|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
trenta (adj. n. c.) : 30. De trenta, i a novembre, abril, junh e setembre, de vint-e-uèch pas
qu'un, totes los autres son de trenta
un, part l'annada sautarèla que n'a vint-e-nòu. Quand los Angleses ocupavan
Aquitània, revirèron mot per mot en anglés aquela
comptina occitana que se ditz totjorn en Bretanha Granda al jorn de
uèi. trenta dos adj num e nm inv : 32
« trente-deux » (v. Ubaud Dicc. scient.
p. 135) trenta un adj num e nm inv : 31, « trente et un » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 135). trenta unen [, -a] adj num e n : 31en, 31ena « trente et unième » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 135). trentada nf, cf Ubaud Dicort :
« coup de trident [v. trent], fourchée » TdF trentanèl (plt.) : èrba del cautèri (Daphne
Guidium), « sainbois » (Alibert) trentanèla nf : mena de drac « garou [= sainbois, v çai sus] ». (v. Alibert) trentanièr nm, cf Ubaud Dicort : « troupeau de trente
têtes, trente brebis ou chèvres » (v. TdF) trenta-quaranta nm, cf Ubaud Dicort : « trente et quarante, jeu de
hasard » TdF ‘trento-quaranto’ trenta-un nm, cf Ubaud Dicort :
« Jogar al trenta-un, jouer au trente et un, espèce
de jeu de cartes dans lequel on gagne lorsqu’on a trente et un points
dans les mains » TdF jos ‘trento’ trenta-un (sus son -) loc adv, cf Ubaud Dicort : « Èstre sus son
trenta-un, être en grande toilette ; Demorar sus son
trenta-un, s’en tenir là, ne plus bouger » (v. TdF jos ‘trento’) trenta-un-trenta-dos, cf Ubaud Dicort :
« Trenta-un, trenta-dos, lo darrièr sarra la
pòrta, c’est fini, par allusion aux brebis qu’on
compte par trentaines [v. trentanièr] » (v. TdF suppl) trentaunas nf, cf Ubaud Dicort :
« serpillière, grosse toile qui se vend ordinairement par
pièces de trente aunes » TdF ‘trento-auno’ trenten, -a adj num e n : 30en , 30ena (que n'a vint-e-nòu davant el, -a.) trentena nf / trentenat nm : trenta a quicòm prèp. trentenar (v. intr.) : far lo trenta per un, « produire trente pour un » TdF. trentenari 1 nm : trenta messas de seguida (una cada jorn) per un defuntat ; Un trentenari de messas. trentenari 2 [, -ària] adj (Laus ;
abs. Dicort) : que
dura trenta ans ; qu'a durat trenta ans, « trentenaire » (Per Noste). Un ostal trentenari. trentenat nm : v. trentena. trentenejar (v. intr.) : se sarrar de trenta ans. trenum nm, cf Ubaud Dicort :
« ce qui est tressé ou natté » TdF trepa nf, cf Ubaud Dicort :
« genêt épineux, v. argelàs ;
arrête-bœuf, v. tancabuòu » (v. TdF ‘trepo’) trepacaval nm, cf Ubaud Dicort :
« échinope à tête ronde, centaurée de
Malte, plantes qui font trépigner les chevaux » (v. TdF ‘trepo-chivau’) trepada : passejada ; escorreguda ; folastrejada. trepadissa : escorreguda amb sauts e folastrejadas. trepador : airal somsit pels pès en general ; airal
enauçat de cada part de la carrièira pels que caminan a
