tresdòssa : tàpia / carretial / soslàupia.

tresega nf / tresegat nm : redonda v. redonda.

tresèl nm, cf Ubaud Dicort : « carillon, v. trenhon » (v. TdF jos ‘tresèu’)

treselar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, carillonner, v. trenhonar » (v. TdF)

tresen, -a adj num e n : 3en, 3ena (que n'a dos davant el, -a)

tresenament : en tresena posicion.

tresfaciar v, cf Ubaud Dicort : « v tr défigurer » TdF ‘trefacia’

tresfaciar (se) v pron : « se contrefaire ; changer de visage » TdF jos ‘trefacia’

tresfaciat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « défiguré, ée, grimaçant, ante » TdF jos ‘trefacia’

tresfilaire nm, cf Ubaud Dicort : « (métall.) tréfileur » (v. tresfilar 1)

tresfilar 1 v (v. Ubaud Dicort [v. derivats]) : (métall.) « v tr, tréfiler » (Sèrras-Ess.) [Rapin : trasfilar].

« tresfilar 2 » / « trasfilar » : v. desfilbastar.

tresfilariá nf, cf Ubaud Dicort : (métall.) « tréfilerie » (Sèrras-Ess.)

tresfilatge nm, cf Ubaud Dicort : (métall.) « tréfilage » (Sèrras-Ess.)

tresflòri nm (plt.) : (Hypericum pulchrum)

tresfolar 1 v, cf Ubaud Dicort : « v tr, fouler aux pieds, marcher dans la neige, dans le foin, sur les blés » TdF ‘trefoula’

Tresfolar las conhièiras. (v. TdF)

« tresfolar 2 »  : v. tresforar - transforar (los 2, abs. Dicort).

tresfolejar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, tressaillir légèrement, v. tresfolir plus usité » (v. TdF ‘trefouleja’)

tresfòli (m. e f.) (abs. Dicort) : persona que pòt pas demorar en plaça, que se pòt pas endurar.

tresfoliment / tresfosiment [veire tresfoliment, cf Ubaud Dicort] nm : tressaliment ; refolèri ; brava enveja ; impaciéncia.

tresfolir / tresfosir [veire tresfolir] (v. intr.) : « être fou de joie, tressaillir, v. tresanar » ; bolir d'impaciéncia ; se rosegar ; envejar « griller d’envie ». (v. TdF jos ‘trefouli’)

tresfolison nf, cf Ubaud Dicort : « action de tressaillir, impatience, dépit, forte envie » TdF ‘trefoulisoun’

tresfolissent, -a adj, cf Ubaud Dicort : « tressaillant, ante, v. tresanant et tresfolit plus usité » (v. TdF ‘trefoulissent’)

tresfolit, -ida adj : « tressaillant, frétillant, ante ; affolé, transporté, ée » (v. TdF jos ‘trefouli’)

tresfolitge nm / tresfolison (v tresfolison) : v. tresfoliment (v. TdF jos ‘trefoulimen’).

tresforar (abs. Dicort) (v. tr.) : doblet de transforar. (v. trasforar)

tresfosissent, -a adj  (non preconizat Dicort) : que trefosís / que tresfolís. (v. tresfolissent)

Lo meu còr es trefosissent de jòia.

tresgelat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « transpercé par le froid, gelé jusqu’aux os » TdF ‘tregela’

tresgirar (v. tr.) : trebolar / tresvirar / desvariar.

