tretzenar (v. intr. e tr.) : parlar sens se far comprene (TdF e Alibert) ; ordir / patricolejar / intrigar / complotar / conspirar.

Sabi pas qué tretzenas, je ne comprends rien à ce que tu contes. (v. TdF ‘tregena’)

tretzenatge nm (v. TdF ‘tregenage’) : patricolatge / intriga.

Compreni pas lor tretzenatge, je ne comprends pas leur tripotage. (Couzinié ‘trexenaxe’)

trèu 1 adj e nm : « trouble, sombre, v. trum » (v. TdF ‘trèu 1’)

Entre lo clar e lo trèu, entre chien et loup. (v. TdF)

treu [trèu 2] (m.) : vela carrada (mar.), « voile carrée qui remplace les voiles latines pendant le gros temps » TdF ‘trèu 2’.

trèu 3 (m.) : « trace, v. tralh » ; trèva. (v. TdF ‘trèu 3’)

treule 1 nm (plt.) : tréfol / trefuèlh (Trifolium)

treule blanc (plt.) : (Melilotus alba)

treule roge (plt.) : (Trifolium incarnatum)

treule 2, -la / trulh, -a adj : bufèc, -a (void, -a) ; linge, linja / ananquit, -ida / nairat, -ada.

Un ventre treule (bufèc).

Una persona treula.

treulet (plt.) : entrefuèlh (Trifolium minus)

treulièira : campat de treule, de tréfol, de trefuèlh.

treulon (plt.) : (Trifolium agrarium), « trèfle des campagnes ; luzerne houblon, plante » TdF

trèva 1 nf : pausa entre païses en guèrra o personas en guirguilhs.

Sens trèva (loc. adv.) : de contunh.

trèva 2 nf : fantauma (f.) / espèctre / trevan / drac ; insomnia plena d'escaufèstre ; sarrabastal nocturne.

trevacamins nm, cf Ubaud Dicort : « vagabond » (Sèrras-Ess.)

trevadís, -issa (adj. e subs.) : « qu’on fréquente, fréquenté, ée » ; airal frequentat ; persona que frequenta ; trèva / trevan / drac. (v. TdF)

trevaire, -aira [~ -airitz] adj e n : rodaire, -a  de nuèch « celui, celle qui hante, v. trevièr » (v. TdF ‘trevaire’).

Trevaire de nuèch, coureur de nuit. (v. TdF)

trevan nm (abs. Dicort ; v. Dicort p. 160] : trèva / drac. (v. trevant)

trevança : accion de trevar.

trevandièira : panturla / prostituïda. (v. TdF)

trevant nm, cf Ubaud Dicort : « revenant, spectre, v. trèva » (v. TdF ‘trevant’)

trèvapesada nf / trèvapiada (Alibert ; abs. Dicort) : trèva / trevan / drac.

trevar (v. tr. e intr.) : frequentar un airal ; frequentar una joventa ; rodar dins la nuèch ; rodar en general ; far de sarrabastal la nuèch.

D'unes trèvan tota la nuèch.

Los singlars trèvan per nòstres camps.

trevaressa nf, cf Ubaud Dicort : « carline acaule, plante » TdF

trevassejar (v. intr.) : frequentatiu pejoratiu de trevar, « rôder, fréquenter, en mauvaise part » TdF.

treve nm, cf Ubaud Dicort : v. triviòls. (v. Alibert jos triviòls)

trevelir (se) v pron [ / trevelir v intr (v. TdF)] : s'abenar, « s’élimer, s’user, en parlant d’une étoffe, d’un vêtement » (Azaïs ‘trebeli’).

Amb lo temps tot se trevelís.

trevièr, -ièira adj : que frequenta « qui fréquente un lieu » TdF.

Çai soi pas trevièr, je ne viens pas souvent ici. (v. Vayssier ‘trebiè’)

trevisa (salada) nf, cf Ubaud Dicort :  « trévise » (Per Noste)

TRI- (prefix grèc e latin que vòl dire tres o tres còps e que servís a formar tot un fum de mots)

« tria 1 » : v. trida.

tria 2 : accion de causir ; çò causit ; çò de flor.

De tria : de flor.

De primièira tria : de primièira borra / de flor.

A la tria, au choix. (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘trio’)

« triaca » (triaca nf) / « triacla » e derivats : v. teriaca.

triacaire nm, cf Ubaud Dicort : « marchand de thériaque ; charlatan ; barguigneur, lanternier » (Alibert)

triacar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, barguigner, lanterner, tergiverser » (v. Alibert e v. TdF ‘triacla’)

triacatge nm, cf Ubaud Dicort : « barguignage, v. tira-laissa » (v. TdF ‘triaclage’)

triacid [ ~ triacide] nm : còrs de tres fonccions acida.

triacla nf : v. triaca, cf Ubaud Dicort.

triada 1 nf : ensemble de tres unitats, de tres personas, de tres simptòmas principals d'una malautiá, « triade » (Rapin).

triada 2 nf : accion de triar ; çò triat ; seleccion. (v. TdF ‘triado’)

De triada (loc. adv.) : de flor (de fòrt bona qualitat)

Far la triada : triar.

triadic, -a : relatiu, -iva a una triada (ensemble de tres)

triadona nf (v. TdF) : mena de castanha de flor (de fòrt bona qualitat)

triador 1 nm : airal que i se tria, lo ser, lo bestial que i pais en comun ; pargue triangular que permet de comptar las fedas ; maquina per triar lo cerealum ; mena de castanhièr que dona la triadona.

triador 2 (L. 372), -airitz (abs. Dicort) : persona que causís ; persona que tria. (v. triaire)

triadura : curalh / curalha / escuralhas (rafatum / rafatalha de çò triat o netejat)

Triaduras de caulet.

