|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
traïnejar (v. intr. e tr.) : frequentatiu de traïnar, « v intr, t. de pêche, traîner les lignes derrière le bateau » TdF ‘trahineja’. traïnèl 1 nm (Alibert) : rebala. traïnèl 2 nm : v. tragidor. (v. TdF jos ‘tragidou’) traïnèl 3 adj m, cf Ubaud Dicort : « Chaine traïnèl, genevrier sabine » (v. TdF jos ‘treinèu’) traïnèla nf, cf Ubaud Dicort : « traînasse, renouée des petits oiseaux, plante » TdF ‘trahinello’ traïneta (plt.) : mena de trefuèlh (Trifolium repens) traïnòl : dralhòl (caminòl) per rebalar la lenha copada. traïr (v. tr. e intr.) : mancar a la fidelitat ; decelar. Traïr sa lenga : abandonar sa lenga mairala. Traïr un amic. Traïr un secret. A traït. traïr (se) : laissar devinar d'idèas, de sentiments, un estat que l'òm auriá volgut amagar. S'es traïda pel ton de sa votz e per son emocion. traire (v. tr. e intr.) : tirar, extraire, desrabar, desraiçar ; getar / lançar ; far passar ; produire ; butar / créisser ; nevar a gròsses trachèls. Traire lo pan del forn. Traire de pèira, de carbon. Traire d'èrba. Traire las trufas : desrabar las trufas. Traire de pèiras : getar de ròcs. Traire pel sòl : getar per tèrra. Traire lo filat : getar... Trai-me la sal : fai-me passar la sal. Aquel prat trai pas d'èrba : ... fa pas pro d'èrba. Aquel froment vòl pas traire, li cal d'engrais. Trai de nèu aicisèm : nèva a gròsses trachèls. Me fas traire pena, tu me fais souffrir. (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘traire’) traire (se) : s'escartar de ; se fisar de. Trai-te de pels passes ! Sap pas pus de qual se traire. traire mal loc v : èsser en pena de ; mal augurar. Trasi mal d'endevinar ont es. Trasi mal de sa situacion. traïson nf : traïdorici / traïment (accion o resulta de traïr) traïsseire, -eira (~ -eiritz) adj e n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui trahit, v. traïdor, traite » (v. TdF ‘trahissèire’) trait (non preconizat Dicort) / trach nm : v. trach 2. traitament adv (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘treitamen’) : d'un biais traite ; amb traitesa ; amb perfidia. traitariá nf, cf Ubaud Dicort : « action de traître » TdF ‘treitarié’ traitàs, -assa adj e n (v. Ubaud Dicort) : « grand traître, traîtresse achevée » TdF ‘treitas’ traite, -ta (adj. e subs.) : perfid, -a ; traïdor, -a. Mesfisa-te, qu'aquela ribièira es traita ! traitesa nf : perfidia. « trajaman » e derivats : v. trachaman (non preconizat Dicort) e derivats e trochaman. trajècte : distància de cobrir per anar d'un airal a un autre ; accion de cobrir aquela distància ; temps que cal per la cobrir. Un trajècte long. Fa lo trajècte a bicicleta. Lo trajècte durèt un parelh d'oras. trajectografia : tecnica de l'estudi de la trajectòria de fusadas o de veïculs espacials. trajectòria : corba que descriu un mobil dins l'espaci ; t. tecn. de geometria. La trajectòria d'una planeta. Trajectòria d'angle. tralejar (v. tr.) [v intr (v. TdF)] : tirar cap al vent la tèla e l'escota d'una vela per far virar lo batèu e cambiar de direccion (mar.) tralh nm / tralha 1 nf : pesada (traça de pè) ; vestigi ; traça / traïnada. tralha 2 : cable d'embarcacion, « traille, câble qui sert à conduire un bac » ; guida de còrda de caval lauraire [v. tralhas] ; cadena de posaraca. (v. TdF ‘traio’). tralhadís nm / tralhadissa (abs. Dicort) : pesadas ; airal tralhat. tralhar (v. tr.) : somsir / pompir (afrabar amb los pès) ; pistar (seguir a la pista / seguir las pesadas) Tralhar l'èrba. Tralhar una lèbre. tralhas (f. pl.) (v. tralha 2) : còrdas que fan ofici de guidas. tralhàs : cable ; brava còrda / còrda gròssa. tralhau nm, cf Ubaud Dicort (v. tralha 2) : « grosse corde de sparte, corde d’une poulie » TdF ‘traiau’ tralhaudon nm, cf Ubaud Dicort : « petit cordage de sparte » TdF ‘traiaudoun’ tralhòla : carrèla / poleja / polelha. tralhon nm, cf Ubaud Dicort (v. tralha 2) : « menue corde de sparte ; petite traille, corde qui sert à amarrer un bac » TdF ‘traioun’ tralla : gorrinitge / mala vida. Far la tralla : gorrinejar / menar mala vida ; s'espacejar aicisèm (bravament) (v. TdF jos ‘trallo’) trallacaire, -aira n (TdF ‘tranlacaire’ ; abs. Dicort) : musardejaire, -a / landrinejaire, -a. trallacar (v. intr.) (abs. Dicort) : musardejar / landrinejar, « ...en Dauphiné » (TdF ‘tranlaca’) . trallacatge (TdF ‘tranlacage’ ; abs. Dicort) : accion de lanternejar, de musardejar.