« tresgitar » : v. trasgetar.

tresilha nf, cf Ubaud Dicort : « tréseille, traverse dont on se sert pour tenir debout les ridelles d’une charrette, v. cadèrç ; pièce de bois transversale du brancard d’un tombereau » (v. TdF ‘tresiho’)

tresilhon nm, cf Ubaud Dicort : « collet, anneau de fer en forme de U fermé par une clavette servant à relier la flèche au forceau, anneau de fer, servant à atteler la charrue ; anneau qui attache la chaîne à la jambe d’un galérien » TdF ‘tresihoun’

tresilhonar v , cf Ubaud Dicort : « v tr, t. de mar., trésillonner, serrer avec un trésillon » TdF ‘tresihouna’

tresirar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, prendre en aversion » TdF

treslampar (v. impers.) : doblet de lampar (belejar / liuçar)

treslepar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, frétiller, tressaillir d’impatience ou de joie, v. tresfolir » (v. TdF ‘trelepa’)

treslimar (v. intr.) : tresfolir. v. pus naut, « griller d’impatience, s’impatienter » TdF ‘trelima’. (v. traslimar)

treslindal nm, cf Ubaud Dicort : « pièce de bois placée au-dessus d’une ouverture derrière le linteau de façade [v. traslundar 2] » TdF ‘trelindau’

treslonhar (v. tr.) (abs. Dicort) : v. treslunhar.

tresluc : plena luna.

treslucar (v. intr.) : far lo tresluc (intrar dins son plen en parlant de la luna) ; mermar (diminuir après èsser intrada dins son plen) ; s'avalir (disparéisser a l'asuèlh) ; donar de signes de desrengament / èsser lunatic. (v. TdF ‘treluca’)

La luna tresluca : es la plena luna.

Es gras que tresluca : a una cara de plena luna.

La luna a treslucat : la luna comença de mermar.

Aquel dròlle tresluca : aquel dròlle es mièg-caluc.

treslucar (se) v pron : « se refléter, v. treslusir » (v. TdF jos ‘treluca’), se reflectir / se miralhar (en parlant del solelh abans de s'avalir) ; agachar enrè per dessús son espatla / revirar lo cap (en parlant d'una persona)

treslucat, -ada : trucaluna (m. e f.) ; desvariat, -ada / caluc, -uga / tocat, -ada de la coeta de l'anhèla.

treslunhaire, -aira [~ -airitz] adj e n : longanha (m. e f.) ; milhauquejaire, -a.

treslunhar (v. tr. e intr.) : remandar quicòm a pus tard / atermenar / retardar / far d'alonguis ; se retardar.

treslusent, -a : escandilhós, -osa / resplendent, -a.

treslusida : escandilhada (lutz esplendida)

treslusir (v. intr.) : escandilhar / illuminar / resplendir ; beluguejar / luquejar.

Lo solelh d'estiu treslusís de totes sos fuòcs.

Las estelas treslusisson mai quand fa pas luna.

treslusor nf : escandilhada ; esplendor.

treslutz nm : clartat extraordinària / esplendor / resplendor.

Aver lo treslutz : èsser embavarilhat.

Ai lo treslutz, o qué ! : los uèlhs me fau quatre, o qué !

tresmalh (abs. Dicort) : filat de tres tramas de malhas. (v. tramalh)

tresmancar v, cf Ubaud Dicort : « Tresmancar la messa¸ manquer la messe » (v. TdF ‘tremanca’)

tresmastes / tres-mastes nm, cf Ubaud Dicort : « trois-mâts, navire » TdF ‘tres-mast’

tresmejan nm, cf Ubaud Dicort : « cloison en planches, v. trencant 1 » (v. TdF ‘tremejan’)

tresmont [, -a] / trasmont (abs. Dicort) (adj. e subs. m.) : colcat, -ada / jagut, -uda ; colcant / ponent.

A solelh tresmont : a solelhcolc.

