toracotomia : obertura cirurgicala del torax.

torada 1 nf, cf Ubaud Dicort : « division faite par la scie, coup de scie » TdF ‘tourado 1’ (# torrada)

torada 2 nf : terrejada (tèrra raportada) (t. a.) ; lenga de tèrra entre de marescas, entre de sanhas. (v. TdF ‘tourado 2’)

toradon nm [al plural, Los Toradons, toponim (prèp d’Aigas Mòrtas)] : diminutiu de torada 2.

torador nm / toradoira nf, cf Ubaud Dicort : doblets de tora, « grande scie de bûcheron ou de charron, qui a pour manche un bâton d’un pied à chaque bout » (v. TdF jos ‘touradou’)

toral [toralh, cf Ubaud Dicort] nm : talús ; truca (v. torèl) ; plan (lonja planièira) al ras d'un talús ; lonja de pelena.

toralhenca (plt.) : (Picridium vulgare)

tora-lora [toralora (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘turo-luro’)] (m.) : aubòi (instrument de musica de vent) ; musardejaire ; toreta v. pus luènh. (v. tura-lura 2)

torar (v. tr.) : ressar amb una tora ; « casser, rompre un membre, v. copar » (v. TdF).

torassa : canilha gròssa.

torat, -ada adj : ressat, -ada amb una tora ; « éreinté, déhanché, ée » (v. TdF jos ‘toura’).

torax : partida del còrs de l'òme e dels vertebrats superiors situada entre lo còl e l'abdomèn ; peitrina / pitre.

torb : revolum ; vent impetuós que revoluma.

torba 1 nf : mineral utilizat per far fuòc.

torba 2 nf : fum de pòble / multitud / tropelada de pòble / molonada.

torbar (v. tr. arc) (R. VI, 523) (abs. Dicort) : doblet de turbar.

torbejar (v. intr.) : tornejar / revolumar.

torbièira nf, cf Ubaud Dicort : « tourbière » (Rapin)

torbilh : revolum pichonèl.

torbilha (a la -) loc adv, cf Ubaud Dicort (v. torbilh) : « à la volée, en tourbillonnant » TdF ‘trebiho’.

torbilhar (v. intr.) : tornejar / revolumar ; remolinar.

torbilhon nm, cf Ubaud Dicort : « tourbillon » (v. TdF jos ‘tourbihoun’)

torbilhonar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, tourbillonner, v. revolumar plus usité » (v. TdF)

torbós, -osa : plen de torba.

Tèrra torbosa.

Sanha torbosa.

tòrca nf : pelha per eissugar ; eissugamans ; cabeçal ; emplastre / carpan. (v. TdF ‘torco’)

Eissuga-te las mans a la tòrca.

Vas trapar una tòrca que te'n sovendràs !

tòrcacuol nm, cf Ubaud Dicort : « torche-cul ; écrit méprisable » TdF ‘torco-cuou’

torcada nf : çò torcat (t. a. de tocar o de se torcar), « ce qu’on torche en une fois ; souffletade » TdF

torcaire, -aira [~ -airitz] : persona que tòrca.

torçal nm, cf Ubaud Dicort : « une fêlure entre les deux yeux » (Mouly Bortomieu, p. 359 )

tòrcaman nm, cf Ubaud Dicort : « essuie-main » TdF ‘torco-man’

tòrcanas nm, cf Ubaud Dicort : « torche-nez, instrument dont les maréchaux se servent pour ferrer les chevaux rétifs » TdF ‘torco-nas’

tòrcapincèl nm, cf Ubaud Dicort : « torche-pinceau » TdF ‘torco-pincèu’

torcar (v. tr.dirècte e indirècte) : eissugar ; netejar ; fretar ; mandar un emplastre a q.q.

torcar (se) : se netejar.

torcedor : fus per tòrcer lo fial (fil)

torcedura : accion de tòrcer ; torsion pichona.

torcement nm, cf Ubaud Dicort : accion de tòrcer ; torsion.

torcent, -a : participi present de tòrcer ; « adj, tordant, ante, v. giblaire » (v. TdF ‘toursent’).

