).

trocantèr nm, cf Ubaud Dicort : « (anat.) trochanter » (Rapin)

trocar (v. tr.) : escambiar / far escambi (far de tròc)

troçar 1 (v. tr.) : « ployer ; fausser, tortuer, fléchir violemment ; rendre boiteux, casser une jambe ; échiner, éreinter, v. amalugar » TdF ‘troussa’ ;  regussar / reboissar / relevar (v. Alibert) ;

Troçar las margas de la camisa.

Troçar la rauba.

troçar (se) v pron : « se ployer, se fausser, se tordre, faire des contorsions ; s’estropier, devenir boîteux » TdF jos ‘troussa’ ; regussar la rauba, los cotilhons.

troçar 2 (v. tr.) : far de tròces. (v. trocejar)

troçassa nf (v. troça)  : brava borronada / brava lençolada.

troçat nm, cf Ubaud Dicort : « Un troçat, un écloppé » (v. TdF jos ‘troussa’)

troçatge nm, cf Ubaud Dicort : « action de ployer, de fausser ; labour qu’on donne avant de semer » TdF ‘troussage’

trocejar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, couper en morceaux » (Laus)

trocèl nm (R. V, 434 - L. 374) : « trousseau, paquet, v. amanèl, farda, provesiment, rauba » ; malhòl de nenon (v. TdF jos ‘troussèu 1’) ; farda de nòvia.

trocelar (v. tr.) : emmalholar un nenon. (v. TdF jos ‘troussela’)

trocèlas (f. pl. arc.) : cordèlas o bendas d'estòfa per empachar de tombar un nenon qu'apreniá a marchar.

trocet nm, cf Ubaud Dicort : « petit morceau, fragment » TdF ‘trousset’

troceta nf, cf Ubaud Dicort (v. troça) : « petite trousse, botte » TdF ‘trousseto’

trocha 1 / troita [veire trocha, cf Ubaud Dicort] nf : mena de peis de ribièira (Salmo faris) ; filet de pòrc ;

trocha 2 nf : pascada a las bonas èrbas en forma de trocha ; pascada a las cebas en forma de trocha.

trochada : pascada espessassa, amb sucre e mica de pan.

trochaman (intermediari) nm, cf Ubaud Dicort : « trucheman, truchement, interprète ; entremetteur ; fripon, brouillon, perfide, v. manèfle » (v. TdF ‘trouchaman’)

trochamand 1, -a (abs. Dicort) : patelon, -a / entremeteire, -a (v. trochaman) ;

trochamand 2, -a (trocantaire) n, cf Ubaud Dicort  : patricolaire, -a ; patricolejaire, -a. (v. TdF ‘trouchamand’)

trochamandar (v. tr. e intr.) (v. Ubaud Dicort e TdF e Alibert) : patricolar.

trochamandejar (v. intr. e tr.) (v. Ubaud Dicort e Alibert) : patricolejar.

trochàs nm : femna gorrina.

trochimanda nf, cf Ubaud Dicort : « femme sale, souillon » TdF jos ‘trouchello’

trochona nf : trocha pichona, « truitelle ; poupée ». (v. TdF)

trochòta nf, cf Ubaud Dicort : (v. trochona)

troci (Alibert) / tròci ?, trócia / tròcia ? (rot) adj, cf Ubaud Dicort : « brisé, ée » (v. Alibert)

trocièira : mena de trocèl, « maillot » (v. Alibert) .

trocilhon 1 nm : tròç pichonèl ;

trocilhon 2 nm : troça pichona ; lençolada pichona.

troclèa nf, cf Ubaud Dicort : « (anat.) trochlée » (Rapin)

troçum nm, cf Ubaud Dicort : « fagot, botte » TdF ‘troussun’

TROF- : forma prefixada del grèc tròphè (nutricion)

-TROF : forma sufixada del grèc çaisús. v autotròf.

trofallaxia : escambi d'aliments entre los membres d'una societat d'insèctes.

trofallergèn (subs.m.) : antigèn (m.) absorbit per via digestiva e capable d'amodar, al nivèl de l'aparelh respiratòri, una reaccion immunologica.

trofedema : edema ligat a de perturbacions troficas.

trofèu : recompensa de victòria dins una competicion esportiva ; bana, defensa, cap d'animal tuat a la caça.

-TROFIA : forma sufixada del grèc tròphè (mangisca) v. atrofia - ipertrofia.

trofic, -a : relatiu, -iva a l'alimentacion.

 

 

 

troficitat nf : ensemble de las condicions que govèrnan la nutricion e lo desvolopament d'un organ, d'un teissut o d'una partida de l'organisme.

trofinhon nm, cf Ubaud Dicort : « anus » TdF ‘troufignoun’. (v. traufinhòl)

TROFO- : v. TROF-

trofobiont , a : se ditz dels insèctes qu'utilizan la trofallaxia.

trofoblast (m.) : sisa superficiala de las villositats placentàrias.

trofoblastic, -a : relatiu, -iva al trofoblast.

trofoblastòma (m.) : tumor maligna del trofoblast.

trofocit (m.) : cellula que dintra dins una autra per la noirir.

trofodermatoneuròsi (f.) : acrodinia enfantila.

trofofilaxia : proprietat d'unes aliments de parar l'organisme contra d'unas intoxicacions.

trofologia : sciéncia de l'alimentacion.

trofoneuròsi (f.) : afeccion del sistèma nerviós caracterizada per de perturbacions troficas, sens lesions correspondentas del sistèma nerviós

« trogan » nm : v. tregan.