La luna èra pas encara tresmonta. (v. TdF jos ‘tremount’)

tresmontada nf, cf Ubaud Dicort : doblet de trasmontada (colcar de solelh), « coucher du soleil ou d’un astre » TdF ‘tremountado’

tresmontament : accion de tornar montar (nivols)

tresmontan, -a (adj. e subs.) : de l'autra part dels Alps.

tresmontana nf : v. trasmontana.

tresmontanèla nf : v. trasmontanèla.

tresmontar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, passer au-delà de la montagne, se coucher en parlant du soleil ; décéder ; monter, en parlant des nuages » (v.TdF ‘tremounta’). « tresmontar » : v. trasmontar - trasmontanar (los 2, abs. Dicort).

tresmuda nf, cf Ubaud Dicort : « temps pendant lequel on change un enfant de langes, intervalle de liberté qu’on lui laisse » TdF ‘tremudo’

tresmudable, -bla adj, cf Ubaud Dicort : « transmutable » TdF ‘tremudable’

tresmudacion nf, cf Ubaud Dicort : « transmutation, transformation » TdF ‘tremudacioun’

tresmudament nm, cf Ubaud Dicort : « métamorphose, changement de fond en comble » TdF ‘tremudamen’

tresmudar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, transmuer, transformer, déplacer, métamorphoser, convertir ; transvaser, soutirer le vin ; traduire, v. traduire » TdF jos ‘tremuda’.  tresmudar e derivats : v. transmudar (R. IV, 284).

tresol (abs. Dicort) : travolh. v. travolh.

treson, -a adj e n, cf Ubaud Dicort : « qui est dans sa troisième année, en parlant des bœufs et des moutons, v. ternenc » (v. TdF)

trespala (arc.) : pala de fust per ventar lo cerealum sul sòl, per palejar de gran.

trespalaire nm, -a / trespalejaire, -a (abs. Dicort) : persona que paleja de gran, que trespaleja.

trespalar 1 (v. tr.) : ventar lo cerealum sul sòl amb una pala (arc.) ; palejar lo cerealum dins lo granièr ; palejar la nèu...

« trespalar 2 » v : v. trespelar (abs. Dicort) e trespilar.

trespalejar (abs. Dicort) (v. tr.) : frequentatiu de trespalar.

« trespanar » : v. trepanar.

 

 

trespanièira nf, cf Ubaud Dicort : « t. de carrier, bloc de pierre de 0,92 cm de long 0,50,de large et 0,45 de haut » (v. TdF)

tresparlar (v. intr.) : trimar a parlar ; desparlar / repapiar.

trespàs nm : mòrt.

Es al trespàs de la mòrt, il est à l’article de la mort. (v. TdF)

Passar de vida a trespàs.

trespassaire, -aira (~ -airitz) n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui outre-passe, transgresseur, v. transgressor » (v. TdF ‘trepassaire’)

trespassament :çò que passa l'òsca ; accion de passar davant

trespassant nm, cf Ubaud Dicort : « Los trespassants, les devanciers, v. davancièrs » (v. TdF ‘trepassant’)

trespassar (v. tr. e intr.) : passar un limit, « outre-passer, transgresser, franchir » ; passar davant, « surpasser, exceller » ; morir. (v. TdF ‘trepassa’)

Trespassar un valat, franchir un fossé. (v. TdF)

trespassat, -ada adj : « dépassé, transpercé » ; defuntat, -ada. (v. TdF jos ‘trepassa’)

trespè (de -) loc adv, cf Ubaud Dicort : « Se cauçar de trespè, se chausser à contre-pied » (v. TdF ‘trepèd (de)’)

trespeiraire : crivèl ; triador.

trespeirar (v. tr.) : crivelar de cerealum per ne tirar las pèiras pichonèlas.

trespelar (abs. Dicort) (v. tr.) : traçar (banhar entrò a (fins a) la pèl). (v. trespilar)

trespèrdre (v. tr.) : destermenar (far passar los limits) ; trebolar / desvariar / desturbelar.

trespèrdre (se) : se trebolar ; se desturbelar ; se desolar.

tresperdut, -uda : desvariat, -ada / desturbelat, -ada que jamai.

trespès nm : aplech de tres pes per montar un topin sul fuòc , per enauçar un semalon, un bugador...

trespilar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, mouiller jusqu’aux os » (v. Alibert). « trespilar » / « trespialar » : v. trespelar (abs. Dicort).

trespir : transsudacion / infiltracion.

trespirar 1 (v. intr.) (eliminar la susor) [veire transpirar, cf Ubaud Dicort] : tresbanhar / tressusar / transpirar ;

trespirar 2 (v. intr.) (s’infiltrar) , cf Ubaud Dicort : vinar. (v. TdF).

