trempadura : partida trempada, molhada.

trempaire, -aira [~ - airitz] : persona que trempa quicòm.

trempa-l’ase nm, cf Ubaud Dicort : « musard, lendore, lambin qui laisse tremper l’âne dans le gué » (v. TdF ‘trempo-l’ase’)

trempament : immersion dins un liquid.

trempa-pan-blanc (faire -) loc v, cf Ubaud Dicort : « tremper dans l’eau par accident, en style familier » TdF ‘trempo-pan…’

trempar 1 (v. tr.) : banhar / traçar / molhar ; ajustar d'aiga a quicòm ; immergir ; refregir subran un metal calfat a blanc per li balhar mai de fòrça ; balhar d'energia, de caractèr, de fòrça d'arma a q.q.

Aquela ramada (pissada) m'a trempat.

Trempar son vin.

Trempar de pan dins son vin.

Trempar la sopa : vojar lo bolhon sus las trempas.

Trempar lo linge, las mans, lo còrs... dins l'aiga.

Trempar un metal.

Trempar de veire.

Las espròvas de la vida l'an plan trempat.

trempar (se) : se banhar (prene un banh) ; se traçar / se banhar jos la pluèja entrò a la pèl (fins a la pèl)

S'es trempada dins la ribièira.

Me siái trempada, que ploviá a semals.

trempar 2  (v. intr.) : demorar dins l'aiga ; èsser complici dins quicòm.

Lo linge trempa dins la bacina.

A trempat dins aquel afar.

trempar (far -) : metre quicòm a trempar.

Far trempar la merlussa.

trempariá : airal que i se trempa metal, veire o papièr.

« trempassar » : v. trespassar.

trempatge : linge mes a trempar.

trempe, -pa adj, cf Ubaud Dicort : v. tremp 2.

trempeta : pichon tròç de pan que l'òm trempa dins un uòu a la còca o dins un liquid (vin, salsa...) ; pichona piqueta (vin de raca) ; pichona sopa.

Far trempeta dins un veirat de vin.

trempièr, -ièira : relatiu, -iva a la piqueta (vin de raca)

Tina trempièira, cuve à piquette. (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘trempié’)

Tonèl trempièr.

Barrica trempièira.

trempilhon : diminutiu de trempeta.

trempon nm, cf Ubaud Dicort : « creux plein d’eau dans lequel les vanniers font tremper leurs brins d’osier » TdF

tremuèja : caissa en forma de tronc de piramida o de còn trasvirats (invertits) que foncciona coma un embut pel traucàs de l'ennaut e pel trauc de l'enbàs.

Tremuèja pel cerealum.

Tremuèja per la vendémia.

tremujar (v. tr.) (v. Ubaud Dicort e Alibert) : vojar, o remenar, o cambiar la vendémia o lo gran dins la tremuèja

tren 1  nm : (mejan de transpòrt ; seguida de causas) , cf Ubaud Dicort. « tren » (fr.) – «  trin » : v. traïn 1 (abs. Dicort)

tren 2 (partida d’una còrda) nm, cf Ubaud Dicort : « toron, brin de corde » TdF ‘tren 1’

tren 3 (peça de buòu) nm, cf Ubaud Dicort : « trumeau, jarret de bœuf ou de vache » TdF ‘tren 2’

tren 4 ~ trin (biais d’anar) nm : veire traïn 2, cf Ubaud Dicort.

trena 1 nf : nata ; entrelaçament de fials (fils), de pels, de cordilhs, de còrdas... ; entrelaçament de rams plegadisses per ne garnir una cleda.

D'unas filhas se fan de trenas.

trena 2 nf (plt.) : correjòla (Convolvulus arvensis) ; selva maire / cabrifuèlh (Lonicera caprifolium ; traïnassa / tirasseta (Polygonum aviculare)

trena de sèrp (plt.) (f.) : nap del diable (Bryonia dioica)

trenada : contengut d'una trena ; cledon.

trenaire, -aira (~ -airitz) n, cf Ubaud Dicort : « tresseur, euse » TdF

trenar 1 (v. tr.) , cf Ubaud Dicort : natar ; trelhar / entrelaçar / entrecrosar.

Trenar lo pel.

