tòtol 1 nm, cf Ubaud Dicort : « toton, espèce de dé à pivot que l’on fait tourner, v. virolet 1 » (v. TdF jos ‘tòti 3’). tòtol / tòti / toton nm : v. toton.

tòtol 2 adj m e nm, cf Ubaud Dicort : « butor, gros imbécile, niais » TdF jos ‘tòti 4’

totòm (pr. indef.) : totes / tot lo mond.

E totòm de córrer, de córrer !

Totòm se'n prenguèt a el.

Totòm se calcinava.

toton [veire tòtol 1, cf Ubaud Dicort] nm (ven del latin totum que vòl dire ‘tout’) : baudufa (carcòi / perenqueta) que se lança amb lo det gròs e lo det màger, sus una taula, per jogar d'argent.

Caduna de las quatre fàcias del toton pòrta una d'aquelas letras : M (mesa), P (presa), R (res), T (tot). Cada jogaire pausa sa mesa sus la taula e lo jòc comença. Cadun fa virar lo toton. Lo que tomba sus M ajusta una autra mesa ; lo que tomba sus R pèrd son còp ; lo que tomba sus P s'empòcha una presa ; lo que tomba sus T o amassa tot.

totona / totora nf : trompa de pastre ; trompa en general ; bruch d'una trompa ; còrna (mus.) ; tija de ceba ; païsana grossassa e lordassa ; gròssa pruna roja. (v. TdF jos ‘toutouro’)

totonaire nm, cf Ubaud Dicort : « sonneur de cor, joueur de cor » TdF

totonar (v. intr.) : bufar dins una trompa ; cornar (bufar dins una còrna) (v. TdF ‘toutouna’)

totora 1 nf : totona. v. totona.

totora 2 (de -) loc adv (abs. Dicort) : de tota sason.

totoroton nm : cauquilha de mar pichonèla, « conque marine » TdF.

Tot-o-sap : Dieu. (v. TdF)

Tot-o-sap se pòt pas enganar.

totplen [ ~ tot plen] (adv.) , cf Ubaud Dicort : fòrça.

tot-poderós (v. p. 20, 1° c) [, tota-poderosa, (plur : totes-poderoses, totas-poderosas)] adj (v. Ubaud Dicort) : qu'a tot poder.

Dieu sol es tot-poderós.

tot-poissant, tota-poissanta (plur : totes-poissants, totas-poissantas) adj, cf Ubaud Dicort : v. tot-poderós. (v. TdF jos ‘tout-pouderous’)

tot-terren adj inv e nm (v.  Ubaud Dicort) : « (véhicule) tout terrain » (Rapin)

Totsant n pr m, cf Ubaud Dicort : « n. d’homme, Toussaint » TdF ‘Toussant’

Totsanta n pr f, cf Ubaud Dicort : « Toussainte », « nom porté par des femmes nées à la Toussaint » (v. TdF ‘Toussano’)

totsanta nf (plt.) : flor de Totsants (Chrysanthemum)

Totsants n pr f : Martror (lo primièr de novembre, fèsta de totes los sants)

totum nm, cf Ubaud Dicort : « total, totalité, v. total » (v. TdF ‘toutun’)

totun (conj.) : totasfes / pasmens / pr'aquò ; tanben. (v. Alibert)

tòtus-àlbus nm, cf Ubaud Dicort : « fleur blanche, connue à Toulouse » TdF

« tòu » nm  : v. tavan.

« tòunejar » v : tavanejar.

tòuta nf, cf Ubaud Dicort : « tolte, impôt (vieux) » TdF ‘tòuto’

TOX- / TOXICO- : forma prefixada del grèc tòxikòs (toxic)

toxemia : estat morbós per acomolament de toxinas.

toxic, -a adj e nm : que conten de poison (f.)

toxicitat nf : qualitat de çò toxic.

toxicodermia : nom generic de totas las malautiás de la pèl que son d'origina toxica.

toxicogenic, -a : que secrèta quicòm de toxic.

Bacteria toxicogenica.

toxicològ, -a : especialista (m. e f.) en toxicologia.

toxicologia : sciéncia relativa a las poisons e a lors efèctes.

toxicologic, -a : relatiu, -iva a la toxicologia.

toxicoman, -a adj e n : persona dependenta d'una dròga.

toxicomania : comportament de q.q. dependent d'una dròga.

toxicòsi (f.) : intoxicacion per de substàncias secretadas per l'organisme.

toxigèn, -a : que secrèta de toxinas.

toxigenitat nf : degrà de capacitat d'un organisme per secretar de substàncias toxicas.

toxina : substància toxica elaborada per un organisme ; poison (f.)

toxinfeccion : intoxicacion en general.

Toxinfeccion alimentària.

TOXO- : forma prefixada del grèc tòxikòs (toxic)

toxoplasma nm : protozoari qu'amòda la toxoplasmòsi.

toxoplasmòsi (f.) : malautiá parasitària.

tra- : prefixe ; cercatz a tras- çò que trobaretz pas a tra-. (v. Ubaud Dicort). TRA- : v. TRANS-

trabac nm, cf Ubaud Dicort : « engin de pêche consistant en claies de roseaux qu’on place debout dans les marais » TdF suppl

trabaca nf : mena de batèu de pesca ; mena de filat de pesca. (v. TdF ‘trabaco’)

trabacon [trabàcol, cf Ubaud Dicort p. 159] nm (v. TdF jos ‘trabaco’ : filat de pesca pus pichon que la trabaca « filet analogue à la trabaca » (Alibert ‘trabacon’).

