|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
tresdòssa : tàpia / carretial / soslàupia. tresega nf / tresegat nm : redonda v. redonda. tresèl nm, cf Ubaud Dicort :
« carillon, v. trenhon » (v. TdF jos ‘tresèu’) treselar v, cf Ubaud Dicort :
« v intr, carillonner, v. trenhonar » (v. TdF) tresen, -a adj num e n : 3en, 3ena (que n'a dos davant el, -a) tresenament : en tresena posicion. tresfaciar v, cf Ubaud Dicort :
« v tr défigurer » TdF ‘trefacia’ tresfaciar (se) v pron : « se
contrefaire ; changer de visage » TdF jos ‘trefacia’ tresfaciat, -ada adj, cf Ubaud Dicort :
« défiguré, ée, grimaçant,
ante » TdF jos
‘trefacia’ tresfilaire nm, cf Ubaud Dicort :
« (métall.) tréfileur » (v.
tresfilar 1) tresfilar 1 v (v. Ubaud Dicort [v. derivats]) : (métall.) « v tr, tréfiler » (Sèrras-Ess.) [Rapin : trasfilar]. « tresfilar 2 » / « trasfilar » : v. desfilbastar. tresfilariá nf, cf Ubaud Dicort :
(métall.) « tréfilerie » (Sèrras-Ess.) tresfilatge nm, cf Ubaud Dicort :
(métall.) « tréfilage » (Sèrras-Ess.) tresflòri nm (plt.) : (Hypericum
pulchrum) tresfolar 1 v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, fouler aux pieds, marcher dans la neige, dans le
foin, sur les blés » TdF ‘trefoula’ Tresfolar las conhièiras. (v. TdF) « tresfolar 2 » : v. tresforar - transforar (los 2, abs. Dicort). tresfolejar v, cf Ubaud Dicort :
« v intr, tressaillir légèrement, v. tresfolir
plus usité » (v. TdF ‘trefouleja’) tresfòli (m. e f.) (abs. Dicort) : persona que pòt pas demorar en plaça, que se pòt pas endurar. tresfoliment / tresfosiment [veire tresfoliment, cf Ubaud Dicort] nm : tressaliment ; refolèri ; brava enveja ; impaciéncia. tresfolir / tresfosir [veire tresfolir] (v. intr.) : « être fou de joie, tressaillir, v. tresanar » ; bolir d'impaciéncia ; se rosegar ; envejar « griller d’envie ». (v. TdF jos ‘trefouli’) tresfolison
nf, cf Ubaud Dicort :
« action de tressaillir, impatience, dépit, forte
envie » TdF ‘trefoulisoun’ tresfolissent,
-a adj, cf Ubaud Dicort :
« tressaillant, ante, v. tresanant et tresfolit plus usité » (v.
TdF ‘trefoulissent’) tresfolit, -ida adj :
« tressaillant, frétillant, ante ; affolé,
transporté, ée » (v.
