tridimensional, -a : de tres dimensions.

tridol : tremolament de freg o de paur.

tridolar (v. intr.) : tremolar de freg o de paur; tridar (parlar d'aise) ; piular coma la trida.

tridolent, -a : que tremola de freg o de paur.

tridolet : trànsi (anar dels cadajorns) ; tissa (v. TdF) ; repic.

tridorsar (se) : doblet de se bidorsar.

triduum nm (lat.) : seria d'exercicis religioses de tres jorns.

trièdre adj e n : figura geometrica de tres fàcias.

trièl nm : clastron per d'anhèls, un vedèl, de porcelons. (v. triat)

triennal, -a : que se passa cada tres ans ; que dura tres ans.

Exposicion triennala.

Carga triennala.

trièra nf, cf Ubaud Dicort : « (antiq. gr.) trière ». (v. trirèma)

trierarca nm, cf Ubaud Dicort (v. trièra) : « triérarque » (Rapin)

triestèr nm : (quimia) « triester » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 421)

trifasat, -ada (abs. Dicort) : estat d'un corrent alternatiu de tres fasas. (v. trifasic)

trifasic, -a adj e nm : (fisica) « triphasé, -ée » (Ubaud Dicc. scient. p. 300)

trifenilmetan : idrocarbur derivat del metan e fòrt important dins la quimia de las matèrias colorantas.

trifid [ ~ trifide], -da adj : de tres caires, « (bot., anat.) trifide » (Per Noste).

trifoliat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « (bot.) trifolié, -e » (Per Noste, Laus)

trifòri nm, cf Ubaud Dicort : (archit.) « triforium » (Rapin)

trifosfat, -a : que compòrta un grop de tres acids fosforics.

triftong (m.) : sillaba de tres sons dins una sola emission de votz : ieu, sièis, aviái, miaunar / miaular, uòu, buòu, « triphtongue » (Rapin, Sèrras).

trifulhat, -ada (abs. Dicort) : de tres fuèlhas. (v. trifoliat)

trifurcacion (abs. Dicort)  : « trifurcation » (Rapin), trive (m.) v. trive.

triga nf : prèssa / prèissa, « attente, impatience, retard » TdF.

Aver triga, s’impatienter. (v. TdF)

De triga : a la buta-buta ; sulcòp ; sens esperar.

trigaire, -aira [~ - airitz] adj e n : musardejaire, -a.

trigar 1 (v. intr.) : tardar ; musardejar ; diferir / ajornar ; se copar lo cap per pas grand causa (v. la nòta de grand).

Triga lo mai que se pòt per anar a l'escòla.

trigar 2 (v. impers.) : languir de.

Me triga d'aver acabat : languissi d'aver acabat.

trigar 3 (se) v pron : « perdre le temps ; s’impatienter, v. languir ; avoir hâte, se hâter, v. destrigar (se) » (v. TdF jos ‘triga’)

Nos trigam : lo temps nos dura.

trigemèl adj m e nm, cf Ubaud Dicort : « trijumeau » (Laus)

trigeminat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « trigéminé, -e » (Laus, Rapin)

trigle (abs. Dicort) : mena de peis (Mullus barbatus) (v. roget)

triglicerid [ ~ trigliceride] nm : nom generic dels estèrs derivats del gliceròl.

triglif : ornament de la frisa dorica. (t. tecn. d'arquitectura)

trigòci nm : amarum de la vida.

trigolar (v. tr.) (TdF ; abs. Dicort) : forma provençala de cossergar / cosserguejar / gatilhar / cotigar / cotiguejar.

trigolar (se) v pron (TdF ; abs. Dicort) : forma provençala dels vèrbs çaisús.

trigon [trigòn], -a adj e nm, cf Ubaud Dicort : de tres angles.

trigonèla (plt.) : jauneta (Trigonella corniculata)

trigonocefal, -a adj e nm : de forma triangulara, « (zool.) trigonocéphale » (Per Noste).

trigonocefalia : malformacion del cran.

trigonometria : branca de las matematicas.

trigonometric, -a : relatiu, -iva a la trigonometria.

trigòs : afan (trabalh penible) ; embestiament / embarràs ; trabalh tediós ; afar litigiós (R. IV, 80).

trigòssa de qualqu’un (a la -) : al remolc de q.q.

A la trigòssa del Bas Lengadòc. (v. TdF ‘trigosso’)

trigossada : brandida / rosta / tabassada.

trigossal nm :  v. trigossada. (v. TdF jos ‘trigoussado’)

trigossar / terigossar [veire trigossar, cf Ubaud Dicort] (v. tr.) : rebalar ; peltirar. (v. TdF jos ‘trigoussa’)

trigossar / terigossar [veire trigossar] (se) v pron : se rebalar ; se carpinhar.

