|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
toracotomia : obertura cirurgicala del torax. torada 1 nf, cf Ubaud Dicort :
« division faite par la scie, coup de scie » TdF ‘tourado 1’ (# torrada) torada 2 nf : terrejada (tèrra raportada) (t. a.) ; lenga de tèrra entre de marescas, entre de sanhas. (v. TdF ‘tourado 2’) toradon nm [al plural, Los
Toradons, toponim (prèp d’Aigas Mòrtas)] :
diminutiu de torada 2. torador nm /
toradoira nf, cf Ubaud Dicort
: doblets de tora, « grande scie de bûcheron ou de charron,
qui a pour manche un bâton d’un pied à chaque bout »
(v. TdF jos ‘touradou’) toral [toralh, cf Ubaud Dicort] nm : talús ; truca (v. torèl) ; plan (lonja planièira) al ras d'un talús ; lonja de pelena. toralhenca (plt.) : (Picridium vulgare) tora-lora [toralora (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘turo-luro’)] (m.) : aubòi (instrument
de musica de vent) ; musardejaire ; toreta v. pus luènh. (v. tura-lura
2) torar (v. tr.) : ressar amb una tora ; « casser, rompre un membre, v. copar » (v. TdF). torassa : canilha gròssa. torat, -ada adj : ressat, -ada amb una tora ; « éreinté, déhanché, ée » (v. TdF jos ‘toura’). torax : partida del còrs de l'òme e dels vertebrats superiors situada entre lo còl e l'abdomèn ; peitrina / pitre. torb : revolum ; vent impetuós que
revoluma. torba 1 nf : mineral utilizat per far fuòc. torba 2 nf : fum de pòble / multitud / tropelada de pòble / molonada. torbar (v. tr. arc) (R. VI, 523) (abs. Dicort) : doblet de turbar. torbejar (v. intr.) : tornejar / revolumar. torbièira nf, cf Ubaud Dicort :
« tourbière » (Rapin) torbilh : revolum pichonèl. torbilha (a la -)
loc adv, cf Ubaud Dicort (v. torbilh) : « à
la volée, en tourbillonnant » TdF ‘trebiho’. torbilhar (v. intr.) : tornejar / revolumar ;
remolinar. torbilhon nm, cf Ubaud Dicort : « tourbillon » (v. TdF jos ‘tourbihoun’) torbilhonar v, cf Ubaud Dicort :
« v intr, tourbillonner, v. revolumar plus
usité » (v. TdF) torbós, -osa : plen de torba. Tèrra torbosa. Sanha torbosa. tòrca nf : pelha per eissugar ; eissugamans ; cabeçal ; emplastre / carpan. (v. TdF ‘torco’) Eissuga-te las mans a la tòrca. Vas trapar una tòrca que te'n sovendràs ! tòrcacuol nm, cf Ubaud Dicort : « torche-cul ;
écrit méprisable » TdF ‘torco-cuou’ torcada nf : çò
torcat (t. a. de tocar o de se torcar),
« ce qu’on torche en une fois ;
souffletade » TdF
torcaire, -aira [~ -airitz] : persona que tòrca. torçal nm, cf Ubaud Dicort :
« une fêlure entre les deux yeux » (Mouly Bortomieu, p. 359 ) tòrcaman nm, cf Ubaud Dicort : « essuie-main » TdF ‘torco-man’ tòrcanas nm, cf Ubaud Dicort : « torche-nez, instrument dont
les maréchaux se servent pour ferrer les chevaux
rétifs » TdF ‘torco-nas’ tòrcapincèl
nm, cf Ubaud Dicort :
« torche-pinceau » TdF ‘torco-pincèu’ torcar (v. tr.dirècte e indirècte) : eissugar ; netejar ; fretar ; mandar un emplastre a q.q. torcar (se) : se netejar. torcedor : fus per tòrcer lo fial (fil) torcedura : accion de tòrcer ; torsion pichona. torcement nm, cf Ubaud Dicort : accion de tòrcer ; torsion. torcent, -a : participi present de tòrcer ; « adj, tordant, ante, v. giblaire » (v. TdF ‘toursent’). Lo trabalh
torcent. (v. TdF) tòrcer / torcir (v. torcir ) (v. tr.) : far virar al senscontra, « v tr et intr, tordre ; tortiller ; détourner ; câbler de la corde ; biaiser, tergiverser ; morigéner, réduire quelqu’un » (v. TdF ‘torse’). Tòrcer lo linge banhat : n'estorrar l'aiga. Tòrcer una barra de
fèrre. Tòrcer lo ponhet a q.q. Es un òme que se laissa pas tòrcer. tòrcer (se) / torcir (se) (v. torcir) v pron
: prene un marrit plec, « se tordre, se
plier, se tortiller, se détourner » TdF jos
‘torse 1’. tòrcha nf, cf Ubaud Dicort :
« torche, v. entòrcha, tesa 1 ; chère, v. chèra » (v. TdF) torcida : accion de tòrcer ; estrefalida / estòrsa. torcion nf, cf Ubaud Dicort
(R. V, 382) : v. torsion. torcir v, cf Ubaud Dicort : « v tr, tordre, v. tòrcer
plus usité » TdF
‘toursi’. torcit 1, -ida adj, cf Ubaud Dicort :
« tordu, ue » (v. TdF jos ‘toursi’).