|
|
trallar (v. intr.) (v. Ubaud Dicort e Alibert) : gorrinejar / far la tralla ; anar al torrofle ; se passejar ; cuolejar / anquejar / auquejar ; s'engulhar a l'amagat ; caminar menut menut ; dormir mal / se remenar dins lo lièch. Degun lo pòt pas empachar de trallar. Aquela dròlla tralla en caminant. Aquel nenon a trallat tota la nuèch. tralle [, -la] adj, cf Ubaud Dicort : gorrin ; barjacaire. trallejar (abs. Dicort) (v. intr.) : frequentatiu de trallar. trallèra (far -) loc v, cf Ubaud Dicort : « faire gogaille » TdF ‘tranlèro’, « chanter en gogaille » (Alibert) trallet-tralleta [trallet-trallet] (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘tranli-tranlan’) (loc. adv.) : balin-balant / barlinga-barlanga ; en cuolejant. tralleta : filha pas tant filha qu'aquò / filha fenestrièira. (v. TdF ‘tranleto’) tralliassa nf, cf Ubaud Dicort : « femme dégingandée, dont la démarche est molle et la robe traînante ; femme de mauvaise vie, v. descabestrada, panturla » (v. TdF ‘tranliasso’) « tralucar » v : v. treslucar. tram 1 nm, cf Ubaud Dicort (veire cram) / tramàs (v. tramàs) : fèrm / cram / cramàs (sossòl rocalhut) Cal totjorn bastir sul tram. tram 2 nm : abreviacion de l'anglés tramway ('tramwei). (v. tramvai) tram 3 prep : v. tras, cf Ubaud Dicort. trama : tescum (tes 'kyn) d'una estòfa. tramada :çò tramat dins una sesilha de trabalh ; brava quantitat ; espandi bèl. Ne tombar una tramada : beure tròp. tramador (arc.) : rodet per far las bobinas utilizadas per un teisseire per tramar. tramalh nm, cf Ubaud Dicort : « trémail, sorte de filet, v. entremalh » (v. TdF jos ‘tramai’). « tramalh » (l.p.) : v. tresmalh (abs. Dicort). tramar (v. tr. e intr.) : téisser / ordir ; trenar ; complotar ; desbosigar ; traçar jos tèrra / s'espandir / traversar. tramàs [veire cramàs, cf Ubaud Dicort] nm : cramàs. v. tram. « trambalar » v : v. trampelar. « tramblar » v (fr) : v. tremblar. trame nm, cf Ubaud Dicort : « pic » (TdF) ; « pioche » (Vayssier jos ‘morrou’) , marra pichona / bicat / bicador. tramega nf / tramec (abs. Dicort) : marra per far l'òrt. tramegon nm : rastelon de fèrre per rastelar la tèrra de l'òrt o las alèias de l'òrt. tramejar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, détourner, faire disparaître » (v. TdF) « trampalar » v e derivats : v. trampelar. trampèla nf, cf Ubaud Dicort : (v. trampelar. Al jorn d’uèi l’argent es un dieu ;/ mas l’onor se’n va per trampèla [v. trampeladas (a -)]. (v. TdF ‘trampello’). trampelada : trantalhada / vacilhacion v. vacilhacion (abs. Dicort). trampeladas (a -) (loc. adv.) , cf Ubaud Dicort : en trantalhant. (v. TdF ‘trampelado’) trampelaire, -aira [~ -airitz] adj e n : trantalhaire, -a. trampelant, -a : que trantalha ; que se languís d'impaciéncia. trampelar (v. intr.) : tremolar ; trachelar ; trantalhar / far de zigas-zagas ; esperar un brave brieu ; se languir ; far d'alonguis ; vacilhar (R. V, 457 ‘vacillar’). La paura femna trampelava (tremolava) de freg. De tant qu'aviá begut ne trampelava (trantalhava) N'ai un sadol de trampelar (d'esperar) per pas res ! Trampelava (fasiá d'alonguis) per ganhar de temps. trampelejar (v. intr.) : frequentatiu de trampelar, « vaciller, tituber, v. gancilhar, trantalhar » (v. TdF). trampelum nm (trampe'lyn) : tremolum, « froid que l’on gagne en attendant » TdF Aver lo trampelum : trachelar t. a. çaisús, “grelotter, être dans l’impatience [= avoir des impatiences]” (v. TdF). « trampolar » v e derivats : v. trampelar. trampolin (< ital.) nm, cf Ubaud Dicort : « trampoline ; tremplin » (Per Noste) trampon nm, cf Ubaud Dicort : « buveur, qui ne fait que godailler » TdF tramvai (< angl.) nm, cf Ubaud Dicort : « tramway » (Laus, Rapin) « tran » 1 nm : v. tram 1. tran 2 nm [veire tròn 2, cf Ubaud Dicort] : tròn / troneire. tran 3 nm / tranuga [ ~ tranuda nf, cf Ubaud Dicort] : trauca camin (mena de gram) (Triticum repens) « tranar » 1 v : v. tronar. tranar 2 (v. tr. e intr.) : s'enfonzar prigond dins la tèrra ; traçar ; traucar ; traversar. La tranuga trana per tot l'òrt. tranca nf : pè de planta, « pied isolé d’une plante quelconque » TdF. « trancha » 1 nf e derivats (fr.) : v. trenca. « trancha » 2 nf e derivats (fr.) : v. lesca - talh - talhon. tranchet nm : v. trenchet, cf Ubaud Dicort. trandir (non preconizat Dicort) e derivats : doblets de trantir e derivats. v. trantir. trandolar (non preconizat Dicort) e derivats : doblets de trantol e derivats. v. trantolar. tranèl : baston capusat en rond a la cima. tranfi nm : brava besonha / brava ocupacion. tranfraisa nf (plt.) : (Euphrasia) tranga nf, cf Ubaud Dicort : « houle, agitation produite par des vagues qui se heurtent venant de directions différentes » TdF |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|