Me pòdi pas trigossar : me pòdi pas rebalar.

trigòssarome (m. e f.) (abs. Dicort) : mendicant, -a. (v. trigòssaronzes)

trigòssaronzes nm, cf Ubaud Dicort : « (qui traîne des ronces) mendiant » TdF ‘trigosso-rounze’

trigossejar (v. tr.) : brandir / saquejar.

trigrama nm, cf Ubaud Dicort : « trigramme » (Per Noste)

trilatèr, -a (abs. Dicort) : de tres costats. (v. trilateral)

trilateral, -a adj : (matematica) « trilatère, trilatéral » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 137)

trilha nf (an 965) e derivats (non preconizats Dicort) : v. trelha.

trilhar 1 (v. tr.) , cf Ubaud Dicort : « écraser, diviser » (Alibert) ; caucar la vendémia [v. trolhar] ;

trilhar 2 (v. intr.) , cf Ubaud Dicort : aver la foira / aver la caganha. (v. TdF ‘triha 2’)

trilhar 3 [veire trelhar 2, cf Ubaud Dicort] (v. intr.) : s'enlaçar coma una trelha.

trilhard [veire trelhard, cf Ubaud Dicort] / trelhard nm : trelha bèla.

trilhas e brilhas (a -) [a trilhas e vrilhas, cf Ubaud Dicort] (loc. adv.) : trica-traca.

trilhàs (abs. Dicort) : cep de vinha nautmontat ; trelha d'arbre ; tonèla. (v. trelhàs)

trilingüe, -gua [trilingue, -gua ~ trilingüe, - güa adj, cf Ubaud Dicort] (adj. e subs.) : estat de çò escrich en tres lengas ; persona que parla tres lengas. 

Escrich trilingüe.

Persona trilingua.

trilinguisme ~ trilingüisme nm, cf Ubaud Dicort : « trilinguisme » (Rapin)

trilion nm : un milion de bilions, « trillion » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 137).

trilitèr, -a (adj.) (abs. Dicort) : compausat de tres letras, « (ling.) trilitère » (Per Noste).

Mot trilitèr.

Lengas trilitèras : lengas semiticas.

triliteralisme (abs. Dicort) : estructura lexicala de las lengas semiticas.

trille, -lla [veire treule 2, -la, cf Ubaud Dicort] adj : magre, -a ; ananquit, -ida / nairat, -ada.

 

 

trilobat, -ada : de tres lòbes ; en forma de trefuèlh.

trilobit : fossil del còrs dividit en tres partidas.

trilocular, -a adj, cf Ubaud Dicort : « triloculaire » (Rapin)

trilogia : ensemble de tres òbras dramaticas que lors tèmas son ligats entre eles ; òbra en tres partidas distinctas que, ça que la, fan un tot.

trima nf, cf Ubaud Dicort : « course, labeur, fatigue » (v. TdF trimo) 

La trima de l'estiu. (v. jos trimal)

trimadís : trima / trimal. v. çaijos. (trimal)

trimaire, -aira [~ -airitz] adj e n : persona que trima, « marcheur, euse, qui va vite, qui travaille beaucoup, v. rusticaire ; celui qui cherche les autres au jeu de cache-cache » TdF.

trimal nm / trima (v. trima) : « course fatigante » ; trabalhs penibles de l'estiu (dalhasons, sègas, cobrisons) ; trabalh penible en general (v. TdF jos ‘trimadis’) ; « surmenage » (Brun Glossari Oc-Fr).

los trimals de l'estiu / La trima de l'estiu.

trimandièr, -ièira adj e n, cf Ubaud Dicort : « rude travailleur, bûcheur, laborieux, euse » TdF

trimar (v. intr.) : « trimer, marcher vite, courir, décamper, parcourir »  ; trabalhar, trabalha que trabalharàs. (v. TdF ‘trima’)

trimaran (< angl.) nm, cf Ubaud Dicort : embarcacion de velas facha de tres còcas parallèlas, longarudas, ligadas entre elas.

trimardàs nm, cf Ubaud Dicort : « travailleur saisonnier, tâcheron » (Brun Glossari Oc-Fr)

trimarèl, -a adj e n, cf Ubaud Dicort : v. trimaire. (v. TdF jos ‘trimaire’)

trimatge : trimadís. v. pus naut. (v. TdF jos ‘trimadis’)

trimbalar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, trimbaler, traîner, charrier, v. trigossar » (v. TdF). « trimbalar » (fr.) : v. tricabalar (abs. Dicort).

trimbalatge nm, cf Ubaud Dicort : « action de trimbaler, v. carreg » (v. TdF)

trimbalòt nm, cf Ubaud Dicort : « embarras, vacarme, bastringue, v. trafic » (v. TdF)

trimèr, -a adj e n, cf Ubaud Dicort : « (biol., bot., chim.) trimère » (Per Noste)

trimestral, -a adj (abs. Dicort) : que torna cada tres meses, « trimestriel, -elle » (Laus, Basic).

