trenta (adj. n. c.) : 30.

De trenta, i a novembre,

abril, junh e setembre,

de vint-e-uèch pas qu'un,

totes los autres son de trenta un,

part l'annada sautarèla

que n'a vint-e-nòu.

Quand los Angleses ocupavan Aquitània, revirèron mot per mot en anglés aquela comptina occitana que se ditz totjorn en Bretanha Granda al jorn de uèi.

trenta dos adj num e nm inv : 32 « trente-deux » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 135)

trenta un adj num e nm inv : 31, « trente et un » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 135).

trenta unen [, -a] adj num e n : 31en, 31ena « trente et unième » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 135).

trentada nf, cf Ubaud Dicort : « coup de trident [v. trent], fourchée » TdF

trentanèl (plt.) : èrba del cautèri (Daphne Guidium), « sainbois » (Alibert)

trentanèla nf : mena de drac « garou [=  sainbois, v çai sus]  ». (v. Alibert)

trentanièr nm, cf Ubaud Dicort : « troupeau de trente têtes, trente brebis ou chèvres » (v. TdF)

trenta-quaranta nm, cf Ubaud Dicort : « trente et quarante, jeu de hasard » TdF ‘trento-quaranto’

trenta-un nm, cf Ubaud Dicort : « Jogar al trenta-un, jouer au trente et un, espèce de jeu de cartes dans lequel on gagne lorsqu’on a trente et un points dans les mains » TdF jos ‘trento’

trenta-un (sus son -) loc adv, cf Ubaud Dicort : « Èstre sus son trenta-un, être en grande toilette ; Demorar sus son trenta-un, s’en tenir là, ne plus bouger » (v. TdF jos ‘trento’)

trenta-un-trenta-dos, cf Ubaud Dicort : « Trenta-un, trenta-dos, lo darrièr sarra la pòrta, c’est fini, par allusion aux brebis qu’on compte par trentaines [v. trentanièr] » (v. TdF suppl)

trentaunas nf, cf Ubaud Dicort : « serpillière, grosse toile qui se vend ordinairement par pièces de trente aunes » TdF ‘trento-auno’

trenten, -a adj num e n : 30en , 30ena (que n'a vint-e-nòu davant el, -a.)

trentena nf / trentenat nm : trenta a quicòm prèp.

trentenar (v. intr.) : far lo trenta per un, « produire trente pour un » TdF.

trentenari 1 nm : trenta messas de seguida (una cada jorn) per un defuntat ;

Un trentenari de messas.

trentenari 2 [, -ària] adj (Laus ; abs. Dicort) : que dura trenta ans ; qu'a durat trenta ans, « trentenaire » (Per Noste).

Un ostal trentenari.

trentenat nm : v. trentena.

trentenejar (v. intr.) : se sarrar de trenta ans.

trenum nm, cf Ubaud Dicort : « ce qui est tressé ou natté » TdF

trepa nf, cf Ubaud Dicort : « genêt épineux, v. argelàs ; arrête-bœuf, v. tancabuòu » (v. TdF ‘trepo’)

trepacaval nm, cf Ubaud Dicort : « échinope à tête ronde, centaurée de Malte, plantes qui font trépigner les chevaux » (v. TdF ‘trepo-chivau’)

trepada : passejada ; escorreguda ; folastrejada.

trepadissa : escorreguda amb sauts e folastrejadas.

trepador : airal somsit pels pès en general ; airal enauçat de cada part de la carrièira pels que caminan a pè. (v. TdF)

trepaire, -aira [~ -airitz] : persona que trepa, que folastreja.

trepan : instrument de cirurgian per traucar los òsses del crani ; instrument per traucar la pèira ; aplech traucaire utilizat pels sondatges.

trepanacion : accion o resulta de trepanar una persona.

trepanadura nf, cf Ubaud Dicort : « partie transpercée, épaisseur du sol pénétrée par la pluie » TdF

trepanant, -a adj, cf Ubaud Dicort : « perçant, ante » TdF

trepanar (v. tr.) : « trépaner, percer avec le trépan »; obrir la clòsca de q.q. amb un trepan ; « traverser, passer d’outre en outre ; frapper à la tête » (v. TdF)

trepar (v. intr.) (R. V, 417) : repetingar / cambadejar ; folastrejar ; sautar / dançar.

Los anhelons e los drollons s'agradan de trepar.

treparèl, -a n, cf Ubaud Dicort : v. trepaire. (v. TdF jos ‘trepaire’)

trepa-trepa nf, cf Ubaud Dicort : « frétillement, démangeaison » (v. TdF)

trepe 1 nm, cf Ubaud Dicort : « cabane de ramée établie au haut de trois arbres à l’entrée d’une gorge où l’on tend des filets pour prendre les ramiers. Un chasseur y guette les oiseaux et leur fait prendre la direction des filets » TdF ‘trepe 1’

trepe 2 nm, cf Ubaud Dicort : « genêt d’Angleterre, arbuste épineux qui fait l’effet d’une chausse-trape » TdF ‘trepe 2’

trepeg nm, cf Ubaud Dicort : « trépignement, piétinement, terre piétinée » (v. TdF ‘trepé’)

trepeire nm, cf Ubaud Dicort : « fouleur de vendange » TdF ‘trepièire’

trepejada : pesadas.