Lo trabalh torcent. (v. TdF)

tòrcer / torcir (v. torcir ) (v. tr.) : far virar al senscontra, « v tr et intr, tordre ; tortiller ; détourner ; câbler de la corde ; biaiser, tergiverser ; morigéner, réduire quelqu’un » (v. TdF ‘torse’).

Tòrcer lo linge banhat : n'estorrar l'aiga.

Tòrcer una barra de fèrre.

Tòrcer lo ponhet a q.q.

Es un òme que se laissa pas tòrcer.

tòrcer (se) / torcir (se) (v. torcir) v pron : prene un marrit plec, « se tordre, se plier, se tortiller, se détourner » TdF jos ‘torse 1’.

tòrcha nf, cf Ubaud Dicort : « torche, v. entòrcha, tesa 1 ; chère, v. chèra » (v. TdF)

torcida : accion de tòrcer ; estrefalida / estòrsa.

torcion nf, cf Ubaud Dicort (R. V, 382) : v. torsion.

torcir v, cf Ubaud Dicort : « v tr, tordre, v. tòrcer plus usité » TdF ‘toursi’.

torcit 1, -ida adj, cf Ubaud Dicort : « tordu, ue » (v. TdF jos ‘toursi’). (v. torçut)

torcit 2 nm : torsion, « torsion de fil ; torsade » TdF ‘toursit’.

tòrcle nm, cf Ubaud Dicort : « lavette, torchon pour frotter la vaisselle, poignée d’herbes pour fourbir ; bourrelet mis sur la tête pour porter un fardeau » TdF

torcon : tòrca pichona ; persona solharda.

torconar (v. tr.) : fregar / fretar amb una tòrca ; rafir.

torçut, -uda (< tòrcer)  part pas e adj (v. Ubaud Dicort e Lo Vèrb Occ.) : « tordu, ue » TdF jos ‘torse 1’

tord [ ~ torde] / tordre [veire tord, cf Ubaud Dicort] nm / torda nf : griva comuna (Turdus musicus) (v. TdF jos ‘tourdre’)

tord(e) chicaire nm, cf Ubaud Dicort : « grive proprement dite, turdus musicus (Lin.) » TdF jos ‘tourdre’

tord(e) roge / tord(e) siblaire nm, cf Ubaud Dicort : « grive rouge, mauvis » TdF jos ‘tourdre’

torda nf, cf Ubaud Dicort : v. tord.

torde 1 nm : v. tord.

torde 2, -da adj (v. Ubaud Dicort e Alibert) : que patís del tordís ; estordit, -ida (dins la luna) ; nèci, nècia / piòt.

tordejar (v. intr.) : aver lo tordís ; èsser dins la luna ; èsser bestiasson, -a.

tordièira : rodament de cap ; vertige ; accion d'afalhocar.

tordion nm, cf Ubaud Dicort : « tordion, sorte de danse » (L. 366)

tordís 1 nm  (Sèrras-Ess. ; abs. Dicort) : rodament de cap ; vertige [v. tordièira] ; malautiá dels motons e dels buòus que los fa tornejar convulsivament [v. calugariá].

tordís 2 / tortís [, -issa] adj, cf Ubaud Dicort : que patís del tordís ; que patís del vertige. (v. TdF jos ‘tourtis 2’)

tordola nf, cf Ubaud Dicort (R. V, 386 - L. 366)  : doblet arc. de tortora.

tordolar (v. intr.) (abs. Dicort) : volatar coma una tordola. (v. tordolejar)

tordolejaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : « rôdeur, flâneur, euse, qui papillonne autour » TdF

tordolejar (v. intr.) : frequentatiu de tordolar, « voler de ci, de là, voltiger ; rôder, flâner, papillonner » TdF.

tordolh nm, cf Ubaud Dicort : « instrument pour mettre le fil en écheveaux, dévidoir » TdF

tordolhar 1 v, cf Ubaud Dicort : « v tr, mettre du fil en écheveaux, v. debanar, escabelar 1 » (v. TdF)

« tordolhar » v 2 : v. tordolar (abs. Dicort).

tordolon nm, cf Ubaud Dicort : « flâneur, rôdeur, volage ; chercheur de franches lippées, v. barrutlaire » (v. TdF)

Faire lo tordolon, faire le papillon, tourner autour du pot. (v. TdF)

tordre [veire tord, cf Ubaud Dicort] nm : griva / tòrd v. pus naut.

torèl (abs. Dicort e TdF) / toret (v. toret 3) : talús ; truca ; tucòl / tuquet ; costal / costièira.

