tribular (v. tr.) : tormentar ; molestar (R. IV, 247).

tribular (se) : se tormentar ; s'afligir.

tribulós, -osa adj (R. V, 441 - L. 373) (abs. Dicort) : trebolat, -ada ; desvariat, -ada. (v. trebolós)

tribun (R. V, 420) : orator que sap parlar al pòble.

Joan Jaurés èra un tribun de flor (de primièira)

tribuna : emplaçament enauçat, pel public, dins una glèisa o endacòm mai ; airal enauçat, per qualques personas oficialas, dins las grandas salas d'amassadas, o per un public donat, dins un teatre, un estadi... ; airal enauçat, per un orator ; emission, pagina o colomna de jornal consentidas a q.q. per presentar sas idèas.

tribunal : jurisdiccion d'un magistrat, o de mai d'un que jutjan ensemble ; ensemble dels magistrats d'una jusrisdiccion ; airal que los magistrats i trabalhan.

Tribunal civil.

Tribunal eclesiastic.

Tribunal militar.

Tribunal de comèrci.

Lo tribunal de l'Istòria (s.f.)

tribunat nm, cf Ubaud Dicort : « tribunat » TdF

tribunician, -a adj, cf Ubaud Dicort : « tribunitien, enne » TdF

tribut : talha (contribucion fiscala forçada) ; obligacion morala ; obligacion naturala.

Pagam un tribut fiscal plan pesuc a l'Estat.

Pagam tanben un tribut pesuc a las guèrras.

Totes nos cal pagar lo tribut de la mòrt.

tributari, -ària : que depend de q.q. o de quicòm.

Sèm tributaris de l'Estat.

Sèm tributaris de la mòrt.

tric nm, cf Ubaud Dicort : « tric, sorte de jeu de cartes » TdF ‘tri’

trica : baston gròs.

tricabala (l.p.) (abs. Dicort) : aplech de doas ròdas, amb un aissèl que i se penjan, de per dejós, de faisses longs (pilons d'electricitat, troncs d'arbres...) per los carrejar. (v. trincabala)

tricabalar (l.p.) (v. tr.) (abs. Dicort) : carrejar amb un tricabala. (v. çai sus)

tricalada : enrambolh de pòble.

tricalhon, -a n, cf Ubaud Dicort : « tripotier, ière, brocanteur, euse » TdF ‘tricaioun’

tricarboxilic adj m, cf Ubaud Dicort :  (biochimie, acide) « tricarboxylique » (Per Noste)

tricassa : trica bèla (gròssa)

tricatge nm : doga [v. doga] estrecha que servís a plan acabar un tonèl.

trica-traca 1 (onom.) : bruch dels dos pals d'un òme vièlh ;

« Lo pepin de Las Molencas,

trica-traca sus dos pals... » J.B.

trica-traca 2 (loc. adv. e nf) : traca-traquet / doçamenton, « en trottant tranquillement, cahin-caha ;  allure ordinaire de l’âne » TdF.

Entend de bruch e trica-traca

S’apròcha de la posaraca. (v. TdF)

Per trica o per traca (loc. adv.) : d'un biais o d'un autre.

trica-traca 3 nm : « tarare » (Rapin)  (v. ventadoira, ventador)

trica-triquet nm, cf Ubaud Dicort : « sobriquet de l’âne » TdF ‘trico-triquet’. (v. trica-traca 2)

tricefal, -a : de tres caps.

Monstre tricefal.

tricennal, -a : qu'arriba cada trenta ans ; que dura trenta ans.

Aigat tricennal.

Festivitats tricennalas.

tricentenari, -ària adj e nm  (v. Ubaud Dicort) : « tricentenaire » (Per Noste)

tricèps : muscle de tres tendons.

Tricèps braquial.

Tricèps femoral.

triceratòps : ancian reptil de tres banas.

tricha : trichariá (accion de trichar)

trichador (abs. Dicort), -airitz (R. V, 422-423 - L. 373) (adj. e subs.) : que tricha ; trichaire, -a.( v. trichaire)

trichaire, -aira [~ -airitz, cf Ubaud Dicort] (adj. e subs.) (R. V, 422-423) : « tricheur, euse » (v. TdF) (coma çaisús trichador) 

trichament nm (R. V, 422) : tricha (accion de trichar)

trichanica (de -) (abs. Dicort, v. Dicort  p. 160) : de rafatalh / de rafatum. (v. tricha--nicha)

tricha-nicha nf, cf Ubaud Dicort : « chose de néant, de peu de valeur, pacotille, vétille ; petit homme, criquet, mazette » TdF ‘tricho-nicho’.

Un tricha-nicha, un vétilleur ; un homme de néant. (v. TdF)

trichar (v. intr.) (R. V, 423) : enganar q.q. dins un jòc.

trichariá (R. V, 422) : tricha (accion de trichar).

trichòt nm, cf Ubaud Dicort : « tricheur au jeu, fripon » TdF

trici nm : (quimia) « tritium » (Ubaud Dicc. scient. p. 421)

tricicle : veïcul de tres ròdas.

triciclic, -a : que fa tres cicles.

triclini (Rapin) ~ triclinium (Laus) nm, cf Ubaud Dicort : « (antiq. rom.) triclinium »

tricloracetic adj m : (quimia) « Acid(e) tricloracetic, acide trichloracétique » (Ubaud Dicc. scient. p. 421)

tricloretilèn nm : (quimia) « trichloréthylène » (Ubaud Dicc. scient. p. 421)

TRICO- : forma prefixada del grèc thrix, thrikhòs (pel) v. tricoclastia - tricofagia - tricofit - tricofitòsi.

tricocefal : vèrm parasit dels intestins de l'òme e d'unes animals. (Trichuris trichuria)