 

 

trabalh : activitat umana aplicada a la creacion, la produccion, l'entretenença de quicòm ; esfòrç de fornir per far quicòm ; activitat emplegada per capitar quicòm ; besonha facha o de far ; biais de far quicòm ; activitat professionala regulara e pagada ; exercici d'una activitat professionala ; airal d'aquela activitat ; accion progressiva e de contunh de quicòm ; evolucion progressiva ; resulta de l'activitat de quicòm ; ensemble dels fenomèns que preparan e qu'amòdan la desliurança d'una femna en jasilhas ; congrelh de fabre per ferrar lo bestial.

Trabalh manual.

Trabalh intellectual.

Trabalh collectiu.

Aquò demandarà doas oras de trabalh.

Entreprene un trabalh de galerian.

Un trabalh fin.

Trobar de trabalh.

Viure de son trabalh.

Trabalh a domicili.

Trabalh d'usina.

Lòc de trabalh.

Lo trabalh de l'erosion.

Lo trabalh del còr.

Lo trabalh d'una maquina.

Una femna en trabalh.

trabalhable, -bla adj : que pòt èsser trabalhat, -ada, « labourable » TdF ‘travaiable.

trabalhador 1, -a n, cf Ubaud Dicort : persona que trabalha, « nm, travailleur, qui travaille par besoin, manouvrier, journalier, homme de peine » TdF ‘travaiadou’.

trabalhador 2, -doira adj (v. Ubaud Dicort e Alibert) : qu'es trabalhable, -a.

trabalhaire, -aira [~ -airitz] (adj. e n.) : laboriós, -osa (R. IV, 4), « travailleur, euse, qui travaille par passion » TdF ‘travaiaire’.

trabalhant, -a adj, cf Ubaud Dicort : « laborieux, euse » TdF ‘travaiant’

Es gròs trabalhant, c’est un grand travailleur. (v. TdF)

trabalhar 1 (v. tr.) : sometre quicòm a una accion ; perfeccionar ; preocupar ; tormentar ; obsedir ; *influenciar (v. R. III, 344 : influencia) ; farlabicar / matrifusar.

Trabalhar la tèrra.

Trabalhar la pasta.

Trabalhar son estil.

Aquel afar lo trabalha fòrça.

Trabalhar sos escolans.

Trabalhar un vin.

trabalhar 2 (v. intr.) : far un trabalh ; forçar per capitar quicòm ; far un mestièr ; fonccionar activament ; produire un revengut ; se desgetar ; fermentar.

Trabalhar del cap.

Trabalhar de sas mans.

Trabalhar dins l'òrt.

Trabalhar en classa.

Trabalhar de medecin.

Trabalha per l'exportacion.

Son imaginacion trabalha de contunh.

Aquel fustam a trabalhat.

Aquel vin trabalha.

Sap plan far trabalhar son argent.

trabalhatz-vautres nm, cf Ubaud Dicort : « fainéant » (Brun Glossari Oc-Fr)

trabalhejar (v. intr.) : trabalhar leugièirament.

trabalhisme nm, cf Ubaud Dicort : « travaillisme » (Rapin)

trabalhista adj e n (dels dos genres), cf Ubaud Dicort : « travailliste » (Rapin)

trabalhon : trabalh pichon.

« trabastejar » : v. tarabastejar.

« trabastèla » : v. tarabastèla.

trabaud nm, cf Ubaud Dicort : « escalier d’une écurie pour monter au grenier » TdF

« trabocar » : v. trasbocar.

trabot nm, cf Ubaud Dicort : « grapillon, petite grappe de raisin » (Vayssier jos ‘boutél’). (v. botelh 1)

trabotejaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : « grapilleur, euse, celui, celle qui grapille du raisin » (Vayssier jos ‘bouteillàire’) . (v. botelhaire)

trabotejar v, cf Ubaud Dicort : « v intr et tr, grappiller dans une vigne, v. rapugar » (v. TdF e Vayssier). (v. botelhar 1).  « trabotejar » : v. trasbotejar.

trabuc 1 nm : obstacle ; empachament ; alarma ; contrapàs ; anciana maquina de guèrra ; camba de debàs sens pè ; debàs petaçat.

trabuc 2, -a adj : malabilhadàs, -assa ; lord, -a ; nèci, nècia ; maladrech, -a.

trabuca : filat a demòra sus la broa d'un estanh.

trabucada : contrapàs ; cabussada (accion o resulta de trabucar)

trabucaire 1, -aira (abs. TdF) : persona que trabuca.

trabucaire 2 nm : escais de brigands dels Pirenèus armats de trabucos espanhòls (mena de « tromblons » fr.) (v. TdF)

trabucament nm : accion de trabucar ; accion de trescolar « action de transvaser » TdF.

trabucar (v. intr. e tr.) : pèrdre l'equilibri en caminant ; « se coucher, en parlant du soleil ; transvaser, verser le contenu d’un sac dans un autre ; traduire » (v. TdF).

Agacha de trabucar pas !

trabucàs ~ trabugàs, -assa adj e n, cf Ubaud Dicort : « personne mal  accoutrée » TdF

trabuquet : anciana maquina de guèrra ; tendèla per trapar d'aucelons ; pichona balança de precision utilizada dins los laboratòris ; candeleta / cabiròla.

trabuquièr nm, cf Ubaud Dicort : « artilleur attaché au service d’un trébuchet (vieux) » TdF

trabutet nm, cf Ubaud Dicort : v. trabuquet  (v. TdF jos ‘trabuquet’

« traburgalhar » : v. trasburgalhar.

trac nm : anar (biais de caminar d'un caval) ; anar en general ; rotina (biais ordinari de far quicòm) ; pesada (traça) ; atifargas (f. pl.) ; fonccionnament ordinari de quicòm. (v. TdF ‘tra 2’)

A tot trac (loc. adv.) : bruscament ; a tota frécia.