trapilhon nm : v. trapet 3 / trapeton.

trapissar (v. impers.) : plòure aicisèm (fòrça / bravament)

trapista nm, cf Ubaud Dicort : « trappiste, religieux » TdF

trapistina nf, cf Ubaud Dicort : « trappistine, religieuse » TdF

trapon : trauc d'escota ; trauc per fintar a travèrs una pòrta ; terrina de ris o de grut.

traponièira : catonièira (trauc per laissar passar lo cat) ; obertura pichona.

trapòt, -a adj e n (v. trap) : rabassòt, -a.

traput, -uda adj e n, cf Ubaud Dicort : « trapu, ue, ragot, ote » TdF jos ‘trapot’

TRAQUE- : forma prefixada del grèc traquea (conduit)

traquèa : doblet de traquèia artèria.

traquèa-artèria nf, cf Ubaud Dicort : v. traquèia artèria.

traqueal, -a adj / traqueial, -a (abs. Dicort) : relatiu, -iva a la traquèia.

traquealgia : dolor de la traquèia artèria.

traquèia artèria (abs. Dicort) : corniòla / garganta (conduit respiratòri fibrocartilaginós entre la laringe e los bronquis) (v. traquèa--artèria)

traqueïda (f.) : vaissèl lenhós d'unas plantas, tampat, cilindric e estrech, amb de parets transversalas de galís e provesidas de tot un fum de trauquilhons.

traqueïti (f.) : inflamacion de la traquèia.

traquejar (v. tr.) : tracar. v. tracar.

TRAQUEL- / TRAQUELO- : formas prefixadas del grèc trakhelòs (còl de l'utèr)

traquelectomia : incision cirurgicala del còl uterin.

traqueliti (f.) : inflamacion del còl uterin.

traquelopexia : fixacion cirurgicala del còl uterin.

traqueloplastia : cirurgia plastica del còl uterin.

traquelosquisi (f.) : fendilha congenitala del còl uterin.

traquelotomia : traquelectomia.

TRAQUEO- : forma prefixada del grèc traquea (conduit)

traqueobacteriosi (f.) : malautiá vasculara de las plantas.

traqueobronquial, -a : relatiu, -iva a la traqueobronquiti.

traqueobronquiti (f.) : inflamacion simultanèa de la traquèia e dels bronquis.

traqueomalacia : remoliment de la traquèia.

traqueoscopia : visualizacion endoscopica de la traquèia.

traqueostenòsi (f.) : estrechiment de la traquèia.

traqueotomia : obertura cirurgicala de la traquèia.

traquet : ponhal pichon.

traquet-traquet adv, cf Ubaud Dicort : v. traca-traca.

TRAS- 1 / TRES- (S muda, levat davant c, p, qu, t.) (prefix popular per trans-) : v. TRANS-.

TRAS- 2 / TRES- (prefix ) : darrièr ; que ven en segond ; ajuda / gafet / garçon. v. trasborron – trasfornièr. (v. Alibert, jos tras)

Rem : Trasramondenc, gendre de Ramondenc. (v. TdF jos ‘tras 2’)

tras (prep. e adv.) : darrièr / detràs / entràs.

Tras l'ostal : darrièr l'ostal.

Tras de l'ostal : sul darrièr de l'ostal.

Córrer tras lo plaser, tras lo bonaür.

Tras la mar, outre-mer. (v. TdF jos ‘tras 2’)

A tras, en tras, detràs, en arrière.

De tras bòrd, (t. de marine) par-dessus bord. (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘tras 2’)

De tras en tras : un darrièr l'autre a l'amagat.