 

 

 

tricocefalòsi : infestacion intestinala de l'òme per causa de tricocefals.

tricoclastia : tissa de se desrabar lo pel, los pels, las cilhas.

tricofagia : tissa de mastegar e de se manjar lo pel.

tricofit : fonge parasit de la pèl.

tricofitia : tricofitòsi. v. çaijós.

tricofitòsi : malautiá de la pèl e del pel a causa del tricofit.

tricolòma nm : mena de campairòl (Tricholoma) ; (T. aurantium) ; (T. auratum) ; (T. fucatum) ; (T. pardinum) ; (T. imbricatum) ; (T. portentosum) ; (T. saponaceum) (T. sejunctum) ; (T. sulphureum) ; (Lepista personata) (Lepista nuda) ; (L. luscina) ; (L. glaucicana) (Tricolomaterreum) ; (T. vaccinum) ; (T. viridilutescens) ; (Tricolomopsis rutilans)

tricolòr, -a : de tres colors.

tricòma nm : feutratge del pel per causa de posca, de secrecion grassa de la pèl e de parasits.

tricomania : tissa de se passar de contunh la man per la barba o dins lo pel, o de se lustrar la mostacha per li balhar tala o tala forma.

tricomatós, -osa : relatiu, -iva al tricòma ; que patís de tricomatòsi.

tricomatòsi (f.) : malautiá del pel per causa de tricòma.

tricomic, -a : relatiu, -iva al tricòma.

tricomicòsi (f.) : malautiá del pel per causa d'un parasit vegetal.

tricomonàs : parasit vaginal e intestinal, agent de malautiás sexualament transmissiblas.

tricon nm, cf Ubaud Dicort : « bâton » TdF

tricòn : trepan de sondatge amb tres rodeletas dentadas.

triconòsi (f.) : tèrme generic de las malautiás del pel o de la pèl.

tricoptèr : mena d'insècte.

tricòrn nm, cf Ubaud Dicort : capèl de tres còrns.

tricòrne, -na (provesit de tres còrnas) adj, cf Ubaud Dicort, : « tricorne » (Rapin)

tricorrent adj inv : « tricourant » (Per Noste)

tricosa : debàs de fial (fil), de filosèla o de seda gròssa.

tricòt 1 nm, cf Ubaud Dicort : trica pichona, « tricot, bâton gros et court » TdF ‘tricot 1’ ;

tricòt 2 nm : teissut brocat amb d'agulhas especialas o fach amb una maquina a man, en fasent de malhas amb de fial (fil) de lana, de coton...

Tricòt de lana.

Un tricòt de còrs.

tricòt 3 nm, cf Ubaud Dicort : « jeu de paume, tripot, v. tripòt » (v. TdF ‘tricot 2’)

tricotaira : maquina de tricotar.

tricotaire, -aira [~ -airitz] n : persona que bròca, que tricòta. (v. TdF)

tricotar (v. tr.) : far un teissut o un vestit en malhas entrelaçadas, amb d'agulhas especialas o una tricotaira ; « danser le rigaudon » TdF.

Tricotar de debasses.

Tricotar de caucetas.

Maquina de tricotar (v. Ubaud Dicort), machine à tricoter.

tricotariá : fabrica de tricòts.

tricotatge : accion o resulta de tricotar.

tricotejar (v. tr.) (v. TdF jos ‘tricouta’) : frequentatiu de tricotar.

tricotièira nf : « tricoteuse » ; femna intriganta, « entremetteuse, bavarde » (v. TdF).

tricotòm, -a : dividit, -ida en tres parts o en tres brancas.

tricotomia : division en tres parts.

tricotomic, -a : relatiu, -iva a la tricotomia.

tricròm, -a adj : qualitat d'un image obtengut per tricromia.

tricromia : ensemble dels procediments fotografics e fotomecanics que totas las colors i son obtengudas a partir de las tres colors primàrias (rossèl, blau e vermelh) o de las tres colors complementàrias.

tric-trac nm : mena de jòc ; onomatopèia ; « trot d’un baudet » TdF jos ‘tri-tra’.

E tric ! trac ! mon conte es acabat¸ formule usitée en Languedoc pour terminer les contes. (v. TdF)

tricuspid [ ~ tricuspide], -da : de tres puntas, de tres cimas.

Organ tricuspid.

Valvula tricuspida.

trida / terida nf : griva bèla (gròssa) (Turdus viscivorus) ; petardièr (Emberiza miliaria) ; tordre musicaire (Turdus musicus) ;

tordre roge (Turdus iliacus).

Faire la trida, traîner, être malingre, avoir l’air languissant. (v. TdF jos ‘trido’)

tridacna nf, cf Ubaud Dicort : « (zool.) tridacne » (Per Noste)

tridactil, -a : qu'a tres dets.

tridaire nm, cf Ubaud Dicort, -a : que parla lentament, que rapèla lo piular de la trida ; « celui qui manque d’énergie, que fa la trida [v. trida] ». (v. TdF)

tridanha : estòfa de marrida qualitat ; pelha.

tridar 1 (v. tr.) (catalan ; abs. Dicort e Alibert) (v. tridat) : trissar.

tridar 2 (v. intr.) (abs. Dicort e TdF) (v. tridaire) : parlar d'aise (lentament)

tridàs : mascle de la trida. (v. TdF)

tridat, -ada adj (v. Ubaud Dicort e Alibert) : trissat, -ada / bresat, -ada.

tride, -da adj (v. Alibert) : laurable, -a ; mòble, -a (tèrra) ; cort e clar (fen)

trident nm : forca de tres puas per pescar. (v. trent)

tridentat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « tridenté, -e » (Laus)