|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
tonelariá : botariá (fabrica de tonèls) tonelatge nm, cf Ubaud Dicort : « tonnelage, droit que la chambre de commerce de Marseille percevait dans les Echelles du Levant et qui fut supprimé en 1718 » TdF tonelièr : barricaire. tonelon : tonèl pichon. tóner (< angl.) nm, cf Ubaud Dicort : « toner » tòng (< angl.) nf, cf Ubaud Dicort : « tong ». [Per Noste, Basic : flip-flap] tonha : pan de milh o de segal. tonhar (v. tr.) : quichar quicòm amb los ponhs. tonhòl : pan d'anís. Tòni - Tònia : prenoms (abreviacions d'Antòni e d'Antònia) tòni nm, tònia (v. tònia) : bedigàs, -assa / nèci, nècia / bestiasson, -a ; « étron ; ver des châtaignes » (v. TdF ‘tòni’). -TONIA : v. -TÒN. v. atonia - ipotonia. tònia (s. f.) : « femme stupide, grossière, niaise, v. sauma ; pâte de maïs cuite dans la soupe, v. mica 1 ; coiffe de paysanne » (v. TdF ‘tònio’) ; pruna de pòrc. toniàs, -assa n : augmentatiu pejoratiu de tòni, -a. TONIC- : forma prefixada del grèc tònòs (ton ; tension) tonic, -a adj e n : que balha d'energia, de dinamisme ; qualitat d'un fonèma que pòrta l'accent ; qualitat d'unas formas de pronoms personals, coma ieu, tu, el, se ; accent d'intensitat sus un fonèma dins un mot. tonica (subs. f.) : nota primièira de la gama del ton qu'un tròç de musica n'es compausat. tonicardiac, -a adj e nm, cf Ubaud Dicort : « (méd.) tonicardiaque » (Per Noste, Rapin) tonicitat nf : qualitat de çò tonic. tonièr nm, cf Ubaud Dicort : « thonier » (Rapin) toniet nm, -a : diminutiu de tòni, -a, « faible d’esprit, nigaud, v. nèci » (v. TdF). tonificacion : accion de tonificar. tonificant, -a adj e nm : que tonifica. L'aire de la montanha es fòrt tonificant. tonificar (v. tr.) : requinquilhar / balhar de tonus (lat.) tonin nm, cf Ubaud Dicort : « marsouin, poisson de mer » TdF tonina nf : carn de ton, « thon frais, thon mariné ; scomber quadripunctatus, poisson de mer » (v. TdF ‘tounino’). toninet nm, cf Ubaud Dicort (v. tòni) : « petit nigaud » TdF toniquet nm : « un simple d’esprit, un étourdi » (Mouly Bort. p. 359, Legendas p. 209). (v. toninet) toniquetàs nm, cf Ubaud Dicort : « péjoratif de toniquet » tonisme : convulsion. TONO- : v. TONIC- tonomètre : aparelh per mesurar la tension intraoculara. tonometria : mesura de la tension vasculara ; mesuras divèrsas amb un tonomètre. tonsura : ceremoniá que l'evesque i conferís a q.q. lo gra primièr del sacerdòci ; rodelet tondut a ras, a la cima del cap, que marca que q.q. a recebut lo gra primièr del sacerdòci. tonsurar (v. tr.) : conferir a q.q. lo gra primièr del sacerdòci ; far a q.q. a la cima del cap lo rodelet tondut a ras que marca que la persona a recebuda la tonsura. tontina : associacion d'estalviaires (d'atges (R. III, 235) diferents) qu'estipula que la part dels que defuntaràn profitarà als autres e vendrà la proprietat del darrièr qu'aurà pas encara defuntat. La tontina pòt èsser un partiment o una renda a vida. tonus [tònus] nm (lat.) : energia / dinamisme. TOP- / TOPO- : formas prefixadas del grèc tòpòs (airal) -TÒP / -TOPIC / -TOPIA : formas sufixadas del grèc tòpòs (airal) v. isotòp - ectopic - isotopia. tòp nm, cf Ubaud Dicort : « (signal) top » (Rapin) tòpa 1 nf, cf Ubaud Dicort : « souche, billot ; lourdaud » TdF ‘topo 1’ tòpa ! 2 interj, cf Ubaud Dicort : « tope, soit, j’accepte » TdF ‘topo 2’ topar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, (t. du jeu de dés) toper, consentir [v. tòpa 2] » TdF. « topar » (fr.) : èsser consent / dire « Ardit ! » o « Saumic ! » topazi (f. (v. TdF)) [nm (v. Ubaud Dicort, Alibert, e R. V, 373)] : silicat fluorat d'alumini (pèira fina semipreciosa, saurèla (jauna), transparenta). topectomia : ablacion d'unes airals del cortèx. topet nm, cf Ubaud Dicort : « toupet, touffe de cheveux ; partie la plus haute d’une chose ; audace, impudence » TdF. « topet » (fr.) : v. front - audàcia - impudéncia - mèlsa. tòpi (m.) : apocòpa de topinambor. (l.p.) topiari, -ària adj, cf Ubaud Dicort : « topiaire » (Per Noste) topiària nf, cf Ubaud Dicort : (didact.) « topiaire » (Per Noste) topic, -a adj e n : relatiu, -iva a un airal determinat local ; qualitat d'un remèdi qu'agís a l'airal ont es aplicat. topin : pòt de terralha amb una coa per lo trapar. (v. TdF) Cada topin tròba sa cabucèla (coberton) topina : terrina granda, de doas aurelhas, per servar d'òli, de mèl, de metòda, de salsissa a l'òli...
