|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
tridimensional, -a : de tres dimensions. tridol : tremolament de freg o de paur. tridolar (v. intr.) : tremolar de freg o de paur; tridar (parlar d'aise) ; piular coma la trida. tridolent, -a : que tremola de freg o de paur. tridolet : trànsi (anar dels cadajorns) ; tissa (v. TdF) ; repic. tridorsar (se) : doblet de se bidorsar. triduum nm (lat.) : seria d'exercicis religioses de tres jorns. trièdre adj e n : figura geometrica de tres fàcias. trièl nm : clastron per
d'anhèls, un vedèl, de porcelons. (v. triat) triennal, -a : que se passa cada tres ans ; que dura tres ans. Exposicion triennala. Carga triennala. trièra nf, cf Ubaud Dicort :
« (antiq. gr.) trière ». (v. trirèma) trierarca nm, cf Ubaud Dicort (v. trièra) :
« triérarque » (Rapin) triestèr nm :
(quimia) « triester » (v. Ubaud Dicc.
scient. p. 421) trifasat, -ada (abs. Dicort) : estat d'un corrent alternatiu de tres fasas. (v. trifasic) trifasic, -a adj e nm : (fisica)
« triphasé, -ée » (Ubaud Dicc. scient. p. 300) trifenilmetan : idrocarbur derivat del metan e fòrt important dins la quimia de las matèrias colorantas. trifid [ ~ trifide], -da adj : de tres caires, « (bot., anat.) trifide » (Per Noste). trifoliat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « (bot.)
trifolié, -e » (Per Noste, Laus) trifòri nm, cf Ubaud Dicort :
(archit.) « triforium » (Rapin) trifosfat, -a : que compòrta un grop de tres acids fosforics. triftong (m.) : sillaba de tres sons dins una sola emission de votz : ieu, sièis, aviái, miaunar / miaular, uòu, buòu, « triphtongue » (Rapin, Sèrras). trifulhat, -ada (abs. Dicort) : de tres fuèlhas. (v. trifoliat) trifurcacion (abs. Dicort) : « trifurcation » (Rapin), trive (m.) v. trive. triga nf : prèssa / prèissa, « attente, impatience, retard » TdF. Aver triga,
s’impatienter. (v. TdF) De triga : a la buta-buta ; sulcòp ; sens esperar. trigaire, -aira [~ - airitz] adj e n : musardejaire, -a. trigar 1 (v. intr.) : tardar ; musardejar ; diferir / ajornar ; se copar lo cap per pas grand causa (v. la nòta de grand). Triga lo mai que se pòt per anar a l'escòla. trigar 2 (v. impers.) : languir de. Me triga d'aver acabat : languissi d'aver acabat. trigar 3 (se) v pron : « perdre le temps ; s’impatienter, v. languir ; avoir hâte, se
hâter, v. destrigar (se) »
(v. TdF
jos ‘triga’) Nos trigam : lo temps nos dura. trigemèl adj m e nm, cf Ubaud Dicort :
« trijumeau » (Laus) trigeminat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « trigéminé,
-e » (Laus, Rapin) trigle (abs. Dicort) : mena de peis (Mullus
barbatus) (v. roget) triglicerid [ ~ trigliceride] nm : nom generic dels estèrs derivats del gliceròl. triglif : ornament de la frisa dorica. (t. tecn. d'arquitectura) trigòci nm : amarum de la vida. trigolar (v. tr.) (TdF ; abs. Dicort) : forma provençala de cossergar / cosserguejar / gatilhar / cotigar / cotiguejar. trigolar (se) v pron (TdF ; abs. Dicort) : forma provençala dels vèrbs çaisús. trigon [trigòn], -a adj e nm, cf Ubaud Dicort : de tres angles. trigonèla (plt.) : jauneta (Trigonella corniculata) trigonocefal, -a adj e nm : de forma triangulara, « (zool.) trigonocéphale » (Per Noste). trigonocefalia : malformacion del cran. trigonometria : branca de las matematicas. trigonometric, -a : relatiu, -iva a la trigonometria. trigòs : afan (trabalh penible) ; embestiament / embarràs ; trabalh tediós ; afar litigiós (R. IV, 80). trigòssa de qualqu’un (a la -) : al remolc de q.q. A la trigòssa del Bas
Lengadòc. (v. TdF ‘trigosso’) trigossada : brandida / rosta / tabassada. trigossal nm : v. trigossada. (v. TdF jos ‘trigoussado’) trigossar / terigossar [veire trigossar, cf Ubaud Dicort] (v. tr.) : rebalar ; peltirar. (v. TdF jos ‘trigoussa’) trigossar / terigossar [veire trigossar] (se) v pron : se rebalar ; se carpinhar. Me pòdi pas trigossar : me pòdi pas rebalar. trigòssarome (m. e f.) (abs. Dicort) : mendicant, -a. (v. trigòssaronzes) trigòssaronzes nm, cf Ubaud Dicort :
« (qui traîne des ronces) mendiant » TdF ‘trigosso-rounze’ trigossejar (v. tr.) : brandir / saquejar. trigrama nm, cf Ubaud Dicort :
« trigramme » (Per Noste) trilatèr, -a (abs.