Revista trimestrala.

trimestralament adv (abs. Dicort) : cada tres meses, « trimestriellement » (Rapin, Fettuciari).

trimèstre : periòd de tres meses.

trimotor : avion de tres motors.

trin 1 (camin de ferre) nm : v. tren, cf Ubaud Dicort.

trin 2 nm (anar) : v. traïn 2, cf Ubaud Dicort.

trinar (v. intr.) : tindar (v. Alibert) ; dire tres messas per dimenge.

trinc : accion de trincar.

trincabala nf (v. Ubaud Dicort e TdF ‘trinco-balo’) : v. tricabala.

trincada nf, cf Ubaud Dicort : « choc que l’on fait en trinquant » TdF

trincador nm : brave còp de vin, « rouge-bord [= verre de vin plein jusqu’aux bords] » TdF.

trincafosa nf, cf Ubaud Dicort : « guêtre de gros drap ou de laine tricotée, houseau, bas à étrier » TdF jos ‘trigouso’

trincaire, -aira (~ -airitz) n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui trinque, buveur, euse » TdF

trincalhar (v. intr.) : far un bruch de tèstes, de ferralha o de sonalhas.

trincalheta nf, cf Ubaud Dicort : « cliquette » TdF jos ‘trincaieto’

trincalhon nm, cf Ubaud Dicort : « petit grelot » TdF jos ‘trincaioun’

trincament nm, cf Ubaud Dicort : « action de trinquer, cliquetis » TdF

trincar 1 (v. intr.) : far tindar los veires plens un contra l'autre abans de beure un còp amb q.q.

« trincar 2 » : v. trencar.

trincariá nf, cf Ubaud Dicort : « choc des verres » TdF

trinca talha (abs. Dicort) (plt.) : èrba dels passerats (Polygonum aviculare) (v. trencatalha)

trinchar (v. tr.) : ajocar.

trinchar (se) : s'ajocar.

trinervat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « (bot., anat.) trinervé, -e » (Per Noste, Laus)

tringla : barreta de fèrre ; longa règla de fust.

tringlant, -a adj : vibratòri, -a (que vibra)

tringlar (v. intr. e tr.) : « vibrer d’une sonorité aiguë, v. dindar » ; traçar una linha amb un cordèl enduch (R. III, 84) / enduit de color (v. TdF).

tringlet : quadrilha (f.) (mena de dança)

tringleta : tringla pichona ; aplech de vitrièr.

trinhon [veire trenhon, cf Ubaud Dicort] nm (del lat. trinio, tres) : ensemble de tres campanas que sonan al còp ; son d'aquelas tres campanas.

Sonar a trinhon : trinhonar.

trinhonaire [veire trenhonaire nm], -aira : persona que trinhona.

trinhonar [veire trenhonar] (v. intr.) : sonar tres campanas al còp.

trinhonet [veire trenhonet] nm : ensemble de tres campanas que sonan al còp.

trinitari, -ària adj e n : relatiu, -iva a la Trinitat ; religiós, -osa de las congregacions de la Santa Trinitat e d'associacions laïcas religadas amb aquelas congregacions.

trinitat nf : las tres personas divinas en un sol Dieu : Paire, Filh e Sofle Sant (Esperit Sant)

La Santa Trinitat.

trinitrina : remèdi contra l'esquinància de peitrina.

trinitrobenzèn nm : (quimia) « trinitrobenzène » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 421)

trinitrotoluèn nm : (quimia) « trinitrotoluène (TNT) » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 421)

trinòmi 1 nm : polinòmi de tres tèrmes (mat.)

trinòmi 2, -a adj (abs. Dicort) : de tres tèrmes (mat.)

Expression trinòmia.

trinquèlh [trinquelh], -a adj, cf Ubaud Dicort  : garrèl, -a.

trinquerin nm, cf Ubaud Dicort : « t. de marine, le plus haut bordage extérieur d’une galère ou d’un bateau de pêche » TdF

trinquet [veire trenquet 2, cf Ubaud Dicort] nm : rastèl de l'esquina d'un pòrc maselat.

Un bocin de trinquet fa las mongetas gostosas.

trinqueta nf, cf Ubaud Dicort : « Faire trinqueta, trinquer » (v. TdF)

trinquetar [veire trenquetar, cf Ubaud Dicort] (v. tr.) : ventar de gran amb un ventador.

trinquets (m. pl. de trinquet) (abs. Dicort) : plaissas (f. pl.) d'un pòrc viu.

trin-tran nm, cf Ubaud Dicort : « trantran, train ordinaire, habitude, besogne du ménage ; marche négligée, balancement » TdF ‘trintran’

trin-trin ~ drin-drin adv e nm, cf Ubaud Dicort : v. drin-drin. (v. TdF jos ‘trintrin’)