trepejadís nm  / trepejament nm  : accion de trepar o de trepejar.

trepejaire, -aira (~ -airitz) adj e n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui trépigne, qui piétine, qui marche sur la pointe des pieds pour ne pas être entendu » TdF

trepejament nm (v. Ubaud Dicort e TdF) : v. trepejadís.

trepejar (v. intr. e tr.) : tustar dels pès de despièch ; « fouler aux pieds » (v. TdF).

trepet nm, cf Ubaud Dicort : « piège à oiseaux » TdF ‘trepet 2’

trepida nf, cf Ubaud Dicort : « piétinement » TdF

trepidacion : tremolason rapida e de pauc d'amplitud ; (t. tecn. de med.) : tremolament d'un malaut ; agitacion (R. II, 22).

Las trepidacions d'un motor.

La trepidacion de la vida modèrna.

trepidant, -a adj (abs. Dicort) : « trépidant, -e » (Laus, Rapin)

Una activitat trepidanta.

trepidar (v. intr.) : subir de tremolasons rapidas e de pauc d'amplitud.

trepilh : trepejadís [v. trepeg].

trepilhada nf, cf Ubaud Dicort : v. trepejada. (v. TdF jos ‘trepejado’)

trepilhaire, -aira (~ -airitz) adj e n, cf Ubaud Dicort : v. trepejaire. (v. TdF jos ‘trepejaire’)

trepilhar (v. intr.) : doblet de trepejar. (v. TdF jos ‘trepiha’)

trepir (v. tr.) (L. 372) : pompir / somsir.

treponèma nm, cf Ubaud Dicort : « (biol.) tréponème » (Per Noste)

trepontin nm, cf Ubaud Dicort : « strapontin, tabouret ; bateleur, farceur, bouffon ; petit homme rebondi » (v. TdF)

TRES- : prefix que vòl dire darrièr, a travèrs, al delà, de per delà. (S muda, levat davant a, c, p, qu, t). [Cercatz a tras- çò que trobaretz pas a tres- (v. Ubaud Dicort)]

tres (adj. n. c.) : 3.

tres cents ( adj. n. c.) : 300. [mas tres cent vint, tres cent trenta... (v. Ubaud Dicort jos cent)]

tres mila (adj. n. c.) : 3000.

tres mila un (adj. n. c.) : 3001.

tres mila unen [, -a] (adj. n. o.) : 3001en.

 

 

tres miliards (adj.. n. c.) : 3 000 000 000.

tres milions (adj. n. c.) : 3 000 000.

tresanament nm, cf Ubaud Dicort : « tressaillement, exaltation » TdF

tresanant, -a adj, cf Ubaud Dicort : « exultant, tressaillant, ante » TdF

tresanar v e derivats : v. trasanar (non preconizat Dicort).

tresaur nm (v. Ubaud Dicort e Alibert) : « trésor ; le fisc » TdF jos ‘tresor’. « tresaur » e derivats : v. tesaur (non preconizat Dicort).

tresaurièr, -èira n, cf Ubaud Dicort : « trésorier, ière ; receveur des deniers publics » TdF jos ‘tresourié’

tresaurariá nf, cf Ubaud Dicort : « trésorerie ; perception des deniers publics » TdF ‘tresourarié’

tresauron nm, cf Ubaud Dicort : « petit trésor » TdF ‘tresouroun’

tresbanar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, disparaître derrière un sommet, v. trescolar » (v. TdF ‘trebana’)

tres-banas nf, cf Ubaud Dicort : « hoyau à trois fourchons » TdF ‘tres-bano’

tresbanhar (v. intr.) : susar / transpirar / tressusar.

tresbarra : barra darrièr una pòrta ; barra en general.

tresbarrar (v. tr.) : barrar amb una tresbarra ; tampar amb una barra.

tresbast [ ~ trasbast] nm : accion de trabucar ; accion de se colcar (solelh).

tresbastada ~ trasbastada (v. trasbastada) nf, cf Ubaud Dicort : « renversement de la charge d’un bât ; travail fatigant, charge » TdF ‘trebastado’

Totas las tresbastadas son per ieu, je supporte le fardeau de tout, les inconvénients, les reproches (v. TdF)

tresbastaire ~ trasbastaire, -aira (~ -airitz) n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui chavire, qui tombe du bât » TdF ‘trebastaire’

tresbastament ~ trasbastament nm, cf Ubaud Dicort : « renversement de la charge d’un bât » TdF ‘trebastamen'

tresbastar [ ~ trasbastar], cf Ubaud Dicort (v. intr.) : passar per dessús bast ; penjar d'un costat ; èsser a mand de tombar (en parlant de la carga d'una bèstia de bast)

tresbaucar v, cf Ubaud Dicort : « franchir, passer outre, dépasser, surpasser » TdF ‘trebauca’

tresbaudament nm, cf Ubaud Dicort : « trémoussement, cahotage, secousse » TdF ‘trebaudamen’

tresbaudar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, agiter violemment, troubler, mettre un corps ou un liquide en mouvement » TdF ‘trebauda’

tresbaudar (se) v pron : « se trémousser, se troubler, s’émouvoir. (TdF jos ‘trebauda’)

tresbenca nf, cf Ubaud Dicort : « fourche en bois à trois fourchons [v. trebenca] » TdF ‘trebenco’

tresbimbar v, cf Ubaud Dicort : « v tr e v intr chavirer, perdre l’aplomb, ballotter ; transporter » TdF ‘trebimba’. « tresbimbar » : v. çaijós.