TdF jos ‘trefouli’) tresfolitge nm / tresfolison (v tresfolison) : v. tresfoliment (v. TdF jos ‘trefoulimen’). tresforar (abs. Dicort) (v. tr.) : doblet de transforar. (v. trasforar) tresfosissent, -a adj (non preconizat Dicort) : que trefosís / que tresfolís. (v. tresfolissent) Lo meu còr es trefosissent de jòia. tresgelat,
-ada adj, cf Ubaud Dicort : « transpercé par le
froid, gelé jusqu’aux os » TdF ‘tregela’ tresgirar (v. tr.) : trebolar / tresvirar / desvariar. « tresgitar » : v. trasgetar. tresilha nf, cf Ubaud Dicort :
« tréseille, traverse dont on se sert pour tenir debout les
ridelles d’une charrette, v. cadèrç ;
pièce de bois transversale du brancard d’un
tombereau » (v. TdF ‘tresiho’) tresilhon nm, cf Ubaud Dicort :
« collet, anneau de fer en forme de U fermé par une clavette
servant à relier la flèche au forceau, anneau de fer, servant
à atteler la charrue ;
anneau qui attache la chaîne à la jambe d’un
galérien » TdF ‘tresihoun’ tresilhonar v , cf Ubaud Dicort :
« v tr, t. de mar., trésillonner, serrer avec
un trésillon » TdF ‘tresihouna’ tresirar v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, prendre en aversion » TdF treslampar (v. impers.) : doblet de lampar (belejar / liuçar) treslepar v, cf Ubaud Dicort :
« v intr, frétiller, tressaillir d’impatience
ou de joie, v. tresfolir »
(v. TdF ‘trelepa’) treslimar (v. intr.) : tresfolir. v. pus naut, « griller d’impatience,
s’impatienter » TdF ‘trelima’. (v. traslimar) treslindal nm, cf Ubaud Dicort :
« pièce de bois placée au-dessus d’une
ouverture derrière le linteau de façade [v. traslundar 2] » TdF ‘trelindau’ treslonhar (v. tr.) (abs.
Dicort) : v. treslunhar. tresluc : plena luna. treslucar (v. intr.) : far lo tresluc (intrar dins son plen en parlant de la luna) ; mermar (diminuir après èsser intrada dins son plen) ; s'avalir (disparéisser a l'asuèlh) ; donar de signes de desrengament / èsser lunatic. (v. TdF ‘treluca’) La luna tresluca : es la plena luna. Es gras que tresluca : a una cara de plena luna. La luna a treslucat : la luna comença de mermar. Aquel dròlle tresluca : aquel dròlle es mièg-caluc. treslucar (se) v pron
: « se refléter, v. treslusir » (v. TdF jos ‘treluca’),
se reflectir / se miralhar (en parlant del solelh abans de s'avalir) ;
agachar enrè per dessús son espatla / revirar lo cap (en
parlant d'una persona) treslucat, -ada : trucaluna (m. e f.) ; desvariat, -ada / caluc, -uga / tocat, -ada de la coeta de l'anhèla. treslunhaire, -aira [~ -airitz] adj e n : longanha (m. e f.) ; milhauquejaire, -a. treslunhar (v. tr. e intr.) : remandar quicòm a pus tard / atermenar / retardar / far d'alonguis ; se retardar. treslusent, -a : escandilhós, -osa / resplendent, -a. treslusida : escandilhada (lutz esplendida) treslusir (v. intr.) : escandilhar / illuminar / resplendir ; beluguejar / luquejar. Lo solelh d'estiu treslusís de totes sos fuòcs. Las estelas treslusisson mai quand fa pas luna. treslusor nf : escandilhada ; esplendor. treslutz nm : clartat extraordinària / esplendor / resplendor. Aver lo treslutz : èsser embavarilhat. Ai lo treslutz, o qué ! : los uèlhs me fau quatre, o qué ! tresmalh (abs. Dicort) : filat de tres tramas
de malhas. (v. tramalh) tresmancar v, cf Ubaud Dicort : « Tresmancar
la messa¸ manquer la