Trenar un panièr, una desca.

trenar 2 (v. intr.) , cf Ubaud Dicort : renar. (v. TdF ‘trena 2’)

trenassa (plt.) : correjòla (Convolvulus arvensis)

trenat 1 nm : trelha / trilha / rasimièira / autinada.

trenat 2, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « tressé, ée » TdF jos ‘trena’

trenca nf, cf Ubaud Dicort : « pioche, houe à lame courbe » (v. TdF), marra en general (magalh de la lama larga) ; fossor (magalh de la lama ponchuda) ; bicat / bicada ; rabassièr ; pic / pica.

trencaamètlas : v. trencamètlas, cf Ubaud Dicort.

trenca-balança (m.) [trencabalança nf, cf Ubaud Dicort] : esitacion. 

Èsser sul trenca-balança [Èstre sus la trencabalança (v. TdF ‘trenco-balanço’)] : balançar / esitar.  

Èstre en trencabalança, être indécis, en suspens. (v. Ubaud Dicort e TdF ‘trenco-balanço’).

trencable, -bla adj (abs. Dicort) : que pòt èsser trencat, -ada, « sécable, cassable » (Laus).

trenca cebas [trencacebas] (f.) : mena d'insècte (Grillotalpa vulgaris)

trencacòl nm : « coupe-gorge [v. escanador] » (Laus)

trencacòl (a -) loc adv, cf Ubaud Dicort : « à tombeau ouvert » (Sèrras-Ess.)

trencada nf (Alibert) : valat ; copa longaruda dins la tèrra (t. a.) ; colica ; dolors de femnas en jasilhas [v. trencadas].

Trencada d'escolament de las aigas.

Trencada de soldats.

trenca dalha [trencatalha nf, cf Ubaud Dicort p. 160] (plt.) (f.) : èrba dels passerons (Polygonum aviculare)

trencadas (mals del ventre) nf pl, cf Ubaud Dicort : « colique ; douleurs de l’accouchement » (Sèrras-Ess.)

trencadaurar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, dorer (un livre) sur tranche »

trencadent n : amètla del clòsc tendre que pòt èsser copat amb las dents.

trenca det (f.) [trencadet nm, cf Ubaud Dicort] : cadèla (mena d' insècte) (Fornicula)

trencadís 1 nm : « bris, choses tranchées » ; chapladís. (v. TdF)

trencadís 2, -issa adj (abs. Dicort) : de bon trencar ; « tranchant, -e » (Per Noste).

 

 

trencador 1 (abs. Dicort) : galon / gal de trenca. v. gal de trenca.

Lo rabassièr cura los besals, lo trencador talha èrbas o raices de cada part del besal

trencador 2 (R. V, 417) (abs. Dicort), -airitz : persona que trenca. (v. trencaire)

trencadura : copadura / talhadura / encisa ; chapladura (causas achiquetadas o bresadas)

trencafila : sarcidura (t. tecn. de cordonièr, de religaire...) (v. TdF ‘trenco-filo’)

trencafilar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, (reliure) tranchefiler » (Laus, Per Noste)

trencaire, -aira [~ -airitz] n : trencador, -airitz ; boscatièr, -ièira ; « casseur de noix ou d’amandes ; casse-noisette ». (v. TdF)

trenca-l'aiga (f.) [nm (v. Ubaud Dicort e TdF ‘trenco-l’aigo’)] : trenquièira / escrabida (crustacèu de riu) (Gammarus pulex)

trencalard (m.) : cotelàs per copar lo lard.

trencalesca (m. e f.) [nm, cf Ubaud Dicort] : « trancheur de soupes » ; persona de bon conselh. (v. TdF ‘trenco-lesco’)

trencament : accion de trencar quicòm ; accion de còrmacar q.q. ; còpacap / embestiament / còrmacada.

trenca-amètlas (m. e f.) [trencamètlas nm, cf Ubaud Dicort] : « casseur d’amandes ; enfonceur de portes ouvertes » ; confleta (m. e f.) : persona que se confla. (v. TdF ‘trenco-amelo’)

trencant 1 nm : talhant (costat de lama que trenca, que talha) ; corondat.

Trencant de dalha, de cotèl : talhant de dalha, de cotèl.

Un trencant de pòstes : un corondat de pòstes.

trencant 2, -a adj : que talha, que trenca, que còpa.

trencapesolhs adj, cf Ubaud Dicort : « qui écrase les poux » (Païzans del Roergue p. 324)

trencar / trincar [veire trencar, cf Ubaud Dicort] (v. tr.) : talhar / copar net ; bicar / sarclar ; fendilhar ; decidir ; còrmacar ; traversar / corchar (prene una acorcha)

Un cotèl que còpa trenca aisidament.

Los fars de l'autò trencavan la nuèch.

Per trencar las èrbas cal un brave bicador.

La bisa canina li trencava los pòts.

Trencar una question.

