traca 1 nf : pila de pòstes ; pila de fustam ; mena ; qualitat ; talha / auçada ; corpuléncia ; marc de rasim.

Un òme d'aquela traca : un òme aital.

Èsser de bassa traca : èsser de bassa extraccion.

traca 2 nf : accion de tracar ; batuda.

traça 1 nf : marca ; pesada ; patada ; detada ; rodal ; vestigi ; entalha que fan los roquièrs dins lo ròc ; aplech de roquièr / de traçaire v. pus bas.

La traça de las ròdas dins la nèu o dins la fanga.

Seguir q.q. a la traça : seguir sas pesadas.

Trobam pas traça d'aquela batalha.

Far traça : obrir un camin dins la nèu.

traça 2 (adj.) : femenin de trace.

traçabilitat nf : possibilitat de sègre un produit tot lo long de sa cadena de produccion, de transformacion e de comercializacion.

Traçabilitat de la carn boïna.

traçada : accion o resulta de laurar prigond.

traçador : filat tibat a travèrs una ribièira.

tracaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : « traqueur, v. secutaire » TdF ‘tracaire’.

traçaire 1, -aira n : persona qu'acotís (que perseguís) quicòm o q.q., « poursuivant, traqueur [v. tracaire] » (Alibert).

traçaire 2 nm  (v. Ubaud Dicort e TdF) : peirièr / roquièr (persona que desraba de pèira) / picapeirièr.

tracalan (subs. m.) : falscatàs (òme que te'n pòdes pas fisar)

traçament 1 nm : accion o resulta de traçar quicòm.

Lo traçament d'un camin per un bòsc.

traçament 2 (adv.) (abs. Dicort) : d'un biais trace ; « entièrement » (v. Alibert e Vayssier ‘trossomen).

Consí vas ? - Traçament, que patissi las pèiras.

tracan nm : anar dels cadajorns ; rotina ; anar d'un afar.

tracanar (v. tr.) : debanar de seda. t. tecn de teisseire. (v. TdF ‘tracana’)

Tracanar de seda d'una bobina sus l'autra.

tracanard : anar d'un caval (v. TdF jos ‘tracanat’) ; tracan ; rotina ; engana ; trapa per salvatgina gròssa (pel feram, per bèstias fèras)

Avèm aplechat un tracanard per trapar lo guèine.

tracanardièira : airal per i aplechar un tracanard.

tracanet (subs. e adj.) [nm] : « petit train, petit amble » TdF ; anar plan ordinari dels cadajorns ; cuèissacort, -a ; tròtamenut, -uda ; « tintouin, tracas, embarras » (Alibert).

Las tres ridèlas a lor vièlh tracanet fidèlas.

Un tracanet se permenava.(v. TdF)

tracanha nf, cf Ubaud Dicort : (v. tracan)

traçant, -a adj, cf Ubaud Dicort : « traçant, -e » (v. Rapin)

Bala traçanta¸ balle traçante. (Rapin)

tracar 1 v, cf Ubaud Dicort : « v tr, ranger, mettre de côté ce qui gêne, v. garar » (v. TdF ‘traca 1’)

tracar 2 (v. tr. e intr.) : acotir / persègre quicòm o q.q. ; vagabondar.

Es totjorn a tracar, traca que tracaràs.

traçar (v. tr. e intr.) : dessenhar ; traucar / traversar ; far traça dins la nèu ; laurar prigond ; banhar fins a la pèl ; desrabar de pèira d'una peirièira ; anar ; estirar sas raiças.

Traçar una linha, una rega.

Traçar un dessenh.

Nos calguèt traçar a travèrs la selva (bòsc grand)

Faguèron traça, que lo mètge poguèsse venir.

Lo tractor tracèt dins lo pelenc.

Aquela pluèja m'a traçat.

Soi traçat de pertot.

Lo meu papeta tracèt de pèira tota sa vida.