messe » (v. TdF ‘tremanca’) tresmastes / tres-mastes nm, cf Ubaud Dicort : « trois-mâts,
navire » TdF ‘tres-mast’ tresmejan nm, cf Ubaud Dicort :
« cloison en planches, v. trencant 1 » (v. TdF ‘tremejan’) tresmont [, -a] / trasmont (abs. Dicort) (adj. e subs. m.) : colcat, -ada / jagut, -uda ; colcant / ponent. A solelh tresmont : a solelhcolc. La luna èra
pas encara tresmonta. (v. TdF jos ‘tremount’) tresmontada nf, cf Ubaud Dicort : doblet de trasmontada (colcar de solelh), « coucher du soleil ou d’un
astre » TdF ‘tremountado’ tresmontament : accion de tornar montar (nivols) tresmontan, -a (adj. e subs.) : de l'autra part dels Alps. tresmontana nf : v. trasmontana. tresmontanèla nf : v. trasmontanèla. tresmontar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, passer au-delà de la montagne, se coucher en parlant du soleil ; décéder ; monter, en parlant des nuages » (v.TdF ‘tremounta’). « tresmontar » : v. trasmontar - trasmontanar (los 2, abs. Dicort). tresmuda nf, cf Ubaud Dicort :
« temps pendant lequel on change un enfant de langes, intervalle
de liberté qu’on lui laisse » TdF ‘tremudo’ tresmudable, -bla adj, cf Ubaud Dicort : « transmutable » TdF ‘tremudable’ tresmudacion nf, cf Ubaud Dicort :
« transmutation, transformation » TdF ‘tremudacioun’ tresmudament nm, cf Ubaud Dicort :
« métamorphose, changement de fond en comble » TdF ‘tremudamen’ tresmudar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, transmuer, transformer, déplacer, métamorphoser, convertir ; transvaser, soutirer le vin ; traduire, v. traduire » TdF jos ‘tremuda’. tresmudar e derivats : v. transmudar (R. IV, 284). tresol (abs. Dicort) : travolh. v. travolh. treson, -a adj e n, cf Ubaud Dicort : « qui est
dans sa troisième année, en parlant des bœufs et des
moutons, v. ternenc » (v. TdF) trespala (arc.) : pala de fust per ventar lo cerealum sul sòl, per palejar de gran. trespalaire nm, -a / trespalejaire, -a (abs. Dicort) : persona que paleja de gran, que trespaleja. trespalar 1 (v. tr.) : ventar lo cerealum sul sòl amb una pala (arc.) ; palejar lo cerealum dins lo granièr ; palejar la nèu... « trespalar 2 » v : v. trespelar (abs. Dicort) e trespilar. trespalejar (abs. Dicort) (v. tr.) : frequentatiu de trespalar. « trespanar » : v. trepanar. |
|
trespanièira nf, cf Ubaud Dicort : « t. de carrier, bloc
de pierre de 0,92 cm de long 0,50,de large et 0,45 de haut » (v. TdF) tresparlar (v. intr.) : trimar a parlar ; desparlar / repapiar. trespàs nm : mòrt. Es al trespàs de la mòrt, il est à
l’article de la mort. (v. TdF) Passar de vida a trespàs. trespassaire, -aira (~ -airitz) n, cf Ubaud Dicort :
« celui, celle qui outre-passe, transgresseur, v. transgressor » (v. TdF ‘trepassaire’) trespassament :çò que passa l'òsca ; accion de passar davant trespassant nm, cf Ubaud Dicort :
« Los trespassants, les devanciers, v. davancièrs » (v. TdF ‘trepassant’) trespassar (v. tr. e intr.) : passar un limit, « outre-passer, transgresser, franchir » ; passar davant, « surpasser, exceller » ; morir. (v. TdF ‘trepassa’) Trespassar un valat, franchir un fossé. (v. TdF) trespassat, -ada adj : « dépassé, transpercé » ; defuntat, -ada. (v. TdF jos ‘trepassa’) trespè
