|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
trapilhon nm : v. trapet 3 / trapeton. trapissar (v. impers.) : plòure aicisèm (fòrça / bravament) trapista nm, cf Ubaud Dicort :
« trappiste, religieux »
TdF trapistina
nf, cf Ubaud Dicort :
« trappistine, religieuse » TdF trapon : trauc d'escota ; trauc per fintar a travèrs una pòrta ; terrina de ris o de grut. traponièira : catonièira (trauc per laissar passar lo cat) ; obertura pichona. trapòt, -a adj e n (v. trap)
: rabassòt, -a. traput, -uda adj e n, cf Ubaud Dicort : « trapu, ue,
ragot, ote » TdF jos
‘trapot’ TRAQUE- : forma prefixada del grèc traquea (conduit) traquèa : doblet de traquèia artèria. traquèa-artèria nf, cf Ubaud Dicort : v. traquèia
artèria. traqueal, -a adj / traqueial, -a (abs. Dicort) : relatiu, -iva a la traquèia. traquealgia : dolor de la traquèia artèria. traquèia artèria (abs. Dicort) : corniòla / garganta (conduit respiratòri fibrocartilaginós entre la laringe e los bronquis) (v. traquèa--artèria) traqueïda (f.) : vaissèl lenhós d'unas plantas, tampat, cilindric e estrech, amb de parets transversalas de galís e provesidas de tot un fum de trauquilhons. traqueïti (f.) : inflamacion de la traquèia. traquejar (v. tr.) : tracar. v. tracar. TRAQUEL- / TRAQUELO- : formas prefixadas del grèc trakhelòs (còl de l'utèr) traquelectomia : incision cirurgicala del còl uterin. traqueliti (f.) : inflamacion del còl uterin. traquelopexia : fixacion cirurgicala del còl uterin. traqueloplastia : cirurgia plastica del còl
uterin. traquelosquisi (f.) : fendilha congenitala del còl uterin. traquelotomia : traquelectomia. TRAQUEO- : forma prefixada del grèc traquea (conduit) traqueobacteriosi (f.) : malautiá vasculara de las plantas. traqueobronquial, -a : relatiu, -iva a la traqueobronquiti. traqueobronquiti (f.) : inflamacion simultanèa de la traquèia e dels bronquis. traqueomalacia : remoliment de la traquèia. traqueoscopia : visualizacion endoscopica de la traquèia. traqueostenòsi (f.) : estrechiment de la traquèia. traqueotomia : obertura cirurgicala de la traquèia. traquet : ponhal pichon. traquet-traquet adv, cf Ubaud Dicort : v. traca-traca. TRAS- 1 / TRES- (S muda, levat davant c, p, qu, t.) (prefix popular per trans-) : v. TRANS-. TRAS- 2 / TRES- (prefix ) : darrièr ; que ven en segond ; ajuda / gafet / garçon. v. trasborron – trasfornièr. (v. Alibert, jos tras) Rem :
Trasramondenc, gendre de Ramondenc. (v. TdF jos
‘tras 2’) tras (prep. e adv.) : darrièr / detràs / entràs. Tras l'ostal : darrièr l'ostal. Tras de l'ostal : sul darrièr de l'ostal. Córrer tras lo plaser, tras lo bonaür. Tras la mar, outre-mer. (v. TdF jos ‘tras 2’) A tras, en tras, detràs, en arrière. De tras bòrd, (t. de marine) par-dessus bord. (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘tras 2’) De tras en tras : un darrièr l'autre a l'amagat. Çai en tras, v. jos çai. tras ora loc adv, cf Ubaud Dicort :
« à une heure indue, v. otra ora, subreora » (v. TdF ‘tras-ouro’) tras que loc adv, cf Ubaud Dicort : « beaucoup,
très » (TdF jos ‘tras 2’) Tras que tot, plus que tout. (v. TdF) trasanar [veire tresanar, cf Ubaud Dicort] / tresanar (v. intr.) : se despacientar ; se despieitar ; s'embestiar ; se languir ; deperir de langor; se desalenar a dich de (a fòrça de) córrer, de cridar, de plorar o de rire ; tresfolir / treslimar / trassir ; s'escaudar (en parlant del cerealum) Trasanar de jòia : tresfolir de jòia. De fen trasanat : de fen tròp sec. Lo froment a trasanat : ... es estat escaudat. « trasbargalhar » : v. trasburgalhar. trasbast ~ tresbast nm, cf Ubaud Dicort : v. tresbast. trasbasta : filbasta (cordura a grands punts per fixar un plec) trasbastada [ ~ tresbastada] nf : accion d'abocar lo bast o son cargament. trasbastaire,
-aira (~ -airitz) n : v. tresbastaire. trasbastament
nm, cf Ubaud Dicort :
v. tresbastament. trasbastar / tresbastar (v. intr.) : abocar lo bast o sa carga [v. tresbastar] ; filbastar (cordurar a grands punts) (v. trasbasta). « trasbatejar » : v. trasbotejar. trasbatièr [veire trasboatièr, cf Ubaud Dicort] nm : trasboièr (batièr en segond / boièr en segond) trasbocar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, étouper, boucher » (Alibert) ; transbocar. v. transbocar (abs. Dicort). trasboièr nm, cf Ubaud Dicort : « aide-bouvier, second
bouvier » (Alibert jos
‘trasbatièr’) trasborre / trasborron nm, cf Ubaud Dicort :
borron pus bas d'eisserment podat, « faux
bourgeon de la vigne, bourgeon gourmand qui prend la sève et ne donne
pas de raisin. Trasborre signifie
qu’il se développe après les autres.-- On appelle encore trasborron les petits bourgeons latéraux
qui poussent seulement quand les premiers ont été
emportés par un accident » (v. Vayssier). |
|
trasbot nm
(v. Ubaud Dicort e Alibert) : grapilha
