|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
tretzenar (v. intr. e tr.) : parlar sens se far comprene (TdF e Alibert) ; ordir / patricolejar / intrigar / complotar / conspirar. Sabi pas qué tretzenas, je ne comprends rien à ce que tu contes. (v. TdF ‘tregena’) tretzenatge nm : patricolatge / intriga. (v. TdF ‘tregenage’) Compreni pas lor tretzenatge, je ne comprends pas leur tripotage. (Couzinié ‘trexenaxe’) trèu 1 adj e nm : « trouble, sombre, v. trum » (v. TdF ‘trèu 1’) Entre lo clar e lo trèu, entre chien et loup. (v. TdF) treu [trèu 2] (m.) : vela carrada (mar.), « voile carrée qui remplace les voiles latines pendant le gros temps » TdF ‘trèu 2’. trèu 3 (m.) : « trace, v. tralh » ; trèva. (v. TdF ‘trèu 3’) treule 1 nm (plt.) : tréfol / trefuèlh (Trifolium) treule blanc (plt.) : (Melilotus alba) treule roge (plt.) : (Trifolium incarnatum) treule 2, -la / trulh, -a adj : bufèc, -a (void, -a) ; linge, linja / ananquit, -ida / nairat, -ada. Un ventre treule (bufèc). Una persona treula. treulet (plt.) : entrefuèlh (Trifolium minus) treulièira : campat de treule, de tréfol, de trefuèlh. treulon (plt.) : (Trifolium agrarium), « trèfle des campagnes ; luzerne houblon, plante » TdF trèva 1 nf : pausa entre païses en guèrra o personas en guirguilhs. Sens trèva (loc. adv.) : de contunh. trèva 2 nf : fantauma (f.) / espèctre / trevan / drac ; insomnia plena d'escaufèstre ; sarrabastal nocturne. trevacamins nm, cf Ubaud Dicort : « vagabond » (Sèrras-Ess.) trevadís, -issa (adj. e subs.) : « qu’on fréquente, fréquenté, ée » ; airal frequentat ; persona que frequenta ; trèva / trevan / drac. (v. TdF) trevaire, -aira [~ -airitz] adj e n : rodaire, -a de nuèch « celui, celle qui hante, v. trevièr » (v. TdF ‘trevaire’). Trevaire de nuèch, coureur de nuit. (v. TdF) trevan nm (abs. Dicort ; v. Dicort p. 160] : trèva / drac. (v. trevant) trevança : accion de trevar. trevandièira : panturla / prostituïda. (v. TdF) trevant nm, cf Ubaud Dicort : « revenant, spectre, v. trèva » (v. TdF ‘trevant’) trèvapesada nf / trèvapiada (Alibert ; abs. Dicort) : trèva / trevan / drac. trevar (v. tr. e intr.) : frequentar un airal ; frequentar una joventa ; rodar dins la nuèch ; rodar en general ; far de sarrabastal la nuèch. D'unes trèvan tota la nuèch. Los singlars trèvan per nòstres camps. trevaressa nf, cf Ubaud Dicort : « carline acaule, plante » TdF trevassejar (v. intr.) : frequentatiu pejoratiu de trevar, « rôder, fréquenter, en mauvaise part » TdF. treve nm, cf Ubaud Dicort : v. triviòls. (v. Alibert jos triviòls) trevelir (se) v pron [ / trevelir v intr (v. TdF)] : s'abenar, « s’élimer, s’user, en parlant d’une étoffe, d’un vêtement » (Azaïs ‘trebeli’). Amb lo temps tot se trevelís. trevièr, -ièira adj : que frequenta « qui fréquente un lieu » TdF. Çai soi pas trevièr, je ne viens pas souvent ici. (v. Vayssier ‘trebiè’) trevisa (salada) nf, cf Ubaud Dicort : « trévise » (Per Noste) TRI- (prefix grèc e latin que vòl dire tres o tres còps e que servís a formar tot un fum de mots) « tria 1 » : v. trida. tria 2 : accion de causir ; çò causit ; çò de flor. De tria : de flor. De primièira tria : de primièira borra / de flor. A la tria, au choix. (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘trio’) « triaca » (triaca nf) / « triacla » e derivats : v. teriaca. triacaire nm, cf Ubaud Dicort : « marchand de thériaque ; charlatan ; barguigneur, lanternier » (Alibert) triacar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, barguigner, lanterner, tergiverser » (v. Alibert e v. TdF ‘triacla’) triacatge nm, cf Ubaud Dicort : « barguignage, v. tira-laissa » (v. TdF ‘triaclage’) triacid [ ~ triacide] nm : còrs de tres fonccions acida. triacla nf : v. triaca, cf Ubaud Dicort. triada 1 nf : ensemble de tres unitats, de tres personas, de tres simptòmas principals d'una malautiá, « triade » (Rapin). triada 2 nf : accion de triar ; çò triat ; seleccion. (v. TdF ‘triado’) De triada (loc. adv.) : de flor (de fòrt bona qualitat) Far la triada : triar. triadic, -a : relatiu, -iva a una triada (ensemble de tres) triadona nf (v. TdF) : mena de castanha de flor (de fòrt bona qualitat) triador 1 nm : airal que i se tria, lo ser, lo bestial que i pais en comun ; pargue triangular que permet de comptar las fedas ; maquina per triar lo cerealum ; mena de castanhièr que dona la triadona. triador 2 (L. 372), -airitz (abs. Dicort) : persona que causís ; persona que tria. (v. triaire) triadura : curalh / curalha / escuralhas (rafatum / rafatalha de çò triat o netejat) Triaduras de caulet. Triaduras d'ensalada...