(de -) loc adv, cf Ubaud Dicort : « Se cauçar de trespè, se chausser à contre-pied » (v. TdF ‘trepèd (de)’) trespeiraire : crivèl ; triador. trespeirar (v. tr.) : crivelar de cerealum per ne tirar las pèiras pichonèlas. trespelar (abs. Dicort) (v. tr.) : traçar
(banhar entrò a (fins a) la pèl). (v. trespilar) trespèrdre (v. tr.) : destermenar (far passar los limits) ; trebolar / desvariar / desturbelar. trespèrdre (se) : se trebolar ; se desturbelar ; se desolar. tresperdut, -uda : desvariat, -ada / desturbelat, -ada que jamai. trespès nm : aplech de tres pes per montar un topin sul fuòc , per enauçar un semalon, un bugador... trespilar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, mouiller jusqu’aux os » (v. Alibert). « trespilar » / « trespialar » : v. trespelar (abs. Dicort). trespir : transsudacion / infiltracion. trespirar 1 (v. intr.) (eliminar la susor) [veire transpirar, cf Ubaud Dicort] : tresbanhar / tressusar / transpirar ; trespirar 2 (v. intr.) (s’infiltrar) , cf Ubaud Dicort :
vinar. (v. TdF). « tresplantar » : v. transplantar. tresplomb : susplomb. tresplombar (v. tr.) [v intr, (v. TdF e Alibert)] : susplombar / dominar ; sortir de l'aplomb / penjar. tresponch nm, cf Ubaud Dicort :
« piqué, travail fait à l’aiguille ou à
l’alêne ; reprise, v. sarcidura » (v. TdF ‘trepoun’) tresponcha / trespunta [veire tresponcha, cf Ubaud Dicort] nf :
cobèrta picada ; picadura de sòla de sabata, de nas de sabata, « trépointe, bande de cuir entre deux
autres cuirs pour soutenir une couture » (Vayssier) ; cadena de teulada. (v. TdF ‘trepouncho’) tresponchar
v (v. Ubaud Dicort e
Sèrras-Ess.) : « v tr,
transpercer, v. trasforar, trepanar. R. tresponcha » (v.
TdF ‘trepounta’) tresponchon
nm, cf Ubaud Dicort :
(v. tresponcha) tresponheira adj f e nf (v. Ubaud Dicort) : « gros ligneul servant
à piquer les semelles ; lucarne, v. lobet 1 » (v. TdF ‘trepougneiro’) Còrda tresponheira, v. linhòl.
(v. TdF) tresponheire nm (Alibert) : linhòl brave per picar las sabatas [v. tresponheira]. tresponheiritz nf, cf Ubaud Dicort : « piqueuse de semelles »
TdF ‘trepougneiris’ trespónher / trespúnher [veire trespónher, cf Ubaud Dicort] (v. tr.) : picar una cobèrta, de sabatas... trespontar (v. tr.) (abs. Dicort) : doblet de pontar ; far un triple pontatge. tresprene v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, prendre plus qu’il ne faut, dérober,
v. raubar » (v. TdF ‘treprene’) trespúnher v (non preconizat Dicort) : v. trespónher. trespunta nf (non preconizat Dicort) : v. tresponcha. tres-quarts nm, cf Ubaud Dicort :
« (rugby) trois-quarts » (v.
Rapin) tres-quatre nm, cf Ubaud Dicort :
« (mus.) trois-quatre » tres-quatre (far -) loc v : « (fam.)
boîter »
(Sèrras-Ess.) tresquilh nm (v. Alibert) : angle al jòc de quilhas. tressaber (v. tr.) : èsser fòrt assabentat sus quicòm. tressalhiment nm : tresfoliment. (v. tressaliment) tressalhir (R. VI, 532 - L. 372) [tressalir] (v. intr.) : tresfolir / tresanar / s'estrementir. tressaliment nm (v. Ubaud Dicort e TdF) :
« tressaillement » (Alibert) tressalir v (v. Ubaud Dicort e TdF) : v. tressalhir (abs. Dicort). « tressar » e derivats : v. treçar / trenar. tressaut : subresaut. tressautar (v. intr.) : subresautar. tressecadura (abs. Dicort) : accion o resulta de se tressecar. tressecar (se) v pron : se secar complètament. (v. TdF) tressecat, -ada adj : « desséché, ée » (v. TdF jos ‘tresseca’), magre, -a coma un clavèl. tres-sèt nm pl, cf Ubaud Dicort : « tré-sept, jeu de
