traïnejar (v. intr. e tr.) : frequentatiu de traïnar, « v intr, t. de pêche, traîner les lignes derrière le bateau » TdF ‘trahineja’.

traïnèl 1 nm (Alibert) : rebala.

traïnèl 2 nm : v. tragidor. (v. TdF jos ‘tragidou’)

traïnèl 3 adj m, cf Ubaud Dicort : « Chaine traïnèl, genevrier sabine » (v. TdF jos ‘treinèu’)

traïnèla nf, cf Ubaud Dicort : « traînasse, renouée des petits oiseaux, plante » TdF ‘trahinello’

traïneta (plt.) : mena de trefuèlh (Trifolium repens)

traïnòl : dralhòl (caminòl) per rebalar la lenha copada.

traïr (v. tr. e intr.) : mancar a la fidelitat ; decelar.

Traïr sa lenga : abandonar sa lenga mairala.

Traïr un amic.

Traïr un secret.

A traït.

traïr (se) : laissar devinar d'idèas, de sentiments, un estat que l'òm auriá volgut amagar.

S'es traïda pel ton de sa votz e per son emocion.

traire (v. tr. e intr.) : tirar, extraire, desrabar, desraiçar ; getar / lançar ; far passar ; produire ; butar / créisser ; nevar a gròsses trachèls.

Traire lo pan del forn.

Traire de pèira, de carbon.

Traire d'èrba.

Traire las trufas : desrabar las trufas.

Traire de pèiras : getar de ròcs.

Traire pel sòl : getar per tèrra.

Traire lo filat : getar...

Trai-me la sal : fai-me passar la sal.

Aquel prat trai pas d'èrba : ... fa pas pro d'èrba.

Aquel froment vòl pas traire, li cal d'engrais.

Trai de nèu aicisèm : nèva a gròsses trachèls.

Me fas traire pena, tu me fais souffrir. (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘traire’)

traire (se) : s'escartar de ; se fisar de.

Trai-te de pels passes !

Sap pas pus de qual se traire.

traire mal loc v : èsser en pena de ; mal augurar.

Trasi mal d'endevinar ont es.

Trasi mal de sa situacion.

traïson nf : traïdorici / traïment (accion o resulta de traïr)

traïsseire, -eira (~ -eiritz) adj e n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui trahit, v. traïdor, traite » (v. TdF ‘trahissèire’)

trait (non preconizat Dicort) / trach nm : v. trach 2.

traitament adv (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘treitamen’) : d'un biais traite ; amb traitesa ; amb perfidia.

traitariá nf, cf Ubaud Dicort : « action de traître » TdF ‘treitarié’

traitàs, -assa adj e n (v. Ubaud Dicort) : « grand traître, traîtresse achevée » TdF ‘treitas’

traite, -ta (adj. e subs.) : perfid, -a ; traïdor, -a.

Mesfisa-te, qu'aquela ribièira es traita !

traitesa nf : perfidia.

« trajaman » e derivats : v. trachaman (non preconizat Dicort) e derivats e trochaman.

trajècte : distància de cobrir per anar d'un airal a un autre ; accion de cobrir aquela distància ; temps que cal per la cobrir.

Un trajècte long.

Fa lo trajècte a bicicleta.

Lo trajècte durèt un parelh d'oras.

trajectografia : tecnica de l'estudi de la trajectòria de fusadas o de veïculs espacials.

trajectòria : corba que descriu un mobil dins l'espaci ; t. tecn. de geometria.

La trajectòria d'una planeta.

Trajectòria d'angle.

tralejar (v. tr.) [v intr (v. TdF)] : tirar cap al vent la tèla e l'escota d'una vela per far virar lo batèu e cambiar de direccion (mar.)

tralh nm / tralha 1 nf  : pesada (traça de pè) ; vestigi ; traça / traïnada.

tralha 2 : cable d'embarcacion, « traille, câble qui sert à conduire un bac » ; guida de còrda de caval lauraire [v. tralhas] ; cadena de posaraca. (v. TdF ‘traio’). 

tralhadís nm / tralhadissa (abs. Dicort) : pesadas ; airal tralhat.

tralhar (v. tr.) : somsir / pompir (afrabar amb los pès) ; pistar (seguir a la pista / seguir las pesadas)

Tralhar l'èrba.

Tralhar una lèbre.

tralhas (f. pl.) (v. tralha 2) : còrdas que fan ofici de guidas.

tralhàs : cable ; brava còrda / còrda gròssa.

tralhau nm, cf Ubaud Dicort (v. tralha 2) : « grosse corde de sparte, corde d’une poulie » TdF ‘traiau’

tralhaudon nm, cf Ubaud Dicort : « petit cordage de sparte » TdF ‘traiaudoun’

tralhòla : carrèla / poleja / polelha.

tralhon nm, cf Ubaud Dicort (v. tralha 2) : « menue corde de sparte ; petite traille, corde qui sert à amarrer un bac » TdF ‘traioun’

tralla : gorrinitge / mala vida.

Far la tralla : gorrinejar / menar mala vida ; s'espacejar aicisèm (bravament) (v. TdF jos ‘trallo’)

trallacaire, -aira (TdF ‘tranlacaire’ ; abs. Dicort) : musardejaire, -a / landrinejaire, -a.

trallacar (v. intr.) (abs. Dicort) : musardejar / landrinejar, « ...en Dauphiné » (TdF ‘tranlaca’ .

trallacatge (TdF ‘tranlacage’ ; abs. Dicort) : accion de lanternejar, de musardejar.

 

 

trallar (v. intr.) (v. Ubaud Dicort e Alibert) : gorrinejar / far la tralla ; anar al torrofle ; se passejar ; cuolejar / anquejar / auquejar ; s'engulhar a l'amagat ; caminar menut menut ; dormir mal / se remenar dins lo lièch.

