tractor 1 nm : veïcul automobil per remolcar d'autres veïculs o per tirar d'instruments agricòlas.

tractor 2, -tritz adj (abs. Dicort) : capable, -a de tractar, de tirar.

Fòrça tractritz d'un corrent d'aiga.

tractorar (v. tr. e intr.) (abs. Dicort) : trabalhar amb un tractor.

traçuènha : rafatum / rafatalha / rebrèc ; trastes.

traçum : anequeliment.

tradescància n, cf Ubaud Dicort : « (bot.) tradescantia »

tradicion : transmission de doctrinas religiosas o moralas, de legendas, de costumas... per la paraula o per l'exemple.

tradicional, -a : relatiu, -iva a la tradicion ; fondat, -ada sus la tradicion.

tradicionalament : segon la tradicion.

tradicionalisme : sistèma d'idèas, de costumas... fondadas sus la tradicion ; fidelitat a la tradicion ; refús de tota evolucion.

tradicionalista (adj. e subs. m. e f.) : adèpte, -a del tradicionalisme. (t. a. çaisús)

traduccion : revirada (accion o resulta de traduire, de revirar un tèxt dins una autra lenga)

traductor, -tritz : persona que fa una traduccion.

traduire (v. tr.) : tradusir (revirar un tèxt dins una autra lenga) ; manifestar / revelar.

Traduire un tèxt occitan dins una autra lenga.

Lo ton de sa votz tradusiá sa colèra.

traduire (se) : se tradusir / se manifestar ; aver per consequéncia.

Sa dolor se tradusiguèt per un bramal.

Son imprudéncia se tradusiguèt per una quincanèla.

traduseire, -eira [~ -eiritz] n : traductor, -tritz / reviraire, -a.

tradusible, -bla : que pòt èsser revirat dins una autra lenga ; que se pòt manifestar.

tradusir v : v. traduire.

trafan nm / trefan (abs. Dicort) (arc.) (los 2, L. 371) : perfid, -a ; « truand » (Alibert).

trafanar (v. intr.) : èsser totjorn en movement ; se graumilhar ; « être perfide » (L. 371).

trafandassa : femnarassa.

trafanèla nf, cf Ubaud Dicort : « travesti (syn. : travestit) » (v. Brun Glossari Oc-Fr)

trafec (R. V, 396) : activitat comerciala clandestina e mai o mens illegala ; circulacion de mercandisa (L. 244) ; circulacion en general.

Trafec d'armas.

Trafec d'influéncia.

trafega : rusa ; engana.

trafegadís nm : bolegadís / remenadís / agitacion (R. II, 22).

trafegador (R. VI, 526), -airitz n (abs. Dicort) : persona que trefega. (v. trafegaire)

trafegaire, -aira [~ -airitz] adj e n / trafegant, -a (v. trafegant) : v. çaisús. « celui, celle qui trafique ; qui fatigue, qui s’occupe des soins du ménage, d’un commerce ; remuant, turbulent, ente ; entremetteur de mariages ; dupeur, frelateur, euse » TdF jos ‘traficaire’

trafegant, -a n, cf Ubaud Dicort : « nm trafiquant, v. comerciant » (v. TdF jos ‘traficant’)

trafegar 1 (v. intr.) : far comèrci clandestinament e mai o mens illegalament ; far quicòm de mai o mens misteriós ; far vai-e-vèni ; téner pas en plaça.

D'unes trafegan tota lor vida per venir gròsses.

Qué trafegas aquí, a l'ora que sèm ?

trafegar 2 (v. tr.) : matrifusar / farlabicar ; « ravauder ». (v. TdF jos ‘trafica’).

