traumatològ, -a (abs. Dicort) : especialista (m. e f.) de traumatologia. (v. traumatologista)

traumatologia : partida de la cirurgia e de la medecina que se carga dels traumatismes.

traumatologic, -a : relatiu, -iva a la traumatologia, als traumatismes.

traumatologista n (dels dos genres), cf Ubaud Dicort : « traumatologiste » (Per Noste)

traumatopnèa (f.) : fenomèns respiratòris que se fan entendre a la sortida e a l'intrada de l'aire, quand una plaga toracica met en comunicacion la pleura amb l'atmosfèra.

traumatropisme : tropisme amodat per un traumatisme.

traunha : fumard bèl (aucèl aqüatic) (Podiceps)

traunhon : cabusson (mena d'aucèl) (Podiceps cristatus) (P. auritus) ; (P. rubricollis) ; (P. cornutus) ; (P. griseigena) ; (P. nigricollis)

traupeire nm, -eira : persona que traupís (que cauca) la vendémia.

traupidoira : caucadoira (tina que l'òm i cauca la vendémia)

traupilhar (v. tr.) : traupir / pompir / prautir / caucar.

traupir (v. tr.) : prautir / caucar / pompir ; trepejar de colèra.

trauquèlha : cavitat dins las ròcas.

trauquet : trauc pichon.

Faire trauquet, percer les nuits, passer la nuit entière au jeu ou à se divertir, v. traucada. (v. TdF)

trauquilh : trauquet / trauc pichon.

trauquilhar (v. tr.) : far de trauquilhs.

trauquilhejar (v. tr.) : frequentatiu de trauquilhar.

trauquilhon : trauquilh pichonèl.

trauquilhós, -osa : porós, -osa.

trautís (m.) (v. Ubaud Dicort, Vayssier e TdF) : femnòta viva, activa, afasendada. (v. trantís)

trava : pèça de fust per manténer las cledissas (los cledisses) d'una carreta ; entrava.

travada : espaci entre doas fustas ; ensemble de las fustas d'un estatge ; ponde naut.

travadèl : trava / entrava.

travar (v. tr.) : entravar (far travatèla / far croqueta, clavar las cambas de q.q.) ; fixar / arrestar / puntar.

travar (se) : s'entravar.

travason nf : ensemble de fustas.

travatèl : cabiron (pèça de fust de teulada que pòrta latas e doèla)

travatèla 1 nf : entrava (e non pas « cròc-en-camba » (fr.))

travatèla 2 nf / travet nm / traveta nf : pèça de fustam pausada sus las fustas o las parets per portar lo plancat.

travatelar (v. tr.) : pausar las travetas.

travatelatge nm, cf Ubaud Dicort : v. travetatge. (v. TdF jos ‘travetage’)

trave : galatàs d'un buron.

« travèla » - « travelar » : v. taravèla - taravelar.

travelling nm (angl.) : artifici de mesa en scèna que consistís a filmar quicòm amb un aparelh mobil ; l'aparelh meteis.

travelling optic nm : sistèma que permet d'obténer los meteisses efèctes qu'amb l'aparelh mobil, de mercé un objectiu de focala variabla. v. zoom.

travèrs 1 (subs.) : penjal / pendís (airal bravament penjalut) ; pendís de costal ; pendís de colina ; espandi ; espessor.

Plantèt sa vinha per un travèrs.

Un grand travèrs de mar.

Un travèrs de det de vin : l'espessor d'un det.  (v. travèrs-det)

travèrs 2 (adv.) : de galís ; al senscontra :

Parlar a tòrt e a travèrs.

A travèrs (loc. adv.) : pel mièg.

A travèrs camps.

De travèrs (adj.) : que va pas plan.

Far quicòm de travèrs.

En travèrs (loc. adv.) : de galís / de bescaire / oblicament.

Se metre en travèrs, (fig.) gêner, s’opposer à la marche. (Laus)

A travèrs de (loc. prep.) : en travèrs de.

travèrs 3, -a (adj.) : reborsièr, -ièira / reguèrgue, -a (v. TdF ‘travers 2’) ; desgordit, -ida / rusat, -ada.

