transumància (abs. Dicort) : « transhumance » (Rapin), amontanhatge / estivatge (movement dels tropèls que, l'estiu, son desplaçats cap a las montanhas vesinas) [v. amontanhatge] ; retorn d'aqueles tropèls a la fin de l'estiu ; desplaçament de bornhons d'una florason a una autra.

transumant, -a (abs. Dicort) : « transhumant » (Rapin), que transuma.

transumar (v. intr.) (abs. Dicort) : amontanhar / estivar. v. çaisús, « transhumer » (Rapin).

transuranian, -a adj, cf Ubaud Dicort : « (chimie) transuranien, -enne » (Laus, Rapin)

transuranic, -a : relatiu, -iva als transuranids.

transuranid : nuclid de nombre atomic superior a 92.

tranvasament : accion o resulta de transvasar.

transvasar (v. tr.) : far passar un liquid d'un recipient dins un autre.

Transvasar de vin, d'òli, de vinagre...

transvèrs [transvèrse], -sa adj : plaçat dins una direccion transversala al respècte de l'axe del còrs.

Apofisi transvèrsa.

Muscle transvèrs de l'abdomèn.

transversal, -a adj : de galís ; perpendicular, -a a la direccion d'una cadena de montanhas o d'un plec geografic.

Carrièira transversala.

Valòia transversala.

transversala nf, cf Ubaud Dicort : « (géométrie) tranversale » (Rapin)

transversalament : de galís (d'un biais transversal)

transversalitat nf : caractèr de çò transversal.

transvèrse, -sa adj, cf Ubaud Dicort : v. transvèrs.

transvestiment [trasvestiment, v. Ubaud Dicort Errata web] nm : accion o resulta de transvestir o de se transvestir.

transvestir [trasvestir, v. Ubaud Dicort Errata web] (v. tr.) : vestir amb de vestits d'un autre sèxe ; falsificar ; far una imitacion borlèsca d'una òbra seriosa.

Transvestir un òme en femna.

Transvestir la vertat.

Transvestir una tragedia en comedia.

transvestir [trasvestir, v. Ubaud Dicort Errata web] (se) v pron : se vestir en vestits del sèxe opausat.

transvestisme [trasvestisme, v. Ubaud Dicort Errata web] nm : prene l'anar e los vestits del sèxe opausat.

transvestit [trasvestit, v. Ubaud Dicort Errata web], -ida n : persona que se pren l'anar e los vestits del sèxe opausat.

transvojar (abs. Dicort) (v. tr.) : trescolar. (v. trasvojar)

tranta 1 nf (v. Ubaud Dicort e Alibert) : traveta. v. transta (abs. Dicort) ;

tranta 2 nf (abs. TdF) : ressaut / brandida / saquejal / secossa (v. trantalh) ;

Qué de trantas sus las carretas d'autres còps !

tranta 3 nf : v. tràntol (v. TdF jos ‘tranto’) ; balançament / esitacion / *indecision, v. indecision (v. Alibert).

Aquel òme es totjorn estat dins las trantas.

Èstre en  trantas de faire, ne pas savoir si on fera ou ne fera pas une chose, être indécis. (v. Azaïs e Ubaud Dicort)

trantalh : brandida / trandida ; tràntus / trantòla.

trantalhada : tranta / ressaut / brandida / saquejal.

trantalhaire, -aira (abs. Dicort e TdF) : persona que trantalha (t. a. de trantalhar). (v. trantolaire)

trantalhant, -a : que trantalha.

trantalhar (v. intr.) : ressautar ; trantolar / trantussar / vacilhar (v. R. V, 457 ‘vacillar’) ; beluguejar (en parlant de las estelas) ; balançar / esitar ; tremolar.

Los tombarèls trantalhavan pels camins carretièrs.

Èra talament pintat que trantalhava.

Las estelas trantalhan.

Trantalhar de fèbre.

Es totjorn a trantalhar, se decidís pas jamai.

trantalhar (se) : se picanhar / se picanhejar / se carpinhar / se carpinhejar.

trantalhejar (v. intr.) : frequentatiu de trantalhar.

trantalhejar (se) : frequentatiu de se trantalhar.

trantalhièira nf : « pré croulier », molièira (Alibert) ; sanhàs.

trantanèl [veire trentanèl, cf Ubaud Dicort] nm (plt.) : (Rhamnus frangula)

trantar (v. intr. e tr.) (v. Ubaud Dicort e Alibert) : ressautar ; trantir ; vacillar (R. V, 457) ; brandir / saquejar / socodre / trandir.

Las carretas trantavan suls camins mal empeirats.

Foguèrem trantats pendent doas oras de camin.

trantas (en -) loc adv, cf Ubaud Dicort : v. jos tranta 3.

trantèl nm, cf Ubaud Dicort : « jeu de bascule » (Alibert) ; tranta. v. transta (abs. Dicort).

trantida nf / trandida (veire trantida, cf Ubaud Dicort) : tranta 2 / ressaut / brandida / saquejal.)

trantiment nm / trandiment (veire trantiment) : accion de restontir ; de ressautar ; de brandir ; de saquejar ; de vacilhar (R. V, 457 ‘vacillar’).

trantir (v. intr.) : restontir ; ressautar ; saquejar ; trantolar ; vacilhar (R. V, 457 ‘vacillar’).

tràntis [trantís nm (v. Ubaud Dicort e Alibert)] : femna viva ; femna activa.

