transfèrt : accion de transferir, de desplaçar quicòm o q.q. ; càmbiament de club (angl.) d'un jogaire professional. Transfèrt de tecnologia, d'entrepresa, de proprietat. Transfèrt d'informacion (t. tecn. d'informatica) transfigar (v. tr.) (R. III, 322) (abs. Dicort) : traversar de part en part. transfigurable, -bla : que pòt èsser transfigurat, -ada. transfiguracion : accion o resulta de transfigurar o de se... La Transfiguracion del Crist dins los Evangèlis. transfigurar (v. tr.) (R. III, 324) : far cambiar de figura o d'aspècte quicòm o q.q. Aquela novèla l'a transfigurat. transfigurar (se) : cambiar de figura o d'aspècte (persona o causa) Se transfigurèt quand la vegèt. transfilar (v. tr.) (abs. Dicort) : far juntar dos tròces de tèla (tela) o una vela e una vèrga, amb l'ajuda d'una còrda. transfinalizacion : explicacion del càmbiament del pan e del vin en còrs e sang del Crist de mercé la paraula de Dieu que ne càmbia la finalitat. transfixiant, -a : que travèrsa de part en part. Una dolor transfixianta. transfixion (t. tecn. de cirurgia) : accion o resulta de transfigar, de transforar. Transfixion cirurgicala. transfluéncia : desbordament d'un glacièr que passa d'una valòia dins una autra ; fenomèn similar d'una ribièira o d'un braç de ribièira. transforacion (abs. Dicort) : accion o resulta de transforar. transforador (abs. Dicort) : instrument per practicar una transforacion. transforar (v. tr.) (R. III, 369) (abs. Dicort) : traversar de part en part. (v. trasforar) transformabilitat nf : qualitat de çò transformable. transformable, -bla : que pòt èsser transformat, -ada. transformacion : accion o resulta de transformar o de se transformar (t. tecn. de lingüistica, de fisica, de mat.) Transformacion d'una eqüacion. transformacional, -a : relatiu, -iva a las transformacions. Gramatica transformacionala. transformacionalisme : gramatica generativa. transformacionalista (m. e f.) : persona adèpta del transformacionalisme. transformada nf (t. tecn. mat.) : figura amodada per la transformacion d'una autra figura. transformador 1 nm (v. Ubaud Dicc. scient. p. 299, n. 236) : aparelh de transformar corrents e tensions electricas. transformador 2, -airitz [, -doira] adj, cf Ubaud Dicort : que transforma. transformaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : (v. transformar) transformar (v. tr.) (R. III, 367) : far cambiar de forma ; modernizar ; renovar ; melhorar ; convertir ; capitar la transformacion d'un assag. Transformar un magazin. Transformar un vestit. La mòrt de son paire l'a transformat d'a fons. Transformar un metal. Transformar una eqüacion. Transformar un assag. transformar (se) : cambiar de forma, d'aspècte, de natura, de caractèr... La canilha se transforma en parpalhòl. Una filha se transforma en femna. transformatiu, -iva (R. III, 367) : que pòt transformar. transformator nm : « transformateur » (Fettuciari, Per Noste). (v. transformador). transformisme : evolucionisme. transformista adj e n (m. e f.) : adèpte, -a del transformisme. transfrastic, -a adj : t. tecn. de lingüistica. transfrontalièr, -ièira : relatiu, -iva al passatge d'una frontièira, a las relacions d'un país a un autre. Transpòrts transfrontalièrs. transfuga n (m. e f.) : soldat que passa a l'enemic en temps de guèrra ; persona qu'abandona una doctrina, un partit, un grop... per passar a quicòm mai. transfusabilitat : qualitat de çò transfusible. transfusaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : v. transfusor. transfusar v, cf Ubaud Dicort : v. transfusir. transfusible, -bla (abs. Dicort) : que pòt èsser transfusit.		