Degun lo pòt pas empachar de trallar.

Aquela dròlla tralla en caminant.

Aquel nenon a trallat tota la nuèch.

tralle [, -la] adj, cf Ubaud Dicort : gorrin ; barjacaire.

trallejar (abs. Dicort) (v. intr.) : frequentatiu de trallar.

trallèra (far -) loc v, cf Ubaud Dicort : « faire gogaille » TdF ‘tranlèro’, « chanter en gogaille » (Alibert)

trallet-tralleta [trallet-trallet] (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘tranli-tranlan’) (loc. adv.) : balin-balant / barlinga-barlanga ; en cuolejant.

tralleta : filha pas tant filha qu'aquò / filha fenestrièira. (v. TdF ‘tranleto’)

tralliassa nf, cf Ubaud Dicort : « femme dégingandée, dont la démarche est molle et la robe traînante ; femme de mauvaise vie, v. descabestrada, panturla » (v. TdF ‘tranliasso’)

« tralucar » : v. treslucar.

tram 1 nm, cf Ubaud Dicort (veire cram) / tramàs (v. tramàs) : fèrm / cram / cramàs (sossòl rocalhut)

Cal totjorn bastir sul tram.

tram 2 nm : abreviacion de l'anglés tramway ('tramwei). (v. tramvai)

tram 3 prep : v. tras, cf Ubaud Dicort.

trama : tescum (tes 'kyn) d'una estòfa.

tramada :çò tramat dins una sesilha de trabalh ; brava quantitat ; espandi bèl.

Ne tombar una tramada : beure tròp.

tramador (arc.) : rodet per far las bobinas utilizadas per un teisseire per tramar.

tramalh nm, cf Ubaud Dicort : « trémail, sorte de filet, v. entremalh » (v. TdF jos ‘tramai’). « tramalh » (l.p.) : v. tresmalh (abs. Dicort).

tramar (v. tr. e intr.) : téisser / ordir ; trenar ; complotar ; desbosigar ; traçar jos tèrra / s'espandir / traversar.

tramàs [veire cramàs, cf Ubaud Dicort] nm : cramàs. v. tram.

« trambalar » : v. trampelar.

« tramblar » (fr) : v. tremblar.

trame nm (v. TdF e Vayssier jos ‘morrou’) : marra pichona / bicat / bicador.

tramega nf / tramec (abs. Dicort) : marra per far l'òrt.

tramegon : rastelon de fèrre per rastelar la tèrra de l'òrt o las alèias de l'òrt.

tramejar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, détourner, faire disparaître » (v. TdF)

« trampalar » e derivats : v. trampelar.

trampèla nf, cf Ubaud Dicort : (v. trampelar.

Al jorn d’uèi l’argent es un dieu ;

mas l’onor se’n va per trampèla [v. trampeladas (a -)]. (v. TdF ‘trampello’).

trampelada : trantalhada / vacilhacion v. vacilhacion (abs. Dicort).

trampeladas (a -) (loc. adv.) , cf Ubaud Dicort  : en trantalhant. (v. TdF ‘trampelado’)

trampelaire, -aira [~ -airitz] adj e n : trantalhaire, -a.

trampelant, -a : que trantalha ; que se languís d'impaciéncia.

trampelar (v. intr.) : tremolar ; trachelar ; trantalhar / far de zigas-zagas ; esperar un brave brieu ; se languir ; far d'alonguis ; vacilhar (R. V, 457 ‘vacillar’).

La paura femna trampelava (tremolava) de freg.

De tant qu'aviá begut ne trampelava (trantalhava)

N'ai un sadol de trampelar (d'esperar) per pas res !

Trampelava (fasiá d'alonguis) per ganhar de temps.

trampelejar (v. intr.) : frequentatiu de trampelar, « vaciller, tituber, v. gancilhar, trantalhar » (v. TdF).

trampelum nm (trampe'lyn) : tremolum, « froid que l’on gagne en attendant » TdF

Aver lo trampelum : trachelar t. a. çaisús, “grelotter, être dans l’impatience [= avoir des impatiences](v. TdF).

« trampolar » e derivats : v. trampelar.

trampolin (< ital.) nm, cf Ubaud Dicort : « trampoline ; tremplin » (Per Noste)

trampon nm, cf Ubaud Dicort : « buveur, qui ne fait que godailler » TdF

tramvai (< angl.) nm, cf Ubaud Dicort : « tramway » (Laus, Rapin)

« tran » 1 nm : v. tram 1.

tran 2 nm [veire tròn 2, cf Ubaud Dicort] : tròn / troneire.

tran 3 nm / tranuga [ ~ tranuda nf, cf Ubaud Dicort] : trauca camin (mena de gram) (Triticum repens)

« tranar » 1 v : v. tronar.

tranar 2 (v. tr. e intr.) : s'enfonzar prigond dins la tèrra ; traçar ; traucar ; traversar.

La tranuga trana per tot l'òrt.

tranca nf : pè de planta, « pied isolé d’une plante quelconque » TdF.

« trancha » 1 nf e derivats (fr.) : v. trenca.

« trancha » 2 nf e derivats (fr.) : v. lesca - talh - talhon.

tranchet nm : v. trenchet, cf Ubaud Dicort.

trandir (non preconizat Dicort) e derivats : doblets de trantir e derivats. v. trantir.

trandolar (non preconizat Dicort) e derivats : doblets de trantol e derivats. v. trantolar.

tranèl : baston capusat en rond a la cima.

tranfi nm : brava besonha / brava ocupacion.

tranfraisa nf (plt.) : (Euphrasia)

tranga nf, cf Ubaud Dicort : « houle, agitation produite par des vagues qui se heurtent venant de directions différentes » TdF