 

 

tràntol nm, cf Ubaud Dicort / tràntus [v. tràntus] : cleda suspenduda al ponde naut per i retirar las tortas de pan ; trantòla v. çaijós ; « tréteau, v. estaudèl » ; balançament ; saquejadís ; « filet servant à tenir dans l’eau le poisson qu’on a pêché ; poutre sur laquelle on suspend les filets pour les faire sécher » (v. TdF jos ‘tranto’).

Aver de pan al tràntol, avoir du pain sur la planche. (v. TdF jos ‘tranto’)

trantòla : tràntol (coma çaisús) ; sèti o flòc de pòst suspenduda amb de còrdas, per se balançar ; estatja de pintor de bastiments.

Totes los mainatges se carran plan de far de trantòla.

trantolaire, -aira adj e n : persona que tremola ; que trantalha ; que balança / qu'esita.

trantolant, -a : que trantalha ; que trantòla.

trantolar (v. intr.) : trantalhar / far de zigas-zagas ; balançar / esitar.

trantolejar (v. intr.) (v. TdF jos ‘trantoula’) : frequentatiu de trantolar (t. a.)

trantran nm, cf Ubaud Dicort : « trantran, cours des affaires ; démarche nonchalante » TdF ‘trantran’. « tran-tran » - « trin-tran » (fr.) : v. trànsi (abs. Dicort).

Sap lo trantran de l’ostal. (v. TdF)

tràntus (v. Vayssier e TdF) [trantús (v. Ubaud Dicort e Alibert)] nm : sèti o flòc de pòst suspenduda amb de còrdas, per se balançar, « jeu de bascule ou d’escarpolette » (Vayssier ‘tràntus’) ; agitacion ; embestiament ; regalèmus.

trantussa : brave regalèmus.

trantussar (v. intr.) : trantir / ressautar / vacilhar (R. V, 457 ‘vacillar’; « faire bombance » (Alibert).

trantussejar (abs. Dicort) (v. intr.) : frequentatiu de trantussar.

tranuga [ ~ tranuda] nf : tran (mena de gram) (Triticum repens)

trap (adj. m) [nm (v. Ubaud Dicort e TdF)] : rabassòt / calossut (cambacort e carrat)

trapa (plt.) : arrapa man (Rubia peregrina) ; afenador (trauc per far passar de fen) ; trauc per far passar quicòm o per passar endacòm mai ; portanèl dins l'enbàs d'una tina, d'una pipa (barrica gròssa) ; tracanard ; convent de trapistas o de trapistinas.

trapa-buta (a -) loc adv, cf Ubaud Dicort : « en se poussant, à la gribouillette, v. rapilha (a la -) » (v. TdF ‘trapo-buto (à)’)

trapadèla : trapa ; trapèla ; tendèla / quatre-de-chifra ; afenador.

trapador : aplech de fèrre per estopar una barrica que vina.

trapaire, -aira (abs. Dicort) : persona que caça a la trapa.

trapan nm, cf Ubaud Dicort : « t. de maçon, le haut de l’escalier où finit la charpente » TdF

trapanèl : bragueta.

trapar 1 (v. tr.) : tampar una trapa de barrica ;

trapar 2 (v. tr.) : trobar ; sasir ; atrapar / subir ; encontrar ; enganar.

A trapada la femna que li caliá.

Trapi que fa caud.

Trapèt lo biais d'escriure coma cal.

Trapèt l'òme pel còl de la vèsta.

Trapèt lo foet.

Trapèt la foira en manjant de prunas.

Trapèt un emplastre.

Trapèt un verbal.

Trapèt la fotra : se metèt en colèra.

Me laissèri trapar pel vendeire.

trapar (se) : se trobar / s'encontrar.

Nos trapèrem sul fieiral.

Nos tornèrem trapar pas que vint ans après.

trapàs nm, cf Ubaud Dicort : « passage, pertuis, bouche d’un étang » TdF

trapèla : trapa pichona ; tendèla / quatre-de-chifra.

trapelièira : catonièira (trauc per laissar passar lo cat o la cata)

trapelon : trapèla / trapa pichona.

trapelut nm (v. Ubaud Dicort) : « (vx. fr. trepelu [« barbu »]) terme rabelaisien [loqueteux, petit homme maigre et sec] » (v. TdF)

trapet 1 nm : mena de saile pel cap e las espatlas.

trapet 2, -a adj e n (v. trap) : « ragot, ote, gros et court » TdF ; persona pichonèla.

trapet 3 / trapeton / trapilhon nm : trapèla pichonèla.

trapeta (plt.) : tanca buòu (Ononis repens)

trapetet nm, cf Ubaud Dicort (v. trapet 2)  : « petit ragot, nabot, v. taboisson » (v. TdF)

trapeton nm : v. trapet 3.

trapèzi nm : qüadrilatèr que dos costats son parallèls e inegals ; aparelh de gimnastica.

trapezifòrme, -ma : de la forma d'un trapèzi.

trapezista n (dels dos genres) : acrobata (m. e f.) especializat, -ada dins los exercicis de trapèzi.

trapezoèdre : solid amb de fàcias trapezoïdalas.

trapezoedric, -a : de la forma d'un trapezoèdre.

trapezoïdal, -a : relatiu, -iva a un trapezoèdre ; relatiu, -iva al trapezoïde.

trapezoïde 1, -da adj, cf Ubaud Dicort : « trapézoïde » (Per Noste)

trapezoïde 2 (m.) : qüadrilatèr qu'a pas cap de costat parallèl amb un autre ; un dels òsses del carp.