 

 

« torelhada » : v. tolhorada.

« torelhar 1 » : v. torrelhar.

torelhar 2 (v. tr. arc.) (R. V, 374) (abs. Dicort) : barricadar.

torero nmtorera : òme o femna qu'afronta un taure dins una arena, segon de règlas establidas.

toret 1 nm : tronçonet (tronçon pichon)

Copar una anguila a bèls torets, tronçonner une anguille, la couper en tronçons. (v. Vayssier ‘tourét’)

toret 2 nm, cf Ubaud Dicort : « touret, petite roue qui est mue par une grande, v. penhon, rodet » (v. TdF ‘touret 2’)

toret 3 nm, cf Ubaud Dicort : « butte, monticule aplati au sommet, petite éminence, v. turon, tap, tucolet » (v. TdF ‘touret 3’). toret : v. tanben torèl (abs. Dicort).

toreta nf : tora-lora ; calamèla (trompeta de rusca) (v. TdF)

tòrge, -ja adj, cf Ubaud Dicort : « tortu, ue, qui est de travers » (v. TdF)

tori (far -) (v. Ubaud Dicort e Alibert) (expression idiomatica) : far fintanèla / fintonejar.

tòri nm : metal rar e radioactiu.

toriá nf, cf Ubaud Dicort : « maladie de la race porcine, v. tòra 2 » (v.TdF ‘tourié 2’ )

toric 1 nm : tropèl de vacivas qu'an pas encara anhelat.

toric 2, -iga adj (R. V, 374) (abs. Dicort) : esteril, -a.

torièr, -ièira adj e n, cf Ubaud Dicort : « tourier, -ère » (v. çai jos)

Torièira, tourière, portière de couvent. (v. TdF ‘touriero’). (v. tornièr 2)

toriga nf : gòda qu'anhèla pas pus, engraissada per la mòrt [v. gòda 2] ; « femelle stérile » (v. TdF).

toril nm (cast.) : claus ont los taures espèran abans la corrida (cast.)

torilha nf, cf Ubaud Dicort : « petit moulin à farine dont la roue horizontale est découverte, par opposition à ceux dont la roue est enfermée dans une tonnelle » TdF ‘touriho’. (# torrilha 2)

torilhon nm : mandre ; montet de pèiras per far limit ; cavilha de ròda, « goujon, cheville qui réunit les jantes d’une roue » (v. TdF ‘tourihoun’).

torisme : accion de viatjar pel plaser o per se cultivar.

torista 1 n (m. e f.) : persona que fa de torisme.

torista 2 (subs. f.) : foira / caganha / diarrèia.

toristalha nf sing, cf Ubaud Dicort : « (péj.) les touristes » (Rapin)

toristejar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, faire du tourisme » (Sèrras-Ess., v. Fettuciari)

toristic, -a : relatiu, -iva al torisme ; qualitat de quicòm qu'agrada als toristas.

toristificacion (f.) : resulta d'una invasion toristica abusiva.

toriva : turca (feda vièlha engraissada per la mòrt)

torlhe, -lha n (v. Ubaud Dicort e Alibert) : bestiasson, -a / inocent, -a / piòt, -a.

torlí [ ~ torrolí] nm, cf Ubaud Dicort : becarèl / corliu [v. corliu] / grand pluvièr (Charadrius apricarius), « oedicnème criard, vulg. courlis de terre » (Vayssier)

torliu (abs. Dicort) / corliu : onom. del cant del torlí.

torlorat nm, cf Ubaud Dicort : « cornet à bouquin » TdF

torloró nm, cf Ubaud Dicort : « tapageur, turbulent, tracassier, v. trebolant ; sobriquet des fantassins » (v. TdF)

tormalina nf, cf Ubaud Dicort : « tourmaline, sorte de pierre cristallisée » TdF

torment : suplici ; dolor ; lagui gròs.