Çai en tras, v. jos çai.

tras ora loc adv, cf Ubaud Dicort : « à une heure indue, v. otra ora, subreora » (v. TdF ‘tras-ouro’)

tras que loc adv, cf Ubaud Dicort : « beaucoup, très » (TdF jos ‘tras 2’)

Tras que tot, plus que tout. (v. TdF)

trasanar [veire tresanar, cf Ubaud Dicort] / tresanar (v. intr.) : se despacientar ; se despieitar ; s'embestiar ; se languir ; deperir de langor; se desalenar a dich de (a fòrça de) córrer, de cridar, de plorar o de rire ; tresfolir / treslimar / trassir ; s'escaudar (en parlant del cerealum)

Trasanar de jòia : tresfolir de jòia.

De fen trasanat : de fen tròp sec.

Lo froment a trasanat : ... es estat escaudat.

« trasbargalhar » : v. trasburgalhar.

trasbast ~ tresbast nm, cf Ubaud Dicort : v. tresbast.

trasbasta : filbasta (cordura a grands punts per fixar un plec)

trasbastada [ ~ tresbastada] nf : accion d'abocar lo bast o son cargament.

trasbastaire, -aira (~ -airitz) : v. tresbastaire.

trasbastament nm, cf Ubaud Dicort : v. tresbastament.

trasbastar / tresbastar (v. intr.) : abocar lo bast o sa carga [v. tresbastar] ; filbastar (cordurar a grands punts) (v. trasbasta).

« trasbatejar » : v. trasbotejar.

trasbatièr [veire trasboatièr, cf Ubaud Dicort] nm : trasboièr (batièr en segond / boièr en segond)

trasbocar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, étouper, boucher » (Alibert) ; transbocar. v. transbocar (abs. Dicort).

trasboièr nm, cf Ubaud Dicort : « aide-bouvier, second bouvier » (Alibert jos ‘trasbatièr’)

trasborre / trasborron nm, cf Ubaud Dicort : borron pus bas d'eisserment podat, « faux bourgeon de la vigne, bourgeon gourmand qui prend la sève et ne donne pas de raisin. Trasborre signifie qu’il se développe après les autres.-- On appelle encore trasborron les petits bourgeons latéraux qui poussent seulement quand les premiers ont été emportés par un accident » (v. Vayssier).

 

 

trasbot nm (v. Ubaud Dicort e Alibert) : grapilha de vinha vendemiada.

trasbotejar (v. tr.)  (v. Ubaud Dicort e Alibert) : botelhar / grapilhar de trasbots [v. rapugar].

trasbucar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, transvaser le contenu d’un sac dans un autre récipient. Etym Occ tras + boca » (Alibert). « trasbucar » : v. transbocar (abs. Dicort).

trasburgalhaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui fouille après les autres, glaneur de châtaignes » TdF ‘traburgalhaire’

trasburgalhar (v. tr.) : burgalhar de castanhas amagadas jos las fuèlhas secas ; cercar de frucha tombada dins l'èrba ;  trasbotejar après la culhida.

trasca : vin de raca.

trascabdèt nm : lo que ven après lo cabdèt.

trascantalés : ajuda del cantalés que s'ocupa de las vacas amontanhadas e que fa lo formatge en montanha.

trascimar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, sauter par-dessus, v. franquir » (v. TdF)

« trascolar » : v. trescolar 2.

trascompassar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, franchir, sauter » (Alibert) « trascompassar » : v. transcompassar (abs. Dicort).

trascondre [veire trescondre, cf Ubaud Dicort] / trescondre (v. tr.) : amagar / rescondre.

trascondre (se) [veire trescondre (se)] / trescondre (se) v pron : s'amagar / se rescondre.

« trascriure » : v. transcriure.

trascurar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, négliger » TdF

trasedor 1 nm, cf Ubaud Dicort (v. traseire) : « celui qui tire » (L. 371)

trasedor 2, -doira adj, cf Ubaud Dicort : « à prendre » (L. 371)

traseire, -eira [~ -eiritz] n (v. Ubaud Dicort e TdF) : que trai / que tira / que desraba ; que gèta / que lança.

trasement nm, cf Ubaud Dicort : « tirement, action de tirer [v.. traire] » (R. V 400).