de vinha vendemiada. trasbotejar (v. tr.) (v. Ubaud Dicort e Alibert) : botelhar / grapilhar de trasbots [v. rapugar]. trasbucar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, transvaser le contenu d’un sac dans un autre récipient. Etym Occ tras + boca » (Alibert). « trasbucar » : v. transbocar (abs. Dicort). trasburgalhaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui fouille
après les autres, glaneur de châtaignes » TdF ‘traburgalhaire’ trasburgalhar (v. tr.) : burgalhar de castanhas amagadas jos las fuèlhas secas ; cercar de frucha tombada dins l'èrba ; trasbotejar après la culhida. trasca : vin de raca. trascabdèt nm : lo que ven après lo cabdèt. trascantalés : ajuda del cantalés que s'ocupa de las vacas amontanhadas e que fa lo formatge en montanha. trascimar v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, sauter par-dessus, v. franquir » (v. TdF) « trascolar » : v. trescolar 2. trascompassar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, franchir, sauter » (Alibert) « trascompassar » : v. transcompassar (abs. Dicort). trascondre [veire trescondre, cf Ubaud Dicort] / trescondre (v. tr.) : amagar / rescondre. trascondre (se) [veire trescondre (se)] / trescondre (se) v pron : s'amagar / se rescondre. « trascriure » : v. transcriure. trascurar v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, négliger » TdF trasedor 1
nm, cf Ubaud Dicort (v. traseire) :
« celui qui tire » (L. 371) trasedor
2, -doira adj,
cf Ubaud Dicort : « à
prendre » (L. 371) traseire, -eira [~ -eiritz] n (v. Ubaud Dicort e TdF) : que trai / que tira / que desraba ; que gèta / que lança. trasement nm, cf Ubaud Dicort :
« tirement, action de tirer [v.. traire] » (R. V 400). « trasferir » : v. transferir. trasficha nf : clavèl gròs pels cabirons ; clavèl gròs per i penjar quicòm ; claveta de bolon. « trasfigurar » : v. transfigurar. « trasfilar » / « tresfilar » : v. desfilbastar. trasfoguièr : capfoguièr. « trasfolir » : v. tresfolir. trasforar v, cf Ubaud Dicort (R. III, 369) : « v tr, transpercer, percer à jour ; traverser un champ » TdF jos ‘trafoura’. « trasforar » : v. transforar (abs. Dicort). « trasformar » : v. transformar. trasfornièr : garçon qu'ajuda lo fornièr. « trasfuga » : v. transfuga. trasgèt nm, cf Ubaud Dicort :
« batelage, jonglerie » (L. 369) trasgetaire, -aira n : sauta en banca ; amusaire de fièira ; balaire. trasgetar (v. intr.) : se remenar / se bolegar ; trepar ; sautar. traslendal nm (abs. Dicort) : pèça de fust al dessús del
lendal de faciada. (v. traslundar 2 e treslindal) traslendar (v. tr.) (abs.
Dicort) : pausar las fustas
darrièr lo lendal. (v. traslundar 1) traslimar / treslimar (los 2, v. Ubaud Dicort e Alibert) (v. intr.) : se despacientar ; patir. traslundar 1 v, cf Ubaud Dicort : « v tr, poser les poutres derrière le linteau » (v. Alibert). « traslundar » : v. traslendar (abs. Dicort). traslundar 2 nm, cf Ubaud Dicort : « pièce de bois placée au-dessus du linteau de façade » (Alibert). trasmaire nm, cf Ubaud Dicort :
« houe de jardinier » TdF ‘tramaire’, trasmajoral : pastre en segond / pastron. trasman (a -) (loc. adv.) : a revèrs / pas a posita. Trabalhar aital me ven a trasman. trasmejar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, détourner, faire disparaître » TdF ‘trameja’. « trasmejar » : v. transmejar (abs. Dicort). « trasmetre » : v. transmetre. trasmont (abs. Dicort) / tresmont nm : colcant / ponent. trasmontada nf (abs. Dicort) : colcar de solelh. (v. tresmontada) trasmontana nf : vent de darrièr la montanha / vent del nòrd / vent de Rosselhon ; estela polara ; « colère momentanée, emportement, v. borrascada » (v. TdF jos ‘tremountano’). trasmontanar (abs. Dicort) (v. intr.) : passar darrièr la
montanha. (v. tresmontar) trasmontanèla : pichon vent del nòrd. trasmontar (abs. Dicort) (v. intr.) : doblet de trasmontanar. (v. tresmontar) trasmosit, -ida : caumosit ; confit ; manat. « trasmudar » : v. transmudar. trasnuechada nf, cf Ubaud
Dicort :
« nuitée, durée d’une nuit » (L. 370) trasnuechar v, cf Ubaud Dicort :
« v tr et intr, passer la nuit blanche » (L. 370) « traspausar » : v. transpausar. « trasplantar » : v. transplantar. « trasportar » : v. transportar. traspuèg nm : çò darrièr lo puèg ; çò delà lo puèg ; camin que fa monta-davala. trassègre (v. tr.) : pistar / acotir / persègre. Sus la nèu, una lèbre es de bon trassègre. trassegum nm : « philtre d’amour, charme qui fait suivre » (Alibert), nolor qu'amòda q.q. a seguir q.q. mai ; ferum que buta los cans a trassègre lo feram. Donar de
trassegum, donner un charme ou de la
poudre pour faire suivre. (v. TdF) trassegut, -uda : p.p. de trassègre, « poursuivi, ie » (v. TdF jos ‘trassegre’). trassir (v. tr.) : tresfolir / treslimar de dire o de far quicòm. « trassuenha » : v. traçuènha. |
|
|
|
|
|
|