|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
tribular (v. tr.) : tormentar ; molestar (R. IV, 247). tribular (se) : se tormentar ; s'afligir. tribulós, -osa adj (R. V, 441 - L. 373) (abs. Dicort) : trebolat, -ada ; desvariat, -ada. (v. trebolós) tribun (R. V, 420) : orator que sap parlar al pòble. Joan Jaurés èra un tribun de flor (de primièira) tribuna : emplaçament enauçat, pel public, dins una glèisa o endacòm mai ; airal enauçat, per qualques personas oficialas, dins las grandas salas d'amassadas, o per un public donat, dins un teatre, un estadi... ; airal enauçat, per un orator ; emission, pagina o colomna de jornal consentidas a q.q. per presentar sas idèas. tribunal : jurisdiccion d'un magistrat, o de mai d'un que jutjan ensemble ; ensemble dels magistrats d'una jusrisdiccion ; airal que los magistrats i trabalhan. Tribunal civil. Tribunal eclesiastic. Tribunal militar. Tribunal de comèrci. Lo tribunal de l'Istòria (s.f.) tribunat nm, cf Ubaud Dicort : « tribunat » TdF tribunician, -a adj, cf Ubaud Dicort : « tribunitien, enne » TdF tribut : talha (contribucion fiscala forçada) ; obligacion morala ; obligacion naturala. Pagam un tribut fiscal plan pesuc a l'Estat. Pagam tanben un tribut pesuc a las guèrras. Totes nos cal pagar lo tribut de la mòrt. tributari, -ària : que depend de q.q. o de quicòm. Sèm tributaris de l'Estat. Sèm tributaris de la mòrt. tric nm, cf Ubaud Dicort : « tric, sorte de jeu de cartes » TdF ‘tri’ trica : baston gròs. tricabala (l.p.) (abs. Dicort) : aplech de doas ròdas, amb un aissèl que i se penjan, de per dejós, de faisses longs (pilons d'electricitat, troncs d'arbres...) per los carrejar. (v. trincabala) tricabalar (l.p.) (v. tr.) (abs. Dicort) : carrejar amb un tricabala. (v. çai sus) tricalada : enrambolh de pòble. tricalhon, -a n, cf Ubaud Dicort : « tripotier, ière, brocanteur, euse » TdF ‘tricaioun’ tricarboxilic adj m, cf Ubaud Dicort : (biochimie, acide) « tricarboxylique » (Per Noste) tricassa : trica bèla (gròssa) tricatge nm : doga [v. doga] estrecha que servís a plan acabar un tonèl. trica-traca 1 (onom.) : bruch dels dos pals d'un òme vièlh ; « Lo pepin de Las Molencas, / trica-traca sus dos pals... » J.B. trica-traca 2 (loc. adv. e nf) : traca-traquet / doçamenton, « en trottant tranquillement, cahin-caha ; allure ordinaire de l’âne » TdF. Entend de bruch e trica-traca / S’apròcha de la posaraca. (v. TdF) Per trica o per traca (loc. adv.) : d'un biais o d'un autre. trica-traca 3 nm : « tarare » (Rapin) (v. ventadoira, ventador) trica-triquet nm, cf Ubaud Dicort : « sobriquet de l’âne » TdF ‘trico-triquet’. (v. trica-traca 2) tricefal, -a : de tres caps. Monstre tricefal. tricennal, -a : qu'arriba cada trenta ans ; que dura trenta ans. Aigat tricennal. Festivitats tricennalas. tricentenari, -ària adj e nm (v. Ubaud Dicort) : « tricentenaire » (Per Noste) tricèps : muscle de tres tendons. Tricèps braquial. Tricèps femoral. triceratòps : ancian reptil de tres banas. tricha : trichariá (accion de trichar) trichador (abs. Dicort), -airitz (R. V, 422-423 - L. 373) (adj. e subs.) : que tricha ; trichaire, -a.( v. trichaire) trichaire, -aira [~ -airitz, cf Ubaud Dicort] (adj. e subs.) (R. V, 422-423) : « tricheur, euse » (v. TdF) (coma çaisús trichador) trichament nm (R. V, 422) : tricha (accion de trichar) trichanica (de -) (abs. Dicort, v. Dicort p. 160) : de rafatalh / de rafatum. (v. tricha--nicha) tricha-nicha nf, cf Ubaud Dicort : « chose de néant, de peu de valeur, pacotille, vétille ; petit homme, criquet, mazette » TdF ‘tricho-nicho’. Un tricha-nicha, un vétilleur ; un homme de néant. (v. TdF) trichar (v. intr.) (R. V, 423) : enganar q.q. dins un jòc. trichariá (R. V, 422) : tricha (accion de trichar). trichòt nm, cf Ubaud Dicort : « tricheur au jeu, fripon » TdF trici nm : (quimia) « tritium » (Ubaud Dicc. scient. p. 421) tricicle : veïcul de tres ròdas. triciclic, -a : que fa tres cicles. triclini (Rapin) ~ triclinium (Laus) nm, cf Ubaud Dicort : « (antiq. rom.) triclinium » tricloracetic adj m : (quimia) « Acid(e) tricloracetic, acide trichloracétique » (Ubaud Dicc. scient. p. 421) tricloretilèn nm : (quimia) « trichloréthylène » (Ubaud Dicc. scient. p. 421) TRICO- : forma prefixada del grèc thrix, thrikhòs (pel) v. tricoclastia - tricofagia - tricofit - tricofitòsi. tricocefal : vèrm parasit dels intestins de l'òme e d'unes animals. (Trichuris trichuria)
|
|