TROGLO- : forma prefixada del grèc tròglè (trauc)

troglodit (abs. Dicort) (m.) : passerat qu'anisa dins los traucs de parets, d'arbres o de boissons. (v. petosa)

troglodita (m. e f.) : persona que viu dins una cauna de rocàs.

Los trogloditas d'Andalosia.

trogloditic, -a : relatiu, -iva als trogloditas.

trogloditisme : biais de viure dins de caunas.

troglofil, -a  : se ditz dels organismes, dels animals que lor agrada de frequentar las caunas, mas sens i demorar exclusivament.

trògue nm, cf Ubaud Dicort : « poisson, sorte de petit goujon » TdF

troicà [tròica, v. Ubaud Dicort Errata web] nf (mot rus utilizat al Conselh d'Euròpa) : grop de tres representants (lo president en exercici per sièis meses, lo d'abans, e lo d'après), per assegurar la continuitat dels afars ; (s.p.) : veïcul tirat per tres cavals de front.

troïna : calamèla de rusca ; trompa de pastre.

troïnar (v. intr.) : jogar de la calamèla, de la trompa.

troïnejar (v. intr.) : frequentatiu de troïnar.

trois : camba de milh tressecada.

troja [tròja, veire truèja, cf Ubaud Dicort] / truèja nf (L. 373 ‘troia’ - R. V, 436 ‘trueia’) : maura / porcèla.

trojada (abs. Dicort) / trujada nf : maurada / porcelada d'una truèja.

trojar (abs. Dicort) / trujar (v. intr.) : porcelar / tessonar. (v. trujar)

tròl 1 nm (non preconizat Dicort) : travolh. v. travolh.

« tròl 2 » nm : v. tiròl.

trolei (< angl.) nm, cf Ubaud Dicort : « trolley » (Laus, Basic)

troleibús (< angl.) nm, cf Ubaud Dicort : « trolleybus » (Laus)

trolha nf / trulha (abs. Dicort) : accion de trolhar (d'espotir) la vendémia ; çò trolhat dins un còp ; raca (tortèl) de marc d'òli ; cauças que se cargan suls las autras per d'unes trabalhs ; servicial o serviciala malnets « souillon, enfant ou servante mal propre » (v. TdF jos ‘trouio’ e Ubaud Dicort p. 160).

trolhada nf / trulhada (abs. Dicort) : accion o resulta de trolhar, de faunhar, de caucar ; esquichum.

Una trolhada de noses, d'olivas, de rasims.

trolhadís nm / trulhadís (abs. Dicort) : « patrouillis, bourbier » ; çò trolhat. (v. TdF jos ‘trouiadis’)

trolhadoira nf / trulhadoira (abs. Dicort) : parador / molin drapièr.

trolhador nm / trulhador (abs. Dicort) : tina per trolhar la vendémia...

trolhaire / trulhaire, -aira [~ -airitz] n, cf Ubaud Dicort : persona que trolha ; « fouleur de vendange ; pressureur » TdF jos ‘trouiaire’.

trolhandièr nm, cf Ubaud Dicort : « pressureur d’huile, d’huile de noix » TdF ‘trouiandié’

trolhar 1 / trulhar (v. tr.) : faunhar / somsir / espotir noses, olivas o vendémia ; tralhar l'èrba ; somsir la nèu ; caminar dins la nèu o dins la fanga ;

trolhar (se) / se trulhar : se banhar o s'enfangosir l'enbàs dels vestits.

trolhar 2 v : femar la tèrra « ... avec du tourteau » (v. TdF ‘trouia 2’).

trolhatge / trulhatge : accion de faunhar, de caucar, de somsir, d'espotir.

trolhièr [ ~ trulhièr] nm, -ièira : patron d'un truèlh.

tròli (m.) (abs. Dicort) (de l'angl. trolley ('tr li)) : cable aerian. (v. trolei)

tròlibus nm (abs. Dicort) (de l'angl. trolleybus ('trlibs)) : veïcul de transpòrt en comun, utilizat en vila e que foncciona amb l'electricitat captada per dos tròlis en contacte amb una linha aeriana. (v. troleibús)

TROMB- : forma prefixada del grèc thrombòs (calhàs / grumèl de sang)

tromba : nivol en forma d'embut e que torneja.

Tromba de mar.

Tromba d'aiga : brave plujal.

trombangeïti (f.) : inflamacion arteriala.

trombarteriti (f.) : trombòsi combinada amb l'inflamacion d'una artèria, o dependenta d'aquela inflamacion.

trombastenia : insufisença qualitativa dels trombocits.

trombidion nm, cf Ubaud Dicort : « (méd.) trombidion » (v. çai jos)

trombidiòsi nf, cf Ubaud Dicort : « (méd.) trombidiose » (Laus, Per Noste)

« trombilhar » (trombilhar v)  : v. torbilhar.

trombina 1 nf : enzim que far coagular lo sang.

trombina 2 nf, cf Ubaud Dicort : « trogne, binette » TdF ‘troumbino’

trombinoscòpi nm, cf Ubaud Dicort (v. trombina 2) : « (fam.) trombinoscope » (Sèrras-Ess.)

tromblon nm, cf Ubaud Dicort : « tromblon ; espingole » TdF jos ‘troumboun’

TROMBO- : v. TROMB-

trombocit (m.) : plaqueta sanguina.

trombocitemia : augmentacion del nombre dels trombocits.

tromboelastograf : instrument una tromboelastografia.

tromboelastografia : metòde per determinar lo temps de coagulacion del sang e las qualitats d'elasticitat del grumèl de sang.