pè. (v. TdF) trepaire, -aira [~ -airitz] : persona que trepa, que folastreja. trepan : instrument de cirurgian per traucar los òsses del crani ; instrument per traucar la pèira ; aplech traucaire utilizat pels sondatges. trepanacion : accion o resulta de trepanar una persona. trepanadura nf, cf Ubaud Dicort :
« partie transpercée, épaisseur du sol
pénétrée par la pluie » TdF trepanant, -a adj, cf Ubaud Dicort :
« perçant, ante »
TdF’ trepanar (v. tr.) : « trépaner,
percer avec le trépan »; obrir la clòsca de
q.q. amb un trepan ; « traverser,
passer d’outre en outre ; frapper à la
tête » (v. TdF) trepar (v. intr.) (R. V, 417) : repetingar / cambadejar ; folastrejar ; sautar / dançar. Los anhelons e los drollons s'agradan de trepar. treparèl, -a n, cf Ubaud Dicort : v. trepaire. (v. TdF jos
‘trepaire’) trepa-trepa nf, cf Ubaud Dicort :
« frétillement, démangeaison » (v. TdF) trepe 1 nm, cf Ubaud Dicort :
« cabane de ramée établie au haut de trois arbres
à l’entrée d’une gorge où l’on tend
des filets pour prendre les ramiers. Un chasseur y guette les oiseaux et leur
fait prendre la direction des filets » TdF ‘trepe 1’ trepe 2 nm, cf Ubaud Dicort :
« genêt d’Angleterre, arbuste épineux qui fait
l’effet d’une chausse-trape » TdF ‘trepe 2’ trepeg nm, cf Ubaud Dicort :
« trépignement, piétinement, terre
piétinée » (v. TdF ‘trepé’) trepeire nm, cf Ubaud Dicort :
« fouleur de vendange »
TdF ‘trepièire’ trepejada : pesadas. trepejadís nm / trepejament nm : accion de trepar o de trepejar. trepejaire, -aira (~ -airitz) adj e n, cf Ubaud Dicort :
« celui, celle qui trépigne, qui piétine, qui marche
sur la pointe des pieds pour ne pas être entendu » TdF trepejament nm (v. Ubaud Dicort e TdF) : v. trepejadís. trepejar (v. intr. e tr.) : tustar dels pès de despièch ; « fouler aux pieds » (v. TdF). trepet nm, cf Ubaud Dicort :
« piège à oiseaux » TdF ‘trepet 2’ trepida nf, cf Ubaud Dicort :
« piétinement » TdF trepidacion : tremolason rapida e de pauc d'amplitud ; (t. tecn. de med.) : tremolament d'un malaut ; agitacion (R. II, 22). Las trepidacions d'un motor. La trepidacion de la vida modèrna. trepidant, -a adj (abs. Dicort) : « trépidant,
-e » (Laus,
Rapin) Una activitat trepidanta. trepidar (v. intr.) : subir de tremolasons rapidas e de pauc d'amplitud. trepilh : trepejadís [v. trepeg]. trepilhada nf, cf Ubaud Dicort : v. trepejada. (v. TdF jos ‘trepejado’) trepilhaire, -aira (~ -airitz) adj e n, cf Ubaud Dicort :
v. trepejaire. (v. TdF jos
‘trepejaire’) trepilhar (v. intr.) : doblet de trepejar. (v. TdF jos
‘trepiha’) trepir (v. tr.) (L. 372) : pompir / somsir. treponèma nm, cf Ubaud Dicort : « (biol.)
tréponème » (Per Noste) trepontin nm, cf Ubaud Dicort : « strapontin, tabouret ;
bateleur, farceur, bouffon ; petit homme rebondi » (v. TdF) TRES- : prefix que
vòl dire darrièr, a travèrs, al delà, de per
delà. (S muda, levat davant a, c, p, qu, t). [Cercatz a tras- çò
que trobaretz pas a tres- (v. Ubaud Dicort)] tres (adj. n. c.) : 3. tres cents ( adj. n. c.) :
300. [mas tres cent vint, tres cent trenta... (v.
