tostar (v. tr. e intr.) : metre quicòm de mòl sus una lesca de pan ; far de tòstas ; rostir.

tostar (se) : se torrelhar (s'espatarrar davant lo fuòc o al solelh)

tostaut (adv.) : lèu.

toste, -ta adj, cf Ubaud Dicort : « ferme, solide, droit et immobile, v. aplantat ; et par antiphrase, chancelant, en parlant d’un ivrogne » (v. TdF jos ‘toste’)

tostejar (v. intr.) : frequentatiu de tostar, « étendre le beurre ou la confiture pour faire une tartine » TdF.

Tosteja entre los repaisses cada còp qu'a talent.

tostemps (adv.) : totjorn / sempre / en tot temps.

tosten nm, tostena (v. tostena) / toston, tostona (v. toston 2 e tostona) : « poupée » ; popon, popona (Alibert ‘tosten’).

tostena nf, cf Ubaud Dicort : « poupée » (Alibert)

tostet nm, cf Ubaud Dicort : « petite tartine » (v. TdF ‘toustet’)

toston 1 nm : tòsta pichona.

toston 2, -ona n, cf Ubaud Dicort : « poupon, mignon, onne, fillette, v. minhòt ; poupée, v. titè(i) [v. tostona] » (v. TdF jos ‘toustet)

Aquò’s lo sieu toston, c’est son enfant gâté  (TdF)

tostona nf, cf Ubaud Dicort : « poupée » (Lagarde)

tostonar 1 (v. tr.) : calinejar / tolhorar ;

tostonar 2 v (abs. TdF) : far de tòstas.

tostonèl, -a [tostonet, -a (v. Ubaud Dicort p. 159 e TdF)] n : popon pichon, popona pichona.

tot 1, tota (adjectiu sing. m. e f.), (plural : totes, totas).

  * adj. indef : « tout, toute (plur. tous, toutes) » (Laus)

- sens article :

Tot òme : cada òme.

Tota femna : cada femna.

Parlar en tota libertat.

De totes dos.

Son totas anadas, elles sont toutes allées. (v. TdF jos ‘tout 1’)

- amb article :

Tot lo mond es mortal : sèm totes mortals.

Totes los òmes : quines que sián.

Totas las femnas : quinas que sián.

  * adj. qualificatiu : « entier, -ière, tout, -e » (Fettuciari)

A nevat tota la nuèch.

Tot un pòble te vòl.

Tot Rodés.

Tot Albi.

Tot Tolosa.

Tot Montpelhièr.

La jornada se passèt tota a esperar.

    Notar, per l’adj. « tot », la postposicion de renfortiment :

La vila tota.

La tèrra tota.

Los òmes totes.

Occitània tota. 

« Gàllia tota ». J.B. Las domaisèlas, VI, 61.

Non preza llz folz totz una noz... vèrs 190.

E. ll homen tuit de nòstra gent... vèrs 251.  Cançon de santa Fe (1060) 

    Aquel latinisme, passat en anglés, en castelhan... (Creation all, the nations all, the people all ; el universo todo, los hombres todos...) s'utiliza tanben dins la lenga parlada de Roergue, d'Albigés, d'Erau e probablament un pauc pertot endacòm mai en Occitània.

tot 2, totes, totas (pronom indefinit) : « tout ; tous, toutes »

Tot es dich : i a pas res pus a ajustar.

Après tot, que fagan coma volràn.

A tot de son paire : revèrta son paire.

Te costarà 20 euròs tot comprés.

Tot o partida.

Tot o pas res.

Es polida coma tot.

Totes son venguts : tot lo mond es vengut.

Totas son vengudas, elles sont toutes venues.

Rem : Quand lo pr. neutre « tot » es complement d'objècte dirècte, es acompanhat pel pr. pers. neutre « o » plaçat abans lo vèrb (renfortiment del neutre) :

Tot o sap / o sap tot.

O m'a tot contat.

Entre totes o avèm tot.

tot 3 (lo -) (subs. m.) : « le tout, l’essentiel » TdF ‘tout 2’

Lo tot es pus grand que la partida.

Aqueles articles fan un tot.

Pas de detalh, que cal prene lo tot.

Sèm perduts dins lo grand tot.

Es pas lo tot de bramar.

Lo tot nuclear.

Lo tot informatic.

Lo tot es que capite.

tot 4 (adv. [variable (v. Alibert)] davant o après un subs. o un adj.) :

Una montanha tota nèu, estiu coma ivèrn.

Una ola tota suja.

Un òme tot sang.

De femnas totas pelhas.

Es tot content.

Es tota contenta.

Un dròlle tot posca.

Son totes posca.

« Vermeill l'a tot per la jointura ». vèrs 418. Cançon de santa Fe (1060)

tot 5  element d’una loc. adv. :

Soma tota / a tot prene / après tot : per far cort.

5 euròs en tot, pas mai !

En tot e per tot.

Tot d'un còp.

Pas res de tot !

Entre tot.

Es tot un : es çò meteis.

De tot / De tot en tot, tout à fait, entièrement, absolument. (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘tout 2’)

Tot comptat, vendrai pas.

Tot comptat e rebatut, cal que pague, tout compté et recompté, il faut qu’il paye. (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘rebatre’)

tot ! 6 (interj.) : Tot doçament !

tot al mai (loc.) : pel pus mai.

tot al mens (loc.) : pel pus mens.

tot ara ~ totara loc adv : v. totara.

tot areta ~ totareta loc adv : v. totareta.

tot arrèu (loc.) : apertièira (un après l'autre, sens laissar res)

tot bèl loc adv, cf Ubaud Dicort : « tout beau, doucement » TdF ‘tout-bèu’

tot bèl just (loc.) : precisament, « tout juste, à peine » TdF jos ‘bèu 1’.