Dicort) : de tres
costats. (v. trilateral) trilateral,
-a adj : (matematica) « trilatère,
trilatéral » (v. Ubaud Dicc. scient.
p. 137) trilha nf (an 965) e derivats (non preconizats Dicort) : v. trelha. trilhar 1 (v. tr.) , cf Ubaud Dicort : « écraser, diviser » (Alibert) ; caucar la vendémia [v. trolhar] ; trilhar 2 (v. intr.) , cf Ubaud Dicort : aver la foira / aver la caganha. (v. TdF ‘triha 2’) trilhar 3 [veire
trelhar
2, cf Ubaud Dicort] (v. intr.) : s'enlaçar coma una trelha. trilhard [veire trelhard, cf Ubaud Dicort] / trelhard nm : trelha bèla. trilhas e brilhas (a -) [a trilhas e vrilhas, cf Ubaud Dicort] (loc. adv.) :
trica-traca. trilhàs (abs. Dicort) : cep de vinha
nautmontat ; trelha d'arbre ; tonèla. (v. trelhàs) trilingüe, -gua [trilingue, -gua ~ trilingüe, - güa adj, cf Ubaud Dicort] (adj. e subs.) : estat de çò escrich en tres lengas ; persona que parla tres lengas. Escrich trilingüe. Persona trilingua. trilinguisme ~ trilingüisme nm, cf Ubaud Dicort : « trilinguisme » (Rapin) trilion nm : un milion de bilions, « trillion » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 137). trilitèr, -a (adj.) (abs. Dicort) : compausat de tres letras,
« (ling.)
trilitère »
(Per Noste). Mot trilitèr. Lengas trilitèras : lengas semiticas. triliteralisme (abs. Dicort) : estructura lexicala de las lengas semiticas. trille, -lla [veire treule 2, -la, cf Ubaud Dicort] adj : magre, -a ; ananquit, -ida / nairat, -ada. |
|
trilobat, -ada : de tres lòbes ; en forma de trefuèlh. trilobit : fossil del còrs dividit en tres partidas. trilocular,
-a adj, cf Ubaud Dicort :
« triloculaire » (Rapin) trilogia : ensemble de tres òbras dramaticas que lors tèmas son ligats entre eles ; òbra en tres partidas distinctas que, ça que la, fan un tot. trima nf, cf Ubaud Dicort : « course,
labeur, fatigue » (v. TdF
trimo) La trima de l'estiu. (v. jos trimal) trimadís : trima / trimal. v. çaijos. (trimal) trimaire, -aira [~ -airitz] adj e n : persona que trima, « marcheur, euse, qui va vite, qui travaille
beaucoup, v. rusticaire ; celui qui cherche les autres au
jeu de cache-cache » TdF. trimal nm / trima (v. trima) : « course fatigante » ; trabalhs penibles de l'estiu (dalhasons, sègas, cobrisons) ; trabalh penible en general (v. TdF jos ‘trimadis’) ; « surmenage » (Brun Glossari Oc-Fr). los trimals de l'estiu / La trima de l'estiu. trimandièr, -ièira adj e n, cf Ubaud Dicort :
« rude travailleur, bûcheur, laborieux, euse » TdF trimar (v. intr.) : « trimer, marcher vite, courir, décamper, parcourir » ; trabalhar, trabalha que trabalharàs. (v. TdF ‘trima’) trimaran (< angl.) nm, cf Ubaud Dicort : embarcacion de velas facha de tres còcas parallèlas, longarudas, ligadas entre elas. trimardàs nm, cf Ubaud Dicort : « travailleur saisonnier,
tâcheron » (Brun Glossari
Oc-Fr) trimarèl, -a adj e n, cf Ubaud Dicort :
v. trimaire. (v. TdF jos ‘trimaire’) trimatge : trimadís. v. pus naut. (v. TdF jos ‘trimadis’) trimbalar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, trimbaler, traîner, charrier, v. trigossar » (v. TdF). « trimbalar » (fr.) : v. tricabalar (abs. Dicort). trimbalatge
nm, cf Ubaud Dicort :
« action de trimbaler, v. carreg » (v. TdF) trimbalòt
nm, cf Ubaud Dicort :
« embarras, vacarme, bastringue, v. trafic » (v. TdF) trimèr,
-a adj
e n, cf Ubaud Dicort :
« (biol., bot., chim.) trimère » (Per
Noste) trimestral, -a adj (abs. Dicort) : que torna cada tres meses, « trimestriel, -elle » (Laus, Basic). Revista trimestrala. trimestralament adv (abs. Dicort) : cada tres meses, « trimestriellement » (Rapin, Fettuciari). trimèstre : periòd de tres meses. trimotor : avion de tres motors. trin 1 (camin de