Trencar dins lo viu.

Aquela marrida novèla m'a trencat lo còr.

Trencar a travèrs lo bòsc : prene l'acorcha.

trencason nf, cf Ubaud Dicort : « brisure, rupture [v. R. V, 417], destruction » (Honnorat)

trencat 1 nm, cf Ubaud Dicort : « sillon qui croise les raies d’écoulement et en reçoit les eaux » TdF

trencat 2, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « tranché, coupé ; retranché, juché, perché ; toqué, timbré » TdF jos ‘trenca’

trencatalha nf, cf Ubaud Dicort : « renouée, plante que l’on employait contre les coupures, v. sagnosa, tirassa » (v. TdF ‘trenco-taio’)

trenca veire (f.) [trencaveire nm] (plt.) : pè de lop / pata d'auca (Ranunculus ficaria)

trencavena (m.) : valat curat lo long d'una randa per empachar las raices (racinas) de traçar.

trenchet nm, cf Ubaud Dicort (R. V, 417) : aplech de fabre per copar lo fèrre, de cordièr, de borralièr, de cordonièr, de plombièr... (v. trenquet 1)

trencon nm, cf Ubaud Dicort : « piochon, v. magalhon » (v. TdF)

trençon nm, cf Ubaud Dicort : « recoupe, résidu grossier de la farine, v. bren, reprim » (v. TdF)

trenèl nm : cordilh de trena ; trena pichona ; peralièira (cledon per que lo peral (formatge fresc) s'estorre) ; tripon (tripas de feda estacadas en bòla amb una autra tripa) [v. trenèls].

trenèla : trena polida ; cima de cordatge.

trenèls nm pl, cf Ubaud Dicort : « paquets de tripes » (Laus). (v. tripons)

treneta : trena pichonèla.

trenhol  nm cf Ubaud Dicort : v. trenhon. (v. trenholar)

trenholaire nm cf Ubaud Dicort : v. trenhonaire. (v. Alibert)

trenholar v cf Ubaud Dicort : v. trenhonar. (v. Alibert)

trenholet nm, cf Ubaud Dicort : « carillon » (Alibert). (v. trenhonet]

trenhon nm, cf Ubaud Dicort : « sonnerie à trois cloches ; carillon ; vacarme, tapage, dispute » TdF ‘trignoun’. « trenhon » e derivats : v. trinhon e derivats (non preconizats Dicort).

trenhonada nf, cf Ubaud Dicort : « carillon » TdF ‘trignounado’

trenhonaire nm (v. Ubaud Dicort e Alibert) : « carillonneur » TdF ‘trignounaire’

trenhonar v (v. Ubaud Dicort e Alibert) : « v intr et tr, carillonner » TdF ‘trignouna’

trenhonatge nm, cf Ubaud Dicort : « action de carillonner » TdF ‘trignounage’

trenhonet nm, cf Ubaud Dicort : « petit carillon » TdF ‘trignounet’

trenon 1 nm, cf Ubaud Dicort : « petit train, tapage que fait un enfant » TdF ‘trenoun 2’

trenon 2 nm, cf Ubaud Dicort (v. tren 2) : « brin d’une tresse, bout de tresse » TdF ‘trenoun 1’

trenquejaire, -aira [~ -airitz] : persona que trenqueja.

trenquejar (v. tr.) : bicar / sarclar ; fotjar.

trenquejatge : accion de trenquejar.

trenquet 1 nm (Alibert) : doblet de trenchet.

trenquet 2 nm : sus una nau de dos mastes o mai, lo mast pus prèp de la proa ; rastèl del pòrc maselat ; costilhon de pòrc a la sal ; ventadoira. (v. TdF ‘trenquet’)

trenqueta / trinqueta [veire trenqueta, cf Ubaud Dicort] nf : trenca pichona ; vela del trinquet (mar.)

trenquetaire nm, cf Ubaud Dicort : « vanneur qui se sert d’un tarare » TdF

trenquetar v, cf Ubaud Dicort  (v. trenquet 2) : « v tr, vanner avec le tarare » TdF

trenquetin nm, cf Ubaud Dicort : « trinquetin, petite voile enverguée sur l’antenne d’un bateau à voiles latines » TdF

trenquièira : escrabida / trenca l'aiga (crustacèu de riu)

trenquièr nm (TdF ; abs. Dicort) : mena de rasim negre.

trent nm, cf Ubaud Dicort : « trident, fourche à trois dents servant à remuer le fumier [v. trident] ; râteau à trois dents ; baudrier d’Orion, constellation » TdF