« tresplantar » : v. transplantar.

tresplomb : susplomb.

tresplombar (v. tr.) [v intr, (v. TdF e Alibert)] : susplombar / dominar ; sortir de l'aplomb / penjar.

tresponch nm, cf Ubaud Dicort : « piqué, travail fait à l’aiguille ou à l’alêne ; reprise, v. sarcidura » (v. TdF ‘trepoun’)

tresponcha / trespunta [veire tresponcha, cf Ubaud Dicort] nf : cobèrta picada ; picadura de sòla de sabata, de nas de sabata, « trépointe, bande de cuir entre deux autres cuirs pour soutenir une couture » (Vayssier) ; cadena de teulada. (v. TdF ‘trepouncho’)

tresponchar v (v. Ubaud Dicort e  Sèrras-Ess.) : « v tr, transpercer, v. trasforar, trepanar. R. tresponcha » (v. TdF ‘trepounta’)

tresponchon nm, cf Ubaud Dicort : (v. tresponcha)

tresponheira adj f e nf (v. Ubaud Dicort) : « gros ligneul servant à piquer les semelles ; lucarne, v. lobet 1 » (v. TdF ‘trepougneiro’)

Còrda tresponheira, v. linhòl. (v. TdF)

tresponheire nm (Alibert) : linhòl brave per picar las sabatas [v. tresponheira].

tresponheiritz nf, cf Ubaud Dicort : « piqueuse de semelles » TdF ‘trepougneiris’

trespónher / trespúnher [veire trespónher, cf Ubaud Dicort] (v. tr.) : picar una cobèrta, de sabatas...

trespontar (v. tr.) (abs. Dicort) : doblet de pontar ; far un triple pontatge.

tresprene v, cf Ubaud Dicort : « v tr, prendre plus qu’il ne faut, dérober, v. raubar » (v. TdF ‘treprene’)

trespúnher v (non preconizat Dicort) : v. trespónher.

trespunta nf (non preconizat Dicort) : v. tresponcha.

tres-quarts nm, cf Ubaud Dicort : « (rugby) trois-quarts » (v. Rapin)

tres-quatre nm, cf Ubaud Dicort : « (mus.) trois-quatre »

tres-quatre (far -) loc v : « (fam.) boîter » (Sèrras-Ess.)

tresquilh nm (v. Alibert) : angle al jòc de quilhas.

tressaber (v. tr.) : èsser fòrt assabentat sus quicòm.

tressalhiment nm : tresfoliment. (v. tressaliment)

tressalhir (R. VI, 532 - L. 372) [tressalir] (v. intr.) : tresfolir / tresanar / s'estrementir.

tressaliment nm (v. Ubaud Dicort e TdF) : « tressaillement » (Alibert)

tressalir v (v. Ubaud Dicort e TdF) : v. tressalhir  (abs. Dicort).

« tressar » e derivats : v. treçar / trenar.

tressaut : subresaut.

tressautar (v. intr.) : subresautar.

tressecadura (abs. Dicort) : accion o resulta de se tressecar.

tressecar (se) v pron : se secar complètament. (v. TdF)

tressecat, -ada adj : « desséché, ée » (v. TdF jos ‘tresseca’), magre, -a coma un clavèl.

tres-sèt nm pl, cf Ubaud Dicort : « tré-sept, jeu de cartes » (v. TdF)

tressièis [tres-sièis, cf Ubaud Dicort] nm : aigardent de mai de 85 grases [v. Azaïs] que, d'i ajustar d'aiga, se pòt far d'aigardent ordinari de 36 grases ; « trois-six, eau-de-vie à 36 degrés, alcool, v. aigardent » (v. TdF)

tressòl nm : blat roge (mena de froment de flor / de tria)

tressolièira nf, cf Ubaud Dicort : (v. tressòl)

tressorire [tressorrire (v. Ubaud Dicort e TdF) [v. sorrire 1]] (v. intr.)  : sorire imperceptiblament.