tresbingar (v. intr.) : trantolar ; pèrdre l'aplomb ; tombar.

tresboliment : accion de bolir ; accion de rebolir (fermentar) ; reboliment / fermentacion.

tresbolir (v. intr.) : bolir ; rebolir (fermentar) ; bolir de colèra / se montar.

tresborre / tresborron [veire trasborre / trasborron, cf Ubaud Dicort] nm : rosigal (brota derraiga qu'es de copar)

tresca nf : entrelaçament de vim ; farandola, dança, « contre-danse, branle (vieux) » TdF.

‘Canczon audi q'es bell'n tresca’ (Cançon de santa Fe.)

trescada nf, cf Ubaud Dicort : « filet de laine tressée qu’on met sur la tête des boeufs » TdF suppl

trescalan (plt.) : (Hypericum)

trescalan jaune (plt.) : (Hypericum perfoliatum)

trescalan pichon (plt.) : (Hypericum humifusum)

trescalan roge (plt.) : (Erythrea centaurium)

trescalen nm, cf Ubaud Dicort : « lampe à trois bec et en poterie, v. calelh ; chapeau tricorne » (v. TdF ‘trecalen’)

trescambada nf, cf Ubaud Dicort : « croc-en-jambe » (L. 369)

trescambar (v. intr.) : metre un pè davant l'autre, caminar peniblament ; « courir vite, v. patusclar » (v. TdF).

Faire trescambar un enfant, apprendre un enfant à marcher. (v. TdF)

trescamp : èrm / frau / landa ; artiga / eissart.

trescampalha nf, cf Ubaud Dicort : « landes, terres incultes » TdF

trescampar (v. tr. e intr.) : laurar un camp après tres ans de pausa ; laissar un camp se pausar ; venir incult, -a (camp)

trescampàs : ermàs (landa bèla / landa granda) ; frau grand.

trescantons (m. pl. [Azaïs, Alibert ; mas v. Ubaud Dicort p. 166 e TdF : nm]) : airal que tres camins o tres carrièiras i se rejonhon.

trescar (v. tr.) : trenar ; sautar ; dançar ; folastrejar.

trescavilha nf, cf Ubaud Dicort : cavilha de lata (timon) de carreta ; « reculement d’une charrette [v. trescavilhièr] » (Alibert), « v. reculador » (v. TdF ‘trescaviho’).

trescavilhièr nm (v. trecavilhièr) : « reculement (ferrure fixée au timon) » (Carrasco)(.

trescoa nf : pèça de l'arnesc que passa sus la cropa del caval.

trescòl : pus cima de montanha ; asuèlh / avalida / orizont ; colcar d'un astre.

trescolament nm / trescolatge (abs. Dicort) : accion de trescolar.

trescolant, -a adj e n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui se dérobe, infidèle à sa parole, sur qui l’on ne peut compter » TdF ‘trecoulant’

trescolar 1 (v. tr.) : colar / filtrar.

trescolar 2 (v. intr. e tr.) : s'avalir / disparéisser darrièr la cima de la montanha ; davalar / se colcar (solelh), se colcar (astre) ; morir ; « dépasser le sommet, passer au-delà ; dépasser quelqu’un en marchant » TdF jos ‘trecoula’.

Lo solelh ven de trescolar.

La paura femna a trescolat.

Trescolar l’aigavèrs, franchir le plus haut sommet. (v. TdF)

trescolet [ / triscolet] nm (v. Ubaud Dicort e Alibert) : suquet (pus cima de ranquet)

trescoleta nf, cf Ubaud Dicort : « dégringolade, chute » TdF ‘trecouleto’

trescondre (v. intr.) (v. Ubaud Dicort e Alibert) : « v intr e v pron, se cacher derrière quelque chose », s'avalir a l'asuèlh / se colcar (astre). (v. TdF jos ‘trascoundre’)

trescondut, -uda adj, cf Ubaud Dicort : « caché par un obstacle » TdF jos ‘trascoundre’

trescorir v, cf Ubaud Dicort : « v tr, digérer, supporter, souffrir quelque chose de fâcheux, R. tras, còr » (v. TdF ‘trecouri’ ; e v. Honnorat)

trescunh : rejòla / òlze / claveta (cunh que l'òm espinta a la cima d'una cavilha per l'empachar de bolegar)

trescunhar (v. tr.) : clavar amb un trescunh.

tres-dos nm, cf Ubaud Dicort : « (mus.) trois-deux »