Traçarai a la vila un d'aquestes jorns : anarai...

La tranuga traça per tot lo camp.

traçar (se) : se banhar fins a la pèl.

traçard, -a : anequelit, -ida / trace, -ça.

traçariá : pelhas / linge vièlh.

tracàs : embestiament / rambalh que tafura.

tracassaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui tracasse, v. tormentacrestian » (v. TdF)

tracassament nm, cf Ubaud Dicort : « cahotement, action de tracasser » TdF

tracassar (v. tr. e intr.) : frequentatiu de tracar 2 transitiu, « tracasser, tourmenter, inquiéter ; cahoter ; prendre beaucoup de peine » TdF.

Son las dents que tracassan lo nenon.

Chaval que tracassa, cheval qui secoue son cavalier, qui marche avec effort. (v. TdF)

tracassar (se) : se tafurar / se preocupar / se rosegar.

tracassariá nf, cf Ubaud Dicort : « tracasserie, chicane, mauvais procédé » TdF ‘tracassarié’

tracassejaire, -aira : v. tracassaire. (v. TdF jos ‘tracassaire’)

tracassejar (v. tr.) : frequentatiu de tracassar.

tracassejar (se) : quitar pas de se tracassar.

tracasses nm : pl. de tracàs (v. TdF jos ‘tracas’).

tracassièr, -ièira adj e n, cf Ubaud Dicort : « tracassier, ière, inquiet, ète, brouillon, onne » TdF

tracassós, -osa adj, cf Ubaud Dicort : « plein de tracas, qui donne du tracas » TdF

tracassum nm (abs. Dicort) (traka'syn) : los embestiaments de la vida. (v. tracasses)

traçat nm, cf Ubaud Dicort : « tracé, v. plan » TdF

traca-traca / traca-traquet adv (los 2, Alibert) : doçamenton ; tranquillament.

 

 

 

traccion : accion de tirar ; movement de gimnastica ; remolcatge.

Traccion animala.

Traccion a vapor.

Traccion electrica.

traccion avant (abs. Dicort) : veïcul que sas ròdas avant son motrises.

trace, -ça adj, cf Ubaud Dicort / traça (adj. m. e f. (v. Vayssier jos ‘trasse’)) : abenat, -ada / usat, -ada ; las, lassa que jamai ; vièlh que jamai ; plan malaut, -a ; anequelit, -ida ; emmalit, -ida.

Lo paure òme es plan trace / es plan traça.

Aquela femna es plan traça.

Un trace d'òme / una traça d'òme (t. a. çaisús)

Una traça de rauba.

De traças de personas.

tracejar (v. intr.) : èsser mai o mens trace, -ça ; s'anequelir.

trach 1, -a : p.p. de traire, « tiré, jeté, lancé, ée » TdF jos ‘traire’.

trach 2 / trait [veire trach, cf Ubaud Dicort] nm : linha traçada endacòm ; signe de comportament ; marca caracteristica ; aplech d'encarratge d'una bèstia de tira ; t. tecn. de lingüistica. (v. traches)

Trach de greda, de gredon, de pincèl, d'estilon.

Trach de generositat.

Es un trach de nòstra epòca.

« trach d'union » (fr.) : v. jonhent.

tracha 1 nf : marc de noses cachadas ; marc de rasim.

tracha 2 / traita [veire tracha, cf Ubaud Dicort] nf : efièch (bilheta que comanda de pagar un deute a una data determinada) ; escorreguda ; movement ; ocasion / circomstància favorabla ; accion de traire quicòm ; trafec d'esclaus o de prostituïdas.

Una brava tracha de camin.

Tracha del lach.

Tracha de pèira.

Tracha de prostituïdas.

trachamand, -a n  (Alibert) [veire trochamand 2, cf Ubaud Dicort] : v. trachimand.

trachamandejar (v. intr.) (Alibert) [veire trochamandejar, cf Ubaud Dicort]  : s'entremetre ; far d'embarrasses.