|
|
topinada nf / topinat nm : contengut d'un topin. topinaire nm : Joan salsa / Joan topin (òme que fa la cosina) « ...qui s’occupe des détails du ménage, qui reste au coin du feu pour surveiller le pot » TdF topinambor (plt.) : tòpi en l.p. (Helianthus tuberosus) topinar (v. intr. et tr.) : (pej.) far la cosina « s’occuper des pots, veiller au pot, faire les petits travaux du ménage ; boire du vin par pots ; turlupiner, railler, duper, v. bofonar » (v. TdF). topinàs : topin gròs. topinassa nf, cf Ubaud Dicort : « grand pot à deux anses, v. olassa » (v. TdF) topinat nm : topinada. v. pus naut. topinejar (v. intr.) : (pej.) frequentatiu de topinar. topinèl 1 nm (abs. TdF...) / topinet (v. topinet 2) : pòt pichonèl. topinèl 2, -a n, cf Ubaud Dicort : « bête comme un pot » (Azaïs) ; « petit imbécile, petite sotte » TdF jos ‘toupinèu’ topinet 2 nm, cf Ubaud Dicort : « petit coquemar, pot tout petit, v. cocorelet ; sorte de jeu usité dans les fêtes de village ; nigaud, v. topinèl 2 » (v. TdF) topineta nf, cf Ubaud Dicort : « petit pot de terre à deux anses, intermédiaire entre le topin et la topina » (v. TdF) topinièira : fabrica de topins ; trauc o pòt per i far anisar los passerats. topinièr : terralhièr que fa de topins. topinòl : passerat (Passer domestica) topinon : pòt pichon. TOPO- : forma prefixada del grèc tòpòs (airal) topograf, -a : especialista (m. e f.) en topografia. topografia : representacion grafica sus un plan de totas las formas d'un terren ; configuracion e relèu d'un terren. topografic, -a : relatiu, -iva a la topografia. topograficament : d'un biais topografic. topoguida nf, cf Ubaud Dicort : « topoguide » (Per Noste) topologia : branca de las matematicas basada sus l'estudi de las desformacions de contunh en geometria, e suls rapòrts entre la teoria de las superficias e l'analisi matematica ; coneissença dels lòcs. topologic, -a : relatiu, -iva a la topologia. topometria : ensemble de las operacions fachas sul terren per la determinacion metrica dels elements de la mapa. toponim nm, cf Ubaud Dicort : nom de lòc. [Basic : toponim(e)] toponimia : ensemble de toponims ; branca (partida) de l'onomastica qu'estúdia los noms de lòc. toponimic, -a : relatiu, -iva a la toponimia. toponimista n (dels dos genres), cf Ubaud Dicort : « (ling.) toponymiste » (Per Noste) toquejaire, -aira (~ -airitz) adj e n : « celui, celle qui patine [v. toquejar] » TdF toquejar (v. tr.) : frequentatiu de tocar, « toucher à plusieurs reprises, un peu partout, patiner, palper » TdF. toquet 1 nm, cf Ubaud Dicort : « coup de cloche, que l’on sonne pour annoncer le départ d’un enterrement ; baguette de tambour » TdF ‘touquet 1’ toquet 2 nm : tòca pichona (mena de capèl) (v. TdF ‘touquet 2’) toqueta nf, cf Ubaud Dicort : (mus.) « touchette » (Per Noste) tor nf (v. TdF jos ‘tourre’) [veire torre, cf Ubaud Dicort] / torre nf : fortificacion redonda o carrada bastida en nautor ; construccion longaruda en nautor. La tor Eiffel de París a 320 mètres d'auçada. tòr 1 (m. o f.) [nm (v. Ubaud Dicort, TdF, Palay)] : gèl ; « glace » (Alibert). tòr 2 nm : vèrm de fust. As un tòr dins lo cap ? : siás caluc ? tòr 3 nm (v. Ubaud Dicort e TdF ‘tor 2’) : tronc d'arbre torat ; bilhòt [v. tòra 4] ; « (archit., géom.) tore » (Rapin). tora nf (TdF jos ‘touradou’ ; abs. Dicort) : rèssa longa manejada per doas personas. (v. torador) tòra 1 nf : canilha ; trenca cebas ; baba del bertal. tòra 2 nf : fendilhas redondas de la coa del pòrc e d'autres animals ; chancre (L. 76) dels arbres ; canha (enveja de trabalhar pas) Ai la tòra : ai la canha. tòra 3 nf (plt.) : estrangla lop (Aconitum vulgare) ; jauneta (Chlora perfoliata) ; malfraisse (Sorbus aucuparia) ; èrba del sètge (Scrofularia Ehrharti) ; èrba de las escròlas (Scrofularia nodosa) ; èrba dels cans (Scrofularia canina) tòra 4 nf : tronc d'arbre torat ; bilhòt ; lesca de pan ; lesca de peis ; aplech per bresar las motas de tèrra (arc.) TORAC- : forma prefixada del grèc thorax, -thoracòs (torax) tòra cebas [tòracebas] nm : trenca cebas (Gryllotalpa vulgaris) toracectomia : reseccion d'una partida de la paret toracica. toracic, -a : relatiu, -iva al torax. Paret toracica. toracocentèsi (f.) : ponccion de la paret toracica. toracodinia : dolor de peitrina. toracometria : mesuras del torax o dels movements respiratòris. toracoplastia : cirurgia plastica del torax. toracoscopia : examèn del torax. |
|
|
|
|
|
|