Triaduras d'ensalada...

 

 

triaire, -aira n : persona que tria.

Triaira de noses.

Triaira de lana...

trial (< angl., corsa) nm, cf Ubaud Dicort : « (sport) trial » (Rapin). (# trialh)

trialcoòl : còrs de tres fonccions alcoòl.

trialh nm  (v. Ubaud Dicort e Alibert) / trialhas (v. trialhas)  : triaduras, « épluchures, v. trialhas » (v. TdF jos ‘trial’). (# trial)

trialha (causida) nf, cf Ubaud Dicort : « choix, sélection » (Brun Glossari Oc-Fr)

trialhas (partidas non comestiblas dels legums) nf pl, cf Ubaud Dicort : « rebut de ce qu’on a trié, restes qu’on n’a pu vendre, v. rafatalha ; épluchures » (v. TdF ‘triaio’)

trian 1 nm (Alibert ; abs. Dicort) : pargue a polins ; « parc à bétail à l’intérieur de l’étable » (v. Rapin jos ‘parc’). (v. trièl)

« trian 2 » nm : v. tregan.

triandre, -dra : de tres estaminas.

Flor triandra.

triandria : estat d'una planta de tres estaminas.

triangle : poligòn de tres costats e de tres angles ; instrument de musica a percussion, fach amb una bagueta d'acièr replegada en triangle dubèrt, e que se jòga amb una autra bagueta d'acièr ; (plt.) : sesca (Scirpus maritimus), « souchet » (v. TdF)

Triangle isoscèl, triangle isocèle. (v. isoscèl)

Triangle longarut, souchet long, plante. (v. TdF)

triangulacion : partiment d'una superficia terrèstra en un malhum de triangles formats de punts geodesics de referéncia per mesurar una linha geodesica o per far la mapa d'una region.

triangular 1 (v. tr.) : far una triangulacion.

triangular 2, -a adj : en forma de triangle. ; que se fa entre tres personas.

Eleccion triangulara.

triangularament : d'un biais triangular.

triar (v. tr.) : causir ; destriar / seleccionar ; desgrunar ; descoscolhar / descufelar ; netejar.

Triar las fedas.

Triar las anhèlas.

Triar de peses.

Triar de mongetas.

Triar de castanhas.

Triar l'ensalada...

triar (se) : se causir ; se separar ; far banda a part.

triarèl, -a (abs. Dicort) : diminutiu de triaire, -aira.

triàs : periòd primièr de l'èra segondària.

triasic, -a : relatiu, -iva al triàs.

Terrens triasics.

triat / trièl nm : pargue pichon per anhèls o vedèls.

triatge : accion de triar.

Gara de triatge.

triatlèta (abs. Dicort) : atlèta especialista del triatlon. (v. triatlonista)

triatlon : competicion esportiva de tres espròvas (natacion, corsa ciclista, corsa a pè)

triatlonista n (dels dos denres), cf Ubaud Dicort : v. triatlèta.

triatomic, -a adj : estat dels còrs que lor molecula es compausada de tres atòms.

La molecula triatomica de l'aiga.

tribada (abs. Dicort) : lesbiana.

tribadisme (abs. Dicort) : inversion sexuala d'una femna. (v. safisme)

tribal, -a : relatiu, -iva a la tribú.

Costumas tribalas.

tribala (abs. Dicort) : bagueta de fust o de fèrre que los forraires ne tustan lors pèls, « triballe » (Rapin).

tribalar (v. tr.) (abs. Dicort) : tustar las pèls amb la tribala. (v. çai sus)

tribalisme nm, cf Ubaud Dicort : « tribalisme » (Laus)

tribasic, -a adj : (quimia) « tribasique » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 421)

tribe nm (v. Ubaud Dicort e TdF) : v. trive.

tribejar (v. tr.) , cf Ubaud Dicort : pistar / acotir / persègre / trassègre. (v. trivejar)

« trible » e derivats : v. triple.

TRIBO- : forma prefixada del grèc tribein (fregar ; fretar)

triboelectric, -a : relatiu, -iva a la triboelectricitat.

triboelectricitat nf : electricitat estatica amodada per fregadís o fretadís.

tribofluorescéncia : triboluminescéncia que l'emission de lutz i es gaireben simultanèa amb l'excitacion mecanica.

tribofosforescéncia : triboluminescéncia que perdura après copar la causa mecanica d'excitacion.

tribolejar (v. tr.) : remenar / bolegar quicòm.

tribolet nm, cf Ubaud Dicort : « trèfle, v. treulet, plus correct ; outil d’orfèvre » TdF

tribologia : sciéncia e tecnologia de superficias animadas d'un movement relatiu.

triboluminescéncia : emission de lutz amodada per un tust, un fregadís, un fretadís, una ruptura.

tribomètre : instrument per mesurar la tribometria.

tribometria : mesura de las fòrças de fregadís o de fretadís.

tribòrd : poja (costat drech d'un naviri)

tribú nf : ensemble de familhas de meteissa origina que demòran dins la meteissa region, o que se desplaçan ensemble, e que parlan la meteissa lenga.

tribulacion nf, cf Ubaud Dicort (R. VI, 532) : desavèni ; contratemps ; inconvenient ; espròva ; torment.