La Joconda quita pas de tressorire.

tressusada : brava susada.

tressusant, -a : tremp, -a de susor.

tressusar (v. intr.) : èsser tremp de susor.

tressusor nf : brava susor ; susor de fèbre ; susor de la mòrt ; paur granda / englasi / espavent.

trestalhar (v. tr.) : talhar tot lo torn d'una mota per la traire.

trestasós (a -) loc adv, cf Ubaud Dicort : v. trastasent (a -). (v. TdF jos ‘trastasènt’)

trestira nf : cavilha, « cheville qui assujettit un tenon dans une mortaise » TdF.

trestirar (v. tr.) : cavilhar, « perforer un tenon et une mortaise pour les cheviller » TdF.

trestolina nf, cf Ubaud Dicort : v. testolièira. (v. TdF jos ‘testouliero’)

trestombant (subs. m.) , cf Ubaud Dicort : cabussada / rebordelada.

trestombar [veire trastombar, cf Ubaud Dicort] (v. intr.) : capbordelar ; tombar delà.

trestornament : doblet de trastornament.

trestornar : doblet de trastornar.

tres-tres nm, cf Ubaud Dicort : « onomatopée du claquement des dents » TdF ‘tres-tres’

Faire tres-tres, grelotter ; frapper l’une contre l’autre les mains d’un petit enfant, pour le faire rire. (TdF)

tres-uèch 1 (mesura en musica) nm, cf Ubaud Dicort : « (mus.) trois-huit »

tres-uèch 2 (sistèma de trabalh) nm pl, cf Ubaud Dicort : « trois-huit »

tresumblar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, saluer très humblement, verbe burlesque formé avec la locution française :  je suis votre humble serviteur » (v. TdF ‘tres-umbla’)

tresvalar (v. tr. e intr.) : davalar ; baissar ; s'endormir.

tresvalon nm, cf Ubaud Dicort : « petit somme, v. penequet » TdF jos ‘trevalun’

tresvasar v : v. transvasar.

tres-vèrgas [tresvèrgas] (las -) : Orion / Los Tres Reis / Lo Rastèl.

tresvinar (v. intr.) : vinar / trespirar (en parlant de fustalha)

tresvira nf, cf Ubaud Dicort : « (marine) trévire »

tresvirador, -doira adj, cf Ubaud Dicort : « qui peut être [tresvirat] » Vernet Dict. gram. oc. p. 341

tresvirament nm, cf Ubaud Dicort : « bouleversement, épouvante, effroi ; chavirement, v. tresbastament » (v. TdF ‘treviramen’)

tresvirar (v. tr. ) , cf Ubaud Dicort : trasvirar. v. trasvirar.

tresvirat, -ada adj : « bouleversé, troublé, ée » (v. TdF jos ‘trevira’)

tretze (adj. n. c.) : 13.

tretzebranles nm, cf Ubaud Dicort : « enfant qui est toujours en mouvement, v. bolegon » (v. TdF ‘trege-brande’)

tretzelengas (adj. e subs. m. e f.) [nm (v. TdF ‘trege-lengo’)] : confleta (m. e f.)

tretzen, -a (adj. n. o.) : 13en, 13ena.

tretzena nf : tretze a quicòm prèp ; « treizième qu’on donne en sus de la douzaine » TdF jos ‘tregeno’.

tretzenaire, -aira (subs. e adj.) (v. tretzenatge) : complotaire, -a, « tripotier, ière ». (v. TdF ‘tregenaire’)

tretzenament adv, cf Ubaud Dicort : « treizièmement » (Fettuciari)