ferre) nm : v. tren, cf Ubaud Dicort. trin 2 nm (anar) : v. traïn 2, cf Ubaud Dicort. trinar (v. intr.) : tindar (v. Alibert) ; dire tres messas per dimenge. trinc : accion de trincar. trincabala
nf (v. Ubaud Dicort e TdF ‘trinco-balo’) : v. tricabala. trincada nf, cf Ubaud Dicort :
« choc que l’on fait en trinquant » TdF trincador nm : brave còp
de vin, « rouge-bord [= verre de vin plein jusqu’aux
bords] » TdF. trincafosa nf, cf Ubaud Dicort :
« guêtre de gros drap ou de laine tricotée, houseau,
bas à étrier » TdF jos ‘trigouso’ trincaire, -aira (~ -airitz) n, cf Ubaud Dicort :
« celui, celle qui trinque, buveur, euse » TdF trincalhar (v. intr.) : far un bruch de tèstes, de ferralha o de sonalhas. trincalheta nf, cf Ubaud Dicort :
« cliquette » TdF jos ‘trincaieto’ trincalhon nm, cf Ubaud Dicort :
« petit grelot » TdF jos ‘trincaioun’ trincament nm, cf Ubaud Dicort :
« action de trinquer, cliquetis » TdF trincar 1 (v. intr.) : far tindar los veires plens un contra l'autre abans de beure un còp amb q.q. « trincar 2 » : v. trencar. trincariá nf, cf Ubaud Dicort : « choc des verres » TdF trinca talha (abs. Dicort) (plt.) :
èrba dels passerats (Polygonum aviculare) (v. trencatalha) trinchar (v. tr.) : ajocar. trinchar (se) : s'ajocar. trinervat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « (bot., anat.)
trinervé, -e » (Per Noste, Laus) tringla : barreta de fèrre ; longa règla de fust. tringlant, -a adj : vibratòri, -a (que vibra) tringlar (v. intr. e tr.) : « vibrer d’une sonorité aiguë, v. dindar » ; traçar una linha amb un cordèl enduch (R. III, 84) / enduit de color (v. TdF). tringlet : quadrilha (f.) (mena de dança) tringleta : tringla pichona ; aplech de
vitrièr. trinhon [veire trenhon, cf Ubaud Dicort] nm (del lat. trinio, tres) : ensemble de tres campanas que sonan al còp ; son d'aquelas tres campanas. Sonar a trinhon : trinhonar. trinhonaire [veire trenhonaire nm], -aira : persona que trinhona. trinhonar [veire trenhonar] (v. intr.) : sonar tres campanas al còp. trinhonet [veire trenhonet] nm : ensemble de tres campanas que sonan al còp. trinitari, -ària adj e n : relatiu, -iva a la Trinitat ; religiós, -osa de las congregacions de la Santa Trinitat e d'associacions laïcas religadas amb aquelas congregacions. trinitat nf : las tres personas divinas en un sol Dieu : Paire, Filh e Sofle Sant (Esperit Sant) La Santa Trinitat. trinitrina : remèdi contra l'esquinància de peitrina. trinitrobenzèn nm :
(quimia) « trinitrobenzène » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 421) trinitrotoluèn nm :
(quimia) « trinitrotoluène (TNT) » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 421) trinòmi 1 nm : polinòmi de tres tèrmes (mat.) trinòmi 2, -a adj (abs. Dicort) : de tres tèrmes (mat.) Expression trinòmia. trinquèlh [trinquelh], -a adj, cf Ubaud Dicort : garrèl, -a. trinquerin nm, cf Ubaud Dicort :
« t. de marine, le plus haut bordage extérieur
d’une galère ou d’un bateau de pêche » TdF trinquet [veire trenquet 2, cf Ubaud Dicort] nm : rastèl de
l'esquina d'un pòrc maselat. Un bocin de trinquet fa las mongetas gostosas. trinqueta nf, cf Ubaud Dicort :
« Faire trinqueta, trinquer » (v. TdF) trinquetar [veire trenquetar, cf Ubaud Dicort] (v. tr.) : ventar de gran amb un ventador. trinquets (m. pl. de trinquet) (abs. Dicort) : plaissas (f. pl.) d'un pòrc viu. trin-tran nm, cf Ubaud Dicort :
« trantran, train ordinaire, habitude, besogne du
ménage ; marche négligée, balancement » TdF ‘trintran’ trin-trin ~ drin-drin adv e nm, cf Ubaud Dicort :
v. drin-drin. (v. TdF jos
‘trintrin’) |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|