(v. torçut) torcit 2 nm : torsion, « torsion de fil ; torsade » TdF ‘toursit’. tòrcle nm, cf Ubaud Dicort :
« lavette, torchon pour frotter la vaisselle, poignée
d’herbes pour fourbir ; bourrelet mis sur la tête pour porter
un fardeau » TdF torcon : tòrca pichona ; persona solharda. torconar (v. tr.) : fregar / fretar amb
una tòrca ; rafir. torçut, -uda (< tòrcer) part pas e adj (v.
Ubaud Dicort e Lo Vèrb Occ.) : « tordu, ue » TdF jos
‘torse 1’ tord
[ ~ torde] / tordre [veire tord, cf Ubaud Dicort] nm
/ torda nf
: griva comuna (Turdus musicus) (v. TdF jos ‘tourdre’) tord(e)
chicaire nm,
cf Ubaud Dicort : « grive
proprement dite, turdus musicus (Lin.) » TdF jos ‘tourdre’ tord(e)
roge / tord(e) siblaire nm,
cf Ubaud Dicort : « grive
rouge, mauvis » TdF jos ‘tourdre’ torda nf, cf Ubaud Dicort :
v. tord. torde 1 nm : v. tord. torde 2, -da adj (v. Ubaud Dicort e Alibert) : que patís del tordís ; estordit, -ida (dins la luna) ; nèci, nècia / piòt. tordejar (v. intr.) : aver lo tordís ; èsser dins la luna ; èsser bestiasson, -a. tordièira : rodament de cap ; vertige ; accion d'afalhocar. tordion nm, cf Ubaud Dicort :
« tordion, sorte de
danse » (L. 366) tordís 1 nm (Sèrras-Ess. ; abs. Dicort)
: rodament de cap ; vertige [v. tordièira] ;
malautiá dels motons e dels buòus que los fa tornejar
convulsivament [v. calugariá]. tordís 2 / tortís [, -issa] adj, cf Ubaud Dicort : que patís del tordís ; que patís del vertige. (v. TdF jos ‘tourtis 2’) tordola nf, cf Ubaud Dicort (R. V, 386 - L. 366) : doblet arc. de tortora. tordolar (v. intr.) (abs.