Es jorn tot bèl just, à peine est-il jour. (v. TdF)

 

 

tot ben que loc conj, cf Ubaud Dicort : « quoique » (Lagarde)

tot còp (adv.) : qualque còp / de temps en temps ; de còps / de còps que i a ; « chaque fois » (Lagarde).

Tot còp una, une à une » (v. Ubaud Dicort e TdF ’tout cop’)

tot còp que (loc. prep.)  : cada còp que.

tot d'un còp (loc. adv.) : subran.

tot d'un temps (loc. adv.) : sulcòp. (v. tot un temps)

tot d'un tròç : que se ten del tròç ; entièirament.

tot d'una (loc. adv.) : subran / sulpic / sulcòp ; tot d'un còp.

tot escàs [ ~ totescàs], cf Ubaud Dicort (adv.) : a pena ; totara, « il n’y a qu’un moment » (v. TdF jos ‘escas’).

tot plen loc adv : v. totplen.

tot quant es : qué que siá.

tot... que (loc. conj.) : « tout... que, si... que » (v. TdF jos ‘tout 3’)

Tot medecin qu'es, s'es plan enganat.

Tot timid que siá, a repotegat.

Tota polida que siá ta merça, me fa pas besonh.

tot un temps loc adv, cf Ubaud Dicort : « tout de suite, aussitôt, sur-le-champ, incessamment, v. lèu-lèu » (v. TdF jos ‘tout-d’un-tèms’)

tòt nm : còl de botelha, « goulot » (v. TdF).

tota-bona nf, cf Ubaud Dicort : « toute-bonne, plante, v. salvieta » (v. TdF ‘touto-bono’)

tota-espècia nf, cf Ubaud Dicort : « nigelle cultivée, plante » TdF ‘touto-espèci’

total 1 nm : ensemble dels elements que fan un tot ; soma obtenguda per l'addicion.

Al total es un bon afar (loc. adv.) : fin finala...

total 2, -a adj : complet, -a ; absolut, -uda ; entièr, -ièira ; global, -a.

Roïna totala.

Guèrra totala.

Silenci total.

Lo prètz total.

totala (subs. f.) : isteroctomia completa (ablacion del còrs e del còl de l'utèr)

Aqueste còp, li an facha la totala (l.p.)

totalament adv : completament.

Totalament impossible.

totalèu (adv.) : totara / lèu (sens esperar gaire).

totalitari, -ària : relatiu, -iva al totalitarisme ; caracterizat, -ada pel totalitarisme.

Estat totalitari.

Persona totalitària.

totalitarisme : sistèma politic dels regims totalitaris ; autoritarisme.

totalitarista adj e n (dels dos genres), cf Ubaud Dicort : « totalitariste » (Per Noste)

totalitat nf (R. V, 391) : reunion de totes los elements de quicòm.

totalizable, -a : que se'n pòt far lo total.

totalizacion : accion o resulta de totalizar.

totalizador 1 (abs. Dicort), -airitz [, -doira] adj (Rapin) : que fa lo total, « totalisateur, -trice » (v. Rapin)

Aparelh totalizador.

Maquina totalizairitz.

Aisina totalizadoira, machine totalisatrice. (Rapin)

totalizador 2 nm (abs. Dicort) : « totalisateur » (Rapin)

totalizant, -a adj, cf Ubaud Dicort : « totalisant, -e » (v. Rapin)

Logica totalizanta, logique totalisante. (Rapin)

totalizar (v. tr.) : far lo total de ; arribar al total de.

totalizator, -tritz adj e : « totalisateur, -trice » (v. Per Noste) (v. totalizador)

tota-òbra nm, cf Ubaud Dicort : « ouvrier à tout faire » (Alibert)

tota-passa, cf Ubaud Dicort : « variété de pomme » TdF ‘touto-passo’

tota-poissança nf, cf Ubaud Dicort : « toute-puissance » TdF ‘touto-puissanço’. (v. tot-poissant e omnipoténcia)

totara [ ~ tot ara] (adv.) : lèu (sens esperar gaire)

totareta [ ~ tot areta] (adv.) : dins un momenton.

tòtas nf pl, cf Ubaud Dicort : « osselets » (Sèrras-Ess.)

totasfes adv (abs. Dicort) : pasmens / pr'aquò. (v. totas fes [jos fes])

totèm : animal agachat coma l'aujòl e lo protector d'una tribú ; representacion d'aquel animal.

totemic, -a : relatiu, -iva al totèm.

totemisme : cresença als totèms.

totescàs adv, cf Ubaud Dicort : v. tot escàs jos tot.

tòti 1 nm (v. Ubaud Dicort) : « souche, tronc d’arbre dénudé, tête de saule, têtard d’osier ; trognon de chou » (v. TdF ‘tòti 1’)

tòti 2 (virolet) nm (non preconizat Dicort) : tòtol / toton. v. toton (non prec. Dicort) e v. tòtol 1, cf Ubaud Dicort.

tòti 3 (niais) adj e nm : v. tòtol 2, cf Ubaud Dicort.

tot-i-fau nm, cf Ubaud Dicort : « lieu dépourvu de tout » TdF ‘tout-i-fau’

totjorn (adv.) : sempre.

Es totjorn que, toujours est-il que. (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘toujour’)

totjorn e jamai : a tot jamai.

totjorn que mai loc adv, cf Ubaud Dicort : « toujours davantage, de plus en plus » TdF jos ‘toujour’

totòbra [tota-òbra] (m.) : bracièr / sobrièr / factotum (lat. : fac totum)