transfusion : accion o resulta de transfusir (t. a.) La transfusion de sang contaminat lo faguèt morir. transfusional, -a : relatiu, -iva a la transfusion sanguina. transfusir (v. tr.) (abs. Dicort) : far passar un liquid d'un recipient dins un autre ; far passar de sang d'una persona sana dins l'organisme d'una persona malauta ; transmetre un metòde a un disciple ; transmetre quicòm en general. (v. transfusar) transfusor, -a n (abs. Dicort) : persona que practica una transfusion (v. transfusaire) ; aparelh de transfusion. transgenèsi : modificacion d'un genòma per introduccion d'un fragment d'A.D.N. La transgenèsi, pel moment, es defenduda sus l'òme. transgenic, -a adj : estat d'una bacteria, d'una planta, d'un animal modificats per transgenèsi. Milh transgenic. Bacteria transgenica. transgredir (v. tr.) : forçar una lei, un òrdre, un precèpte... transgressaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : (v. transgressar e transgressor) transgressar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, transgresser » TdF ‘trasgressa’ transgression nf (R. III, 490) : accion o resulta de transgredir ; avançada lenta de la mar per enauçament del nivèl marin. De transgressions en transgressions se trapèt en preson. transgressiu, -iva : relatiu, -iva a una transgression. A totjorn agut un comportament transgressiu. D'unas alluvions son transgressivas. transgressor nm, cf Ubaud Dicort, -a : persona que transgredís quicòm. trànsi nm (TdF ‘trànzi’ ; abs. Dicort) : lo traïn de la vida (l'anar dels cadajorns). (v. trantran) transi nm o nf, cf Ubaud Dicort : « transe, anxiété » (TdF ‘trànsi’) Èstre en transi, être dans les transes. Morir en transi, mourir transi, mourir de langueur, de chagrin. (v. TdF) transicion (R. III, 573) : accion de passar mai o mens rapidament d'un estat a un autre, d'una idèa a una autra... (t. a.) Transicion abila, maladrecha, brusca, rapida... transicion (de -) (loc. adv.) : intermediari, -ària. Un governament de transicion. transicional, -a : que fa transicion ; que n'a la natura. transida : estat d'una persona transida de freg o d'amor. transidura : languina. (v. TdF) transigéncia nf (abs. Dicort) : disposicion a transigir ; accion de transigir, « transigeance » (Rapin). transigent, -a : que transigís. transigir (v. intr.) : far un arrengament per de concessions recipròcas. Transigir amb son dever, sa consciéncia, son onor. Mai val transigir que plaijar. Transigir sus quicòm. transilluminacion nf (abs. Dicort) : tecnica medicala d'examèn per transparéncia, « transillumination » (Rapin). De mercé la transilluminacion l'operèron pas. transinar (v. intr.) : aver la languina / èsser languinós ; « se dessécher d’inquiétude... ; s’égosiller, jeter des cris perçants, en parlant des enfants qui pleurent » (v. TdF). transinar (se) (v. transinar) (v. TdF) : se tressecar de languina. transir (v. tr.) : « transir », penetrar e engordir de freg ; « saisir de peur » (v. TdF ‘transi’) transir (se) v pron : « se transir, souffrir en attendant, languir ; se chêmer » TdF jos ‘transi’ transistor nm (de l'angl. transistor) : dispositiu electronic ; receptor radiofonic portatiu equipat de transistors. transistorizacion (t. tecn. d'electronica) : accion de transistorizar. transistorizar (v. tr.) : equipar un aparelh amb de transistors. transistorizat, -ada : equipat, -ada de transistors. Los aparelhs son de mai en mai transistorizats. transit 1 nm : accion de passar endacòm sens i demorar ; accion de traversar o de far traversar una region o un país a de personas o de mercandisas ; desplaçament del contengut del tub digestiu. Mercandisa o viatjaire en transit. Èsser en transit. Transit intestinal. transit 2, -ida adj : mai o mens paralisat, -ada pel freg. L'ivèrn los aucelons son aganits e transits.