Dicort) : volatar coma una
tordola. (v. tordolejar) tordolejaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : « rôdeur, flâneur,
euse, qui papillonne autour » TdF tordolejar (v. intr.) : frequentatiu de tordolar, « voler de ci, de là, voltiger ; rôder, flâner, papillonner » TdF. tordolh nm,
cf Ubaud Dicort : « instrument
pour mettre le fil en écheveaux, dévidoir » TdF’ tordolhar 1 v, cf
Ubaud Dicort : « v tr,
mettre du fil en écheveaux, v. debanar,
escabelar 1 » (v. TdF) « tordolhar » v 2 : v. tordolar (abs. Dicort). tordolon nm, cf Ubaud Dicort :
« flâneur, rôdeur, volage ; chercheur de franches
lippées, v. barrutlaire » (v. TdF) Faire lo
tordolon, faire le papillon, tourner
autour du pot. (v. TdF) tordre [veire tord, cf Ubaud Dicort] nm : griva / tòrd v. pus naut. torèl (abs. Dicort
e TdF) / toret (v. toret 3) : talús ; truca ; tucòl / tuquet ; costal /
costièira. |
|
« torelhada » : v. tolhorada. « torelhar 1
» : v. torrelhar. torelhar 2 (v. tr. arc.) (R. V, 374) (abs. Dicort) : barricadar. torero nm – torera : òme o femna qu'afronta un taure dins una arena, segon de règlas establidas. toret 1 nm : tronçonet (tronçon pichon) Copar una
anguila a bèls torets,
tronçonner une anguille, la couper en tronçons. (v. Vayssier
‘tourét’) toret 2 nm, cf Ubaud Dicort :
« touret, petite roue qui est mue par une grande, v. penhon, rodet » (v. TdF ‘touret 2’) toret 3 nm, cf Ubaud Dicort :
« butte, monticule aplati au sommet, petite éminence, v. turon,
tap, tucolet » (v. TdF ‘touret 3’). toret : v. tanben torèl (abs. Dicort). toreta nf : tora-lora ; calamèla (trompeta de rusca) (v. TdF) tòrge, -ja adj, cf Ubaud Dicort : « tortu, ue, qui est de
travers » (v. TdF) tori (far -) (v. Ubaud Dicort e Alibert) (expression idiomatica) : far fintanèla / fintonejar. tòri nm : metal rar e radioactiu. toriá nf, cf Ubaud Dicort :
« maladie de la race porcine, v. tòra 2 » (v.TdF ‘tourié 2’ ) toric 1 nm : tropèl de vacivas qu'an pas encara anhelat. toric 2, -iga adj (R. V, 374) (abs. Dicort) : esteril, -a. torièr, -ièira adj e n, cf Ubaud Dicort :
« tourier, -ère » (v. çai jos) Torièira, tourière, portière de couvent. (v. TdF ‘touriero’). (v.
tornièr 2) toriga nf : gòda qu'anhèla pas pus, engraissada per
la mòrt [v. gòda 2] ;
« femelle stérile » (v. TdF). toril nm (cast.) : claus ont los taures espèran abans la corrida (cast.) torilha nf, cf Ubaud Dicort :
« petit moulin à farine dont la roue horizontale est
découverte, par opposition à ceux dont la roue est
enfermée dans une tonnelle »
TdF ‘touriho’. (# torrilha 2) torilhon nm : mandre ;
montet de pèiras per far limit ; cavilha de ròda, « goujon, cheville qui réunit les
jantes d’une roue » (v. TdF ‘tourihoun’). torisme : accion de viatjar pel plaser o per se cultivar. torista 1 n (m. e f.) : persona que fa de torisme. torista 2 (subs. f.) : foira / caganha / diarrèia. toristalha nf sing, cf Ubaud Dicort : « (péj.) les
touristes »
(Rapin) toristejar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, faire du tourisme » (Sèrras-Ess., v. Fettuciari) toristic, -a : relatiu, -iva al torisme ; qualitat de quicòm qu'agrada als toristas. toristificacion (f.) : resulta d'una invasion toristica abusiva. toriva : turca (feda vièlha engraissada per la mòrt) torlhe, -lha n (v. Ubaud Dicort e Alibert) : bestiasson, -a / inocent, -a / piòt, -a. torlí [ ~ torrolí] nm, cf Ubaud Dicort
: becarèl / corliu [v. corliu]
/ grand pluvièr (Charadrius apricarius), « oedicnème
criard, vulg. courlis de terre » (Vayssier) torliu (abs. Dicort) / corliu : onom.