Trafegar un vin.

trafegariá : enganament (accion d'enganar).

trafegatge nm, cf Ubaud Dicort : « action de trafiquer, de s’agiter, de fréquenter ; travail du ménage ; sollicitude » TdF jos ‘traficage’

trafegós, -osa adj : que furga pertot ; que ten pas en plaça ; que o fa venir tot fòl.

trafeguejaire, -aira adj e n : frequentatiu de trafegaire, -a, « brocanteur, euse, v. brocantaire » TdF ‘trafiquejaire’.

trafeguejar (v. tr. e intr.) : frequentatiu de trafegar, « v intr, faire un petit trafic, v. comercejar ; aller et venir sans cesse, v. barrutlejar ; farfouiller,v. bordoirar » (v. TdF jos ‘trafiqueja’).

trafeguièr, -ièira adj e n (R. V, 396) (abs. Dicort) : trafegaire, -a ; enganaire, -a. (v. trafiquièr)

trafegum nm sing : agitacion (R. II, 22) que se justifica pas.

trafic nm, cf Ubaud Dicort : « trafic, commerce, négoce ; mouvement des affaires, tracas ; tapage, désordre ; sollicitude, activité ; trace, empreinte de pas ; direction que suit un lièvre ou un chien de chasse » (v. TdF). « trafic » e derivats : v. trafec e derivats en trafeg-.

trafica nf, cf Ubaud Dicort : v. trafega. (v. TdF jos ‘trafico’)

traficaire, -aira (~ -airitz) n, cf Ubaud Dicort : v. trafegaire. (v. TdF jos ‘traficaire’)

traficairòt nm, cf Ubaud Dicort : (v. traficaire)

traficant, -a n, cf Ubaud Dicort : v. trafegant. (v. TdF jos ‘traficant’)

traficar v, cf Ubaud Dicort : v. trafegar. (v. TdF jos ‘trafica’)

traficariá nf, cf Ubaud Dicort : v. trafegariá. (v. TdF jos ‘traficarié’)

traficatge nm, cf Ubaud Dicort : v. trafegatge. (v. TdF jos ‘traficage’)

traficon nm, cf Ubaud Dicort : « petit vagabond, v. gandon » (v. TdF)

traficonar v, cf Ubaud Dicort : v tr, « ravauder [v. trafegar 2] » (Brun Glossari Oc-Fr)

traficonilhar v, cf Ubaud Dicort : « ravauder peu soigneusement » (Brun Glossari Oc-Fr) (v. çai sus)

traficós, -osa adj, cf Ubaud Dicort : v. trafegós. (v. TdF jos ‘traficous’)

 

 

traficum nm sing, cf Ubaud Dicort : v. trafegum. (v. TdF jos ‘traficun’)

trafiquejar v, cf Ubaud Dicort : v. trafeguejar. (v. TdF jos ‘trafiqueja’)

trafiquièr, -ièira adj e n, cf Ubaud Dicort : « brouillon, onne, tracassier, ière » TdF

« traforar » : v. transforar (abs. Dicort) e trasforar, cf Ubaud Dicort.

tragacanta nf, cf Ubaud Dicort : « (bot.) tragacantha [v. adraganta 2] » (Laus)

tragedia [tragèdia] nf : pèça de teatre tragica ; eveniment tragic.

tragedian, -a : persona especializada dins la tragedia.

tragiaire, -aira n : brave manjaire, brava manjaira.

tragic, -a adj e nm : relatiu, -iva a la tragedia ; qu'amòda la paur.

tragicament : d'un biais tragic.

tragicomedia [tragicomèdia] nf: òbra dramatica que ten a l'encòp de la tragedia e de la comedia.

tragicomic, -a : relatiu, -iva a la tragicomedia ; entremièg seriós, -a e comic, -a.

tragidor : avaladoira / gargamèla / garganta.

tragin [veire tregin, cf Ubaud Dicort] nm : carreta de caval.

traginar [veire treginar] (v. tr.) : transportar ; carrejar.

traginièr (veire treginièr) nm, -ièira : carrejaire, -a amb una carreta de caval. (v. TdF jos ‘treginié’)

tragir 1 (v. tr.) (R. V, 401 « tirer ») (abs. TdF e Alibert) : tirar una carreta de caval ;

Tragir una carreta.

tragir 2 (v. tr.) (v. TdF) (R. V, 401 « avaler ») : finir per copar amb las dents quicòm de dur ; finir per machugar ; finir per engolir; engolir.