|
|
triaire, -aira n : persona que tria. Triaira de noses. Triaira de lana... trial (< angl., corsa) nm, cf Ubaud Dicort : « (sport) trial » (Rapin). (# trialh) trialcoòl : còrs de tres fonccions alcoòl. trialh nm (v. Ubaud Dicort e Alibert) / trialhas (v. trialhas) : triaduras, « épluchures, v. trialhas » (v. TdF jos ‘trial’). (# trial) trialha (causida) nf, cf Ubaud Dicort : « choix, sélection » (Brun Glossari Oc-Fr) trialhas (partidas non comestiblas dels legums) nf pl, cf Ubaud Dicort : « rebut de ce qu’on a trié, restes qu’on n’a pu vendre, v. rafatalha ; épluchures » (v. TdF ‘triaio’) trian 1 nm (Alibert ; abs. Dicort) : pargue a polins ; « parc à bétail à l’intérieur de l’étable » (v. Rapin jos ‘parc’). (v. trièl) « trian 2 » nm : v. tregan. triandre, -dra : de tres estaminas. Flor triandra. triandria : estat d'una planta de tres estaminas. triangle : poligòn de tres costats e de tres angles ; instrument de musica a percussion, fach amb una bagueta d'acièr replegada en triangle dubèrt, e que se jòga amb una autra bagueta d'acièr ; (plt.) : sesca (Scirpus maritimus), « souchet » (v. TdF) Triangle isoscèl, triangle isocèle. (v. isoscèl) Triangle longarut, souchet long, plante. (v. TdF) triangulacion : partiment d'una superficia terrèstra en un malhum de triangles formats de punts geodesics de referéncia per mesurar una linha geodesica o per far la mapa d'una region. triangular 1 (v. tr.) : far una triangulacion. triangular 2, -a adj : en forma de triangle. ; que se fa entre tres personas. Eleccion triangulara. triangularament : d'un biais triangular. triar (v. tr.) : causir ; destriar / seleccionar ; desgrunar ; descoscolhar / descufelar ; netejar. Triar las fedas. Triar las anhèlas. Triar de peses. Triar de mongetas. Triar de castanhas. Triar l'ensalada... triar (se) : se causir ; se separar ; far banda a part. triarèl, -a (abs. Dicort) : diminutiu de triaire, -aira. triàs : periòd primièr de l'èra segondària. triasic, -a : relatiu, -iva al triàs. Terrens triasics. triat / trièl nm : pargue pichon per anhèls o vedèls. triatge : accion de triar. Gara de triatge. triatlèta (abs. Dicort) : atlèta especialista del triatlon. (v. triatlonista) triatlon : competicion esportiva de tres espròvas (natacion, corsa ciclista, corsa a pè) triatlonista n (dels dos denres), cf Ubaud Dicort : v. triatlèta. triatomic, -a adj : estat dels còrs que lor molecula es compausada de tres atòms. La molecula triatomica de l'aiga. tribada (abs. Dicort) : lesbiana. tribadisme (abs. Dicort) : inversion sexuala d'una femna. (v. safisme) tribal, -a : relatiu, -iva a la tribú. Costumas tribalas. tribala (abs. Dicort) : bagueta de fust o de fèrre que los forraires ne tustan lors pèls, « triballe » (Rapin). tribalar (v. tr.) (abs. Dicort) : tustar las pèls amb la tribala. (v. çai sus) tribalisme nm, cf Ubaud Dicort : « tribalisme » (Laus) tribasic, -a adj : (quimia) « tribasique » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 421) tribe nm (v. Ubaud Dicort e TdF) : v. trive. tribejar (v. tr.) , cf Ubaud Dicort : pistar / acotir / persègre / trassègre. (v. trivejar) « trible » e derivats : v. triple. TRIBO- : forma prefixada del grèc tribein (fregar ; fretar) triboelectric, -a : relatiu, -iva a la triboelectricitat. triboelectricitat nf : electricitat estatica amodada per fregadís o fretadís. tribofluorescéncia : triboluminescéncia que l'emission de lutz i es gaireben simultanèa amb l'excitacion mecanica. tribofosforescéncia : triboluminescéncia que perdura après copar la causa mecanica d'excitacion. tribolejar (v. tr.) : remenar / bolegar quicòm. tribolet nm, cf Ubaud Dicort : « trèfle, v. treulet, plus correct ; outil d’orfèvre » TdF tribologia : sciéncia e tecnologia de superficias animadas d'un movement relatiu. triboluminescéncia : emission de lutz amodada per un tust, un fregadís, un fretadís, una ruptura. tribomètre : instrument per mesurar la tribometria. tribometria : mesura de las fòrças de fregadís o de fretadís. tribòrd : poja (costat drech d'un naviri) tribú nf : ensemble de familhas de meteissa origina que demòran dins la meteissa region, o que se desplaçan ensemble, e que parlan la meteissa lenga. tribulacion nf, cf Ubaud Dicort (R. VI, 532) : desavèni ; contratemps ; inconvenient ; espròva ; torment.
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|