« trachamantejar » : v. trachamandejar.

trachar (se) : se mainar (s'avisar de quicòm)

Me soi pas trachat qu'anava plòure.

Tracha-te de çò que te regarda, pas mai !

trachèa (R. V, 394) (abs. Dicort) (del lat. trachia) : corniòla / garganta. v. traquèa.

trachèl : vòlva de nèu / borrilh de nèu ; flòta de lana, d'estopa o de filassa que formava una conolhada (arc.) ; flòta / mata / blesta de pel.

Trachèl de nèu.

Trachèl de lana, cardée de laine pliée en rouleau. (v. TdF jos ‘trachèu’)

trachelar 1 (v. intr.) : fremesir de freg ; tremolar de freg ; tridolar de freg.

trachelar 2 (v. impers.) (abs. TdF) : nevar a braves trachels.

trachelàs nm : brave trachèl / trachèl gròs, « grosse poupée de laine, quenouillée mal faite » (v. TdF).

trachelet nm : trachèl pichon, « petite poupée de laine, loquette, flocon que la fileuse tient dans la main  (v. TdF).

traches (m. pl.) : tot çò que permet a una bèstia de tira de tirar quicòm ; contorn de las formas de quicòm o de q.q. 

Los traches d'una bèstia de tira.

trachimand, -a n (v. Ubaud Dicort e Alibert) / trachamand, -a  (v. trachamand) / trachamandejaire, -a (abs. Dicort) : patelon, -a / entremeteire, -a de crompa o de maridatge ; arpalhand, -a / coquin, -a.

trachir 1 v, cf Ubaud Dicort : « v intr et tr, croître, se développer, végéter, v. créisser ; se ravoir, profiter ; rester tranquille ; redresser » (v. TdF).

« trachir » 2 v : v. tragir.

trachoira (arc.) : cavilha de fust o de fèrre per encarrar ; cavilha de carri o de brabant (arc.)

tracholar v, cf Ubaud Dicort : v. trachelar 1. (v. TdF jos ‘trachela’)

tracièira : anequeliment ; languina.

tracilha : curalh de frucha.

tracitge : santat marrida ; tissa marrida.

tracòma nm : malautiá infecciosa de l'uèlh.

traçonèl, -a adj, cf Ubaud Dicort : (v. trace)

tract nm  (pl. : tractes), cf Ubaud Dicort  : « tract » (Laus).

tracta nf, cf Ubaud Dicort : « traitement, v. tractament » (v. TdF ‘trato 2’)

tractable, -bla adj : que pòt èsser tractat, -ada (t. a.), « traitable, v. docil » (v. TdF ‘tratable’)

tractador 1, -doira adj, cf Ubaud Dicort : « à délibérer, à négocier » (L. 368)

tractador 2 nm, cf Ubaud Dicort : « négociateur » (L. 368)

tractaire, -aira [~ -airitz] nm : entremeteire ; * negociador, -airitz (v. R. IV, 310 : ‘negoci’) ; « traiteur, v. restauraire » (v. TdF ‘trataire’).

tractament : accion de tractar.

tractar (v. tr. e intr.) : discutir ; negociar ; consirar ; titrar ; medicinar ; donar un regalèmus ; parlar de ; tirar.

Tractèron la question sens mai d'alonguis.

Tractar q.q. en amic.

Tractar q.q. d'inocent.

La tractèron amb d'antibiotics.

Nos convidèt e nos tractèt fòrt plan.

Aquel libre tracta de semantica.

Lo tractor tractava una remolcada de balas de fen.

tractar (se) : se regalar ; se far / se frequentar.

tractat nm : convencion / acòrdi ; discors ; dissertacion.

tracte nm, cf Ubaud Dicort : v. tract.

tractopèla nf, cf Ubaud Dicort : « tracto-pelle » (Sèrras-Ess.)