D'unas personas son plan travèrsas (reguèrgas)

Los escolans son bravament travèrses (rusats)

Aqueles escolièrs son travèrs, ces écoliers sont méchants, contrariants. (v. Honnorat)

travèrsa : camin de travèrsa / acòrcha ; carrièira transversala ; pèça de fust pausada en travèrs ; empacha / empachament / obstacle / contrarietat ; vent del nòrd o del nòrd-oèst, segon los airals ; colina de traversar.

Las travèrsas d'un camin de fèrre.

Las travèrsas de la vida las cal ben endurar.

Travèrsa de bordiga.

Vent de travèrsa.

Travèrsa vòl tanben dire androna. v. androna.

traversable, -bla adj, cf Ubaud Dicort : « traversable » (Laus)

traversada : viatge per mar.

traversan : pèça de menusariá pausada en travèrs ; mena de filat de pesca ; coissinièira de lièch longaruda.

traversar 1 (v. tr.) : passar de part en part ; traucar de part en part ; passar a travèrs ; laurar en travèrs.

M'es estat arribat de traversar la nuèch.

Traversar un bòsc.

Traversar un tèrme.

Lo grand solelh travèrsa las cortinas.

La Victorina travèrsa una marrida passa.

traversar 2 (v. intr.) : far obstacle / contrar (se metre en travèrs de quicòm o de q.q.) ; plòure bravament :

La pluèja a traversat.

 

 

 

traversassa nf, cf Ubaud Dicort : « mauvaise traverse ou vilaine traverse [v. travèrsa] » TdF

travèrs-det nm, cf Ubaud Dicort : « travers de doigt » (L. 371)

traverseta nf, cf Ubaud Dicort : « petite traverse, ruelle ; malice, méchanceté » TdF

traversièira nf, cf Ubaud Dicort : « sillon transversal, que l’on creuse dans un champ pour faciliter l’écoulement des eaux » TdF

traversièiras (f. pl.) : regòlas transversalas per tirar las aigas de per un camp. (v. çai sus)

traversièr 1 nm : traversan (coissinièira de lièch longaruda)

traversièr 2, -ièira adj : que se met en travèrs / que contra.

Es traversièira que jamai, que res li agrada pas !

traverson nm, cf Ubaud Dicort : « petite traverse, bout de traverse, ruelle » TdF

traversut, -uda : plen, -a de travèrses.

travertin nm, cf Ubaud Dicort : « travertin » (Per Noste)

travestiment nm, cf Ubaud Dicort : v. transvestiment.

travestir v (v. Ubaud Dicort e  Fettuciari)  : v. transvestir.

travestisme nm, cf Ubaud Dicort : v. transvestisme.

travestit, -ida adj e n, cf Ubaud Dicort : v. transvestit.

travet nm / traveta nf : travatèla v. pus naut (travatèla 2).

travetar (v. tr.) : pausar de travetas.

travetatge nm, cf Ubaud Dicort : « pose des solives, nombre de solives, solivage d’un plancher » TdF

traveton nm, cf Ubaud Dicort : « petite solive, soliveau » TdF. (v. travatèl)

travi nm, cf Ubaud Dicort : « carrefour ; touffe d’herbes où les loups ont coutume de pisser ou de fienter, v. tribe » (v. TdF)

travolh : tresol / debanador / debanadoira.

travolhar [ ~ entravolhar] (v. tr. e intr.) : debanar ; encabdelar (lana, coton...)

travon nm, cf Ubaud Dicort : « petit soliveau » TdF

TRE- : tot çò que trobaretz pas a tre-, cercatz-o a TRES-

tre prep, cf Ubaud Dicort : « dès » (Laus)

Tre ara, dès maintenant. (Lagarde)

Tre l’alba, dès l’aube. (v. Lèbre)

Tre venir, à peine venu, à son arrivée » (v. TdF jos ‘entre’)

Vendrai tre aver sopat : tre qu'aurai sopat.

tre que (conj.) / tre (v. tre) : entre / entre que / tanlèu / tanlèu que.