cartes » (v. TdF) tressièis [tres-sièis, cf Ubaud Dicort] nm : aigardent de mai de 85 grases [v. Azaïs] que, d'i ajustar
d'aiga, se pòt far d'aigardent ordinari de 36 grases ; « trois-six,
eau-de-vie à 36 degrés, alcool, v. aigardent » (v. TdF) tressòl nm : blat roge (mena de froment de flor / de tria) tressolièira nf, cf Ubaud Dicort : (v. tressòl) tressorire [tressorrire (v. Ubaud Dicort e TdF) [v. sorrire
1]] (v. intr.) : sorire imperceptiblament. La Joconda quita pas de tressorire. tressusada : brava susada. tressusant, -a : tremp, -a de susor. tressusar (v. intr.) : èsser tremp de susor. tressusor nf : brava susor ; susor de fèbre ; susor de la mòrt ; paur granda / englasi / espavent. trestalhar (v. tr.) : talhar tot lo torn d'una mota per la traire. trestasós (a -) loc adv, cf Ubaud Dicort : v. trastasent
(a -). (v. TdF jos ‘trastasènt’) trestira nf : cavilha, « cheville qui assujettit un tenon dans une mortaise » TdF. trestirar (v. tr.) : cavilhar, « perforer un tenon et une mortaise pour les cheviller » TdF. trestolina nf, cf Ubaud Dicort :
v. testolièira. (v. TdF jos ‘testouliero’) trestombant (subs. m.) , cf Ubaud Dicort : cabussada / rebordelada. trestombar [veire trastombar, cf Ubaud Dicort] (v. intr.) : capbordelar ; tombar delà. trestornament : doblet de trastornament. trestornar : doblet de trastornar. tres-tres nm, cf Ubaud Dicort :
« onomatopée du claquement des dents » TdF ‘tres-tres’ Faire
tres-tres, grelotter ; frapper
l’une contre l’autre les mains d’un petit enfant, pour le
faire rire. (TdF) tres-uèch 1 (mesura en
musica) nm, cf Ubaud Dicort :
« (mus.) trois-huit » tres-uèch 2 (sistèma
de trabalh) nm pl, cf Ubaud Dicort : « trois-huit » tresumblar v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, saluer très humblement, verbe burlesque
formé avec la locution française : je suis votre humble serviteur » (v. TdF ‘tres-umbla’) tresvalar (v. tr. e intr.) : davalar ; baissar ; s'endormir. tresvalon nm, cf Ubaud Dicort :
« petit somme, v. penequet » TdF jos ‘trevalun’ tresvasar v : v. transvasar. tres-vèrgas [tresvèrgas] (las -) : Orion / Los Tres Reis / Lo Rastèl. tresvinar (v. intr.) : vinar / trespirar (en parlant de fustalha) tresvira nf, cf Ubaud Dicort :
« (marine) trévire » tresvirador,
-doira adj, cf Ubaud Dicort :
« qui peut être [tresvirat] » Vernet Dict. gram. oc. p. 341 tresvirament nm, cf Ubaud Dicort :
« bouleversement, épouvante, effroi ; chavirement, v. tresbastament » (v. TdF ‘treviramen’) tresvirar (v. tr. ) , cf Ubaud Dicort : trasvirar. v. trasvirar. tresvirat, -ada adj :
« bouleversé, troublé, ée » (v. TdF jos ‘trevira’) tretze (adj. n. c.) : 13. tretzebranles nm, cf Ubaud Dicort :
« enfant qui est toujours en mouvement, v. bolegon » (v. TdF ‘trege-brande’) tretzelengas (adj. e subs. m. e f.) [nm (v. TdF ‘trege-lengo’)] : confleta (m. e f.) tretzen, -a (adj. n. o.) : 13en, 13ena. tretzena nf : tretze a quicòm prèp ; « treizième qu’on donne en sus de la douzaine » TdF jos ‘tregeno’. tretzenaire, -aira (subs. e adj.) (v. tretzenatge)
: complotaire, -a, « tripotier,
ière ». (v. TdF ‘tregenaire’) tretzenament adv, cf Ubaud Dicort :
« treizièmement »
(Fettuciari) |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|