tricocefalòsi : infestacion intestinala de l'òme per causa de tricocefals. tricoclastia : tissa de se desrabar lo pel, los pels, las cilhas. tricofagia : tissa de mastegar e de se manjar lo pel. tricofit : fonge parasit de la pèl. tricofitia : tricofitòsi. v. çaijós. tricofitòsi : malautiá de la pèl e del pel a causa del tricofit. tricolòma nm : mena de campairòl (Tricholoma) ; (T. aurantium) ; (T. auratum) ; (T. fucatum) ; (T. pardinum) ; (T. imbricatum) ; (T. portentosum) ; (T. saponaceum) (T. sejunctum) ; (T. sulphureum) ; (Lepista personata) (Lepista nuda) ; (L. luscina) ; (L. glaucicana) (Tricolomaterreum) ; (T. vaccinum) ; (T. viridilutescens) ; (Tricolomopsis rutilans) tricolòr, -a : de tres colors. tricòma nm : feutratge del pel per causa de posca, de secrecion grassa de la pèl e de parasits. tricomania : tissa de se passar de contunh la man per la barba o dins lo pel, o de se lustrar la mostacha per li balhar tala o tala forma. tricomatós, -osa : relatiu, -iva al tricòma ; que patís de tricomatòsi. tricomatòsi (f.) : malautiá del pel per causa de tricòma. tricomic, -a : relatiu, -iva al tricòma. tricomicòsi (f.) : malautiá del pel per causa d'un parasit vegetal. tricomonàs : parasit vaginal e intestinal, agent de malautiás sexualament transmissiblas. tricon nm, cf Ubaud Dicort (v. trica) : « bâton » TdF tricòn : trepan de sondatge amb tres rodeletas dentadas. triconòsi (f.) : tèrme generic de las malautiás del pel o de la pèl. tricoptèr : mena d'insècte. tricòrn nm, cf Ubaud Dicort : capèl de tres còrns. tricòrne, -na (provesit de tres còrnas) adj, cf Ubaud Dicort : « tricorne » (Rapin) tricorrent adj inv : « tricourant » (Per Noste) tricosa : debàs de fial (fil), de filosèla o de seda gròssa. tricòt 1 nm, cf Ubaud Dicort : trica pichona, « tricot, bâton gros et court » TdF ‘tricot 1’ ; tricòt 2 nm : teissut brocat amb d'agulhas especialas o fach amb una maquina a man, en fasent de malhas amb de fial (fil) de lana, de coton... Tricòt de lana. Un tricòt de còrs. tricòt 3 nm, cf Ubaud Dicort : « jeu de paume, tripot, v. tripòt » (v. TdF ‘tricot 2’) tricotaira : maquina de tricotar. tricotaire, -aira [~ -airitz] n : persona que bròca, que tricòta. (v. TdF) tricotar (v. tr.) : far un teissut o un vestit en malhas entrelaçadas, amb d'agulhas especialas o una tricotaira ; « danser le rigaudon » TdF. Tricotar de debasses. Tricotar de caucetas. Maquina de tricotar (v. Ubaud Dicort), machine à tricoter. tricotariá : fabrica de tricòts. tricotatge : accion o resulta de tricotar. tricotejar (v. tr.) (v. TdF jos ‘tricouta’) : frequentatiu de tricotar. tricotièira nf : « tricoteuse » ; femna intriganta, « entremetteuse, bavarde » (v. TdF). tricotòm, -a : dividit, -ida en tres parts o en tres brancas. tricotomia : division en tres parts. tricotomic, -a : relatiu, -iva a la tricotomia. tricròm, -a adj : qualitat d'un image obtengut per tricromia. tricromia : ensemble dels procediments fotografics e fotomecanics que totas las colors i son obtengudas a partir de las tres colors primàrias (rossèl, blau e vermelh) o de las tres colors complementàrias. tric-trac nm : mena de jòc ; onomatopèia ; « trot d’un baudet » TdF jos ‘tri-tra’. E tric ! trac ! mon conte es acabat¸ formule usitée en Languedoc pour terminer les contes. (v. TdF) tricuspid [ ~ tricuspide], -da : de tres puntas, de tres cimas. Organ tricuspid. Valvula tricuspida. trida / terida nf : griva bèla (gròssa) (Turdus viscivorus) ; petardièr (Emberiza miliaria) ; tordre musicaire (Turdus musicus) ; tordre roge (Turdus iliacus). Faire la trida, traîner, être malingre, avoir l’air languissant. (v. TdF jos ‘trido’) tridacna nf, cf Ubaud Dicort : « (zool.) tridacne » (Per Noste) tridactil, -a : qu'a tres dets. tridaire nm, cf Ubaud Dicort, -a : que parla lentament, que rapèla lo piular de la trida ; « celui qui manque d’énergie, que fa la trida [v. trida] ». (v. TdF) tridanha : estòfa de marrida qualitat ; pelha. tridar 1 (v. tr.) (catalan ; abs. Dicort e Alibert) (v. tridat) : trissar. tridar 2 (v. intr.) (abs. Dicort e TdF) (v. tridaire) : parlar d'aise (lentament) tridàs : mascle de la trida. (v. TdF) tridat, -ada adj (v. Ubaud Dicort e Alibert) : trissat, -ada / bresat, -ada. tride, -da adj (v. Ubaud Dicort e Alibert) : laurable, -a ; mòble, -a (tèrra) ; cort e clar (fen) trident nm : forca de tres puas per pescar. (v. trent) tridentat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « tridenté, -e » (Laus)
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|