« trasferir » : v. transferir.

trasficha nf : clavèl gròs pels cabirons ; clavèl gròs per i penjar quicòm ; claveta de bolon.

« trasfigurar » : v. transfigurar.

« trasfilar » / « tresfilar » : v. desfilbastar.

trasfoguièr : capfoguièr.

« trasfolir » : v. tresfolir.

trasforar v, cf Ubaud Dicort (R. III, 369) : « v tr, transpercer, percer à jour ; traverser un champ » TdF jos ‘trafoura’. « trasforar » : v. transforar (abs. Dicort).

« trasformar » : v. transformar.

trasfornièr : garçon qu'ajuda lo fornièr.

« trasfuga » : v. transfuga.

trasgèt nm, cf Ubaud Dicort : « batelage, jonglerie » (L. 369)

trasgetaire, -aira n : sauta en banca ; amusaire de fièira ; balaire.

trasgetar (v. intr.) : se remenar / se bolegar ; trepar ; sautar.

traslendal nm (abs. Dicort) : pèça de fust al dessús del lendal de faciada. (v. traslundar 2 e treslindal)

traslendar (v. tr.) (abs. Dicort) : pausar las fustas darrièr lo lendal. (v. traslundar 1)

traslimar / treslimar (los 2, v. Ubaud Dicort e Alibert) (v. intr.) : se despacientar ; patir.

traslundar 1 v, cf Ubaud Dicort : « v tr, poser les poutres derrière le linteau » (v. Alibert). « traslundar » : v. traslendar (abs. Dicort).

traslundar 2 nm, cf Ubaud Dicort : « pièce de bois placée au-dessus du linteau de façade » (Alibert).

trasmaire nm, cf Ubaud Dicort : « houe de jardinier » TdF ‘tramaire’,

trasmajoral : pastre en segond / pastron.

trasman (a -) (loc. adv.) : a revèrs / pas a posita.

Trabalhar aital me ven a trasman.

trasmejar v, cf Ubaud Dicort : « v tr,   détourner, faire disparaître » TdF ‘trameja’. « trasmejar » : v. transmejar (abs. Dicort).

« trasmetre » : v. transmetre.

trasmont (abs. Dicort) / tresmont nm : colcant / ponent.

trasmontada nf (abs. Dicort) : colcar de solelh. (v. tresmontada)

trasmontana nf : vent de darrièr la montanha / vent del nòrd / vent de Rosselhon ; estela polara ; « colère momentanée, emportement, v. borrascada » (v. TdF jos ‘tremountano’).

trasmontanar (abs. Dicort) (v. intr.) : passar darrièr la montanha. (v. tresmontar)

trasmontanèla : pichon vent del nòrd.

trasmontar (abs. Dicort) (v. intr.) : doblet de trasmontanar. (v. tresmontar)

trasmosit, -ida : caumosit ; confit ; manat.

« trasmudar » : v. transmudar.

trasnuechada nf, cf Ubaud Dicort : « nuitée, durée d’une nuit » (L. 370)

trasnuechar v, cf Ubaud Dicort : « v tr et intr, passer la nuit blanche » (L. 370)

« traspausar » : v. transpausar.

« trasplantar » : v. transplantar.

« trasportar » : v. transportar.

traspuèg nm : çò darrièr lo puèg ; çò delà lo puèg ; camin que fa monta-davala.

trassègre (v. tr.) : pistar / acotir / persègre.

Sus la nèu, una lèbre es de bon trassègre.

trassegum nm : « philtre d’amour, charme qui fait suivre » (Alibert), nolor qu'amòda q.q. a seguir q.q. mai ; ferum que buta los cans a trassègre lo feram.

Donar de trassegum, donner un charme ou de la poudre pour faire suivre. (v. TdF)

trassegut, -uda : p.p. de trassègre, « poursuivi, ie » (v. TdF jos ‘trassegre’).

trassir (v. tr.) : tresfolir / treslimar de dire o de far quicòm.

« trassuenha » : v. traçuènha.