Ubaud Dicort jos cent)] tres mila (adj. n. c.) : 3000. tres mila un (adj. n. c.) : 3001. tres mila unen [, -a] (adj. n. o.) : 3001en. |
|
tres miliards (adj.. n. c.) : 3 000 000 000. tres milions (adj. n. c.) : 3 000 000. tresanament nm, cf Ubaud Dicort :
« tressaillement, exaltation » TdF tresanant, -a adj, cf Ubaud Dicort : « exultant, tressaillant,
ante » TdF’ tresanar v e derivats : v.
trasanar (non preconizat Dicort). tresaur nm (v. Ubaud Dicort e Alibert) : « trésor ; le fisc » TdF jos ‘tresor’. « tresaur » e derivats : v. tesaur (non preconizat Dicort). tresaurièr,
-èira n, cf
Ubaud Dicort :
« trésorier, ière ; receveur des deniers
publics » TdF jos
‘tresourié’ tresaurariá
nf, cf Ubaud Dicort :
« trésorerie ; perception des deniers
publics » TdF ‘tresourarié’ tresauron nm, cf Ubaud Dicort :
« petit trésor »
TdF ‘tresouroun’ tresbanar v, cf Ubaud Dicort :
« v intr, disparaître derrière un sommet, v. trescolar » (v. TdF ‘trebana’) tres-banas nf, cf Ubaud Dicort :
« hoyau à trois fourchons » TdF ‘tres-bano’ tresbanhar (v. intr.) : susar / transpirar / tressusar. tresbarra : barra darrièr una pòrta ; barra en general. tresbarrar (v. tr.) : barrar amb una tresbarra ; tampar amb una barra. tresbast [ ~ trasbast] nm : accion de trabucar ; accion de se colcar (solelh). tresbastada
~ trasbastada (v. trasbastada) nf, cf Ubaud Dicort : « renversement de la charge d’un
bât ; travail fatigant, charge » TdF ‘trebastado’ Totas las tresbastadas son per ieu, je supporte le fardeau de tout, les
inconvénients, les reproches (v. TdF) tresbastaire ~ trasbastaire, -aira (~ -airitz) n, cf Ubaud Dicort :
« celui, celle qui chavire, qui tombe du bât » TdF ‘trebastaire’ tresbastament
~ trasbastament nm,
cf Ubaud Dicort :
« renversement de la charge d’un bât » TdF ‘trebastamen' tresbastar [ ~ trasbastar], cf Ubaud Dicort (v. intr.) : passar per dessús bast ; penjar d'un costat ; èsser a mand de tombar (en parlant de la carga d'una bèstia de bast) tresbaucar v, cf Ubaud Dicort :
« franchir, passer outre, dépasser, surpasser » TdF ‘trebauca’ tresbaudament nm, cf Ubaud Dicort :
« trémoussement, cahotage, secousse » TdF ‘trebaudamen’ tresbaudar v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, agiter violemment, troubler, mettre un corps ou un
liquide en mouvement » TdF ‘trebauda’ tresbaudar (se) v pron : « se
trémousser, se troubler, s’émouvoir. (TdF jos ‘trebauda’) tresbenca nf, cf Ubaud Dicort :
« fourche en bois à trois fourchons [v. trebenca] » TdF ‘trebenco’ tresbimbar v, cf Ubaud Dicort : « v tr e v intr chavirer, perdre l’aplomb, ballotter ; transporter » TdF ‘trebimba’. « tresbimbar » : v. çaijós. tresbingar (v. intr.) : trantolar ; pèrdre l'aplomb ; tombar. tresboliment : accion de bolir ; accion de rebolir (fermentar) ; reboliment / fermentacion. tresbolir (v. intr.) : bolir ; rebolir (fermentar) ; bolir de colèra / se montar. tresborre / tresborron [veire trasborre / trasborron, cf Ubaud Dicort] nm : rosigal (brota derraiga qu'es de copar) tresca nf : entrelaçament de vim ; farandola, dança, « contre-danse, branle (vieux) » TdF. ‘Canczon audi q'es bell'n tresca’ (Cançon de santa Fe.) trescada nf, cf Ubaud Dicort :
« filet de laine tressée qu’on met sur la tête
des boeufs » TdF suppl trescalan (plt.) : (Hypericum) trescalan jaune (plt.) : (Hypericum perfoliatum) trescalan pichon (plt.) : (Hypericum humifusum) trescalan roge (plt.) : (Erythrea centaurium) trescalen nm, cf Ubaud Dicort :
« lampe à trois bec et en poterie, v. calelh ;
chapeau tricorne » (v. TdF ‘trecalen’) trescambada nf, cf Ubaud Dicort :
« croc-en-jambe » (L.