Tre qu’auràs fach, aussitôt que tu auras fait. (v. TdF jos ‘entre’)

trebenca nf, cf Ubaud Dicort : forca de fust de tres puas [v. benc].

trebilha (a la -) (loc. adv.) (v. Ubaud Dicort e TdF) : a la volada. (v. torbilha (a la -))

treblacomuna adj e n, cf Ubaud Dicort : v. trebolacomuna.

treblacrestian adj e nm (v. Ubaud Dicort) : v. trebolacrestian.

treblafèsta adj e n, cf Ubaud Dicort : v. trebolafèsta.

treblafèstin adj e n, cf Ubaud Dicort : v. trebolafestin.

trebla-mon-arma adj e n, cf Ubaud Dicort (v. arma 2) : « celui qui trouble l’âme » TdF ‘treblo-moun-amo’

treblaplaser(s) adj e n, cf Ubaud Dicort : v. trebolaplasers.

treblar [ ~ trebolar] (v. tr.) : far venir trebol.

treblar [ ~ trebolar] (se) v pron : venir trebol.

treblarepaus adj e n, cf Ubaud Dicort : v. trebolarepaus.

treblat, -ada adj : v. trebolat.

treble 1, -bla / trebol, -a adj : contrari de cande / linde / clar.

Vin treble / vin trebol.

Aiga trebla / aiga trebola.

treble 2 / trebol (subs. m.) : trebolum / desòrdre / sedicion.

trebola : trebolèri / escaufèstre ; desòrdre / sedicion.

trebolacion nf, cf Ubaud Dicort : « tribulation, affliction, v. ànsia ; trouble, bouleversement [v. tribulacion] » (v. TdF).

trebolacomuna [ ~ treblacomuna, cf Ubaud Dicort] adj e n (m. e f.) : perturbator, -tritz politic, -a. (v. TdF ‘treblo-coumuno‘)

Aquel òme es un trebolacomuna !

trebolacrestian [~ treblacrestian, cf Ubaud Dicort] adj e nm (v. TdF ‘treblo-crestian‘), -a  : persona carcanhaira, rambalhaira.

treboladís : trebolament / trebolitge.

trebolador nm, -airitz : desvariaire, -a / perturbator, -tritz. (v. trebolaire)

trebolafèsta [ ~ treblafèsta, cf Ubaud Dicort] (adj e n m. e f.) : persona rambalhaira, carcanhaira. (v. TdF ‘treblo-fèsto‘)

trebolafestin ~ treblafèstin adj e n, cf Ubaud Dicort : « ce qui ou celui qui dérange un festin » (v. TdF ‘treblo-festin‘)

trebolaire, -aira [~ -airitz] n : desturbaire, -a / perturbator, -tritz.

trebolament : trebolici / perturbacion.

trebolant, -a adj e n : turbulent, -a.

trebolaplasers [trebolaplaser(s) ~ treblaplaser(s)] (adj e n m. e f.) , cf Ubaud Dicort : trebolafèsta (m. e f.). (v. TdF ‘treblo-plasé‘)

trebolar (v. tr.) : far venir trebol ; desturbar / perturbar. (v. treblar)

Te laissèsses pas trebolar per aquò !

trebolar (se) : venir trebol ; se desturbar ; se perturbar. (v. treblar (se))

trebolarepaus [ ~ treblarepaus] (adj e n m. e f.) , cf Ubaud Dicort :  perturbateur du repos public » ; secafetge (m. e f.) / importun, -a. (v. TdF ‘treblo-repaus‘)

trebolat / treblat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « troublé ; évaporé, insensé, ée » TdF jos ‘treboula’

trebolejar 1 (v. tr.) (Alibert) : doblet de trebolar ;

trebolejar 2 : « v intr, être un peu troublé » TdF.

Mesfisa-te, que ton vin treboleja. (que ven treból)