tormenta : tempèsta.

tormentacion nf, cf Ubaud Dicort : « action de tourmenter, vexation » TdF

tormentacrestian nm, cf Ubaud Dicort : « homme tourmentant, impatient, tracassier, importun » (v. TdF ‘tourmento-crestian’). (v. tarabastièr)

tormentaire, -aira [~ -airitz] adj e n, cf Ubaud Dicort  / tormental, -a   (v. tormental) : q.q. o quicòm que tormenta « celui, celle qui toumente ; tourmentant, ante ; perturbateur ; persécuteur » (v. TdF ‘tourmentaire’).

Amor tormentaire.

Esperit tormentaire. (v. TdF)

L'auta es un vent tormentaire. (v. çai jos)

tormental, -a adj  (v. Ubaud Dicort p. 159) : « tourmenteux ; impétueux, euse ; turbulent, ente » (v. TdF jos ‘tourmentau’)

L'auta es un vent tormental.

tormentar (v. tr.) (R. V, 375) : embestiar / molestar (R. IV, 247) ; secutar ; persecutar.

tormentar (se) : se copar lo cap (l.p.)

tormentarepaus nm, cf Ubaud Dicort : « tapageur, turbulent, trouble-fête, v. treblarepaus » (v. TdF ‘tourmento-repaus’)

tormentilha (plt.) : (Potentilla erecta)

tormentina nf, cf Ubaud Dicort : « térébenthine, v. terebentina » (v. TdF)

tormentinar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, séparer la térébenthine de la résine brute » TdF

torn 1 nm : movement circular ; reng ; passejada ; rusa ;

Venes, qu'anarem far un torn ?

Es pas mon torn.

M'as jogat un torn que lo te doblidarai pas !

Torn del gus, mouvement d’épaules que font les gueux qui ont des poux. (v. TdF jos ‘tour’)

torn 2 nm : maquina, « tour, machine à façonner le bois ; rouet à filer ; métier à tisser la soie ; roue qui fait touner la broche ; treuil, tourniquet » (v. TdF jos ‘tour’).

Aquela filha sembla facha al torn.

Torn d’un convent de morgas, tour d’un couvent. (v. TdF)

torna : calhada cachada, mas non salada ; argent tornat ; çò balhat de passa ; revenja ; represa ; represalha ; replica; enfonilh ; revolum ; remolin ; solta (R. V, 249). (v. tornas)

tornabós nm (v. Ubaud Dicort p. 159) : « mérule chanterelle, v. gerilha » (v. TdF ‘tourno-bous’). « tornabòs » : v. caramilha.

tornabudèls (m. s.) : bagueta de tripièira per revirar las tripas.

tornada 1 nf (v. TdF) : represa / repic / refranh :

« Se canta, que cante : canta pas per ieu ;

canta per m'amiga qu'es plan luènh de ieu. »

tornada 2 nf, cf Ubaud Dicort : « tornade » (Rapin)

tornadís 1 nm : segonda culhida (recòlta) sens laissar pausar la tèrra.

tornadís 2, -issa adj : viradís, -issa.

tornadoira : guida d'un caval lauraire.

tornagants nm, cf Ubaud Dicort : « tourne-gants, bâton servant à dresser les gants » TdF ‘tourno-gant’

tornaire, -aira : persona que vira una ròda ; tornièr, -ièira.

tornal (adj. f.) : que torna.

Luna tornal (Alibert) (v. la nòta de grand) : luna novèla.

tornalh nm, cf Ubaud Dicort : « tournant, détour ; meule tournante, meule à aiguiser, lieu où elle est placée » TdF ‘tournau’

tornalièr nm, cf Ubaud Dicort (v. L. 366) : « t. de coutume, retrayant, qui exerce le droit de retrait, héritier naturel, en Guyenne (vieux) » TdF

tornaman nm : torn de man ; abiletat ; rapiditat.

Dins un tornaman : dins un virat d'uèlh.

tornament : rodament de cap ; vertige.

tornant nm, cf Ubaud Dicort : « tournant de chemin, v. recoide plus usité » (v. TdF)