Tragir quicòm de travèrs.

traïdor, -dora n : traite, -a (persona que traís quicòm o q.q.)

traïdorici nm : traïson. v. pus bas.

traïment : accion o resulta de traïr.

traïn 1 [tren (v. tren 1)] nm  : ensemble de veïculs o de vagons rebalats ensemble per une locomotiva ; ensemble de veïculs o d'objèctes rebalats o qu'avançan ensemble ; ensemble de disposicions legislativas o administrativas ; ensemble organizat de causas identicas en movement o qu'amòdan un movement ; seguida, tièira en general ;

Traïn de viajaires.

Traïn de mercandisas.

Traïn de gabarras.

Traïn de fust.

Traïn de mesuras.

Traïn de reformas.

Traïn de leis.

Traïn d'engranatges.

Traïn de pneumatics.

Traïn d'ondas.

Traïn espacial.

Traïn rotièr v. rota.

traïn 2 nm, cf Ubaud Dicort : biais de caminar d'una bèstia de tira o d'una persona ; biais de viure en proporcion de sos revenguts...

Traïn de muòl, de caval...

Caminar bon traïn.

Alentir son traïn.

Menar grand traïn.

Èsser en traïn (loc. adv.) : èsser d'ataca.

Èsser en traïn de (loc. prep.) : èsser a far quicòm.

Lo traïn de la vida : la rotina dels cadajorns.

traïna 1 nf (plt.) : mena d'agram (Agropyrum repens) ; autra planta (Agrostis alba) ; mena de grand filat de pesca ; montet de gabèls rebalats d'una montanha ; rebala (veïcul sens ròdas que l'òm rebala) (t. a.)

A la traïna, à l’abandon. (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘trahino’)

traïna 2 nf : partida d'un vestit que rebala pel tèrra.

traïnada : traça en general ; tièira longa (seguida longa, traça longa) en general.

Traïnada de sang.

Traïnada de plastre.

Traïnada de condensacion d'avions a reaccion.

traïnadís : alongui ; alentiment / lentor.

traïnaguèrra nm, cf Ubaud Dicort : « querelleur, perturbateur, brouillon » TdF ‘trèino-guerro’

traïnaire, -aira n : « celui, celle qui traîne » TdF ‘treinaire’, pescaire, -a amb la traïna.

traïna-la-grola nm, cf Ubaud Dicort : « traîne-savates » (Rapin)

traïnamalaür nm, cf Ubaud Dicort : « personne qui porte malheur, traîne-potence » TdF ‘trèino-malur’

traïnanèbla nm, cf Ubaud Dicort : « homme du Nord » TdF ‘trèino-nèblo’

traïnar (v. tr. e intr.) : tirar, rebalar quicòm ; far d'alonguis ; musardejar / landrinejar ; pescar amb la traïna.

traïnar (se) : se rebalar.

traïnariá nf, cf Ubaud Dicort : « traînerie » TdF ‘treinarie’

traïnàs : rebala ; filat que l'òm rebala.

traïnassa (plt.) : tirasseta de camin (Polygonum aviculare) ; autra planta (Agrostis stolinofera)

traïnassada nf, cf Ubaud Dicort : « action de traîner par les cheveux, roulée de coups, frottée » TdF ‘treinassado’ ; « une traînée des rues » TdF jos ‘treinassa’

traïnassant, -a adj, cf Ubaud Dicort : « traînant, ante, v. rebalaire » TdF ‘treinassant’

traïnassar (v. tr. e intr.) : « traîner vilainement, traîner par les cheveux » ;  aver bravament la canha ; ne finir pas de far d'alonguis ; musardejar aicisèm ; menar una vida de languina. (v. TdF jos ‘treinassa’)

Es pas jamai d'ataca, que traïnassa totjorn.

traïnassar (se) v pron : frequentatiu de se traïnar, « se traîner, se vautrer » TdF jos ‘treinassa’.

traïnassariá : accion de musardejar, de landrinejar ; « langueur maladive » TdF ‘treinassarié’.

traïnasson nm, cf Ubaud Dicort : « soulier en pantoufle, savate, v. tirasson » (v. TdF ‘treinassoun’)

traïnejaire, -aira (~ -airitz) adj e n, cf Ubaud Dicort : « traînard, traîneur ; lambin, ine » TdF ‘treinejaire’