369) trescambar (v. intr.) : metre un pè davant l'autre, caminar peniblament ; « courir vite, v. patusclar » (v. TdF). Faire
trescambar un enfant, apprendre un enfant
à marcher. (v. TdF) trescamp : èrm / frau / landa ; artiga / eissart. trescampalha nf, cf Ubaud Dicort :
« landes, terres incultes » TdF trescampar (v. tr. e intr.) : laurar un camp après tres ans de pausa ; laissar un camp se pausar ; venir incult, -a (camp) trescampàs : ermàs (landa bèla / landa granda) ; frau grand. trescantons (m. pl.
[Azaïs, Alibert ; mas v. Ubaud Dicort
p. 166 e TdF : nm]) :
airal que tres camins o tres carrièiras i se rejonhon. trescar (v. tr.) : trenar ; sautar ; dançar ; folastrejar. trescavilha nf, cf Ubaud Dicort : cavilha de lata (timon) de carreta ; « reculement d’une charrette [v. trescavilhièr] » (Alibert), « v. reculador » (v. TdF ‘trescaviho’). trescavilhièr
nm (v. trecavilhièr) : « reculement (ferrure fixée au
timon) »
(Carrasco)(. trescoa nf : pèça de l'arnesc que passa sus la cropa del caval. trescòl : pus cima de montanha ; asuèlh / avalida / orizont ; colcar d'un astre. trescolament nm / trescolatge (abs. Dicort) : accion de trescolar. trescolant, -a adj e n, cf Ubaud Dicort : « celui,
celle qui se dérobe, infidèle à sa parole, sur qui
l’on ne peut compter » TdF ‘trecoulant’ trescolar 1 (v. tr.) : colar / filtrar. trescolar 2 (v. intr. e tr.) : s'avalir / disparéisser darrièr la cima de la montanha ; davalar / se colcar (solelh), se colcar (astre) ; morir ; « dépasser le sommet, passer au-delà ; dépasser quelqu’un en marchant » TdF jos ‘trecoula’. Lo solelh ven de trescolar. La paura femna a trescolat. Trescolar l’aigavèrs, franchir le plus haut sommet. (v. TdF) trescolet [ / triscolet] nm (v. Ubaud Dicort e Alibert) : suquet (pus cima de ranquet) trescoleta nf, cf Ubaud Dicort :
« dégringolade, chute » TdF ‘trecouleto’ trescondre (v. intr.) (v. Ubaud Dicort e Alibert) : « v intr e v pron, se cacher derrière quelque chose », s'avalir a l'asuèlh / se colcar (astre). (v. TdF jos ‘trascoundre’) trescondut, -uda adj, cf Ubaud Dicort : « caché par un
obstacle » TdF jos
‘trascoundre’ trescorir v, cf Ubaud Dicort : « v tr, digérer, supporter,
souffrir quelque chose de fâcheux, R. tras, còr » (v. TdF ‘trecouri’ ;
e v. Honnorat) trescunh : rejòla / òlze / claveta (cunh que l'òm espinta a la cima d'una cavilha per l'empachar de bolegar) trescunhar (v. tr.) : clavar amb un trescunh. tres-dos nm, cf Ubaud Dicort :
« (mus.) trois-deux » |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|