del cant del torlí. torlorat nm, cf Ubaud Dicort :
« cornet à bouquin » TdF torloró nm, cf Ubaud Dicort :
« tapageur, turbulent, tracassier, v. trebolant ;
sobriquet des fantassins » (v. TdF) tormalina nf, cf Ubaud Dicort :
« tourmaline, sorte de pierre cristallisée » TdF torment : suplici ; dolor ; lagui gròs. tormenta : tempèsta. tormentacion nf,
cf Ubaud Dicort : « action de
tourmenter, vexation » TdF tormentacrestian nm,
cf Ubaud Dicort : « homme tourmentant,
impatient, tracassier, importun »
(v. TdF ‘tourmento-crestian’). (v. tarabastièr) tormentaire, -aira [~ -airitz] adj e n, cf Ubaud Dicort / tormental, -a (v. tormental) : q.q. o quicòm que tormenta « celui, celle qui toumente ; tourmentant, ante ; perturbateur ; persécuteur » (v. TdF ‘tourmentaire’). Amor
tormentaire. Esperit tormentaire. (v. TdF) L'auta es un vent tormentaire. (v. çai jos) tormental, -a adj (v. Ubaud Dicort p. 159) : « tourmenteux ; impétueux, euse ;
turbulent, ente » (v. TdF jos ‘tourmentau’) L'auta es un vent tormental. tormentar (v. tr.) (R. V, 375) : embestiar / molestar (R. IV, 247) ; secutar ; persecutar. tormentar (se) : se copar lo cap (l.p.) tormentarepaus nm, cf Ubaud Dicort :
« tapageur, turbulent, trouble-fête, v. treblarepaus »
(v. TdF
‘tourmento-repaus’) tormentilha (plt.) : (Potentilla erecta) tormentina nf, cf Ubaud Dicort :
« térébenthine, v. terebentina » (v. TdF) tormentinar v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, séparer la térébenthine de la
résine brute » TdF torn 1 nm : movement circular ; reng ; passejada ; rusa ; Venes, qu'anarem far un torn ? Es pas mon torn. M'as jogat un torn que lo te doblidarai pas ! Torn del gus, mouvement d’épaules que font les gueux qui ont des poux.
(v. TdF
jos ‘tour’) torn 2 nm : maquina, « tour, machine à façonner le bois ; rouet à filer ; métier à tisser la soie ; roue qui fait touner la broche ; treuil, tourniquet » (v. TdF jos ‘tour’). Aquela filha sembla facha al torn. Torn d’un convent de morgas, tour d’un couvent. (v. TdF) torna : calhada cachada, mas non salada ; argent tornat ;
çò balhat de passa ; revenja ; represa ; represalha ; replica;
enfonilh ; revolum ; remolin ; solta (R. V,
249). (v. tornas) tornabós nm (v. Ubaud Dicort p. 159) : « mérule chanterelle, v. gerilha » (v. TdF ‘tourno-bous’). « tornabòs » : v. caramilha. tornabudèls (m. s.) : bagueta de tripièira per revirar las tripas. tornada 1 nf (v. TdF) : represa / repic / refranh : « Se canta, que cante :
canta pas per ieu ; canta per m'amiga qu'es plan luènh de
ieu. » tornada 2 nf, cf Ubaud Dicort : « tornade » (Rapin) tornadís 1 nm : segonda culhida (recòlta) sens laissar pausar la tèrra. tornadís 2, -issa adj : viradís, -issa. tornadoira : guida d'un caval lauraire. tornagants nm, cf Ubaud Dicort :
« tourne-gants, bâton servant à dresser les
gants » TdF ‘tourno-gant’ tornaire, -aira : persona que vira una ròda ; tornièr, -ièira. tornal (adj. f.) : que torna. Luna tornal (Alibert) (v. la nòta de grand) : luna novèla. tornalh nm, cf Ubaud Dicort :
« tournant, détour ; meule tournante, meule à
aiguiser, lieu où elle est placée » TdF ‘tournau’ tornalièr nm, cf Ubaud Dicort
(v. L. 366) : « t. de
coutume, retrayant, qui exerce le droit de retrait, héritier
naturel, en Guyenne (vieux) » TdF tornaman nm : torn de man ; abiletat ; rapiditat. Dins un tornaman : dins un virat d'uèlh. tornament : rodament de cap ; vertige. tornant nm, cf Ubaud Dicort :
« tournant de chemin, v. recoide plus
usité » (v. TdF) |
|
|
|
|
|
|